L'Esquellot

Avui hem tornat a sortir amb la Mar i l'Ilker i avui s'hi ha afegit la Rosa. Ens n'hem anat cap a l'Esquellot. Esperàvem trobar-hi gent i així ha estat, però hem pogut escalar el que volíem.

Hem anat a la part de baix i hem començat per Kharma (IV+) que jo no havia fet. Anar fent, amb el pas d'entrada com a moviment més complicat. Tothom l'ha fet la mar de bé i l'Ilker s'ha atrevit a fer-li un segon pegue de primer! Així es comença!

 

 

 

 Explicacions prèvies i grimpant a la primera del dia. A baix, l'Ilker, de primer.

A continuació ens hem posat a L'Alba del Girasol (V+), que va per l'esperó de la dreta de l'anterior. Aquí hi ha algun passet més interessant. Bonica de fer!

A L'Alba del Girasol, més exigent ja.

Després ens n'hem anat a la banda dreta i hem fet la B de Bendretta (V). Realment és ben dreta en algun punt! Hem anat fent-la tots sense problemes.

Fent la via ben dreta ;)

Després ens hem posat a la de la dreta de tot, a la Tal Farràs (V+). Aquesta via té un parell de moviments interessants (que vol dir difícils): un al primer ressalt, on t'has de posar bé per no embolicar-te massa i l'altre a la zona que es veu més llisa. Aquí jo he optat per anar a buscar bona presa de mans en diagonal a la dreta, tot i que els peus són molt justos... Aquí l'èxit ja no ha estat tan generalitzat, jejeje... Superat aquest pas, la resta és un festival de canto fins dalt.

 

 

Feina més intensa a Tal Farràs.

I la darrera del dia ha estat la Toga (V). Bonica de fer, amb un pas més vertical al mig que marca la dificultat de la via. Més senzilla que l'anterior, sens dubte!

A Toga la cosa és més suau...

Hem sortit més tard de l'habitual per facilitar el transport dels barcelonins i hem portat un tupper per dinar que ens hem crospit a l'ombra la mar de bé. Per aquest sector també hem tingut una colleta de gent que s'ha estat barallant amb el 7a de l'Ernest... Algun dia, quan estigui novament al 100% caldrà provar-lo, que és la única via que em falta aquí (excepte el primer IV+`de l'esquerra, que no em tempta especialment).

Bona sortida en bona companyia!

Una visió diferent de l'escalada!

Rocktrip Benasc - Aigües Pases

Avui és el tercer dia d'escalada i no teníem massa clar on anar. El fanatisme ha anat minvant i dubtem del millor indret. Al final, ens decantem per Aigües Pases, de Benasc carretera amunt.

Cal passar el barranc de Lliterola i aparcar on surt el trencall cap a l'Hospital. Des d'aquí ja es veu la part superior del sector, a uns escassos minuts del cotxe. Travessem la barrera que a l'hivern tanca la carretera que continua amunt i, uns pocs metres més enllà, trobem un corriol a la banda esquerra que s'enfila pel vessant. Hi ha una fita que l'indica (però cap taca de pintura com diu la guia).

Faig un parèntesi. Aquesta descripció tan senzilla és la que fem a posteriori. Nosaltres ens hem embolicat aparcant en un trencall anterior, problemes de dislèxia al llegir la guia! Però la casualitat ha fet que allà on hem aparcat hi sortia un corriol a l'esquerra amb "punts vermells" tal com diu la guia. Hem anat pujant una mica, una altra mica, i moltes miques més, renegant dels ditxosos "5 minuts" que diu la guia fins que hem decidit aturar-nos. Estem al camí que puja a Lliterola i hem empalmant amb la gent que hi puja. Baixem, esperant trobar un trencall que potser ens hem perdut... fins que arribem novament a la carretera. La recorrem uns centenars de metres més amunt, a la cerca del corriol amb taques vermelles i res. Després hem llegit bé la guia i hem agafat el cotxe fins al "trencall cap a l'Hospital". Fi del parèntesi.

