Matinal a Vallirana

Després de l'aigua caiguda aquesta nit ens ha fet por embarcar-nos en vies on probablement trobéssim regalims d'aigua. Una mirada al cel ens ha revelat que el sud es veia ben assolellat mentre que a la resta s'hi veien núvols... així que hem enfilat cap a Vallirana on el Jordi no ha estat mai.

Proposo anar més enllà de les antípodes, al subsector Heidi Metal, a veure què tal pinta la cosa. Jo no hi he estat mai i serà una descoberta. Les ressenyes d'en Fernando ens ajuden a situar-nos i els noms a peu de via eliminen qualsevol dubte. Optem per començar per la Shaolin Fantàstic (V+) per anar entrant en calor suaument. La via comença per un mur molt vertical farcit de bon canto però amb algun lloc on dubtes si la roca serà prou bona. Es veu que s'ha sanejat bastant i, alhora, hi ha algun canto reforçat amb sika. Després del tram inicial ens posem a sobre del dau sobre el que hem fet els primers metres i encarem la placa final amb alguns passo de placa ben agradables.

A Shaolin Fantàstic. Un muret amb bon canto per començar.

A continuació ens posem a Metro Chatelet Dirección Casiopea (6a). El començament és pel díedre, aprofitant bastant la paret de la dreta. Aquí han anat creixent unes floretes ben maques però tapen una mica les preses. Compte si hi poseu un peu al damunt: a mi m'han fet relliscar un peu, amb un ensurt sense conseqüències. Molts blocs sikats ajuden a que es pugui pujar sense ensorrar la cosa. Aviat la via ataca la placa de l'esquerra, aquesta ja ben compacte, i aquí hi ha un passet bastant cabronet. Des d'una llastra cal anar a buscar una franja roma que va millorant a mida que passes a l'esquerra. Un matollet dificulta acabar de passar a l'esquerra per sortir de les dificultats. Aquí el xapatge és una mica delicat i li he deixat una extensió al Jordi, per si les mosques, i l'ha fet servir ben content. Després queda un tram ben xulo, d'anar aguantant sobre bona roca. La via té un sol pas bloquero que m'ha semblat força difícil pel grau proposat.

Aquí ja es pot respirar: després del crux de Metro...

Després ens posem a Bocata Inoxidable (6a/+). Va resseguint una fissureta durant els primers metres amb moltes assegurances. Entremig trobem un bloc estabilitzat amb tensors. El pas més difícil és probablement allà on les xapes allunyen una mica més, però es fa prou bé. D'aquí la via va en diagonal a la dreta. Des de sota m'havia sembla que atacaria el desplom per un lloc on hi ha un altre tensor per aguantar una llastra però aquesta és una altra via que farem després. El tram que resta és més que vertical, però amb bon canto i agradable de fer.

A Bocata Inoxidable.

Baixant, posem cintes a Grandmaster Flash (6a+/b). Aquesta comença per una placa fineta fins a sota un sostre. Aquí toca contorsionar-se una mica, anant cap a l'esquerra a buscar la via anterior i després tornar a creuar a la dreta. Per aquí hi ha algun bloc sikat per dalt i per baix que no he hagut de fer servir. De seguida s'agafa una bona bavaresa que et permet sortir de les dificultats. El mur final, molt similar a la Bocata, guapo i de bon fer. Un xic més difícil que la Bocata.

Aquí toca moure's cap a l'esquerra i tornar després a la dreta.

Després ens hem posat a la Emperatriz Furiosa (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per sortir de terra, un trosset suau i una altra apretada plaquera. Després la cosa es suavitza una mica i es pot anar fent bé fins a sota el sostre. Aquí l'assegurança queda un xic amunt i he posat temporalment una cinta a un químic de la via de l'esquerra. Realment s'arriba bé, però per si les mosques. Ara toca encara el desplom. Un canto sikat ens indica el camí i, aquí sí, m'hi agafo sense contemplacions. També sense contemplacions aprofito la llastra reforçada amb un tensor que havia comentat abans, visible des de terra. Controlant bé els peus no m'ha semblat massa complicat d'encadenar, aquí m'ha semblat suau pel grau proposat.

En Jordi a Emperatriz Furiosa.

