diumenge, 15 de març del 2026

Clot del Boixar

Amenaça de vent, cap al Clot del Boixar! Des del 2016 que no hi havia estat i tenia ganes de tornar-hi.  Al Tati, que està en procés de retorn progressiu, ja li estava bé. Hem quedat també amb en Lluís i la Carmen, amics seus, que escalen una mica també.

Hem començat per la Placa Gunilla perquè allà hi ha vies senzilles. Amb en Tati ens posem a a La Sra María (V+). Placa montserratina amb peus montserratins i les xapes a una certa distància, però una via bona, bona!


Escalfant a la primera del dia. 

A continuació ens posem a La Sra Gunilla (6a). Aquesta té un primer tram exigent, on s'han de moure bé els peus! A mida que es va pujant, van sortint més forats i millors canto. Una via 10! 


Fent La Sra Gunilla

Mentrestant els companys estan als V de la dreta. Nosaltres passem a L'Agulla La Mosca. Allà trio la Astràgal (6a+) per anar progressant. Una bona via de continuïtat! 



A Astràgal. Continuïtat de la bona!

Deixem els companys que continuen fent vietes per aquí i ens n'anem a la part de sota, on fa més temps encara que no hi havia estat.

El 2012 vaig fer una combinació de les vies de l'esquerra de l'Agulla Sipan. Tenia clar que em faltava per tatxar la Ketama (6b) i m'hi he posat. Hi havia una cordada fent la Guaytakama, no ens hem fet gens de nosa. Els primers metres són fins, fins. Després es suavitza una mica i ve un viatge inexplicable cap a la dreta on hi ha una xapa inox fora de la línia de la via. Aquí hi ha un passet fi, també. Després entrem a una zona d'anar fent. Això vol dir que hi ha força canto a alguns llocs. Aleshores hi ha alguna excursioneta, però controlada. Trobem també algun spit una mica ronyós... l'equipament és realment estrany, com si s'hagués reequipat en moltes tongades. A la part final la paret torna a redreçar-se. Per sort, van sortint coses i només s'ha d'aguantar. Diria que gairebé tots els xapatges són amb la dreta, cosa que fa que l'esquerra s'infli una mica més (o potser és que sóc dreta, qui sap). Queda encadenada a vista. Un viot de 33 metres on cal portar una bona colla de cintes.


A Ketama.  

Després d'aquí ens n'hem anat a la Placa Bambol i m'he posat a Bocata de Siluro (6b). Un altre viot de 35 metres! Aquí hi ha un primer tram força dur, de presa petita i posar-s'hi bé, segurament fins a la quarta xapa o així. Aquí s'agafen bons forats i es va fent bé. Després la via passa un relleix i entra a un nou mur. Hi trobem alguns passos més, però el tomàquet està a al principi de tot. Encadenada a vista també! El Tati opta per no fer-la i recollim trastos per tornar.

 


I per acabar, Bocata de Siluro! Un altre bon encadene!

El retorn l'hem fet per una drecera que ens estalvia un trosset de pista. Per cert, aviat ja no es podrà escalar al sol... Avui els peus ja començaven a queixar-se! D'altra banda, estic content amb les sensacions que tinc darrerament. Toquem fusta!!

 


dijous, 12 de març del 2026

Can Placa

Tarda d'escalada a Can Placa amb l'Ernest, amb qui compartirem cordada, en Pana i en Pere D. Hi ha gent que porta un temps lluitant amb algun projecte així que enfilem direcció can Placa. L'aspecte de la muntanya no sembla presagiar bon temps allà dalt, però els locals es coneixen bé el microclima Berguedà i acabem estant-hi de conya!

Amb l'Ernest comencem en plan suau i es posem a Colla Pessigolla (6a) i després a RamoNatxo (6b). La primera ressegueix un diedret ben bonic que només té un pas una mica més delicat a mitja via. La resta fa escalar però es deixa fer prou bé i s'acaben acumulant una bona colla de metres i bons moviments. 