Després d'uns cinc minuts de caminar arribem al sector, prop d'una gran llastra caiguda (la cueva). Fem un reconeixement del sector i decidim que hi tindrem poca feina a fer. Finalment, ens posem a Friends Para Siempre (V). 

M'hi poso amb poc fanatisme, com deia al principi. En part pel cansament acumulat i en part perquè les vies es veuen molt difícils. Tampoc és evident que les xapes estiguin properes. Tot plegat, un còctel interessant, però m'hi poso igualment. Els primers metres es fan bé i hi ha xapes a llocs raonables. Però després comencen les excursions i augmenta la dificultat. Vaig fent, però amb un tensió considerable. En algun moment de la part final fins i tot he de desgrimpar perquè no veig clar com fer un moviment molt estrany. Finalment m'animo a fer-lo, apretant fort el cul. Arribo a la reunió esbufegant fort. Em consolo veient que podrem muntar un top-rope a la via del costat, perquè no em vaig capaç de fer res més difícil de primer.

 

Friends Para Siempre, la primera del dia (i única que encadeno)

El Ramon fa la via i munta el top-rope a Plou i Fa Sol (6a+). La guia parla d'un "paso de equilibrio"... En top-rope acabo fent tots els passos però m'he hagut de penjar un parell de vegades! M'ha recordat alguna via plaquera del Berguedà, d'aquelles que a la primera semblen impossibles! Déu n'hi do!

Plou i Fa Sol, una placa potent i llarga!

Des de la reunió d'aquesta via el Ramon munta amb la canya la part final de la via veïna, la Ginebra (6a). M'hi poso, naturalment en top-rope, i vaig fent. Té alguns moviments ben espectaculars i estranys a la part baixa i mitja. A la part final agafa un díedre on hi ha un pas que m'ha semblat molt difícil. De fet, el que m'ha semblat difícil és anar a buscar una xapa que han posat a la paret de la dreta bastant a la dreta, com obligant a anar per la placa. Això he fet, però tibant d'unes nyapes força dolentes. Fent algunes contorsions per tornar al díedre la via ha sortit sense penjar-me. El Ramon ha anat pel díedre tota l'estona i sembla que ha patit menys.

Acabem la sessió fent Ginebra. Bona i difícil!

Entre l'excursió prèvia i la llargada de les vies ens hem donat per satisfets pel dia d'avui. Només falta tornar al cotxe i anar a buscar el riu per refrescar-nos i menjar alguna cosa abans d'agafar el camí de tornada.

Les vies ens han semblat boniques de fer. Ara bé, no estem acostumats a aquest tipus d'escalada i/o la cosa està una mica desfasada. La primera del dia a alguna banda està de V+, que ja es comença a acostar a la realitat (subjectiva nostra). Segurament si hi tornéssim ho veuríem d'una altra forma. L'escalada aquí és estranya, com ja diu la guia. En successives visites això s'arreglaria ràpidament. És un sector orientat al sud-est però hem estat la mar de bé. De fet, a peu de via portàvem un forro prim a sobre (ahir va ploure amb moltes ganes i va refrescar). Els arbres projecten una ombra densa que segurament permet escalar fins i tot en dies calorosos. A la paret la cosa ja és diferent. Avui ja ens feien mal els peus, en part pel sol i en part pel treball acumulat.

Rocktrip Benasc - Ampriu - Torres de Marfil

Després de passar una nit de furgo amb descans moderat, avui hem enfilat cap a Cerler i d'aquí direcció a Ampriu. Quan la carretera fa un gir pronunciat a esquerra per sobre d'un rierol és moment d'aparcar, just abans del pont a l'esquerra. L'objectiu del dia, les Torres de Marfil, ja es veuen des de l'aparcament.

Triem i preparem el material de via llarga i fem l'aproximació. El més assenyat és pujar pel talús que hi ha a l'altra banda de l'aparcament i anar a buscar una canyada que puja en diagonal i anar-la seguint fins que un corriol surt en direcció a la paret i enganya una pista que travessa en horitzonal i que cal seguir cap a l'esquerra. Nosaltres, impacients, hem volgut adreçar-ho passant per un canchal desagradable de fer. Al final hem arribat també a la pista. Toca seguir-la fins agafar un camí que puja per un corriol a dins de la zona de bosc. El primer que es troba, està a la frontera entre bosc i prat: aquest millor que no.