En Jordi dóna per acabada la sessió aquí. Ja fa un parell de vies que ha optat per anar en top-rope i comença a enrabiar-se-li la lumbàlgia que arrossega des de fa dies. Jo acabo la feina posant-me a 21 Gramos (6a+).  Començament bloquero, més suau que l'Emperatriz, amb prou bon canto però cal tibar-li. Després d'uns passos suaus, un ressaltillo on t'ho has de mirar bé, un tram similar a l'Emperatriz i un desplom potser un xic menys desplomat, però amb cantos més petits -o jo no n'he trobat de millors. L'he encadenat sense patir massa, però s'ha hagut de tibar!

A 21 Gramos. Toca atacar el desplom amb decisió!

I amb això anem plegant els trastos. Les vies que hem fet són guapes. La roca és prou bona, però hem anat trencant algunes cosetes. A mida que es vagin fent, això millorarà. Aquí s'ha fet servir bastanta sika per aguantar algun tetris que segurament se n'aniria avall. No sí si l'alternativa de tirar avall tot el que tenia pinta de poder caure un dia o altre era factible... Ara mateix, entre sika i tensors dóna una certa sensació d'inseguretat, a banda d'una estètica dubtosa, sobretot pels tensors. Segurament és el preu a pagar per ampliar la zona escalable i estendre el nombre de vies fins a les 176, segons la numeració de la ressenya (i segur que entremig encara n'hi manca alguna). La via més guapa probablement hagi estat la Emperatriz Furiosa.

Mercadal +

Després de molt de temps de no sortir plegats, avui he quedat amb en Josep per anar a tibar una estona al matí. Després d'analitzar alternatives decidim anar al Mercadal Superior, on jo només hi havia estat feia dècades. Ell, en canvi, ho coneix la mar de bé.

Aparquem prop del trencall que hi porta des del Coll dels Mercadals, fem uns metres de pista i creuem el vailet per vorejar el Mercadal Superior per la banda oest, tot seguin un corriol poc marcat en algun punt.

El meu guia suggereix anar amunt, en part per anar a buscar el sol que encara no escalfa prou per al nostre gust. Ens posem els trastos i el company comença a enfilar-se per, suposo, La de Sempre (6a). La via té algun pas interessant, amb alguna remada prou contundent i alguns passets de mirar-s'ho, però es deixa fer. Arriba gairebé fins al cim, amb uns metres finals ben xulos.

A La de Sempre, encara amb fresca matinal.

A continuació ens posem a la Dels Milis, suposadament V, però que realment és més aviat 6a. Una entrada més o menys tiesa i un xic polida de peus mena a una zona més tranquil·la. Després un ressalt vertical i uns passets per passar a l'esquerra a encarar el mur final, lleugerament desplomat però amb canto d'escàndol. Malgrat el canto, la dificultat és similar a l'anterior.

En Josep, a La dels Milis.

Oh sorpresa, aquest sóc jo, després de dies de no sortir al meu blog :)

Després d'aquesta he deixat que el company m'emboliqués a fer la Fruit de Passió (6b+). Ell l'ha fet sense despentinar-se -diu que és perquè se la sap de memòria, però diria que cal una mica més que només memòria... En tot cas, no l'he encadenat pas! Començament tibantós i plaquero per arribar al primer ressalt dur. Aquí la dreta va a buscar una fissureta vertical, pujar molt els peus i anar a pinçar un triangle per l'esquerra i, des d'aquí, xapar. Després es pugen peus, amb una tibadeta extra, però sense complicacions. Després anar fent fins la placa d'abans del sostre. Jo pensava que el tomàquet estava al desplom, però no: és aquí! Una regleta d'esquerra i una rebava per la dreta han de permetre pujar peus. Però al primer intent equivoco els peus perquè no veig el lloc on hauria d'anar el dret. Em penjo i després ho faig. Una vegada pujat el peu dret, toca fer encara un passet més fins agafar una bona franja sota el sostre. D'aquí, esquerra a la vertical, remada llarga horitzontal a pillar un regleta per la dreta, creuar l'esquerra a una regleta millor en la mateixa horitzontal i ara ja anar a agafar bons cantos fins la reunió. Déu n'hi do! A veure si en una propera visita cau.

A Fruit de la Passió. Durilla però molt guapa!

