Després de força temps, avui tornava a tocar fer via llarga. L'altre dia vaig proposar al Ramon d'anar a la Miranda del Princep a fer la línia de xapes que queda a la dreta de la via blava que vàrem fer l'altra vegada, la Makita.
Hem arribat al pàrquing del Vermell/Arcada els primers i hem enfilat costa amunt. Al cap de poc menys d'una hora hem arribat a peu de via. Sentim una cordada a la via blava, que ha vingut per can Maçana. Després sabrem que han trigat més però han suat menys... L'aproximació no té pèrdua, només cal estar atents al gran bloc que cobreix el camí i cercar un corriolet a mà esquerra. Per cert, que tot el camí (fins i tot abans de la cova de l'Arcada) comença a estar envait per la vegetació. Sembla que la quantitat de gent que hi passa no és capaç de guanyar la partida a la natura... Aniria bé anar-hi amb les tisores de podar!
Arribem a peu de paret, veig una línia de xapes i m'hi poso. M'han estranyat unes quantes coses: una, que les xapes eren spits. L'altre, que en algun bloc havia llegit que algú proposava V+ en comptes de 6a pel primer llarg, però no avancem aconteixements.
La tirada comença anant a buscar un spit per sobre d'un llavi. Aviat les preses es tornen escasses i cal apretar fort per pujar peus damunt el desplomet. Poso el peu en un cantet i baixa peu i canto i per poc que no encerto al Ramon. He aguantat precàriament, però m'he penjat per recuperar la calma. Superar aquest pas i la següent xapa té un polvet. Després la cosa es tranquilitza i segueixo pujant per una canaleta, amb xapes (spits) que van allunyant progressivament. Aviat arribo a terreny arrampat i intueixo per on ha d'anar la segona tirada, però no veig la R. Busco a l'esquerra i veig dues anelles lluents... amb una tira de parabolts que hi mena!! Resum: m'he ficat al primer llarg de la Primavera Marciana!
En Ramon al primer llarg de la Makita.
Arribats a la R li proposo al Ramon de baixar i fer la primera tirada de la Makita, que és la més guapa de la via segons dieuen. Dit i fet. En poca estona som baix, em poso a la feina i en poca estona torno a ser a la reunió (on, per cert, hem deixat les motxilles). Res a veure amb l'altre: aquí l'inici és finet, però poc vertical, després es tranquilitza força i només hi ha algun pas de tibar una mica en el ressalt que porta a la reunió. Es puja ben tranquilament.
Al primer llarg de la Makita. Primer recte, després un xic a l'esquerra
i ressalt d'entrada a la R recte.
i ressalt d'entrada a la R recte.
Arribant a la R1.
El Ramon ha dubtat si fer la segona, però ens ha fet por que la seva poca experiència cercant l'itinerari per plaques sense referències li pugués jugar una mala passada. Això i el fet que fa temps que no ha muntat una R fan que m'hi posi jo. La tirada agafa la primera xapa de la via blava i després va en diagonal esquerra a buscar un parell de xapes més. Després és una rampa fins la R evident sota les xapes de la tercera tirada, en un únic parabolt. Per tant, no hi hagués hagut possibilitat de pèrdua...
La tercera tirada comença vertical amb canto suficient, però dubtós en algun punt. Superats els primers metres la cosa es tranquilitza molt. Es troba una R on he xapat una anella i he continuat metres amunt. Van sortint xapes tot i que el terreny s'arrampa força (i la corda comença a fregar). La reunió és sota una balmeta ben a l'esquerra, gairebé a tocar de la canal.
El quart llarg comença vertical amb bon canto. Després s'arrampa molt fins arribar a un ressalt on cal tornar a apretar. Presa força petita i tensió durant unes tres xapes. Tensió pel fregament de la corda i per la consciència que, després de tans metres, una caiguda portaria a la repisa... Segurament hagués estat interessant muntar una R abans... La R final, però, és pràcticament a dalt de tot. Després només cal pujar uns metres per terreny fàcil però descompost.
Al quart llarg. En Ramon sortint del ressalt de la R3.
Apretant per arribar a la R4.
I una selfie, sense palo-selfie...
Al peu d'un arbre ens hem tret els gats i hem endreçat els trastos. D'aquí cal pujar uns metres més fins el cim pròpiament dit i cercar la baixada, primer per la dreta i després per una canal. En arribar al coll amb la següent agulla, cal seguir recte, flanquejant-la per sota d'un llavi! A nosaltres ens ha semblat que potser el flanqueig seria més senzill més per sota... Error! Per sota et fiques en un terreny on cal fer el senglar per arribar al camí d'agulles-pas de príncep! O bé, com l'altre vegada, anar baixant directament avall, buscant les canals addients. Per tant, a la tercera anirà la vençuda -probablement quan faci la Primavera Marciana sencera, ja que ens l'ha recomanat una cordada que feia la via blava.
Total, que hem fet una bona activitat. El primer llarg de la Primavera Marciana, segurament el més guapo de lliure i la bonica Makita Plateá! Bona tornada a la via llarga!
Total, que hem fet una bona activitat. El primer llarg de la Primavera Marciana, segurament el més guapo de lliure i la bonica Makita Plateá! Bona tornada a la via llarga!
