Garreta

Feia temps que no sortia amb en Tati i feia temps que no estava a Garreta. Avui ha estat una bona combinació de company i de lloc. Havíem de ser més persones, però al final hi ha hagut canvis de plans.

A Garreta hi havia estat fa gairebé tres anys i aleshores m'hi van quedar deures pendents... Pel que fa a l'aproximació, ara és força ben marcada: cal deixar el cotxe a vora la casa de Garreta, travessar la carretera i el rec i agafar una pista poc marcada muntanya amunt. Trobarem fites que marquen el camí, en particular una d'enorme quan toca entrar en un corriolet que cal seguir fins a peu de via, on s'arriba des de l'esquerra en lleugera baixada. Res a veure amb la complicació de l'aproximació anterior, que remuntava primer recte amunt i després flanquejava llargament la paret.

Ens posem amb la més senzilla, La Trampa de la Rampa (6a). Com el seu nom indica, sembla una cosa però és una altra! De fet, cal treballar força, tibant força i amb moviments poc naturals. Serveix per escalfar i per una mica més i tot! Ara bé, és un viot boníssim!

En Tati a La Trampa de la Rampa.

Per continuar pujant dificultats, fem la En Ja i en Pa (6b), a la dreta de l'anterior, saltant-ne una que ja havia fet. Aquí s'ha de tibar una miqueta més a la part de baix, però potser els passos són més evidents. I a la part final hi ha un muret més fi i exigent, on tots dos hem anat una mica per la dreta. M'he hagut d'esforçar, però ha caigut a vista.

A En Ja i en Pa.

A continuació en Tati m'ha posat cintes al que era el meu projecte del dia, la Rampilles Pilles (6c). L'altra vegada em va sortir en top-rope a la primera després de veure com la feien els companys. Avui no recordava prou coses, així que li he fet un primer pegue en top-rope, especialment després de veure que en Tati s'està molta estona estudiant un moviment -l'ha fet sense despentinar-se però, al final!

 

El projecte del dia.

Faig en top-rope i vaig matisant els moviments. Quan em toca fer-la des de baix, vaig fent com toca. Em sento bé perquè en el pegue en top-rope fins i tot m'he desinflat del 6b: m'anava penjant tranquil·lament quan calia... Vaig fent tot bé fins al punt on el Tati ha trigat a veure-ho, tot i que, quan saps on anar, no és excessivament complex. Així que pillo el canto clau amb la dreta, la presa bona amb l'esquerra, ajunto mans i pujo peus en adherència... i em quedo pillat, amb la cinta a la cara, sense poder xapar! Vaig inflat, així que em pillo a la cinta i em penjo. És trist, perquè sols havia de pillar un altre canto a la dreta i xapar amb comoditat, sense pujar peus! Però quan vas encebat es cometen errors! Després queden uns moviments de slab delicats però que es fan... El Tati em suggereix que la deixi montada i que hi torni després!

Mentrestant, en Tati ha anat fent App Slab (6c) i Super Pac (6b).

Quan torna a ser el meu torn, m'hi torno a posar. La part de baix surt milimetrada, però m'adono que les forces no són les que haurien de ser i m'he de penjar abans del lloc on he fallat abans. Els moviments surten, però haurà de quedar pendent! 

Ha estat una matinal ben aprofitada, amb cinc pegues, tres d'ells al 6c, que m'han deixat ben caldejat... Serà un bon entrenament, espero! I he tatxat un 6b, molt a poc a poc, vaig fent els deures!

Racó Tranquil

Després de molts dies de no poder escalar per causes diverses, aquest finde toca treballar els dos dies! Avui ens n'hem anat novament al Racó Tranquil, amb l'Ernest i el Pana. Amb en Josep hi vam fer un intent el dia 13, però només ell va tocar roca... sota la pluja... i sols va fer tres xapes!

Avui he hem tornat. Els companys comencen amb la Pecadora de la Pradera (6a+) que és on ens vam posar amb el Josep el dia de la pluja. Per contra, jo començo amb la Secretària de Conveniència (6a+), que es veu més assequible malgrat ser del mateix grau nominal. Realment és d'anar fent, amb uns moviments més exigents al muret final.