A continuació hem fet la Terra Berguedana (6a). Aquesta també és guapa, d'anar fent excepte un pas bloquero on s'ha de treballar. Aquí he anat una mica per la dreta, per unes preses bones de peus i he fet una tibada dient ai-ai-ai confiant en els peus des d'unes regletes no massa bones fins pillar una fissureta-llastra vertical. La resta, ben guapa i d'anar fent.

Fent Terra Berguedana.

Per acabar el dia ens hem posat a Sabor d'Abans (6a). El company aquí s'ha posat uns gats gairebé nous per anar-los donant. Això i el fet que no se la coneixia han fet que jo el veiés lluitant bastant més del que tocaria. Pujo amb la corda passada fins bastant amunt i fins i tot així no m'hi mato gens i no m'entretinc a treure el pas que hi ha entre la primera i la segona xapa del ressalt (3a i 4a de baix): penso que si el company ha passat saltant per Fruit de la Passió i ha patit aquí... El pas següent, que al company li ha costat, a mi m'ha sortit sense massa complicacions igual que la resta de via. Baixant m'he entretingut un moment al crux: toca flanquejar d'esquerra a dreta, aprofitant el que hi ha que no és pas dolent. En fi, una altra per una visita futura :)

 A Sabor d'Abans.

He fet la darrera via ja gairebé sense pell a les gemes del dits. La roca abrasiva i la manca de tibantor dels darrers temps passen factura! Però l'indret es mereix algunes visites més, a veure si a partir d'ara les tardes ja deixen fer alguna cosa. Aleshores el Mercadal Superior serà un bon objectiu mentre no apreti massa la calor. Avui hem estat prou bé. Per sort no s'han complert les previsions de pluja i s'ha estat de conya!

Camarasa Roco Punt Extrem

Avui ens n'hem anat a Camarasa, a fer la Roco Punt Extrem. En trobem una ressenya aquí una còpia del croquis més avall. Jo no havia escalat mai en aquesta paret i tot plegat ha estat una descoberta. Hem aparcat abans del túnel, venint de Camarasa, cosa que ha estat un error. Des d'aquí hem hagut de caminar un bon tros fins a la boca del túnel, descendir per l'escala i localitzar el peu de via una vintena de metres més enllà.

Per la zona hi ha una colla de vies d'esportiva que fan pinta d'estar prou bé. De fet, aviat ha anat arribant gent i més gent que se n'ananava un xic més a la dreta. Quan hem arribat, als volts de les 10:30 encara toca l'ombra a peu de via i feia una bona rasca! El Jordi ha començat amb fresca de la bona però ha resolt el llarg prou bé. Uns primers metres verticals però que surten sense massa problemes porten a una zona més senzilla fins una franja horitzontal. A partir d'aquí marquen 6c+ i jo no m'ho he plantejat. Sí que semblava que entretenint-se podria arribar a sortir, però sent la primera tibada del dia i encara amb els dits freds no he dubtat a fer l'heretge. Després el terreny és ben senzill fins la reunió en una bona repisa. Trampejant al ressalt el llarg diria que és 6a.

Al primer llarg. Fresqueta de la bona encara!

Ataco el segon llarg, que resulta molt guapo. Seguim una placa amb franges, amb tendència lleugerament diagonal a la dreta. Cal controlar, però no hi ha massa dificultats. Passat el tram vertical la cosa es torna senzilla i trobem un darrer pas on has de mirar-t'ho una mica per acabar d'arribar a la reunió (6a). Aquest llarg i l'anterior estan totalment equipats.

Placa preciosa al segon llarg

La tercera comença per un esperonet i díedre fins agafar un arbre. D'aquí un passet curiós i entrem en un díedre senzillet. Després toca anar flanquejant cap a la dreta, seguint una vireta i atacar un muret agraït a la part final. Aquí cal posar algun catxarro (V+).

Tercera tirada. Entrant a la R3.

La quarta tirada és la millor de la via. Comença un xic per la dreta, per una placa amb canto petit però franc, tot i que la roca està un xic polsosa. No tinc clar si s'arribarà a netejar mai, però podria ser que sí. Aleshores serà per flipar. Després d'un tram més senzill toca flanquejar fort a l'esquerra, a atacar la placa/díedre que ja es veu des de fa una estona. Aquí hi ha un pas dur: jo l'he fet per uns forats a la placa desplomada de l'esquerra perquè la fissura no és gens franca. Hi ha una apretada fins la següent xapa tot i que es podria trampejar bé. Després ja és més senzill fins un pitó que es veu. Després toca posar alguna cosa. Jo he posat un alien i un tascó abans de xapar un parabolt que queda a sobre un desplomet. Superar aquest desplom resulta més senzill del que sembla, però resulta un pas espectacular. Després la cosa es suavitza fins la R en una feixa ben còmode. Encadenar aquest llarg m'ha deixat ben satisfet (6b)

Des de la R4 la vista no és especialment espectacular... Però és l'única foto!