A la Colla Pessigolla.

RamoNatxo (6b) hi ha més feina. Primer a l'indret de la segona xapa. I després, més amunt, per superar el ressalt desplomat. Aquí s'hi han de posar unes certes ganes i confiar en un peu esquerre a una fissura mentre amb la dreta acaricies un bidit. Una vegada presa la decisió i fet el gest, van sortint cosetes. Jo surto d'aquí per la dreta i l'amo de la cosa tira tot recte per una bona bústia que no es veu a primera vista. I queda un moviment delicat als darrers metres de la via, on tot mira avall malgrat semblar el contrari. Amb aquestes dues ens donem per escalfats i anem al pati dels nens grans. 


A RamoNatxo. Primer ressalt.

Ens han deixat cintes posades La Paletilla Asesina (6b+). Jo la vaig encadenar ara fa quatre anys i la recordava extremadament dura... i així és. L'Ernest s'hi ha posat des de baix i ha hagut de fer algun repòs. Jo he anat directament en top-rope i també he reposat. Amb això està tot dit... Per fer-la s'ha de tenir matisada al 100% i després aguantar-li.



La Paletilla Asesina

Després hem aprofitat que els companys han tatxat Els Plans de Santa Maria (6c+) i li hem fet un tast en top-rope. Els moviments han acabat sortint tots. Ara bé, encadenar-la i encadenar-la de primer serà una altra història! 



Als Plans de Santa Maria

Recollim trastos i enfilem la tornada que ja tenim les forces minvades... 


dijous, 26 de febrer del 2026

Mercadal Inferior

Avui quedem amb en Pere D. i en Pana, que té projectes al Mercadal. Enfilem cap allà, i ens posem mans a l'obra, gaudint d'un sol de justícia que, si no fos perquè venim d'on venim, ens hauria fer queixar-nos i tot!

La primera del dia ha estat la Grindr Sorpresa (V+) que té un tram més que exigent (potser és aquesta, la sorpresa?) als voltants de la segona xapa. Després és d'anar fent... Serveix per escalfar ben escalfats.


Escalfant... 

Com que no hi ha gaires opcions, la segona serà la Menjaorelles (6b). Aquí hi ha tibades que demanen una certa decisió. Per sort, avui n'hi ha! 


A Menjaorelles.  

Per acabar, el Pana ataca el que havia de ser el gran projecte del dia, La Trompa fins dalt (7a). Resulta un viot de 40 metres!!! S'hi posa i fa fins la R1, que ja és un 6c potent de veritat. Jo ja l'havia encadenat fa un temps, després de fer-li algun tast previ i ja sabia el pa que hi donaven. A la R1 ha cedit el torn a algú altre... Tot i que era el meu torn, jo no tenia ganes de repetir el tram que ja coneixia així que li cedeixo al Pere l'honor d'acabar de muntar-la fins dalt. Aleshores sí, m'hi poso en top-rope amb l'excusa de que tastaré quelcom nou i motivador.


A La Trompa fins dalt... 40 metres de tralla!

La via fins la R1 ja és dura de pebrots. Un primer tram d'escalada fina, on s'ha d'escalar per no inflar-se. El tram estrany de la trompa i després la remada dura on es concentren les dificultats. I després, un bon tram desplomat, amb canto raonable però que va inflant... Sensacions conegudes, jeje. Per sort, encadeno fins la R1 i allà reposo una mica, aprofitant que s'hi està còmode. No m'hi he estat massa, just per fer baixar una mica l'embotifarrament que porto perquè ara ve la part difícil, jeje. Uns primers metres que es deixen fer i després, la zona dura. Hi ha una punxa bona per l'esquerra que es deixa treballar bé per pujar peus amb l'ajuda d'una lateral/bidit vertical baixa. De la punxa d'esquerra, lateral (merdosa) de dreta a una zona grisa, pujar peus i anar a pillar un pla-regleta d'esquerra, amb un rebot d'esquerra opcional previ. Ara, pujar peus i dreta d'hombro a una llastreta que mira cap a l'esquerra. Ajuntar-hi mans i moure peus per anar a buscar una presa raonable amb dreta. Des d'aquí, pujar peus i anar a buscar la fissura amb l'esquerra, en bavaresa d'hombro al principi. Després ja va sortint alguna cosa millor. M'ho he hagut de mirar bastant però els moviments crec que han de ser aquests. Ara bé, arribar aquí amb pila suficient per fer-los és pràcticament impossible d'imaginar! Abans has de tenir el 6c de sota molt apamat i fer-lo sobrat per tenir alguna possibilitat. 