Seguim pel corriol fins a peu de paret i peu de via. Avui, ara, estem sols! El primer objectiu del dia és el gran díedre que talla la paret, No Te Tires Que Hay Cristales.

No te tires que hay cristales

Per la xarxa, gran font d'informació i també de desinformació, trobarem ressenyes de tot tipus, amb dificultats màximes que van des de IV+ fins a V+. A sota penjaré una de correcta, del Luichy i una altra.

En tot cas, està clar que la dificultat màxima està al segon llarg i això fa que sigui el Ramon qui comença la festa. El primer llarg està equipat, no afegirà cap peça extra. Fem un primer ressalt curt, un tram tombat, d'herba, i comença la feina pròpiament dita. Es va fent bé, però cal fer un canvi de xip: estem en granit i no hi estem gaire acostumats! Cal anar fent alguna ziga-zaga per cercar el pas més senzill i no complicar-ho inútilment i també alguna excursió allà on el terreny és una mica més senzill.

La R1 està en una lleixa còmoda, amb un parell de xapes amb anella, de color blanc. Al costat n'hi ha unes altres, que seran les de la segona via del dia.

El Ramon, fent el primer llarg i jo mateix, arribant a la R1. La pista que
ressegueix la base de la paret es veu al fons.

El segon llarg ressegueix el díedre. Hi ha algunes xapes però cal afegir-hi alguns friends i tascons. Nosaltres hem portat un joc de tascons, dels que farem servir algun dels grans, i un joc de camalots del 0.5 fins al 4. En aquest llarg crec que he posat un parell de tascons i dos o tres camalots mitjans. Al principi es va fent prou bé i la dificultat més gran està a la part final, als voltants de la penúltima xapa, si no recordo malament. Res de l'altre món, però segur que no és IV+. També ens hem obligat a seguir el díedre, diria que hi ha alguna alternativa més còmoda pels plaqueros per la banda de la placa.

 

 

El segon llarg. Díedre molt bonic amb un únic pas de V/V+.

El tercer llarg no segueix el díedre, probablement perquè és més herbós, i va per la placa. És més senzill però s'ha d'anar fent també. Al final toca encarar una zona de blocs i la reunió queda en diagonal cap a la dreta. Ara bé, nosaltres volíem fer cim i hagués estat millor continuar pel díedre a l'esquerra, cosa que he fet en una tirada ben curta fins a un replà sobre blocs. D'aquí surten dues línies, una per l'esquerra, seguint una fissura estreta i una per la dreta, per una fissura ben ampla. Decideixo seguir per l'esquerra i hi trobem una bona apretada bloquera. Dues xapes i cim.

 

El Ramon al tercer llarg.

 

 

Fent un llarg extra per arribar al cim.
A la foto de baix, l'aparcament i els cotxes al fons

D'aquí creuem una mini-aresta i desgrimpem cap a un arbre a l'altra banda i ja ens poden posar les bambes i baixar caminant.

El dia no ha estat gaire brillant i, de fet, ara es veuen núvols cobrin els cims de les muntanyes. Mirem el radar i sembla que el mal temps se n'està anant cap al nord sense tocar-nos. Així, decidim que farem alguna cosa més! Ens mirem les vies d'esportiva que hi ha a la banda dreta de la paret, però ens decantem per fer una altra via "llarga": la Chapas Doradas.

Chapas doradas

La via va paral·lela a l'anterior i, de fet, comparteix els tres primers metres. Després, se'n va una mica a la dreta. Comença en Ramon i resol amb solvència el primer llarg. Està pràcticament equipat i hi afegeix alguna cosa més. És més difícil que el primer de la via anterior, amb un tram on s'ha d'anar ben concentrat!

El Ramon, fent el primer llarg de Chapas Doradas.