La cinquena tirada comença amb un ressalt exigent però aviat s'agafa molt bon canto

Un ressaltillo ben xulo per començar el llarg. Després, terreny més suau fins la R5.

La darrera tirada va a buscar un díedre que va en diagonal a la dreta on cal posar alguna cosa. Tirada senzilla, però guapa.

Darrer llarg.

De material portàvem 3 linkcams, un joc de tascons i un joc d'aliens. La via ens ha agradat. Està ben trobada. Llàstima que està una mica bruta en algun punt, però això potser millorarà amb el temps. Per baixar cal seguir un camí amb fites que marxa cap a l'esquerra. Va fent alguna pujada i baixada i finalment enllaça amb el camí de la cova del Tabac pel qual descendim fins la carretera.

La ressenya, aquí sota:

Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós

Avui he anat a tatxar una clàssica de Sant Llorenç de Montgai. Com que tothom ja l'ha fet, he hagut d'enganyar al Ramon per anar-hi... Bé, no he hagut d'enganyar-lo, que ha vingut ben content i alegre! (Altra cosa és que l'alegria hagi baixat in situ...)

Com diu força gent, la via sembla senzilla sobre segons quin paper però realment no n'és tant. El que sí que no té discussió és que l'aproximació és ràpida de fer. Pensàvem que, sent popular, potser hi trobaríem gent però hem escalat sols, que també és un punt afegit.

El primer llarg comença amb un ressalt que és més complicat del que sembla i que, evidentment, és més de V. La roca sobada que ens acompanyarà tota la via no ajuda i s'ha de treballar de valent per xapar el primer parabolt. Després la cosa es suavitza i es progressa amb certa comoditat seguint el díedre. En un punt aquest s'ha d'abandonar per anar per una placa a la dreta, poc adherent, i retornem al díedre als darrers metres per entrar a la reunió en terreny vertical. En aquesta tirada he posat un tascó al principi i he llaçat una savina, a banda de l'equipament que hi ha. Al Ramon li ha costat sortir de terra i, en general, no es sent còmode sobre aquest terreny patinós -com gairebé ningú, penso. 

Jo mateix al primer llarg

En Ramon arribant a la R1.

Surto de la R1 seguint una fissura cap a la dreta on s'ha de tibar fort perquè els peus no és gens evident que aguantin allà on els poses. Després d'aquí ve una placa tombada. Al principi és d'anar fent, però mica en mica van apareixent passos més delicats fins situar-nos sota un ressalt vertical. Aquí hi ha alguns passos on cal tibar de nyapetes per anar pujant peus (6a). Després d'aquest tram es va en diagonal a la dreta, per una placa tombada d'anar fent.

En Ramon sortint de les dificultats del segon llarg.

La sortida de la R2 és un xic desplomada i, tot i que hi ha canto, aquest està sobat (com tot) i cal apretar fort (V+). Després de la segona xapa hem de continuar cap a l'esquerra i no seguir les que tiren recte amunt. En aquest flanqueig (IV) he posat un tascó i un friend per assegurar el company, per si de cas. Val la pena gestionar bé les cordes per no tenir un excés de fregament... Passat el flanqueig es va més o menys recte, sobre roca amb cantells tals que la sobamenta no s'hi nota. Hi va havent passos delicats, amb algun pas llarg (V+). La reunió queda un xic a l'esquerra.

Arribant a la R3.

La quarta tirada és segurament la més difícil de la via. Comença superant un ressalt resseguint una fissura bona. Després del replà ataquem, un xic cap a la dreta (en tot cas no cap a la línia de xapes que va a l'esquerra) una placa amb una fissureta per l'esquerra. En un punt on la següent assegurança allunya he posat un alien verd per si les mosques. Es supera un bloc amb tendència a la dreta i s'arriba a una mena de forat on hi ha un parabolt i alguna xapa més. Fins aquí val la pena gestionar bé la corda, amb cintes llargues. A partir d'aquí trobem el tram més dur. Una xapa protegeix l'entrada a una fissureta cega a trams. Hi ha un pitó que val la pena mosquetonejar un cop passat, tibant en bavaresa. Trobem diverses xapes més però s'ha de tibar de valent i posar-s'hi bé (6a): val la pena aprofitar alguna llastra per la banda dreta. Després de posar-nos dins el díedre final només toca arribar a la reunió.