A continuació, jo també em poso a Pecadora de la Pradera. També surt sense complicacions, però al mig hi ha una zona de xorreretes on hi ha un passet curiós. En Josep l'ha fet anant molt per l'esquerra, però l'Ernest l'ha fet recte, aprofitant unes regletes, i jo he fet més o menys el mateix. Les dues comparteixen reunió, cosa que va la mar de bé.

Terreny amable fins aquí, a Secretària...

... i una apretadeta a la part final.

 

En Josep a Pecadora...

... i jo a la mateixa via, en diversos llocs. Un viot!

A continuació jo m'he posat a Tot És Pàtria (6b+). Els companys l'han feta sense massa problemes, però la tenen ben apamada! Jo em decideixo a posar-m'hi des de sota i acaba sortint, però lluitant-la moltíssim.

 

És una via força mantinguda i variada. Comença amb uns moviments atlètics que aconsegueixo llegir molt bé. Cal aprofitar una bustia que costa de veure mentre estàs escalant, a l'esquerra. Després els companys agafen un invertit que jo no veig i que sembla que és clau. Jo he trobat un bon canto al fil de l'esperò per la dreta i un bon forat per l'esquerra. Uns plans roms permeten anar pujant, cap a la dreta i toca trobar un bon forat que també costa de veure. El crux de la via però és un tram de slab. Estàs força ben posat per intentar esbrinar com fer-lo. Jo he dubtat i redubtat mil vegades, però al final m'he decidit: toca posar els peus en una visera en adherència i fiar-te'n, agafar alguna nyapa i aviat cosa millor. D'aquí es va un xic a la dreta, en direcció esperó, per tornar a l'esquerra i seguir fissura. Semblaria que la cosa es suavitza, però encara hi ha algunes tibades, ara en terreny vertical. Encadenar-la ha estat un premi a l'esforç! M'he fos però ha sortit!! Això sí, ho he deixat tot i ja no faré res més, avui -en part perquè em vull reservar per demà.

L'Ernest, a Tot És Pàtria (6b+)...

 

... en Josep al primer tram de la mateixa via...

... i jo mateix en tres llocs d'aquest viot.

Mentrestant, els companys encara es barallen amb Dotze d'Octubre (6b+) i Ascesi (6c+).

L'Ernest a Dotze d'Octubre...

... i a Ascesi.

Ha estat un dia ben aprofitat. Tot i que només he fet 3 pegues, he tatxat 3 viots, entre ells Tot És Pàtria que és ben exigent. Després de tants dies de repòs, no comptava amb una collita tan bona. El dia ha estat ideal, el lloc molt guapo, amb una roca immillorable, això sí: de la que demana finura verdoniana!

Després de molt temps, Desdentegada

Amb en Mario i en Pep ens n'hem anat a la Desdentegada. Des que s'ha d'aparcar al Bruc que no hi hem estat cap vegada. Sens dubte, la mandra d'haver d'afegir uns quants minuts a la caminada que ja hi havia ens havia fet enrere. Avui però hem deixat la mandra a casa i ens hi hem atansat.

Hem fet vies que ja havia fet unes quantes vegades, però que mai defrauden. Comencem per la zona dels quintus, fent #16 (V+), seguim per la #15 (6a) i la #14 (6a+) i acabem a la placa de més a la dreta, on hi ha la #24 (6b).

Les havia fet, però continuen sent guapíssimes. Al 6a hi ha feineta de finura de la bona. Al 6a+, continuïtat tibant una mica més. I el 6b és una meravella: un començament exigent, es suavitza una mica arribant al sostret i després d'aquí queda una bona colla de metres on s'ha de treballar de valent!

Avui sols hi tinc fotos meves, però puc certificar que els companys també hi eren!

Les vies d'avui, per ordre de realització i de dificultat.

Al final, la caminada extra no és tan greu com semblava i ha quedat una matinal ben xula amb molts (als voltants de 120) metres escalats virtualment a vista!

