Segon pis (2b)

Avui havíem mig quedat amb el Ramon i el Tati i finalment encara s'hi ha afegit en Jortx! Amb en Jortx feia més de tres anys que no sortíem plegats i amb en Tati, si no comptem la de fa unes setmanes, més i tot. Ha estat una experiència més que agradable tornar a estar envoltat d'aquests vells companys.

Els primer d'arribar hem estat en Ramon i jo (el nucli dur, jeje) i hem començat per vies tranquiles. La primera ha estat Si te fot, et fots (V). La via no té res d'especial però serveix per despertar-nos i pensar en anar escalant...

Escalfant...

Després ens hem posat a la roca que comença amb una panxeta, on hi ha dos V+ que comparteixen entrada. De fet, l'entrada és prou curiosa, amb un parell de tibades que déu n'hi do: des d'un bon canto d'esquerres fins a una pedra marronosa bona i d'aquí a una bona bústia. A partir d'aquí el terreny canvia radicalment i és ben amable i tranquil! Hem fet només la de l'esquerra, Espiadimonis (V+), perquè l'altre es veia força idèntica i teníem projectes més interessants :)

A Espiadimonis.

A continuació hem anat un xic més a l'esquerra, a fer la #20 (6b+), l'única sense nom del sector. Això és una llàstima perquè és una via excepcionalment bona -de fet, m'hi he posat per les referències d'en Pep. Amb l'experiència de l'altre dia al 6b de la dreta de tot, que va resultar bloquero, m'he plantejat fer-la primer sense patir-hi massa per treure'n l'entrellat. L'entrada és llisa i amb poc peus. Després de la primera xapa cal anar un xic a l'esquerra, xapar i seguir per una zona amb forats raonables. Després, però, s'acaba el canto evident. Allà on semblava que n'hi hauria no he trobat res i m'he penjat. Llàstima perquè hi ha un cantet en diagonal que m'hauria salvat. Després cal sortir un xic per la dreta i anar buscant. Van sortint forats bons de tant en tant i es van trobant peus suficientment bons com per anar agafant aire. Només m'he penjat a la darrera xapa i ho he fet per no cansar-m'hi massa. Total, que he arribat a la reunió la mar de bé!

El primer intent a la #20.

Després s'hi ha posat en Ramon a qui se li ha atravessat el pas per agafar el cantet diagonal de marras... tant que ha abandonat. Mentrestant, en Jortx ja voltava per la zona i s'hi ha posat, naturalment sense despentinar-se. L'ha trobat ben guapa!

Un bou passejant-se per la #20

Darrera seu m'hi he tornat a posar i l'he engalomat! Efectivament la zona més dura és el pas d'entrada i als volts de la tercera xapa. Després, anar aguantant! El Tati també l'ha feta i coincideix en que és un viot.

En Jortx i en Tati han fet l'Àliga Sagrada (6b+) on sembla que hi ha un pas estrany concentrat en un punt. Malgrat els oferiments, opto per no fer-la. En canvi, m'animo a provar en top-rope la seva veïna Agarra Aire (6c+), aprofitant que en Jortx acaba de baixar-ne. Aquí no aconsegueixo fer l'entrada. Sembla que comença un xic per la dreta seguint unes bústies dolentes i creuar cap a l'esquerra per uns altres forats un xic millors... però gairebé sense peus. Després hi ha alguna remada des d'un invertit i anar a buscar el fil de l'aresta on encara hi ha algun passet més. Ho veig factible, excepte l'entrada...

Mentrestant en Tati i en Ramon fan la Teoria de la Vaca (6b) i després en Jortx i en Tati fan la Orlando Zapata (7a). En Tati em convida a fer-li un top-rope i jo caic en el parany i accepto :) L'entrada és llisa i dura, seguint la tònica d'aquest pany de paret. Dos foradets per la dreta, una ajuda per l'esquerra i caçar un bústia d'esquerra. D'aquí, una remada i llençament burro a buscar un canto bo. M'hi he quedat de miracle! Després es pot agafar aire momentàniament: els peus estan raonablement bé i hi ha un invertit bo. Aquí els bous tiben d'un monodit i un cantet irrisoris. Per més que ho provo no me'n surto, perquè no hi ha peus! En canvi, trobo una alternativa un xic per la dreta (escric aquests detalls per si mai hi torno, no cal oblidar que això és el meu diari ;) ): des de l'invertit de dretes un monodit d'esquerra (opcionalment ajuda amb un polze lateral a sobre del monodit), ajuda d'hombro en una rebava diagonal força a la dreta, amb bons peus, i rebotar dreta estirant-se fins una bustieta per la dreta. Aquí vaig com els altres: una bústia roma per l'esquerra i un bidit cabró o un cigronet per la dreta. Una vegada agafada la franja horitzontal, s'està salvat i només queda aguantar! De fet, li he vist més possibilitats que al 6c+ d'abans...