A la bavaresa de la quarta tirada.

La darrera tirada surt amb lleugera tendència cap a l'esquerra, a buscar una xapa força amunt. Abans he posat un bon tascó. Als volts de la xapa hi ha uns metres verticals (V) tot i que amb bon canto. Trobem una segona xapa i després es surt en terreny tranquil, on un altre tascó a caldo acaba de protegir els darrers metres fins a la reunió cimera que faig en una savina.

Sortint de la via.

La via m'ha agrada pel seu traçat. Fer-la sobre la roca original havia de ser impressionant, ara està més que sobada. I, si bé és cert que la roca millora a partir de la tercera tirada, allà on t'agafes (i on poses el peu) t'acompanya la sensació de marbre, per molt bo que sigui el canto. Com he dit al principi, la via és més complicada del que sembla mirant segons on. Per mi no hi ha dubte que és 6a. I convé portar alguna cosa: jo portava joc de tascons, d'aliens i un friend tipus camalot #1. He posat tascons, un alien verd i el friend, a banda d'alguna baga savinera. Des de la reunió cimera, cal caminar cap al nord, a buscar unes fites (no un corriol) i després seguir el corriol que ens mena a un caminet que, avançant cap a la dreta, ens torna directament al cotxe.

Via Marta a Abella de la Conca

Als plans de la setmana havia sortit anar a fer aquesta via amb en Jordi i en Xevi. Finalment aquest darrer no ha pogut sortir però hi hem anat igualment. Aquesta vegada toca anar directament cap al poble i aparcar en una esplanada unes desenes de metres abans d'arribar-hi. Fem l'aproximació pujant pels carrers fins a l'església i, des d'aquí, anar seguint costa amunt, passant a una distància del peu de paret fins trobar el peu de via. A la ressenya ja es pot veure que queda a l'esquerra de la Llaç Groc. De fet, el peu de via està més que ben marcat, amb una M picada a la pedra i una pintada groga.

Comença en Jordi atacant el primer llarg. Hi trobem alguns ressalts verticals ben guapos, ben protegits. En Jordi tenia intenció d'empalmar els dos primers llargs, així que ja estava al cas per sortir a l'ensemble, cosa que hem hagut de fer. Però ha anat més lluny encara, s'ha saltat la segona reunió, deixant-la a l'esquerra (això malgrat les pintades grogues que fan que sigui ben visible ;) ), i ha continuat per la Llaç Groc, fent reunió després d'una placa-ressalt ben interessant de la Llaç Groc. Total, que en un llarg hem fet un munt de metres amb alguns ressalts ben interessants al voltant del V.

En Jordi, començant els primers metres del que serà una tirada llaaarga...

Prenc el relleu i surto per unes xapes a l'esquerra, que ja deuen ser de la nostra via i segueixo en lleugera diagonal a l'esquerra anat a cercar la R3bis de la nostra, la via Marta.

Segueixo fent la quarta tirada, que comença amb un pas de bloc per superar un ressalt ben vertical d'entrada. Són un parell de tibades per anar a buscar molt bon canto, ha sortit bé en lliure. M'ha semblat encara més difícil (per aleatori) un pas d'adherència que hi ha més amunt, on la roca és patinosa i els peus se'n van avall. He acabat fent gairebé una barreja de corredissa-llançament fins una presa bona... Per sort tot està ben assegurat. La resta de llarg és d'anar fent, prou agradable i sobre roca prou bona malgrat les aparences de les fotos (6a).

En Jordi a la quarta tirada.