Dersu Uzala i Díedre Tall d'Oca a Coll Roig

Avui ens n'hem anat amb l'Ernest a fer via llarga. Ell ha estat a Coll Roig fa uns dies i té ganes de tatxar coses... Jo hi havia estat una vegada on vam haver de buscar camins practicables entre molts coberts de regalims d'aigua.

Avui hem començat fent la Dersu Uzala. Tenim algun dubte per localitzar l'inici, però no té pèrdua. Cal travessar la tanca de peu de paret, enfilar-se uns metres, i flanquejar a la dreta. La R0 està damunt d'un bloc característic. Començo jo amb un primer llarg que és d'anar fent excepte un passet d'adherència que agafa en fred. Anar fent i ben assegurat.

L'Ernest, des de la R1. 

A la segona tirada hi trobem un inici fàcil fins a una placa compacta. Aquí s'ha d'anar una mica per la dreta i confiar en l'adherència. Fet això, després es deixa fer molt bé. La via segueix una fissureta en diagonal a l'esquerra. La llastra que es veu a la foto de sota és de la via veïna de la dreta -molt fotogènica per cert!

Al segon llarg, una zona fineta... 

Toca canvi de reunió i un tercer llarg que jo ha havia fet. Inici molt sobat i patinós on s'ha d'anar amb compte. Hi ha gent que ho fa en A0, però amb equilibri i apretant una mica surt ben bé. Després queden alguns moviments no trivials, però ja amb molt bon canto.

Tercera tirada. 

Enllacem el canvi de reunió amb la darrera tirada, que segueix una mena d'aresta (cap a l'esquerra de la vertical de la R3) fins arribar al cim i a la instal·lació de ràpel. Un ràpel curt (20 m) ens deixa a terra i toca caminar avall.

******

Aproximem al Díedre Tall d'Oca creuant en diagonal a la dreta des de la porteta petita que hi ha a la tanca (és a dir, més avall del punt on hem creuat la tanca abans). Anem pujant en diagonal per un corriolet, creuar les altres vies (Ullets d'Esmeralda...) i arribem al peu de via.

Faig el primer llarg. Hi trobem algun químic i algun que jo no veig. Per tant, poso un camalot lila o verd per assegurar la jugada. En un punt hi ha una roca super crunchy, amb una adherència total, a no ser que es trenquin les punxes. Aviat s'arriba a la reunió en una repisa còmode on pots triar sol o ombra (quan hi hem arribat nosaltres)

El segon llarg és dur. Uns primers metres d'anar fent, amb una bústia picada que fa possible el que segurament seria impossible fins a entrar al díedre més que llis. Toca anar pujant mig empotrant (versió Ernest), mig bavaresa (versió meva) fins al punt on s'ha de creuar a la canalera de l'esquerra. Aquí m'ha quedat un gat empotrat a la fissura i m'he hagut d'agafar de la cinta per poder treure'l! Per creuar, jo he acabat agafant-me d'un canto alt a la paret de la dreta i he fet un moviment estrany fins pillar una mica la canalera per poder-hi entrar... uff, quin pas! Després, la canaleta és anar fent, més que res aguantant el dolor d'empotrar-hi el gat dret. En algun lloc hi ha un alejillo estrany i innecessari on l'Ernest ha posat un pont de roca.

Al principi de la zona agònica del segon llarg. 