L'altre bou a Orlando Zapata...

... i un xaiet, intentant-ho...

Abans d'acabar, en Jortx encara fa l'Esperó de la Martina (6b+) i Tris Tras (6c). En Ramon també fa el fi de festa a l'Esperó de la Martina i ens n'anem cap avall.

Ha estat una matinal intensa, en la que m'he retrobat amb companys d'excepció. Bous que t'inoculen part del seu fanatisme... i un xic de la seva tibantor -massa poca però :) És un plaer veure'ls progressar sense despentinar-se. Caldrà repetir aviat, a veure si se'ns enganxa alguna cosa!

Penya Senyal

Avui hem tornat a anar a Penya Senyal. En Pep encara n'hi tenia algunes per fer -i jo més encara! Hem començat per una de les primeres que es troben, la Saque (V+). És una via amb concepció clàssica: busca la debilitat de la paret fent ziga-zagues, tantes que gairebé val la pena fer-la de segon per no haver de patir massa desmuntant-la. Total, que s'hi ha posat en Pep i jo l'he feta en top-rope! L'inici és d'anar fent fins a un flanqueig on val la pena anar ben avall i no embolicar-se pujant massa. Després ve una bona fissura, després una placa de gotes d'aigua ben fina i, per acabar (hem anat fins dalt) un tram final força més senzill però divertit. Força bona!

En Pep a Saque...

... i jo a la mateixa via.

Baixant hem posat cintes a Nacha de Noche (6a+) i ens hi hem posat. Una via molt recomanable! Una via de continuïtat, amb passos agradables, amb el crux als volts de la segona xapa (crec) on hi ha una remada tibant d'un invertit de dreta. La resta, canto raonable, amb els plans en baixada típics de la zona, però molt guapa.

 A Nacha de Noche. En Pep...

... i jo.

Baixant d'aquesta poso cintes a la Niña de Puerta Oscura (6a). Com que el Pep no vol fer-la, m'hi poso després d'haver recuperat l'alè. Aquesta acaba on s'acaba el tram més vertical de la paret i m'ha semblat igual de difícil que la Nacha de Noche. El lloc a controlar és als volts de la segona xapa també, on cal anar a cercar algun canto fora de la fissureta que la caracteritza. Després més plans en baixada, dels que es deixen fer prou bé, i alguns moviments estètics. Molt recomanable també.

A la Niña de Puerta Oscura.

Diria que el Pep duia la Ganga (6c) com a projecte (secret, jeje) del dia. Puja pel V+ de The End is the Begin i acaba d'arribar a la R de la nostra buscant-se una mica la vida. Primer la provo jo en top-rope i em surt tota a la primera, amb un moviment aleatori, però. Baixant miro de trobar una altra alternativa i la trobo. Així que, després del torn del Pep en top-rope, m'hi poso des de baix. Entrada fineta un xic per l'esquerra. Després cal anar a buscar una fissureta i un forat estrany, on acaben entrant un parell de dits des d'on s'arriba a xapar la segona. Després un xic per la dreta a buscar un lateral i després una rebaba suficient per flanquejar fort i forçat a l'esquerra. Una vegada passats els peus s'agafa bon canto i es xapa còmodament. D'aquí, anar buscant fins trobar bons cantos a la dreta des d'on es xapa la darrera. D'aquí a la R hi ha una bona excursió que es pot minimitzar anant a buscar una xapa de la via de la dreta que vàrem fer l'altre dia. No és que el pas que queda sigui extrem, però no s'hi val a fallar!

Encadenant la Ganga!