En Jordi fa la tirada de tràmit que porta al peu de la mega-placa del sisè llarg que, per si sola, ja justifica la via. En Jordi em cedeix l'honor i començo lluitant amb el pas d'adherència (o no-adherència) que hi ha al principi. Sembla senzill, però el primer cop he tornat a la reunió lliscant avall. Hi he tornat un xic més per l'esquerra i fent força amb tot el que tenia, parpelles incloses, he aconseguit aguantar-me i fer aquest tram arrampat. Després ja s'entra a una placa vertical on anem seguint una fissura. Es puja prou bé fins que la fissura s'estreny i aleshores toca esforçar-se de valent. Jo he aprofitat la fissura original i una altra de cega que va per la dreta per anar pujant, apretant fort. Més amunt hi ha un pas ben difícil per anar a buscar una bústia invertida sota un ressaltillo. I superar aquest ressalt té una altra apretada. Després cal anar una xic cap a la dreta, deixant cintes llargues, i retornar a la vertical ja sobre terreny més senzill. He encadenat el llarg, però m'he hagut d'esforçar (6a+/6b).

La magnífica sisena tirada, amb un tram central de continuïtat 

amb dos punts més exigents.

Agafa el relleu en Jordi i empalma els dos darrers llargs, amb ressalts ben xulos acompanyats de trams de transició (V). Des de la R8 hem fet un ràpel d'uns 45 metres fins a un bony de roca. Des d'aquí hem baixat caminat, primer per l'esquerra del bony (mirant avall) i després en diagonal a la dreta fins al peu de la sisena tirada on hem recuperat els trastos que havíem deixat. Hem baixat caminant fins la R4, hem rapelat aquest llarg i hem anat a buscar la R3 que no havíem fet pujant. Rapelem aquest llarg i, des d'aquí ja arribem a peu de via caminant: primer en diagonal cap a l'esquerra (mirant avall), després en diagonal a la dreta fins arribar a peu de paret.

La via ens ha agradat força malgrat que no té ambient degut als rostolls que trobem entre ressalt i ressalt. Però la via encerta a trobar uns bons panys de roca que són ben divertits d'escalar. A banda de les cintes, hem portat el parxís d'aliens i un joc de tascons i alguna cosa (una o dues) hem posat.

 

Tatxant a l'Espoir Fait Vivre

Després de l'èxit de l'altre dia, avui no m'ha fet res tornar a Vallirana amb en Ramon. Avui hem anat cap a les Antípodes i d'allà a l'esquerra, a l'Espoir Fait Vivre (L'esperança fa viure). Les vies aquí són d'un estil similar: plaques més o menys senzilles fins als 2/3 o 3/4 de la via i un ressalt final amb més o menys desplom i més o menys canto. La roca és acceptable. Cal escalar amb molt cura, tastant bé tot el que toques (que sovint sona buit) i tot i així hem anat trencant coses de tant en tant. Si et poguessis refiar de tot les vies serien un xic més senzilles. Els noms de les vies estan indicats sobre còdols sikats a peu de via. També trobarem més o menys quantitats de sika per estabilitzar parts de la paret.

Hem començat per la més senzilla, Conseqüències d'Equilibri (V+). Entrada d'anar fent i un ressalt on has de mirar-t'ho per entrar a la reunió.

A la primera del dia.

Després m'he posat a Hermandad Dada (6a/+). Aquí hi ha un ressalt final més durillo, amb roca delicada (he arrencat una cosa que no semblava pas sospitosa). Es tracta d'anar a buscar una fissura primer i resseguir un canto després.

A Hermandad Dada, més senzilla del que semblava.

Després hem fet l'Espoir Fait Vivre (6a/+) que dóna nom al sector. Aquesta és molt guapa, amb unes bones tibades per superar la panxeta i algun moment tens un cop superada. A la xapa de sobre el desplom s'hi arriba prou bé i no és tan lluny com sembla des de sota.

Superant el pas clau.

Baixant de les vies hem anat deixant cintes a la veïna del costat esquerre, i aquí hem fet el mateix. La Casa Encendida (6a+) té més tram amb desplom. Si es saben llegir els passos surt sense massa complicacions, però no s'hi val a badar. Molt guapa també.

Lluitant al desplom de la Casa Encendida.

Posar cintes a Cero Negro (6b) no és senzill perquè fa una ziga-zaga impressionant. En Ramon les posa totes menys la darrera... veurem! M'hi poso i vaig fent fins a sota la panxeta. Aquí cal anar primer per la dreta i xapar el parabolt al costat dels forats visibles des de sota venint de la dreta. Esquerra als dos forats, dreta al costat i remada fins una franja horitzontal suficientment bona per anar-se movent uns metres a l'esquerra fins xapar la darrera. Fins aquí molt bé. Però intento sortir recte amunt i això és un error que pago havent-me de penjar. Convé seguir un pas més cap a l'esquerra fins pillar un lateral per l'esquerra i poder pujar peus. Ho aconsegueixo, amb un certa tensió, després de reposar. Queda pendent d'encadenar!

