Graffiti al Serrat dels Monjos

Aprofitant que encara s'hi pot escalar, avui hem anat a fer una via al Serrat dels Monjos amb en Pep Ll. He proposat anar a la Graffiti i, com que no hi ha hagut objeccions, ens hi hem posat.

La via comença a la dreta d'un sostret vermellós. Trobem un spit a dos metres de terra. Després es pot llaçar un savinot abans d'anar a buscar una bona presa a sobre del sostre i xapar la següent. Aquí convé anar un xic a l'esquerra, per sobre del sostre, a buscar una línia diagonal que permet anar pujant. Seguim en lleugera diagonal a la dreta fins que toca anar a buscar la R1 a l'esquerra. Aquí m'he saltat la darrera xapa, que queda a la baumeta de sobre i que protegeix la feina del segon... Ho sento! Surt un primer llarg prou contundent, obligat, on cal escalar entre assegurances, el que marcarà la tònica de tota la via.

L'inici de la via.

Tibant a sobre el sostre.

En Pep ataca el segon llarg que sembla força tranquil, fins que ens adonem que cal superar el ressalt vertical. Aquest pas, espectacular i en molt bona roca, té dues xapes ben properes. La resta de llarg és de tràmit fins la R2, amb algun lloc on cal controlar la roca.

En Pep al ressalt del segon llarg.

Ataco el tercer llarg, que comença per un rostoll fins arribar a un esperonet. La roca és mediocre als primer metres i hi ha una bona excursió fins la primera xapa, on comencen les dificultats, ara ja en roca excel·lent. Per xapar la segona cal muntar-s'ho bé sobre presa i forats ben petits per arribar amb les mans correctes. Després ja es troba canto. Nosaltres hem fet com l'Eduard, i hem anat a una reunió que queda a la dreta, fraccionant el llarg per poder assegurar millor el tram difícil.

Sortint de l'esperonet.

El mateix lloc, vist des de la R.

Ataco el nostre quart llarg, que comença amb una rampa fins a un primer spit, uns metres a l'esquerra de la fissura per on he anat progressant. Aquí també hi ha una bona excursió fins a una xapa de la que penja una baga. Tot i no ser extrem (V), caure aquí és anar a parar a la rampa així que... millor no fer-ho! A partir de la segona xapa comença un espectacular flanqueig a l'esquerra. Al principi, amb peus no massa bons fins a una rampa per als peus des d'on es xapa la següent. Després, cal anar controlant bé els forats per arribar a l'altre i seguir flanquejant un xic abans d'anar a buscar el pont de roca, la darrera assegurança del llarg i des de la qual passem ràpidament a l'altra banda de l'aresta (6a+). La distància entre xapes fa que la tirada sigui ben obligada tant per al primer com per al segon.

Jo mateix, al flanqueig.

En Pep, entrant a la verticalitat del llarg...

... i afrontant-ne el darrer moviment difícil.

Ataco la cinquena tirada, que surt un xic per l'esquerra de la reunió per abastar la primera xapa. Des d'aquí, uns moviments delicats per passar a la fissura, on es pot posar alguna cosa, que el terreny no pinta massa bé. Uns metres més amunt trobem el segon spit i uns metres en roca dubtosa que ens acosten a la xemeneia final. Abans d'arribar al spit entra un bon tricam rosa. Xapat el darrer spit, el més difícil són els primers metres fins recolzar l'esquena. A partir d'aquí ja és impossible anar avall i sols cal anar amunt :) La reunió és en una repisa la mar de còmode, on hi ha una corda fixa de la Guateque.

Sortint de la xemeneia.

El darrer llarg és el de més tonyina. Començo superant un ressalt amb roca de primera per continuar amb uns metres trencats. Un xic a la dreta hi ha una xapa nova, però tinc por del fregament així que llaço un savinot i tiro amunt. Poso un alien i llaço una savina vella abans d'arribar al díedre i el spit corresponent. Uns metres més munt hagués anat de conya un camalot del 2 o 3, però sols portava cosa xica. Sortosament, aconsegueixo posar prou bé el tricam blau. A partir d'aquí cal escalar, primer recte i després per la placa de la dreta, fins poder anar a l'esquerra a buscar el següent spit. D'aquí, una bona excursió en diagonal a l'esquerra per buscar la següent i després més o menys recte. El tram durillo és vertical o lleugerament desplomat, i xapo algun spit bastant al límit des d'un repicat. Aquí m'he penjat en tres xapes per no fondre'm excessivament. A sobre meu veig dues xapes molt properes i pregunto a en Pep si allò ha de ser la reunió, però no. Faig l'excursió, les xapo, tiro amunt i... m'enduc un canto a la mà dreta (que li passa molt a la vora a en Pep). Mig m'aguanto amb l'esquerra i caço la darrera cinta. Torno a sortir, aquest cop un xic per l'esquerra i entro en terra de ningú: no veig cap xapa, sols una reunió força amunt i a la dreta. Me m'hi vaig, travessant pel camí una fissura trencadota. Més tard me n'adono que sóc a la reunió de la Guateque i que m'he saltat la meva... Aquesta vista! Però des d'aquí puc fer millors fotos, jeje!

Jo mateix, entrant a la tonyina.

I en Pep, sortint-ne!

Trobem el camí de descens anant a buscar una instal·lació de ràpel anant cap al gendarme que queda flanquejant a la dreta. Fem un ràpel de 40m per la banda oposada a la que es veu des de la darrera R, caminem una estoneta avall, pel lloc més marcat, fins trobar una nova instal·lació on un ràpel ben guapo d'uns 45 m ens porta al camí.

Espectacular ràpel per arribar al camí.

No m'ho imaginava d'entrada, però hem vet un viote. L'escalada és obligada arreu. En alguns llocs es pot completar l'equipament, però en altres (sobretot als llocs més senzills) hi ha galeta si peta alguna cosa. Per tant, cal anar al lloro! La via està molt ben trobada i va per bona roca, en general. Als llargs difícils, les dificultats són al final del llarg, on el fregament no ajuda i el contacte amb el company no és tan bo. Per això, probablement sigui bona idea fraccionar el tercer llarg, com hem fet. I potser encara valgui la pena fraccionar el darrer (com ja ha fet algú, anant a buscar la R de la Guateque a la dreta -no l'he vista i, per tant no sé si això és bona idea) per poder atacar el mur amb millors condicions. Si no, per la darrera tirada val la pena portar força cintes (i un friend mitjà!): jo he hagut de baixar recollir-ne alguna!

En tot cas, el regust final és excel·lent: una via llarga, variada, sobre roca molt bona en general i guapa. A més, ha sortit tota, llevat dels reposos al darrer llarg.