dissabte, 18 de desembre del 2010

Sant Benet


Avui ha estat una sortida amb noves coneixences: la Carlota i en Josep, coneguts virtuals que avui s'han materialitzat, i en Jordi i en Víctor que han vingut amb altres companys, aquests ja materialitzats anteriorment: en Jortx i en Mohawk. Una bona companyia!

El temps ens ha acompanyat en un entorn immillorable: Sant Benet. I avui, a diferència de les darreres vegades, l'objectiu ha estat fer esportiva.

La idea dels lolos (aka bous) era escalfar a la Panxa del Bisbe i anar a atacar projectes a la Roca d'en Barberà i ens hem afegit al pla. Comencem (per error, però benvingut) a la Casanelles-Ludwing de la Panxa, que després hem identificat pel rastre blanquinós dels pedals que encara es veu a la roca. Una via mítica en el seu moment, no per la dificultat, sinó pel nombre de plaquetes recuperables que calia dur! Avui l'hem gaudit en un estil més pur (6a). La Carlota ha estat l'encarregada d'encetar la feina i jo l'he seguida. Mola portar corda de 70m per no haver-se d'enfilar vegetació amunt.

Carlota a Casanelles-Ludwing

A continuació, en Mohawk s'ha posat a la via de la dreta, Anthrax (6a+). Si l'anterior és llarga, aquesta encara ho és més: fa els seus 40 metres ben bons. De fet, és convenient aprofitar una reunió intermitja per despenjar-se! L'altra característica de la via és que té unes bones excursions entre xapes i que sovint els passos difícils estan quan tens la xapa anterior ben lluny. El tram més difícil és a les darreres xapes on cal decidir-se a tibar malgrat que la presa no sigui tan bona com voldríem... En Mohawk ha anat cap als seus projectes i la Carlota i jo hem gaudit i vibrat amb la via. M'ha sortit, però amb concentració, i apretant les dents.

Mohawk a Anthrax

Baixant d'aquestes vies l'ombra ha fet acte de presència a peu de via i amb la Carlota hem decidit afegir-nos als que estan a la Roca d'en Barberà. Allà ens han deixat fer un tast en top-rope al primer llarg de la Hispano-Suècia (un intensiu de Casanelles & Ludwing, avui) que resulta un bon 6c santbenedictí. Al desplomet, un pas llarg per arribar a una pedra marron amb esquerres i un parell de bones tibades per sortir-ne concentren les dificultats. Li he vist possibilitats, però avui tenia intenció de no arribar massa tard a casa i amb en Josep hem tirat avall cap a Monistrol.

Jortx a la Hispano-Suècia que algú ha decidit rebatejar, el que no deixa de ser curiós.

Queda feina i projectes per temps!

5 comentaris:

Mohawk ha dit...

Felicitats per l'Anthrax!! Potser el grau sembla poca cosa, però cal pura "concentració benedictina" per encadenar-la, je, je, je...

A tibar-li!!

Petrus ha dit...

I tant que cal concentració!! En algun lloc tremolava com una fulla :)

Per cert, vas acabar triomfant al teu projecte?

jclaramunt ha dit...

Encantat d'haver-te conegut en persona! A veure si anem descobrint aquestes joies benedictines.

Salut

Gatsaule ha dit...

Veig que finalment has trobat una colla amb qui esprèmer tot el teu potencial!! A veure si així ben aviat arribes al 7b!!

Petrus ha dit...

Joan: Per mi, representa que l'esportiva és un mitjà... queden molts reptes de via llarga :) I queden mooolts passos abans del 7b!