La via m'ha sortit prou bé, serà que per això li diuen Ganga... Misteris sense resoldre, però que donen una injecció de moral, jeje. I amb aquesta al sac ens hem donat per satisfets per avui!

Collbató. Segon Pis

Avui el Ramon tenia ganes de tibar-li i li he proposat d'anar a Montserrat, concretament al Segon Pis de Collbató, a la banda esquerra. Hi havia estat una vegada amb la Cristina i van quedar deures pendents.

Hem començat per les de més a l'esquerra. Primer pel díedre senzillet de Adicció Vertical (V). El pas més difícil és aixecar-se de terra i després cal anar fent. En Ramon també s'hi posa de primer i se'n surt la mar de bé!

A la primera del dia!

Després hem fet la placa fissurada de l'esquerra, Cor de Tro (V+). Entrada curiosa, i un passet curiós pel mig. La resta, anar fent, amb bona roca. Comparteix reunió amb l'anterior.

A Cor de Tro ja s'ha de tibar un xic més...

L'altra vegada em van quedar ganes de fer les vies de la primera placa que es troba arribant al sector. Per tant, ens hi hem acostat amb l'esperança que encara hi toqués l'ombra, perquè el sol apreta de valent! Per sort, a peu de via ens podrem anar amagant, que si no...

Comencem per la Paràsit Llastreru (V+). Passets d'anar controlant, típicament montserratins, i anar fent fins la R. Com que se m'ha fet curta, decideixo seguir amunt per la Cara de Morros (6b). Aquí la cosa canvia: hi ha un pas de bloc que costa força de llegir. Després de penjar-me per mirar-ho bé decideixo tirar-li amunt, fent una bona apretada. Resulta però que no m'ho he mirat prou bé i no faig servir el forat bo que queda a l'esquerra... total, que xapo força amunt, amb la tensió típica d'aquests casos, jeje. La resta, anar controlant amb una tibada més per entrar a la segona R. Veient el panorama, en Ramon decideix parar a la primera R.

A la Paràsit Llastreru.

Amb la part de dalt montada, posem cintes a la part inferior i em poso a fer íntegrament la Cara de Morros (6b). La part de baix és d'anar fent, amb moviments molt guapos. Potser un xic més durs que l'anterior, però més francs. La part de dalt surt sense problemes una vegada se sap on s'ha d'anar: bústia roma per la dreta, bústia per l'esquerra. Pujar peus i estirar mà esquerra a un pla. Creuar dreta fins el forat bo de sobre (que no he vist abans) i canviar les mans en aquest forat. Xapar amb comoditat i tirar amunt sense massa problemes! Aquesta vegada el Ramon es decideix i li surt prou bé. Queda clar que les sessions de Can Romu donen els seus fruits ;)

El projecte del dia, la Cara de Morros.

Finalment ens posem a la de l'esquerra, Un Badoc del d'un Bedoll (6a+). La part de baix és similar a l'anterior, molt guapa. El desplomet és un xic més senzill: des d'una bona mà dreta cal anar a buscar un bidit arrodonit que es deixa complementar prou bé amb un cigronet per al dit gros. D'aquí, tibada fins a un canto bo amb unes herbetes que l'indiquen. La sortida d'aquí és un xic per la dreta, cercant una bona bústia per la dreta que permet una certa comoditat. L'entrada a la reunió és pràcticament comuna amb l'anterior, tot i que tenen instal·lacions separades.

Per tancar la sessió, un Badoc dalt d'un Bedoll.

I el dia no ha donat més de sí. Caldrà tornar per aquí a intentar tatxar alguna de les que queden, a veure si hi ha èxit!

Pas de la Mala Dona

Avui hem anat al Pas de la Mala Dona. Només hi havia estat una vegada fa un munt d'anys i recordo l'esplanada amb vistes al mar. Hem aparcat al port de Garraf, en una esplanada voltada de zona blava. En arribar hem deixat el cotxe gairebé sol i, en tornar, estava farcit -fins i tot hem dubtat si s'havia deixat lliure l'accés... Per sort, no tot eren escaladors. De l'aparcament cal anar a buscar un túnel que ens porta a una pedrera-pàrking de maquinària. Aquí cal anar pujant lleugerament fins trobar un tram de pista molt pendent, formigonat, que ens menarà a la carena. Aquí s'hi troba el camí que ve del pàrking de la carretera i surt un corriol en direcció mar, que ens porta a peu de parets.

Hem començat pel primer sector que es troba i per la primera via, la més senzilla: Vumker (V). Serveix per entrar en contacte amb la roca. També serveix de via d'iniciació... de fet ha vingut una cordada precisament per això.

Després ens hem posat a la del costat, Tócame (V+). Una placa ben guapa, amb moviments estètics, per disfrutar-la amb tranquilitat!

A la segona del dia.

D'aquí hem anat a la de l'esquerra, La Clua (6a). Una placa mantinguda, estètica i guapísima. En tot aquest sector, la roca no està gens sobada, a diferència de les vies més clàssiques...  Molt recomanable!

En Pep a la magnífica La Clua...

... i jo pràcticament al mateix lloc!

Després ens hem mogut uns metres a l'esquerra, a buscar una columna desplomada en una zona que recorda Kalymnos. Aquí hem fet la Chapeau Melon et Botes de Cuir, graduada de 6a. No té res a veure amb la placa de La Clua. En Pep s'hi ha posat i ha anat fent fins que s'ha fos al xapatge de la penúltima i s'ha hagut de penjar. A sobre, no es veu la darrera xapa i fins la R hi ha un bon tros. Cal mirar-s'ho força per sortir-ne i finalment troba uns passos amb bon canto però ben desplomats! A la vista de l'èxit, opto per posar-m'hi amb la corda per dalt, perquè encara volem fer-ne altres! Sabent per on cal anar i sense encantar-se surt prou bé, però per fer-la a vista cal anar mooolt sobrat...

Kalymnos al Garraf!

Per acabar el dia, ens n'anem a la zona clàssica, on tot està sobat, sobat! Decidim posar-nos a Bulevard Rosa (6a). En Pep està fos i m'hi poso jo. Els primers passos estan poc protegits: s'ha d'aprofitar un químic de la de la dreta i jo afegeixo un friend -clàssic, ja que som a un lloc clàssic! La paret està com un marbre i s'ha de fer una força descomunal fins arribar a una zona arrampada. Després torna a venir un lleuger desplom i una arribada a la R de tibar-li. Si no fos per la sobamenta de baix, seria guapa!

Al Boulevard Rosa, amb el mar al fons. Idílic, si no fos per la sobamenta!

Un xic més amunt. Queda la segona part, més tranquila.

El dia ens ha acompanyat. Hem fet unes quantes vietes ben guapes i encara arribem a casa a dinar... Dia perfecte!

Grau dels Matxos

Avui ens n'hem anat al Grau dels Matxos. Jo hi havia estat un cop fa sis anys (com passa el temps!) i em va agrador molt. Suposo que hi va contribuir el fet que hi vaig anar amb uns guies deluxe, que van mostrar-me el bo i millor.

En Pep hi ha estat força vegades i avui té ganes d'investigar les darreres que s'han obert a l'esquerra de tot. Aquí les vies són més curtetes -per alguna cosa són les darreres que s'han obert.

Comencem per un díedre del que ara no recordo el nom i que probablement sigui 6a. L'inici té un tacte força sorrenc que millora ràpidament quan estem a mitja via. El tram central és de moviments de posar-s'hi bé, prou bons. Al final torna a haver-hi un xic de terra. La via està prou bé.

A la primera del dia: un diedret interessant

D'aquí ens n'anem un xic a la dreta, a una placa força neta situada a la torrentera. És impressionant el treball que han fet els equipadors arreglant els peus de via: fins i tot hi ha passamans fets amb troncs per fer evitar el perill d'anar avall. Felicitats! Ens posem a la via Muntanyes d'Emocions (6a). Té un inici fi en diagonal a la dreta amb algun pas curioset. Després la cosa es tranquilitza i torna a haver-hi un passet de decisió per sortir d'una espécie de llastra, amb poc o gens canto. Estressant! De fet, prefereixo tibar més i no patir tant!

Estrès, una de les emocions de la Muntanyes d'Emocions.

D'aquí ens n'anem a la de la seva esquerra, Dana Up (V+). Aquesta és força més franca: canto on toca, amb algun moviment interessant, però canto en general!

Terreny agraït a la Dana Up.

Per acabar, ens hem posat a la Amb el Somriure, la Revolta (6b+), seguint la idea de que val més tibar... El començament té una seqüència de passos on, per anar bé, s'ha d'encertar la seqüència millor. Després ve un tram tranquil fins a sota el desplom i aquí comença el tomàquet. Primer, més o menys recte amunt, agafant algun canto bo i algun lateral. Després s'agafa una seqüència de bons cantos que permeten moure's horitzontalment a l'esquerra. Una tibada llarga i anar a caçar un forat bo per la dreta. D'aquí cal anar a un altre forat a l'esquerra i la cosa es comença a tranquilitzar. Però queden un parell de llocs amb passos sense canto, un d'ells en el darrer moviment abans d'arribar a la R. L'he fet en top rope i m'he penjat força... Caldrà menjar sopetes de les bones!

No l'hem feta amb un somriure, sinó apretant molt, però és ben guapa!

I el matí no ha donat més de sí!

Can Paulet. Nanai de la Xina

Avui, amb els Peps ens n'hem anat a fer esportiva a Can Paulet. Zona nova, amb ressenyes del llibre nou... Sorpresa, per tant! Després de passar-nos de llarg el caminet d'entrada i iterar unes quantes vegades, localitzem un espai a tocar d'un dipòsit municipal on cal deixar el cotxe. Un minut tornant enrera pel carrer i estem a sobre del barranc. Can Paulet té dos sectors. El Nanai de la Xina és el de la dreta, mirant la paret, i té vies assequibles.

Comencem per la dreta de tot, amb la més senzilla del sector,la crosta o la molla (V). Inici per díedre, repiseta i final en placa. No és especialment guapa, però fa el servei. Serveix, entre altres, per adonar-nos de que hi ha sobamenta...

A la primera del dia.

Després ens posem a la de la seva esquerra, la meva cuca (V+). Aquesta l'he trobada molt recomanable. Passos interessants al mig i per superar el desplomet final, sempre amb canto suficient. Bona!

A la meva cuca. Bona!

Després ens n'hem anat força més a l'esquerra, a fer la Cairo (V+/6a). Té una entrada tensa, on cal tibar-li, i algun pas ben llarg després. A continuació supera un ressaltillo per entrar en un terreny rampós. Finalment es torna a redreçar, amb aleje inclòs, per entrar a la reunió en uns darrers metres molt verticals i bon canto. Una via interessant, també.

Als primers passos de Cairo.

Anem una mica cap a la dreta, saltant-nos el 6a que volíem fer, i ens posem a la Strong (6b). La via és molt dura i no l'encadenem pas! Als voltants de la segona xapa s'han de fer filigranes. La tercera queda força amunt i per sortir-ne s'han de fer més filigranes encara. Reposant a la tercera xapa ha sortit, però resulta dura, dura!

En Pep, atacant Strong.

Recargolant-me per intentar no penjar-me a 

la tercera xapa... sense èxit!

Després ens posem al díedre de la Cimoc (6a). Aquí el terreny és força més agraït, tot i que les xapes queden normalment a l'esquerra de la via. No és especialment atractiva, però tampoc no és un trunyo.

Terreny alpí a la Cimoc.

A continuació ens posem a la via que dóna nom al sector, la Nanai de la Xina (6a). També té uns moviments curiosos per superar una panxeta d'entrada, però acaba tenint uns moviments interessants. També hi trobem restes d'equipaments antics.

A Nanai de la Xina.

En general, les vies m'han semblat apretades. El sector no és especialment atractiu, però mereix alguna visita. Trobarem ressenyes al blog d'en Fernando, d'on he extret aquest retall

Alba, oi?

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta via del company Jordi Martínez i avui ens hi hem acostat amb en Gatsaule, abans no ens ho prohibeixin. 

La via comença uns metres més enllà del Torrent Fondo. Gràcies a les fotos que hi ha a la xarxa, no costa identificar la placa-esperó del primer llarg, que queda barrada per una línia de sostres. La via comença per una placa arrampada. Aprofitem la fissura de la dreta per posar-hi un cam del 3 uns metres abans d'un clau. Després les assegurances ens porten cap a l'esquerra i trobarem un passet delicat per entrar a la placa. Després es va alternant algun pas fi i altres no tant, tots ells ben assegurats per xapes o per pitons. A diferència de la resta del llarg, l'entrada a la reunió no és sobre roca excel·lent, però aceptable.