En poso a la tercera tirada malgrat l'aspecte desencoratjador que té. Els primers metres són extremadament llisos a la paret de l'esquerra i la fissura és gairebé cega. M'he estat molta estona mirant-ho sense decidir-me fins al final: primera falange del índex aguantant-se en un forat de la fissura, esquerra baixa i pujar peu esquerre en adherència(!). Tot aguanta i pillo on bon canto que permet xapar el segon químic. Després bavaresa a tope durant uns metres, posar un camalot lila i arribar al tercer amb les polsacions altes. Després ve un terreny més amable per situar-se a la vertical de l'altra fissura. Algun alejillo que, finalment, no estressa tant com sembla i després sí, la fissura final. Un química a la dreta protegeix la cosa però no es veu res més... Pujo una mica, miro, m'inflo, no ho veig clar i baixo i em penjo. Torno a pujar, poso un camalot vermell, no ho veig clar (la paret dreta escup enfora) i m'hi penjo. Ho remiro i faig alguns moviments díedre amunt fins trobar un punt on puc fer oposició peu dret-genoll dret, en una espècie de repòs. No porto cap friend més gran i no hi ha gran cosa a banda de la fissura, roma, de mal treballar. Al cap d'una estona aconsegueixo moure'm amunt... i veig un químic a la meva esquena, a la paret de la dreta, quan ja estic per sobre seu! Queden uns metres d'anar fent...

I donant-ho tot al darrer llarg. 

Al darrer llarg ho he donat tot, sort que era el darrer perquè si no, no sé si hagués rendit gaire! Com al primer llarg, no he vist un dels químics... cosa xunga si tenim en compte que no abunden gaire. Tot i això, el tram és obligadíssim i dur. Ha sortit en lliure (sense encadenar) però donant-ho tot. Per treure-li un puntillo un camalot del #2 m'hagués ajudat mentalment.

Després he vist que l'Ernest ha suat tinta als primers metres d'aquest llarg, anant de segon... Ens diu alguna cosa!

La via és molt bona, però dura. Val la pena portar algun trasto, perquè la via té ferro però no tot. I això és cosa estranya veient la quantitat de ferro que hi ha en l'entorn de la zona....

També estaria bé posar alguna marca al peu de les vies per situar-les ara que n'han sortit de noves arreu. Novament, després de la quantitat de ferro que hi ha, no crec que vingui d'una marca que ajudi a situar-se: i si no, que ho demanin als companys de Vic del costa que, volent fer A, han acabat fent B;)

Pel que fa a material, la Dersu Uzala està equipada i a la Tall d'Oca mola dur camalots del 0.5 al 2.

Les ressenyes, del Joan Asin, aquí:

L'Estany

Avui he "exigit" anar a algun sector on toqui el sol a peu de via, perquè fa un fred que pela. Tothom hi ha accedit de bon grat, però ;)

Així que ens hem plantat al Racó Tranquil, ben d'hora ben d'hora. Tan d'hora que encara toca l'ombra al primer tram de la via que tenim pensat fer servir per escalfar: Disneylandia (6a+).

A Disneylandia ja hi havia estat una vegada. I vaig haver de fer A1 per fer el crux! Sí, sí: no em vaig haver de penjar, o bé fer una tibada de cinta, no. Peu a la baga en plan clàssic i amunt! Avui els companys m'han volgut convèncer de que hi ha manera de fer-la. Comença el Josep i m'ensenya una forma de fer l'entrada que segurament és la menys traumàtica: un xic per l'esquerra. I arribar al crux des de l'esquerra també, pillat d'una bona llastra. Aquí toca anar obrint el peu dret i anar portant l'esquerre cap al centre per equilibrar-se. Després, moure mà esquerra a (enlloc) i estirar la dreta a pillar una lateral bona a la fissura. Moviment gràcil i sortir de les dificultats! La resta de via es pot anar fent bé, amb alguna ziga-zaga i algun passet de mirar-s'ho més amunt. Per sort, l'Ernest, pare de la criatura, també té dificultats importants quan s'entesta a fer el crux d'una forma més directa...

A Disneylandia.

A continuació, en Josep es posa a La Selva Esmeralda (6b). Jo prefereixo anar suau i em busco la vida a Finet i pel Mig (V), cap a la dreta del sector. Una vieta d'anar fent, prou agradable!

En Josep a La Selva Esmeralda. 

