Aquest matí hem anat a Montserrat amb en Toni amb l'objectiu de fer una sortida matinal, que hi ha dinars familiars que l'esperen abans de tornar a terres escoceses. Hem enfilat cap a la Desdentegada per gaudir de les bones i llargues vies d'en J. Llassera.
Hem començat per la placa "dels cinquens", segons sembla que l'anomena la penya... Concretament, hem fet la via #15 (V+ d'anar fent posant bé els peus) i la #18 (amb un tram de tibar d'alguna nyapa que la fa més difícil).
En Toni a la via #15...
... i aquí a la #18, ja més complicada.
A continuació ens hem posat a la magnífica via #14 (6a+) on s'alternent passos de finura amb alguns de tibar un xic més degut al terreny vertical i on cal anar llegint bé la roca per no complicar-se més del necessari.
A primera hora hem estat la mar de tranquils, amb la roca per nosaltres sols i algú al voltant però sense fer-se notar. A punt de començar la tercera via, però, ha aparegut un grup força nombrós i extremadament sorollós como caballo en cacharrería. Ràpidament han ocupat les vies fàcils, han destrossat la màgia que els escaladors cerquem a la muntanya i s'han dedicat a fer vida social. No cal dir que, acabant la nostra via, hem fugit cames ajudeu-me cercant la normalitat en alguna altra raconada. Però això no és tot: a banda d'aquest grup encara n'han anat arribant més i els darrers, malgrat veure que les quatre vies fàcils estaven saturadíssimes, es plantejaven esperar-se -el que, pel cap baix, suposava no menys de dues hores abans no s'haguessin fet les permutacions corresponents!! Jo he al·lucinat per partida doble: deu ser que sóc un romàntic...
A primera hora hem estat la mar de tranquils, amb la roca per nosaltres sols i algú al voltant però sense fer-se notar. A punt de començar la tercera via, però, ha aparegut un grup força nombrós i extremadament sorollós como caballo en cacharrería. Ràpidament han ocupat les vies fàcils, han destrossat la màgia que els escaladors cerquem a la muntanya i s'han dedicat a fer vida social. No cal dir que, acabant la nostra via, hem fugit cames ajudeu-me cercant la normalitat en alguna altra raconada. Però això no és tot: a banda d'aquest grup encara n'han anat arribant més i els darrers, malgrat veure que les quatre vies fàcils estaven saturadíssimes, es plantejaven esperar-se -el que, pel cap baix, suposava no menys de dues hores abans no s'haguessin fet les permutacions corresponents!! Jo he al·lucinat per partida doble: deu ser que sóc un romàntic...
Sortosament, la part de la dreta del tot (abans de la ferrada) estava deserta. Així que ens hem posat a la placa de l'Eva, a fer la via #63 (6b) que ha estat una altra meravella que ens ha fet oblidar l'incident. Molt recomanable!
En Toni a la via #63I el matí ja no ha donat per més!
5 comentaris:
Hola. Buenas fotos.
Por favor, podias poner que zona de montserrat es esta y como llegar ?
Gracias.
Esta zona se llama "Desdentegada" y está en la ladera opuesta a la Cova de l'Arcada. Debes ir hasta el parking del Vermell del Xincarró, tomar el camino hacia el Vermell y desviarte a la derecha a unos 50m. Puedes mirar si esto te sirve (con google earth).
Saludos.
En tot cas, encantat d'haver-te "casi" conegut, la propera vegada potser ja sabré qui es.
I sí, es cert, les vies fàcils de la Desdentegada no son el millor lloc per sentir la natura, però et puc recomenar sectors molt tranquils, que hi han dies per tot...
Haig de dir que jo també he fugit després de fer un 5+/6a, després 6b (al poc la placa també s'ha saturat) i ja al 7a+ hem estat molt i molt tranquils.
Privilegis del grau? Bé, en tot cas s'agraeix...
Una abraçada.
PD: L'escalador del casc color llima ;)
Vaja, Oskar! Llàstima que no ens haguem acabat de conèixer... Ara mateix no recordo haver-me fixat en un casc de color llima, tot i que no és un color habitual! Potser estàveu a la placa on hi ha un 6a+, un 6b i un 6c tocant l'aresta?
No, ben bé.
Vam fer la de la dreta de la placa "saturada o del cinquens" :) després un 6b de la placa d'abans de la que comentes (té 6c i 3 6b's) i després ja vam anar a buscar el 7a+ (brutal).
Jo crec que estaveu fent el 6a+ a la zona dels cinquens quan jo vaig arribar
A veure si tornem a coincidir...
Publica un comentari a l'entrada