 

Al primer llarg

El primer llarg, vist des de la R1

El segon llarg comença per un terreny poc agraït, com aviat comprova el Joan. En un lloc convindria tibar d'un invertit, però quan ho faig sento un soroll sospitós que fa que em desdigui ràpidament... Si la roca fos bona, serien uns bons metres fins atansar el sostret. Aquí cal fer anar el fifí i un pedal i sortir-ne quan la roca ens regala bona presa. L'entrada a la reunió queda a la dreta, ara ja per bona roca.

A l'Ae, com uns pernils...

El tercer llarg no té massa misteri: sortim per l'esquerra i anem pujant per terreny fàcil. Quan ja es veu la reunió sols cal posar un alien (o tascó) per assegurar la jugada.

El tercer llarg comença un xic per l'esquerra de la R2

La quarta tirada té un primer tram curiós: una roca espectacular a l'esquerra i terra per la dreta. El Joan posa un alien i va tirant amunt. Després el terreny es torna prou bo i es pot gaudir plenament de la fissura, ben assegurada i amb bon canto. Llevat dels primers metres, és una bona tirada!

Inici delicat de la quarta tirada

El cinquè llarg és molt senzill. Crec que he posat una baga savinera i he tirat amunt, sempre en lleugera tendència a l'esquerra, buscant la roca. Un friend més amunt i he muntat reunió al millor dels boixos que he trobat.

Diagonal esquerra al cinquè llarg

Des d'aquí cal caminar un centenar de metres fins al peu de la següent tirada. Aquí la roca ja és bona d'escàndol! Sols cal anar pujant, per terreny agraït fins fer reunió en uns arbres. Probablement valgui la pena anar recte i entrar a la R cap a l'esquerra. Nosaltres hem flanquejat un xic abans... però sense massa diferència.

Reprenent l'escalada després de la feixa al sisè llarg

El setè llarg és, probablement, el més guapo de la via! La roca, boníssima, convida a anar escalant. He posat alguna cosa abans de la primera assegurança. Després es van trobant un pitó i una xapa abans de la que es veu des de la reunió que, a més, és la que protegeix la zona més dreta. Aquí hi ha un passet un xic més vertical, però van sortint les preses. Més amunt, calma i anar fent. Quan la roca a la nostra vertical sembla que s'hagi de tornar dolenta la via va lleugerament a l'esquerra. Des de la darrera xapa ja s'endevina un bon arbre força més amunt on fem la reunió.

La magnífica setena tirada. 55 metres de roca 10 

El vuitè i darrer llarg comença seguint un tros més pel díedre on hem fet reunió però aviat l'atravessa cap a l'esquerra a l'alçada d'una xapa. Després, anar fent i estar atent de seguir la roca bona fins arribar a fer reunió a l'esquerra del mega-forat característic.

Vista des de la darrera reunió

Des d'aquí hi ha l'opció de seguir amunt o la que hem triat nosaltres: baixar uns 75 metres per unes traces de camí fins un esperó des d'on es veuen les anelles de la Estereotip. Aquí cal fer un ràpel de 65 metres... o un de 60 i desgrimpar amb carinyo i sense perdre la corda, com hem fet nosaltres!

Després ja som a la feixa i cal anar a buscar el Torrent Fondo amb les seves cadenes i petit ràpel final.

La via m'ha agradat. El terreny és el que és i, per tant, hi ha trams amb bona roca i altres (sorprenentment pocs) amb roca mediocre, però la via no decepciona: està ben trobada i està suficientment ben assegurada amb xapes i pitons (en algun lloc un universal potser hagués quedat més a caldo que alguna de les U que hi ha) com per no haver-se de preocupar ni a la meitat inferior ni a la superior. Per completar caldrà un joc de friends i tascons o tricams i alguna baga savinera. Hi ha alguns llargs ben guapos, com el primer, bona part del quart i tot el setè. Només hi ha roca dubtosa als primers metres del segon llarg i algun lloc puntual on hi ha vegetació. Els altres llargs, més senzills, també són, majoritàriament, sobre roca bona, el que ja és molt si tenim en compte on som!