Després em poso a La Selva Esmeralda (6b) a vista i em surt. Primer tram amb bon canto, negociant bé algun moviment. Després s'entra en terreny que és vertical o més i s'ha de treballar. Pujar peus poc a poc per la dreta fins pillar algun canto que s'endevina bo per l'esquerra i pillar-ne algun de bo per la dreta. Després, una remuntada que et deixa en un terreny amb dotzenes de foradets, dels quals algun és bo. Jo em trobo fent una tibada inhumana d'un bidit de dreta que se les porta. Després veuré que hi havia un forat raonablement bo un pam més a la dreta... En fi. Per sort he aguantat i he pogut anar tirant amunt fins la R. Molt bon gust de boca. Un viot llarguet, guapo i variat.

I jo mateix, a La Selva Esmeralda.

Després toca fer l'indi. L'Ernest s'està barallant amb El Llamp i el Tro (7a+) i ja es veu que una lluita així ha de ser dura... Per sort, hi ha possibilitat de fer un top-rope a la Variant de l'Edu (6c) i en Josep s'anima i la fa prou bé. Jo també m'animo, però la faig fatal! Fa molt de temps que no tibo en desploms i no aconsegueixo encadenar uns quants moviment seguits: m'he de penjar constantment! Això, deixant de banda el mur d'entrada, vertical i exigent, però que es deixaria fer. En fi, aquí hi tindria feina per estona!

L'Ernest, tibant fort!

En Josep i jo, lluitant la Variant de l'Edu. 

Amb això ens donem per satisfets i tirem cap a casa.

Més Racó Tranquil

Avui hem tornat al Racó Tranquil amb l'Ernest i un parell de companys. Hem comença al sectoret d'Els Raconets i hi hem fet una bona colla de vies.

Hem començat fent Mecenes a Dotzenes(6a) i De 2 en 2 (6a). Les dues seguides per escalfar, que el dia és fred (o molt fred) i les vies curtes! A la segona cal fer-hi alguna tibada més que a la primera...

A Mecenes a Dotzenes

Després faig Verkami (6a+), sense dificultats i a continuació em poso a Mamatus (6b+). Aquí hi ha algun pas ben curiós: hi ha una zona on tot és rom i toca anar movent-se. Algun moviment aleatori, però al final acaba sortint! Serà la bona del dia!

Engalomant Mamatus! Una bona alegria avui.

A continuació, encara em poso a la #50 (V+). És la via més "llarga" del sectoret, que no vol dir que ho sigui gaire! I és ben recomanable!

D'aquí ens n'anem al sector de dalt, on l'Ernest em munta el que ha de ser el meu projecte del dia: Environament (6a+). És un dels pocs 6a+ on hi he hagut de fer diversos intents: un dia en top-rope, que va sortir agonitzant; l'altre dia amb volada a la zona difícil... Avui m'hi poso amb alegria i decisió. Faig el crux d'una altra forma, per la dreta com l'ha fet l'Ernest. Però hi ha un moviment on no m'atreveixo a fiar-me dels peus perquè la roca està polida... i em penjo! Acabo fent el pas i tiro amunt. A la darrera xapa, avui em sento més valent i no m'hi he de penjar com l'altre dia... Torna a quedar com a projecte pendent perquè he baixat amb zero ganes de tornar-hi avui... En fi!

Fracassant (novament) a Environament.

Mentre els companys van fent de les seves (l'Ernest es baralla amb Ski-Free (6c+)) quan és el meu torn em poso a  Clàssic (6a+). Una via sinuosa, on hi ha uns passos ben difícils al flanqueig i algun més després de fer-lo. A mi m'ha costat un lloc on he intentat xapar havent pujat massa i m'ha costat trobar el punt d'equilibri per fer-ho. Però ha sortit a vista sense contratemps. Menys mal!

L'Ernest, a Ski-Free.

 

Jo mateix, a  Clàssic.

 

Al final hem escalat la mar de bé al sol. Als peus de via calia tapar-se un xic, però ja se sap: som a l'hivern!

 

Ermita de Montalegre

Amb en Pep hem anat a cercar zona arrecerada i assolellada. La idea inicial era anar al Solàrium, a Camarasa, però quan arribem veiem que haurem d'esperar una bona estona fins que hi toqui el sol... Coses de la vida! Així que decidim fer uns quilòmetres més fins a l'Ermita de Montalegre, on el Pep ha estat fa no massa i jo li havia fet un parell de visites fa un temps. Curiosament, sempre ha estat el pla B i això que la zona és ben guapa!