El Pana li ha fet un tast en top-rope fins dalt però tampoc no ha triomfat. I l'altre Pere s'ha donat per servit amb la feina feta així que enfilem el camí de tornada. Pocs pegues però bastants metres i el 7a, molts metres sense treva. Suposo que haurà servit per curtir-se! 

 

diumenge, 22 de febrer del 2026

Cubells. L'Indret

Avui hem sortit amb en Pep després de força dies! Hem anat a gaudir del millor cap de setmana des de setembre (!!) cap a ponent, a Cubells. Teníem ganes de sol i sol hem tingut. Ara bé quan anàvem cap allà hem passat per algun tram de boira que ens ha posat en lleugera tensió... però no, queda força alt, comparativament!

Hem aparcat al lloc clàssic, hem seguit la pista muntanya amunt i hem continuat pujant per un corriol ben fitat i marcat fins acostar-nos a la paret. Aleshores toca baixar una mica i ja som a peu de vies. Segurament és el recorregut més agraït, no sé si el més ràpid.

 Avui he tatxat algunes coses pendents, en particular la primera del dia, la Plaent i de Ponent (IV+). S'hi ha posat en Pep, que volia començar ben suau i jo li he seguit les passes, amb les cintes posades.


A la primera del dia. Jo encara m'he atrevit a fer-la amb màniga llarga ;) 

Baixant d'aquest em poso directament a la seva veïna per la dreta, L'Escurço Negre (V+). Aquí s'ha de tibar una miqueta més, però es deixa fer prou bé.


A L'Escurçó Negre.

És l'hora d'anar pujant de dificultat i em poso a Pilsen Climbers (6a) una via que tot escalador ha d'haver fet. Ho dic per la cervesa, però també perquè és una xulada de via! No l'havia fet mai i l'he trobat molt bonica! Un mur ben vertical, amb algunes bustietes prou bones com per no haver de patir massa, però cal controlar-ho tot. S'ha de dir que la gran quantitat de magnesi han fet fàcil endevinar on tocava anar a cada moment...


A Pilsen Climbers. Recomanable!

D'aquí hem passat a la Botifarra Negra (6b). L'havia feta fa algun temps i la recordava tensa. La veritat és que comença prou dura i amb la primera xapa del mur a can pixa, cosa que no m'ha agradat massa perquè aquí ja hi ha moviments delicats. Després ve un tram vertical, més delicat encara! Toca tibar-li i anar encertant les millors preses. N'hi ha, però s'han de trobar, normalment més a l'esquera del que suggereix la línia de xapes. Per sort, va sortint tot bastant rodat! Aquí en Pep ha esbufegat una mica més del que li hagués agradat, però ara farà un descanset mentre jo em barallo amb la següent.


Guanyant-me la Botifarra Negra.  

Baixant he posat cintes a Talopeas (7a). Me l'havia mirat en top-rope una vegada i vaig anar veient els passos. Avui he fet el mateix. Ha quedat tot controlat, però amb alguns moviments molt intensos que costen d'enllaçar. Total que, tot i haver-ho mirat mentre baixava, quan he fet el pegue en top-rope m'he hagut de penjar varies vegades... No hi ha un únic crux, sinó que n'hi ha una bona colla i a tots s'ha de donar la talla, no hi ha lloc on reposar entremig. Un projecte factible, però intens, intens!


La Talopeas haurà d'esperar...

Per continuar jo tenia intenció de fer un dels 6a+ que em restaven per fer Obelisko, que no està a la ressenya que volta per internet. A la dreta de Talopeas hi ha 5 vies:  

  • Jean Bapiste de la Croix (6a+)
  • Obelisko (6a+)
  • El Pèndol del Professor Tornasol (6b+)
  • Cabut (6c)
  • La Savina me Sente Divina (6a+) 

M'ha semblat que Obelisko (6a+) seria un bon objectiu i m'hi he posat. La roca aquí és diferent que a la banda esquerre. El principi és una mica més trencat i brut de liquen, però res que molesti realment. Després entrem a un mur super-ultra-abrasiu! Aquí no hi ha ni una taca de magnesi, cosa que vol dir alguna cosa, suposo. Vaig pujant, tastant aquesta bústia i aquesta altra, i la de més enllà, buscant la "bona". Diria que no n'hi ha cap amb aquestes característiques. Però vaig pujant, xapant i pujant, agafant-me a coses acceptables però res massa bo. En algun punt toca aprofitar una fissura vertical encastant algun dit... M'ha semblat tot molt extrem pel grau proposat. L'he encadenat, però he estat a punt de deixar de lluitar en un parell de llocs. He de dir que m'ha costat més que el 6b d'abans. En Pep s'hi ha posat en top-rope i coincideix amb mi. Potser em van dir malament la graduació...


A Obelisko hi ha unes apretades de primera!

Per acabar la matinal, encara li faig un top-rope a El Pèndol... (6b+).  M'ha costat força i m'he hagut de penjar en un parell de llocs. S'han de fer unes apretades que Déu n'hi do! Diria que les vies de la dreta, totes elles, estan més collades que les de l'esquerra -o bé és que sempre m'hi poso quan ja he treballat prèviament, qui sap!

En tot cas, després d'aquesta recollim veles i enfilem el camí de tornada. Entre una cosa i una altra he fet 7 vies i això ja és molt! Hem escalat amb un solet meravellós i en un sector amb bona roca, combinació ideal! Quan hem arribat estàvem sols i quan hem marxat hi havia una bona colla de gent, es nota que és un sector popular, popular! 


 

dijous, 19 de febrer del 2026

Esquellot de tarda

Enceto les sortides entre setmana un dia ben ventós. Però per sort, amb l'Ernest hem triat bé i a l'Esquellot hi hem estat la mar de bé!

Hem començat escalfant a Filibertus (6a+). Segueix una fissura en diagonal. Al principi hi ha l'opció placa o fissura. L'Ernest ha fet fissura, jo placa. Després ve el tram de díedre/fissura on hi ha el tomàquet. L'havia feta fa uns anys (2019!!) quan era gairebé nova i recordava que no s'hi podia badar. Avui m'hi ha posat bastant bé i ha sortit amb solvència.


Escalfant a Filibertus (6a+) 

Després, ens hem posat a Jack Spàrrec (6b), que ens servirà pel projecte del dia. També l'havia feta i recordava que s'havia de treballar. Així és! L'Ernest la fa ben bé recte, jo he anat per l'esquerra, com l'altra vegada. S'ha de tibar més i s'ha de confiar en els peus en algun punt...


Tiban més a Jack Spàrrec (6b)

Quan baixo, poso cintes al projecte del dia, Gamma Extra (7a). No l'havia tastat mai encara, és la que em falta per fer del sector -i continua així. Li hem fet alguns pegues en top-rope, l'Ernest tres, jo dos i més o menys li hem tret l'entrellat. Té una entrada molt fina que començat en la vertical de la primera xapa i després se'n va una mica a l'esquerra per retornar a la línia de xapes. Finet, finet. Després ve un tram amb una remada estranya per pillar bon canto amb dreta a un esperonet. Aleshores toca enfilar-se a la mena de balconet que fa. És qüestió d'equilibri i de tibar-li una mica però, una vegada situat, es pot reposar raonablement bé ajudat d'una llastreta invertida. Després toca apretar fort. Primer, anar a buscar un bidit alt a la dreta. Pujar peu esquerre, dret i esquerra força obert per llançar-se a una llastra lateral molt bona. Moure peus, pujar-los i pillar un cantell acceptable però molt menys bo del que voldries. A partir d'aquí a mi em va bé ajuntar les dues mans aquí, pujar peus amb molta cura: dret a una banyereta alta, esquerre a una altra (la bona de l'esquerra no, una de dolenta més al mig i un punt més alta). Ara, un dinàmic a buscar una bona bústia salvadora amb la dreta. Al meu segon pegue he posat el peu esquerre al lloc equivocat i no arribava a la bústia. Uns centímetres més al centre i amunt marquen la diferència!


 

Diversos pegues al projecte del dia...

Han sortit els passos aïllats i, potser, si hagués encertat el peu on tocava, només potser l'hagués encadenat en top-rope. Queda feina!

El company, en canvi, l'ha de fer d'una altra manera. Dreta al cantell acceptable, creuar esquerra a una lateral / pinça roma, obrir-se cap a la dreta a buscar un bidit allunyat que permet tibar amb esquerra a la lateral i pujar peu a un bon bec i d'aquí a la bústia. Li ha fet un pegue més que jo, sense encadenar. 

I per acabar, faig el meu darrer pegue a Saratoga (6a+). Déu n'hi do de la finura que s'hi gasta. Val la pena no embolicar-se i entrar un xic per la dreta! Després encara queden prou moments per fer-se el valent i tibar-li fort! Bona via, com totes les que hem fet!


Una de més suau per acabar el dia: Saratoga (6a+) 

Al sectoret ha anat venint penya, tots ells gent coneguda. No hem estat els únics amb la idea d'Esquellot! Hem tingut sol al principi i hem estat protegits del vent, que era del que es tractava! Observem que es tracta d'un sector ultra-mega-concorregut: la sobamenta es fa palesa! Tot i això, les vies són molt bones!


diumenge, 15 de febrer del 2026

Una altra matinal a la Desdentegada

Darrerament tinc bones sensacions escalant a Montserrat. Així que, avui, amb en Pana també hi hem anat. I, com que tenim deures pendents a la Desdentegada, cap allà que hem enfilat!

Hem començat escalfant a la placa del sostre taronja i ens hem posat a la més difícil, la de l'esquerra de tot #15 (6a). A la guia de Montserrat Sud han actualitzat les graduacions, bastant correctament al meu entendre, però aquí discrepo. Per mi, la #15 és més difícil que la #18. Per tant, el plus li posaria a la #15, i deixaria la #18 en 6a a seques. (A mi tant me fa, però per si algú llegeix això i li interessa...). A la #15 hi trobem una via fina i mantinguda fins bastant amunt, a diferència de la resta. 


A la #15 (6a) la més difícil de la placa del sostre taronja. 

Hem continuat escalfant amb l'Esperonet #14 (6a+). Una via que no em cansaria de fer, bona, bona! I s'ha de tibar, que ja va bé per escalfar.


Seguim escalfant a la #14 (6a+). 

D'aquí passem als deures pendents i en Josep es posa a la #12 (6c) . Va posant cintes i acaba reposant en diversos llocs. Va recordant els passos i confirma el "meu" mètode per fer la zona difícil. Quan és el meu torn opto per posar-m'hi des de primer i l'encadeno! El crux està ben controlat: esquerra al pont de roca, dreta a una columneta que permet invertir la mà esquerra. Pujada de peus i bidit de mà dreta que permet xapar amb esquerra i pillar esquerra a una bona regleta. Pujar peus, dreta a una gris lateral, bicicleta pujant peus i dreta a una zona roma des d'on s'agafa una bústia bona d'esquerra i bidit de dreta. Xapar, pujar peus i pillar un còdol rovellat. Avui, que anava fresc, he pogut tibar sense massa problemes. L'altre dia havia de buscar ajudetes arreu. Després ve un tram d'anar fent, amb alguns passos fins aïllats. I toca encarar el mur final, que no el tenia matisat. Per sort, he anat trobant els cantos i bústies bons, fins la darrera. Ara, pujar peus, he agafat amb la dreta unes regletes merdoses a més no poder però que han servit per pillar un bec lateral d'esquerra que permet arribar a la R. He arribat infladet, però l'he encadenat!


Tatxant el meu projecte, la #12 (6c).. 

El Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha fallat al crux. S'ha equivocat de mans i ha quedat pillat... Tocarà tornar-hi! 

Baixant, ha posat cintes a la #11 (7a), que comparteix reunió amb l'anterior, encara que la guia i les ressenyes antigues marquen R separada. Quan és el meu torn, m'hi poso en top-rope per anar descobrint l'entrellat. Poc a poc li vaig veient! La part difícil és a una panxeta al principi. Després ve una placa excepcional, farcideta de bidits, que es deixa anar fent i, al final, ve un tram desplomat però amb bon canto.

El Josep també li fa un tiento però se li atravessa la zona del crux. Fa la placa intermitja i al desplom final ho deixa estar, sabent que jo tinc ganes de fer-hi un altre intent.


A la #11 (7a). Està a punt!

Quan és el meu torn m'hi poso amb ganes. Al principi cal anar a buscar un bolo gris que acaba sent millor del que sembla. D'aquí, esquerra una pedra gris fosc en lateral, pujar peus i bidit alt d'esquerra. Dreta a una bústia molt roma però que permet aguantar-se i moure peus i mà esquerra per tibar la bústia de dalt pinçada amb esquerra en lateral. Aleshores, una ajuda amb la dreta i rebot fins a una pedreta fosca. Esquerra a una pinça lateral que permet pujar peus i anar a caçar una bona bústia de dreta. Controlar peus (important!) i llançament a un bolo marró bo. Novament controlar peus i dreta un pam per sobre del bolo marró. Ara, pujada bèstia de peu dret a la pedreta fosca d'abans i ajudar-se amb una regleta acceptable. Crux superat i li veig color per fer-lo de primer! Ara ve la placa d'anar fent. Hi ha un punt on al primer pegue he trobat un bidit vertical per la dreta que m'ha anat perfecte a un lloc delicat. Anar-se movent, aviat cap a la dreta. I ara, entrar el desplom final: hi ha canto rere canto i bones bústies. No ho recordo tot, però al gran forat comú amb l'anterior tibar en lateral per agafar bones coses. I, per entrar a la reunió, que torna a ser delicat he vist això: bidit fondo per la dreta entre dos còdols, esquerra a una lateral i pujar peus per entrar a la R. M'he agafat un segon a la cinta del crux perquè no havia posat els peus bé però la resta ha sortir bastant fluïda. Queda apuntada!

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada mentre fem plans per tornar-hi no massa enllà, que la memòria és la que és... 


dissabte, 7 de febrer del 2026

Desdentegada

Avui hem anat amb l'Anna G. a Montserrat. Feia molt temps que havíem intentat quedar però mai no coincidíem -doncs avui hem trencat la ratxa!

Les previsions de temps pintaven bé per al dissabte. Tot i així, hi havia alertes de vent que ens han fet dubtar un moment. Però he pensat que estaríem arrecerats i així ha estat. Total, que després d'una passejada tot xerrant de tot i més ens hem plantat al sector.

L'Anna fa temps que no escala amb assiduïtat i hem començat per les vies senzilles. Un quart, un cinquè i un altre quart. L'escalada de finura a Montserrat és ben diferent que la de gandes en calcari, però al cap d'uns metres, tot ha començat a rutllar.



Escalfant a La Guarderia.

Com que jo tenia ganes de tatxar algun projecte, m'he posat a la via de l'esquerra de la #22, n'hi direm #22 Esquerre (6c), la graduació segons l'equipador, P. Books. Es caracteritza perquè té xapes en comptes de químics, com la resta. M'hi he posat amb la intenció d'estudiar-la però poc a poc he anat fent i l'he encadenat a vista! El primer tram demana bastant més que les que hem fet per escalfar, però es va deixant fer. La via es decanta cap a l'esquerra. Poc a poc la paret es redreça i toca negociar, un xic per la dreta, per tornar després cap a l'esquerra. Aviat arribo al que sembla que serà El Tomàquet i m'ho miro una bona estona. Faig alguna pujada i baixada per tornar-ho a mirar. Al final acabo fent els moviments màgics: amb els peus acceptables, moure la mà dreta (no estava segur de si m'aguantaria sense obrir-me) fins agafar un foradet ronyós. Mà esquerra a un codolet dolent i després a un petit bec de mal treballar per l'esquerra tibant en lateral. Ara toca pujar peu dret a un cigronet i agafar alguna cosa amb l'esquerra per sobre de la xapa per poder xapar en agonia extrema. He flipat una mica, però m'he aguantat! I, la veritat, la xapa anterior queda força lluny! A partir d'ara aquesta distància serà la tònica, però el terreny es va tornat progressivament amable. Aviat veig una xapa i un químic de costat (químic posat de forma estranya, per cert), que suposo és la reunió. Però quan estic muntant-ho per despenjar-me només d'un químic (cosa que fa un cert iuiu), miro amunt i veig unes anelles. Així que acabo d'arribar-hi i, ara sí, em despenjo. Algun purista dirà que no l'he encadenat, però les dificultats estaven més que superades, així que me l'apunto! La veritat és que m'ha sorprès l'invent de la última assegurança...

Ho he desmuntat tot i he convidat l'Anna a enfilar-se fins on li donés el cos i la veritat és que, després d'alguna caiguda, ha pujat gairebé fins on comença el mur, mig per la via que he fet, mig per la #22.


Avui ha caigut la #22 Esquerre (6c).

Després encara m'he posat a la #25 (6b). L'havia feta fa molts anys, ara veig que va ser el 2007 i aleshores em va deixar molt bon gust de boca. Es tracta d'un viot, llarg, de continuïtat. No hi ha cap pas extrem com a l'anterior, però no hi regalen pas res tampoc. De fet, en un parell de llocs m'ho he hagut de mirar bastant i negociar, cap a dreta i esquerra. Estic satisfet amb la resposta dels avantbraços, que tot i que es van carregant, no s'inflen fins al punt de no aguantar-se. Una gran via, on s'ha d'escalar força!

L'Anna també s'hi ha posat, en top-rope, i ha arribat fins a la darrera assegurança, on ve un tram un xic desplomat. Molt bona feina!

 


I, per acabar, la #25.
 

Després d'aquesta ens donem per servits i agafem el camí de tornada, tot xerrant de coses transcendents que han fet que fa, ara mateix, fa una estona estigués llegint Tao Te Ching. Una bona matinal! 


 

 

 

 

 

diumenge, 1 de febrer del 2026

Can Molsa

Fa un munt de temps que no surto a escalar, en part per la meteo, en part perquè darrerament no hi ha manera d'encaixar agendes per mil raons. Per sort, per aquest cap de setmana amb la Susanna havíem quedat i ben quedat, aquesta vegada per fer esportiva, a petició seva, i, a més, avui l'Ernest i el Pana han pogut sortir. Per tant, hem fet ple! Jo tenia ganes de tornar a Can Molsa i cap allà que hem enfilat. Per sort, l'Ernest se sap bé l'aproximació: amb la meva memòria no hi hagués pas trobat! Queda apuntada aquí.


Aproximació amb restes de neu de la darrera nevada.

Amb la Susanna hem començat fent la Ópera Prima (V) i la Diedret (V). Les dues vies les havia fet fa un munt de temps, el 2015 quan feia poc que les havien obert!


A les primeres del dia.

Després ens hem posat a la Semen Fot (6a+), aprofitant que els companys ens hi han deixat les cintes. Aquí ja s'ha de tibar força, especialment al ressalt on cal creuar un mini-sostret. Aquí toca aprofitar alguna cosa roma amb la dreta i després simplement obrir els ulls i agafar alguna cosa ben bona. Jo no l'he vist i he hagut  d'apretar una mica sobre roms! Bona, bona!


A Semen Fot

Després hem fet la Comprant Joventut (6b). Comença a la part dreta del bosquet semi-penjat que hi ha al peu de l'anterior. Comença atacant una zona un xic desplomada amb roca que fa pinta de dubtosa però que és ben sòlida. Més amunt entrem a una placa infinita, on toca gaudir i tibar. Es va fent prou bé fins al ressalt final. Aquí m'ho he mirat per la dreta i no, he tornat a baixar. He enfilat una mica per l'esquerra i sí, he xapat bé la següent. Però he hagut de lluitar bastant, bastant, mentre els braços s'anaven inflant. L'he encadenat a vista però fent gasto de debò! 


Lluitant per encadenar Comprant Joventut

Els companys s'han estat barallant amb Guitza (6c) i li han tret l'entrellat (i l'han encadenada, cadascú en el seu estil. L'Ernest em suggereix que m'hi posi des de baix i que la intenti al flash. Però abans m'he inflat bastant i tinc dubtes. Així que m'hi poso en top-rope i... l'encadeno. El tomàquet està als primers metres de la via, desplomats i amb uns passos ben durs. Esquerra a una presa més roma del que voldríem, taló dreta a una safata vermella, tibada i dreta a una bústia (directament o rebotant en una pedra prèvia, jo hi arribo directament). Esquerra al costat, dreta a pedra gris i esquerra a canto rovellat bo, tot això controlant peus. Després toca posar-se a sobre, jo m'he ajudat amb una petita llastreta al terra. Ara es pot reposar! Després toca enfilar-se: a buscar un bidit d'esquerra i una regleta trencada per la dreta i anar a buscar una bona bústia al costat de la xapa. A partir d'aquí la via es deixa fer prou bé fins al ressalt final. Aquí hi ha algun moviment on la presa no es tan bona com voldries i els braços ja estan cansadets... No sé si hagués sortit de primer, potser sí. En tot cas, queda pendent!


La Susanna a Guitza

Com a darrer pegue encara li he fet un top-rope a Batzacada (6c+), també en top-rope després que l'Ernest l'encadenés de primer. El començament el fem igual que l'anterior. Després toca anar cap a la dreta i encarar el ressalt que ve. Bidit d'esquerra, dreta a una pedra negra, posar-s'hi bé pujant peus i esquerra a una bona bústia. Després he anat fent prou bé, amb un trosset rom pel mig però que es deixa fer mirant a banda i banda. I el mur final torna a tenir tomàquet. En particular, he fet alguna remada llarga i m'he quedat d'algun canto rom que no sé pas si, anant de primer, m'hagués atrevit. També queda pendent!


A dalt, l'Ernest encadenant com toca la Batzacada. A sota, jo mateix en top-rope. 
Primer al desplom, després al ressalt que el segueix. 

Recollim trastos i enfilem el camí de tornada que, entre pitos i flautes, hem escalat un munt avui. I amb sol solet, a partir de la tercera via. Un privilegi! Per cert, avui he estrenat corda, una Beal Zenith de color solid pink ben llampant -per ara! (Ho apunto per si em serveix per recordar la seva edat més endavant)