Avui ens n'hem anat a Can Placa. En Josep havia proposat baixar a Casanova, però passant pel davant li he proposat quedar-nos, que jo hi tinc feineta!
Així que ens n'hem anat a l'esquerra, on jo hi tinc unes quantes vies pendents. Hem començat amb Colla Pessigolla (6a), que segueix un díedre. És una via molt maca, on es poden aplicar un munt de repertoris gestuals per gaudir de cada pas. Inclou un parell de zones més intenses i un bon munt de metres.
Escalfant a la més que recomanable Colla Pessigolla.
A continuació ens hem posat a Quico Miku (6b+). En Josep recordava que hi havia un moviment bastant curiós als volts de la tercera xapa, però no ha recordat exactament com resoldre'l i s'ha hagut de penjar. Jo l'he encadenat, coneixent una punxa clau. Toca anar pujant un pensament per l'esquerra, a aprofitar una fissureta oberta i aquí el moviment clau ha estat un cerrojo de dits que m'ha permès creuar l'esquerra fins la punxa i la dreta en lateral a la zona de la xapa, permetent xapar amb certa comoditat. Els peus són raonables aquí. A la part de dalt hi torna a haver una zona fina, fina, on s'ha d'apretar de valent. Tenia una certa por per si fallava aquí, però finalment ha sortit!
En Josep (a dalt) i jo Quico Miku.
Després d'aquesta ens hem posat a Glòria Màxima (6c+). Em comenta en Josep que en algun moment havia estat de 7a... Ell l'havia fet, s'hi posa i la treu amb solvència total. Jo em decideixo a intentar-la directament des de baix i vaig fent bé fins al crux. Aquí em moc una mica massa per la dreta i quan vaig a pillar un forat aparentment bo em rellisca el peu dret i caic i em penjo amb calma per estudiar-lo. Estic molta estona intentant veure la forma de sortir-ne, sobretot per xapar la següent: en Josep ho ha fet des d'un forat d'esquerres, però jo no tinc força per aguantar-m'hi i he de fer un llançament més, fins un canto bo i xapar amb esquerra a l'alçada del pit. Des d'aquí la continuació també em costa un munt d'estona, provant i reprovant. I la sortida de la darrera xapa, també! En fi, que m'he arrossegat vilment! A la baixada he tornat a matisar-ho però estic massa petat. Realment no tinc clar com fer-la!
En Josep ni es despentina posant cintes a Glòria Màxima.
Després d'això en Josep ha fet la TLM (6b+). Jo l'havia feta fa molts anys i recordava un pas tens a la tercera xapa o així i després anar fent. El company la fa i confirma aquesta impressió.
Estic una estona relaxant-me perquè torna a tocar provar Glòria Màxima. Quan estic mentalment i física preparat m'hi poso. Vaig fluint fins al crux, on comença la zona lleugerament desplomada: rom dolentíssim d'esquerres que permet agafar una lateral dreta acceptable, semi-llançament a un rom lateral molt a l'esquerra, pujar dreta en lateral, esquerra al forat des d'on el company és capaç de xapar, pujar mà dreta en una regletilla semi-lateral, pujar peus a una rugositat a la dreta i lllançament al canto bo. Surt! Després, lateral minúscula per la dreta, esquerra a una fissura vertical, remada i xapatge. Creuament de mà dreta a una punxeta i pas de peus a l'esquerra per anar a buscar un bloc bo a l'esquerra, uff! Surt tot, però encara queden un parell de moviments: pujar mà dreta, esquerra a un canto rom rar i remada fins un bon tridit vertical de dreta. D'aquí xapo creuat amb comoditat i només queden unes tibades que he pogut aguantar bé. Uau! al sac!
Jo mateix, a punt d'entrar el crux de Glòria Màxima.
En algun moment he tingut dubtes de si les forces aguantarien, especialment al forat de marras que he comentat. Notava com se m'obria una mica la mà, però el llançament ha sortit bé. Quin subidón. També he flipat amb el creuament que he fet a sota el sostre, aprofitant una rugositat que al primer intent ni tan sols he vist, sort que els peus van en adherències prou bones... Estic tenint unes sensacions boníssimes aquests dies!
Deixo la reunió muntada perquè en Josep provi Decoton Fluix (7a) en top rope. Baixant tasto algunes preses i vaig trobant una possible seqüència per fer-la, ajudat per unes cleques visibles. Però la via té molts passos i només en tasto alguns... En Josep s'hi posa amb la corda per dalt, i sort que ho ha fet així. Hi ha alguns alejes incomprensibles on la caiguda és fins a terra sens cap mena de dubte. A sobre la roca és dubtosa... En Josep no la gaudeix gaire que diguem. La zona que he investigat la va traient força bé, però queden alguns moviments per resoldre i la via encara va a una altra reunió... 6 bolts en 23 metres amb roca peculiar i 7a... sale mal, diríem... Jo no m'hi he posat perquè ja he fet prou feina, amb quatre pegues, tres d'ells ben exigents. I en Josep té clar que no s'hi posarà pas més. Cap problema, perquè cap a la dreta tenim feina per una altre dia també.
El company provant Decoton Fluix i no sembla pas que li
hagin quedat ganes de tornar-hi.
hagin quedat ganes de tornar-hi.
Abandonem la zona a 18º de temperatura. No es pot dir que haguem passat calor avui...
2 comentaris:
Lo més fotut de la Decoton Fluix no és l'aleje de les 4 primeres xapes, que també, sino que la seva reunió no és la de la esquerra sino la que està més a munt a la dreta, que comparteix amb el 6a. Hi ha un aleje entre la 5a i la 6a xapa que és molt perillós, jo l'he pogut fer ficant-hi allargos i trobant descansos alternatius per xapar que no són els que se suposa que tindries en funció dels parabolts. I també he de dir que el grau no és 7a ni de bon troç, mínim 7a+ i dur. No se si els equipadors d'aquesta via tenien ganes de fer una mala passada als escaladors, molt especulant jo crec que el mateix nom de la via és una broma de mal gust: "Decoton" de decotar¿?... En fi!
Vaja, ja veig que no som els únics!
Publica un comentari a l'entrada