Avui anem al sector del Panellet i comencem per Ei, ei, ei (6a). La via comença d'anar fent, però aviat té una zona complicada (fina): primer s'ha de passar a la dreta amb força carinyo i, després de xapar, toca superar un ressalt llis on has de confiar d'una nyapa per l'esquerra i una lateral roma mentre et superes sobre el peu dret. M'ha costat de veure i no seré l'únic! Més amunt, toca superar un desplomet, però amb bon canto. Via llarga i guapa, com totes les que farem avui!

Escalfant a la primera del dia. Serà quan més sol tinguem!

A continuació ens posem a Ai,ai, ai (V+) a l'esquerra del díedre. Aquesta és una via atlètica, alpina, amb un tram de díedre on has de pujar sense veure la següent xapa i trobar-la a la dreta, passada l'aresta. El pas de creuar l'aresta és més espectacular que difícil, però no és evident. I després ve un tram on s'ha d'escalar, amb alejillo inclòs per arribar a la reunió en terreny més senzill. No m'ha semblat gaire senzilla!

En Pep, fent amb solvència Ai, ai, ai.

Després fem la que dóna nom al sector, Lo Panellet (6a+), a la seva esquerra. Algun tram de finura, un ressaltillo vertical on es pot anar per la dreta i per l'esquerra de la xapa i continuar un xic per l'esquerra, en terreny més senzill. Un passet en un ressalt per arribar a l'aresta i entrar al díedre que ens mena a la reunió. 

A Lo Panellet.

Poso cintes a Ui, ui, ui (6b) a l'esquerra de l'anterior. La part de baix és guapa i d'anar fent. El tomàquet està al mur compacte al darrer terç de la via, fins i tot lleugerament desplomat. Aquí s'han d'anar pujant peus aprofitant preses laterals, així, en díedre tot i ser una placa! Es pilla algun canto bo i toca el crux de la via: esquerra a una regleta i creure-s'ho. Es va pillant alguna cosa més bona i, finalment, surts de les dificultats. Un pas durillo i la resta, agradable de fer.

Al mur del 6b.

Baixant em miro una via nova que no surt a la ressenya. Jo l'he marcat amb A. Per aquí hi volta el seu equipador i ens diu que era un 7a. Després vindrà algú altre i parlarà de 6c o 6c+. Jo me la miro baixant i després li faig un pegue en top-rope, que surt després d'haver vist els passos a la baixada.

Mentrestant, el Pep farà un top-rope a Ouiea (6a), que és la tercera via que va a parar a la mateixa reunió.

En Pep, a Ouiea.

Quan em toca a mi, li faig un pegue a la A des de baix i l'encadeno! La part dura també és al mur final. La cosa va de laterals, alguna de xica i molt tallant, per abastar una llastra de primera falange que es treballa amb mà esquerra tibant en lateral. Una pujada de peus en bavaresa des de la mateixa llastra permet pillar un dau bo per l'esquerra al final de la fissureta. Bon canto per xapar. Aleshores l'altre moviment dur: creuar mà esquerra a una aresta/llastra merdosa que es tiba en lateral i pillar una llastreta bona per la dreta. Controlar peus i ja ets fora de les dificultats. Avui que no pensava tibar-li gaire, m'he emportat un bon regal. Opino que deu estar entre 6c i 6c+. Bona!

Engalomant la dura del sectoret! Un bon regal per al nou any.

I així, després de 6 pegues de 30 metres en molt bona roca, donem per amortitzada la sortida! L'equipador del Retaule ens comenta que més a la dreta i tot del Carquinyoli hi està obrint algunes vies d'esportiva. A ell li hem d'agrair un munt de vies per aquí i uns peus de via esplèndidament arranjats. Moltes gràcies per la bona feina feta. Tocarà fer una visita a aquestes novetats! 

Les ressenyes del Retaule, Panellet i Carquinyoli, aquí: