Hardkore

Avui hem fet una sortida matinal amb en Pep i la M. Alba. Feia dies que no havia sortit amb ella i està ben clar que això d'anar sortint regularment es nota: ha triomfat de valent, i això que no hem fet vies massa senzilles.

Inicialment volíem anar cap al Clot de la Mònica però uns cartells amenaçadors ens han fet canviar d'opinió: avui hi havia cacera de senglar i demanaven, si us plau, que no ens fiquéssim a la zona marcada amb vermell... Total, que hem optat per conservar la pell, no sigui que ens confonguin amb un tocino fer, ara que els gossos i els lleons s'assemblen...

He proposat de visitar la placa Hardkore i cap allà hem anat. Hem començat per la Video-Clip (6a). És una via llarga i preciosa i, per tant, molt recomanable. Algun pas de finura ens recorda que som a Montserrat...

La M. Alba a Video-clip...

... i jo també.

La Hardkore, que hem fet després, és més difícil, amb algun tram vertical on cal buscar la manera de no patir més del compte. Diria que és un bon 6a+, llarg, mantingut i molt xulo!

M'agrada la Hardkore!

I a la M. Alba, també! Aquí, als primers moviments...

... i aquí, a la zona de tibar-li.

Després m'he posat a l'Esperó del Xilum (6c). Aquí ja s'ha de treballar bastant més. Bastants passets buscant el millor camí enmig d'un oceà de possibilitats. He sabut trobar una combinació correcta, i ha sortit! Cal dir que la via és llarga, mantinguda, amb alguna excursió gens fàcil entre xapes i sobre una roca pitjor que a les altres vies.

Jo mateix a l'Esperó del Xilum.

En Pep i la M. Alba no s'han posat a l'esperó i ens hem mogut cap a la zona del Supositori. Aquí, en Pep ha semblat recordar que la via #26 era assequible. Li comento que l'entrada no ho sembla pas, de senzilla! I tant que no ho es! En Pep monta la via agonitzant a les primeres xapes i la M. Alba s'ajuda en algun punt. Més amunt, la via presenta dificultats decreixents. Treient el tram que hi ha fins la tercera xapa, la via seria 6a+. Ara que, si les primeres xapes fossin al mig, la via igual seria 6c+! Però, com passa molt sovint, la graduació 'oficial' (6b) sembla no tenir en compte l'entrada. Altra cosa és que podria ser que hagués petat alguna coseta...

Després de veure una possible seqüència gràcies als intents d'en Pep, m'hi he posat i ha sortit a la primera, però amb un moviment molt dur per arribar a un bon bidit des d'on es xapa la segona. A partir d'aquí, aguantar i amunt...

Baixant encara hem coincidit amb en Joan, que ha estat provant alguna via del supositori pròpiament dit... senyal que està fort!

I el matí no ha donat per més!
 

El Gerro

Avui hem anat amb en Tati cap a Montserrat, al Gerro. Ell en tenia bones referències i la veritat és que el lloc val la pena.

La cara est està solcada per nou vies esportives de dificultats entre 6a+ i 7b. Entre la informació de la guia i la de les actualitzacions d'onaclimb, n'he fet una ressenya que les agrupa totes:

Ressenya de la cara est del Gerro

Quan hem arribat a la zona hi havia una parella que estaven acabant la seva sessió i ens han fet cinc cèntims de les vies i els seus graus. Finalment, hem començat per la Big Kikuiu (6b). Des de baix semblava que hi havia bon canto, però de seguida s'ha vist que allà hi havia una bona dosi de tomàquet. L'he feta un cop i m'he hagut de penjar perquè hi ha algun pas que no es gens evident. L'he deixat muntada i al segon intent ha sortit... Quin escalfament!

Després m'he posat a Yoyo (6c). En Tati ha dit que hi havia una tibada dura i que la resta s'anava fent. Havent vist la seqüència dura, sols ha estat qüestió de tibar-li, i ha sortit a la primera! Un altre per a la (petita) col·lecció!

En Tati m'ha deixat muntada la Mal de Vell, sense ser conscients del seu grau (7a). Doncs m'hi he barallat i els passos han anat sortint. Una tibada molt dura passada la segona xapa ens porta a un forat, primer amb la mà esquerra i després amb la dreta des d'on es pot xapar la tercera amb comoditat. Fins a la següent també hi ha tela: un canto d'esquerra, rebot a un forat romet i anar a buscar unes rugositats per la dreta. Pujada de peus i estirar-se per agafar un canto llastrós des d'on es xapa a l'alçada del pit. D'aquí, anar a buscar un forat-canto amb dreta i estirar-se bastant per buscar un forat rom per l'esquerra. Pujar peus i buscar una rebaba a la baumeta des d'on s'arriba a una bústia de dretes boníssima. Des d'aquí es xapa bé, però novament la tens al pit! Des de la bústia de dretes m'he estirat a caçar un forat d'esquerra, la dreta a un canto oxidat i l'esquerra a un canto similar. Si hi ha una cinta llarga posada es pot xapar d'aquí. Si no, cal fer una pujada de peus dura i s'acaben les dificultats.

Al primer intent m'he anat penjant i he estudiat la seqüència bona. Després li he fet un pegue a mort que ha estat un èxit fins la darrera xapa. He arribat creuat al canto oxidat d'esquerres i l'adrenalina ha pujat! En Tati m'anima a desgrimpar i reposar de la bústia bona, cosa que faig, agonitzant. Allà m'he refet un xic, però no gaire perquè els peus no són per tirar coets i la mà esquerra tampoc. Torno a tirar i arribo correctament als cantos oxidats, poso una cinta a la cinta existent i xapo. Intento fer la darrera pujada de peus... i no puc: no hi ha forces. Aaaarrgggh! M'he hagut de penjar!! Es una llàstima, però estava totalment fos. El proper dia, potser sortirà.

Mentrestant, en Tati ha anat fet la pràctica totalitat de les vies, deixant-se només dues de faciletes per una futura visita. Tot a vista, naturalment! Quin plaer veure aquests lolos passejant-se per la roca!

Finura moretonenca

Aquesta tarda hem quedat amb en Jortx per anar a fer alguna cosa a la Moretona. De tant en tant va bé barallar-se amb plaques fines que no es deixen conquerir fàcilment... El recent aiguat ens feia témer que potser trobaríem la paret molla, però no: estava en condicions. El que està bastant espatllat és el camí. Definitivament, molt millor deixar el cotxe abans del primer bony del camí, abans de deixar el cotxe al bony!

Arribats a la paret, hi havia el dubte d'on escalfar. Finalment, ens hem decidit a anar al psiquiàtric i començar amb la Mort als ideals, visca els diners (6a+). Després, hem fet la seva veïna, Cultisme, que està de 6a a les ressenyes però que resulta de la mateixa dificultat.

Aquí estic a Mort als ideals, visca els diners...

... i en Jortx, a la mateixa via.

En Petrus, és a dir, jo, a Cultisme.

A continuació ens hem buscat algun projecte. Bé, a mi me l'han proposat i m'hi he enganxat: la Sin sostén (6c) -el nom de la qual és ben suggerent... en diversos sentits. Els primers metres es van fent bé fins la tercera (o és la quarta?) xapa. Després comença la festa amb una bona placa obligada fins la següent xapa. Es surt un xic per l'esquerra, agafant una successió de regletes-nyapa dolentes fins agafar una regleta negra mig bona per l'esquerra des d'on s'agafa un bon bidit amb dreta i es xapa creuat. A partir d'aquí, cal concentrar-se i anar un xic per la dreta a buscar uns forats bons que culminen amb un d'enorme per l'esquerra. Però hi ha tomàquet de debò! Al primer intent, posant cintes, he suat de valent per muntar-la i després sols m'he atrevit a fer-li un top-rope. Els moviments estan mig controlats, però encadenar-los és una altra història...

En Jortx, en canvi, ha triomfat a l'Ovella negra (7a/+), malgrat que la humitat ambiental no ajudava gaire -o gens!

En Jortx, triomfador! Felicitats, bou!

Totxo de Ponent

Aquesta tarda hem anat a Montserrat amb en Pep, esperant que el dia fos benigne, i així ha estat. Quan hem arribat al pàrking, el cel estava bastant tapat i hem decidit anar al totxo de Ponent on en Pep ja hi té molta feina feta. Després, la tarda ha quedat sense núvols i hem passat un xic de calor, però, com veureu, ha valgut la pena!

Del blog d'en Groinket he manllevat (sense permís) la ressenya de la zona que adjunto:

1-Cafeïna 6a+. 2-El club de la Mònica (6b+). 3-Kilibri King (7a).
4-How much money (6c). 5-La oda de mamá (6c). 6-El mono dead (7a).
7-Cochamo (6c). 8-Xorreres negres nunca mais (6b). 9-Carabassa per a tots (7b)
10- Teaman (6a+). 11-Argan (V+)

Hem començat escalfant a la Argan (V+), una via guapa d'anar fent. Hem seguit per Teaman (6a+), on ja s'ha de treballar bastant més. Té una secció ben durilla, però es va fent bé. Molt recomanable, com l'anterior.

A continuació hem fet la Xorreres negres nunca mais (6b), que ha resultat ser una altra via ben bonica, on s'ha de tibar fortet. Els darrers metres els hem fet per la Cochamo perquè no hem vist la baga a la savina i la darrera xapa de la via. Després ens n'hem adonat! El tram exigent és a la fissura i a un pas ben llarg que hi ha abans d'agafar-la.

Baixant de la reunió hem deixat la corda passada per fer-li un top-rope a El mono dead (7a). En Pep se'n surt la mar de bé. L'he provada jo, també en top-rope i ha sortit amb en Pep cantant-me els moviments. Baixant, he posat cintes i he reposat mentre en Pep ha catat la Cochamo (6c).

En Pep treient l'entrellat de la Cochamo.

Quan ha estat el meu torn, ben concentradet i intentant recordar bé els moviments, li he fet un pegue a El mono dead, i ha sortit! Respecte al grau, he vist que hi ha discrepàncies, estant la mitja en el 7a, que és com me l'apunto... i és que és el meu primer 7a!!!

Aquí estic, agafat del tridit després del monodit...

...i aquí, xapant l'assegurança abans d'entrar el forat.

Baixant, encara m'han quedat ganes per provar la Cochamo en top-rope i també ha sortit, gràcies a que en Pep ha batallat prèviament per trobar una seqüència bona. Queda pendent per al proper dia, que avui ja he complert!

Jo mateix, atacant el tram xungo de la Cochamo.

Després d'això, cap al bar Anna a celebrar-ho!

Tarda de Cargolaire

Aquesta tarda ens hem escapat al Cargolaire amb en Jortx i en Jan. Ens ha rebut un bon solet de tarda que més aviat feia buscar l'ombra... així que hem començat per la Tarda de Sant Joan (V). Per seguir escalfant en Jortx ha proposat El Vanguardista (6b). L'havia fet fa dos anys i des d'aleshores ni tocar-la. Veient en Jortx ha recordat la seqüència guanyadora i ha sortit sense especials dificultats! En Jan també l'ha encadenada per primer cop, amb la qual cosa ja ha estat ben content.

En Jan engalomant El Vanguardista

Després el nostre guia ens ha portat al Crostó de Roca (6b+) i l'ha feta sense despentinar-se. Entre que m'he fixat bastant en els moviments i que en Jortx m'ha anat cantant la via, ha sortit al flash. L'entrada té algun pas llarg però es va fent bé fins un bec característic. Aquí cal posar-se bé ajuntant mans i obrint cap a l'esquerra. Després, recte amunt i aguantar el viatget fins estar a l'alçada de la quarta assegurança per xapar amb la dreta, agafat des d'una fissureta vertical. Després la cosa es torna més roma i tecniquilla, però es va fent, anant amb compte.

Aquí, en Jortx m'ha fotografiat mentre em cantava els passos al Crostó de Roca

En Jan li ha fet un molt bon intent, però s'ha complicat a la darrera xapa... segur que a la propera cau.

Per acabar, hem anat a fer una ullada a Hipotecats(?) (7a+), just a l'esquerra de la Nous: era una via que el nostre guia encara ho havia provat mai i jo hi havia vist algú enfilat alguna vegada. No cal dir que és una talla massa gran per mi. En Jortx l'ha muntada, li ha fet un altre intent en top rope i li ha trobat passos molt durs... no cal dir més! L'entrada es va fent fins a l'alçada de la tercera xapa on cal moure's un xic per l'esquerra on hi ha una bona presa per les dues mans. Segurament cal tibar-ne amb la dreta, una frangeta per l'esquerra, pujar peus, caçar una bec-romo per la dreta i anar al bec bo amb l'esquerra. Després cal passar per la dreta, amb una bona mà esquerra a una fissura i un bolo per la dreta. A partir d'aquí, no sé gaire com anar a buscar unes pinces molt dolentes per la dreta a sota el sostre, tibar-li i caçar el canto bo de sobre el sostre. Despreś de pujar peus, una bona llastra d'esquerra i gotes d'aigua per la dreta permeten tibar fort per rebotar sobre un canto regular (mà esquerra) per caçar el canto bo superior on ja s'acaba la història... No hi he vist possibilitats a dues zones concretes., el que vol dir que ja la farem quan siguem més grans!

Jo mateix batallant a Hipotecats

I amb els braços ben infladets, cap a caseta ben d'horeta :). I ara m'he adonat que en Jortx no ha sortit a cap foto, malgrat haver-ne tirat un munt :(

Desdentegada

Aquest matí hem anat a Montserrat amb en Toni amb l'objectiu de fer una sortida matinal, que hi ha dinars familiars que l'esperen abans de tornar a terres escoceses. Hem enfilat cap a la Desdentegada per gaudir de les bones i llargues vies d'en J. Llassera.

Hem començat per la placa "dels cinquens", segons sembla que l'anomena la penya... Concretament, hem fet la via #15 (V+ d'anar fent posant bé els peus) i la #18 (amb un tram de tibar d'alguna nyapa que la fa més difícil).

En Toni a la via #15...

... i aquí a la #18, ja més complicada.

A continuació ens hem posat a la magnífica via #14 (6a+) on s'alternent passos de finura amb alguns de tibar un xic més degut al terreny vertical i on cal anar llegint bé la roca per no complicar-se més del necessari.

A primera hora hem estat la mar de tranquils, amb la roca per nosaltres sols i algú al voltant però sense fer-se notar. A punt de començar la tercera via, però, ha aparegut un grup força nombrós i extremadament sorollós como caballo en cacharrería. Ràpidament han ocupat les vies fàcils, han destrossat la màgia que els escaladors cerquem a la muntanya i s'han dedicat a fer vida social. No cal dir que, acabant la nostra via, hem fugit cames ajudeu-me cercant la normalitat en alguna altra raconada. Però això no és tot: a banda d'aquest grup encara n'han anat arribant més i els darrers, malgrat veure que les quatre vies fàcils estaven saturadíssimes, es plantejaven esperar-se -el que, pel cap baix, suposava no menys de dues hores abans no s'haguessin fet les permutacions corresponents!! Jo he al·lucinat per partida doble: deu ser que sóc un romàntic...

Sortosament, la part de la dreta del tot (abans de la ferrada) estava deserta. Així que ens hem posat a la placa de l'Eva, a fer la via #63 (6b) que ha estat una altra meravella que ens ha fet oblidar l'incident. Molt recomanable!

En Toni a la via #63

I el matí ja no ha donat per més!
 

Vinya Nova amb en Toni

Aquesta tarda hem fet una escapada amb en Toni, que està de visita per terres catalanes des del seu exili escocès. Hem decidit anar cap a Montserrat a recuperar el plaer del típic gest montserratí... i ho hem aconseguit! El sector escollit ha estat el Recuperació, darrera la casa de la Vinya Nova, on havíem estat fa un temps amb en Pep.

Hem començat fent la via #19 (notació onaclimb, tot i que els graus estan millor al blog dels esgarrapacrestes), amb l'etern dubte sobre si la llastra aguantarà o no... avui ha aguantat. Després hem fet la #20, a la seva dreta, amb alguns passets prou fins (V+). A continuació, hem anat a la #17 (6a) per continuar amb la #21 (6a) que supera un muret prou interessant.

En Toni, tornant a tastar la finura montserratina a la via #21.

Després ens hem mogut un xic a l'esquerra cap a les vies #13 i #14. L'altre dia no vaig provar la #13 i li he fet un tempteig però m'ha costat veure la seqüència per anar de la primera a la segona xapa i he decidit fer cap a la #14 on he tornat a disfrutar de valent -tibant fort, això sí! Baixant he fet una mirada als primers passos de la #13 i li he vist una opció amb un pas ben llarg per superar la segona xapa. Ja ho estudiarem amb més detall un altre moment...