El segon llarg és el més mantingut. Toca anar pujant buscant aquí i allà. Hi ha algunes xapes però és imprescindible afegir alguna cosa si no et vols jugar unes galetes importants. Hi ha un tram on hi ha una dificultat considerable per arribar a una xapa i la darrera assegurança és un bec de roca que he llaçat després d'algun flotant anterior. Aquí poso un segon bec precari en una llastreta amb una mica de punxa que m'ajuda a fer el pas difícil fins poder arribar a la xapa. Només serveix per protegir el moviment inicial perquè després me l'emporto amb la corda però ja ha fet la feina. Aquest tram seria fàcilment escaquejable pel díedre. A partir d'aquí les dificultats ja van minvant. He de reconèixer que he vibrat!

 

 

El segon llarg, amb algun tram vibrant.

El darrer llarg és més senzill però això no vol dir senzill del tot. El Ramon posa un tascó abans de la primera xapa, que queda molt amunt. Després n'hi ha una altra i toca canviar de vessant i progressar per un diedret cec que ve per la dreta. Algun pas interessant abans de la darrera xapa. Tot això, amb alguna assegurança afegida. Un bon llarg també!

Al tercer i darrer llarg de Chapas Doradas.

Aquesta vegada ens atrevim a rapelar, ni que sigui per variar. El dia també s'ha obert completament, cosa que ens dóna tranquil·litat també. Baixem en dos ràpels, el primer fins la R1 i el segon fins al terra. Al primer ràpel una de les cordes s'ha mig enganxa a la fissura del díedre però ha acaba sortint sense més complicacions -menys mal!

Pleguem trastos i desfem l'aproximació, aquesta vegada pel camí civilitzat. Fem una refrescada al rierol i ens preparem quelcom per menjar, aprofitant que ho tenim tot a mà.

Valoració

Les Torres de Marfil són boniques. L'aproximació és bastant curta, uns 15-20 minuts. Hi ha una bona colla de vies. Sembla que la que es fa més és la Alan Parson's (que també s'anomena Pasaba por Aquí) a jutjar pel que hem vist avui: les altres dues cordades que han vingut s'han posat allà.

De material hem carretejat el joc de camalots 0.5-4, parchís d'aliens i tascons. Hem posat algunes coses però cap dels friends grans. Els tascons més petits tampoc els hem tocat.

Les vies queden a l'ombra, cosa que hem agraït quan el dia s'ha obert perquè la temperatura ha pujat considerablement. La roca és molt bona, compacte i adherent amb poca molsa. El descens es pot fer caminant pel darrera, cap a la canal que baixa cap a la dreta de la paret o bé en ràpel. L'opció caminant no és incòmoda, però s'ha d'anar a poc a poc, no és un camí planer. L'opció ràpel té el risc d'enganxament de corda. Les vies són raonablement ràpides de fer. Des del començament de la primera via, anant fins al cim amb canvis extra de reunió, la baixada, l'exploració de les vies d'esportiva, decidir què fer a continuació, fer un mos, tornar a preparar el material i posar-nos a començar la segona han passat 3 hores a jutjar per les fotos.

Poso ressenyes a continuació, citant les fonts, per completar la informació de la zona (el blog és el meu repositori però si a algú li és útil, encantat!). Si cal que elimini alguna cosa, l'interessat ja dirà.

 

Panoràmica de la zona, del Luichy, amb la Chapas Doradas en vermell.

 

Dues addicions, també del Luichy.

Altres informacions, en aquest cas de EntreRimayas.

Rocktrip Benasc - Guayente

Engeguem Rocktrip estiuenc amb el Ramon. El destí, Benasc, on hi hem fet activitat alpina però no hi hem escalat mai. Aquesta vegada només hi estarem 3 dies però els aprofitarem a fons, potser massa i tot!

Anem amb la furgo i això em permetrà fer una introducció al món camper-escalador. Avui, per qüestions logístiques, hem de sortir a mig matí i ens plantegem aprofitar la tarda per tibar-li una mica en algun sector que trobem pel camí o ben a prop de Benasc. Guayente reuneix ambdues condicions i cap allà anem. He d'agrair al Mario que ens ha deixat la guia editada per Barrabés i al Tati la informació prèvia que ens ha fet arribar. Gràcies a això, arribarem als llocs sense massa entrebancs i ens podrem posar mans a l'obra fàcilment.

Fent l'aproximació per carretera. Aturats per dinar en una zona
de descans i gaudint ja del material camper.

A Guayente hem anat al Sector Aigueta. Per arribar-hi cal anar al Santuario de Guayente però no fer cas al que digui el navegador i passar el poble de Sahún. Si ens desviem abans ens tocarà passar per una pista bona però molt estreta. Per l'altra banda en canvi és carretera asfaltada.

L'ombra hi entra a les 16:00 i nosaltres arribem allà ben puntuals. Hi ha alguns cotxes aparcats i alguns són d'escaladors. Està clar que el lloc és popular! Seguim una pista que puja en diagonal NE i aviat agafem un corriol cap a l'E que travessa un prat. Poc a poc, el corriol puja i en uns minuts som a peu de paret. 

A mida que anem remuntant cap a l'oest la paret va passant de extraplomada a vertical i, al final, lleugerament arrampada. Passem una soca característica i a l'esquerra hi trobem unes vies que ens fan el pes. Per la xarxa circula una foto de la guia que incloc al final del post, però hi ha moltes vies afegides a la seva esquerra. L'arbret que hi marca a l'esquerra de tot és la soca tallada que s'hi troba actualment. Nosaltres hem començat dues vies més a l'esquerra.

Comencem per una de la que no sabem el nom i li diré #1 (V/V+). M'hi poso a vista i resultarà prou bona i llargueta. Ara bé, aquí l'adjectiu "sobat" adquireix unes dimensions estratosfèriques! Al primer tram, més vertical, no es nota especialment perquè els cantos de mans i peus són molt bons. Però a la part final hi ha alguns passos tombats i de suposada adherència que et fan apretar molt.

A la primera del dia, crec. Veient les fotos totes semblen iguals...

A continuació fem la via #2 (V/V+). És del mateix estil, potser una mica més dura però més franca.

Continuem gaudint de les vies menys verticals.

D'aquí passem a les d'esquerra i dreta de la soca a peu de via. A la guia diu que són V+ però hi ha un cert consens que són 6a.

Així, primer fem Living Man (6a) i després Pos No Hemos Palmao (6a). Totes dues bones i intenses!

Aquí ja estem un punt per sobre de la vertical en algun lloc i cal tibar-li.

Després ve el primer 6a oficial, que és una mica més difícil que les anteriors: Mientras Dormías (6a/+). Aquí s'han de fer algunes tibades interessants!

 

Mica en mica va complicant-se la pica.

I, per acabar, ens hem posat al primer dels 6b que queden a la dreta (segons la guia, 6a+). Aprofitant la reunió anterior, a la que acabarem anant a parar també, en Ramon hi posa cintes mentre es despenja. Es tracta de El Sueño de Iñaki (6b), on abans hi hem vist desfilar una bona colla d'escaladors en poca estona. Aquí hi ha unes tibades més intenses a la part de baix i cal anar amb compte a la placa de dalt. Aquí he aprofitat la meva envergadura per anar de canto a canto, algú més baixet potser hi tindria més dificultats...

I per rematar el dia, el primer dels 6b's de la zona. Ha sortit,
com la resta, però tibant amb ganes!

El Ramon ha anat seguint-me excepte a la darrera de les vies, on ha decidit que per avui ja havia tibat prou. La veritat és que hem fet sis pegues relativament intensos! Les vies fan entre 15 i 20 metres. La roca és molt bona, amb cantos bons malgrat l'ús i abús que se'n fa constantment! El 6b que he fet, potser l'hem fet mitja dotzena de persones en la poca estona que hi hem estat.

Més a la dreta, les vies es compliquen. Queden alguns 6b's, 6b+/6c i algun 6c+ i després tot setens amb un parell de 6c+ intercalats. Peu de via amb ombra tot el dia i ombra a la roca a partir de les 16:00. Aproximació de pocs minuts, un lloc ideal, doncs!

Per la xarxa es troba això, aquí en versió adecentada. Si cal, ja la trauré.