A Cero Negro. Ara toca flanquejar uns metres a l'esquerra...

I per acabar ens posem a Palabras para Julia (6a/+). Anar fent fins que la cosa es posa tiesa. Aleshores toca moure's una mica, buscant la millor forma d'anar pujant peus. Hi ha un forat que no aprofito perquè des de l'esquerra on he anat és dolent però he trobat una regleta que permet estirar-se fins una franja ben bona. D'aquí, una apretada per pujar peus i ja està.

Acabant la sessió a Palabras para Julia.

Les més guapes han estat la Palabras... i l'Espoir... La Cero Negro fa unes ziga-zagues estranyes tot i que justificades. En general són vies de bloc, amb la dificultat concentrada a les parts finals de les vies. Serveixen per passar un matí distret, que és el que tocava fer avui. Només hem fet sis vies perquè tots dos estàvem mandrosos... En un matí fanàtic n'haurien caigut un parell més, de fet les que mancaven per liquidar el sector. Un altre dia?

La roca deixa un xic que desitjar, però és el que hi ha. També cal esmentar que s'han fet alguns apanyos poc estètics a base de sika. L'equipament és més que correcte i es veu que aquí s'hi ha hagut d'invertir un munt de temps, cosa que toca agrair com cal! Ens ha quedat el dubte sobre el significat d'una cinta fixe entre Palabras i la seva veïna de l'esquerra...

Visitant Abella de la Conca

Abella de la Conca és un dels indrets que no havia visitat encara. Avui, que disposàvem de més temps, li he proposat al Jordi d'anar-hi. Com que ell ja n'ha fet una bona colla, després de descartar per una banda i per altra ens acabem de posar com a objectiu la Remigius a la Serra de Carrànima. Més avall hi adjunto la ressenya del Luichy.

Passem de llarg el peu de via i acabem aproximant-hi per dalt. La via comença en una canal que passa una primera balma-cova i, uns metres més amunt, s'hi veu una xapa. Després una fissura en diagonal i al final s'hi veu alguna xapa més. Nosaltres hem estat dubtant una bona estona fins que més o menys ens ha anat coincidint alguna cosa.

La ressenya indica començar amb un pas d'A0 cosa que faig gustós. Després segueix una lleixa en diagonal, amb roca dubtosa on anem fent caure cosetes tant jo com en Jordi. Cal assegurar-se amb algun alien o friend xic. El flanqueig en diagonal a la dreta es va complicant i s'han de fer alguns passets ben guapos fins pillar la següent xapa. Després el tereny es posa vertical o més i cal fer alguna apretada. Entre les dues darreres xapes hi ha força aire i cal posar algun alien en posició força incòmoda (i cansada). Hi ha un passet dur just per xapar el darrer parabolt i he acabat força embotifarrat! Després ja s'agafa algun canto ben bo, tot i que no és senzill veure'ls des de sota. Arriba en Jordi que ha flipat amb la primera tirada i em cedeix la resta de la via.

Primer llarg, ben exigent.

La segona tirada comença interessant, però molt més senzilla que l'anterior. Poso un friend gros al principi i vaig tirant amunt en direcció a una cinta que penja d'un pont de pedra. D'aquí una mica a la dreta, superar un ressalt i anar per unes rampes fins al peu d'una placa compacte on hi ha una baga i uns parabolts més amunt. Aquí hi ha uns bons passos de finura, per acabar en diagonal a al dreta cap a un arbre on fem la R2.

Darrer ressalt abans de la R2 de la Remigius.

La tercera tirada és la dura de la via. Tiro jo també, enfilant-me un xic per l'arbre. Poso un tascó per pillar el primer parabolt i aviat veig que aquí no pujaré pas en lliure. La ressenya diu Ae i 6a, així que vaig fent en artificial. Crec que fins i tot he posat un friend perquè en lliure no m'ha semblat pas 6a ni de broma. Després toca sortir, però acabo fent-ho des de ben amunt de l'estrep! Uns passos tensos fins la següent xapa i baixo a buscar el pedal. Aquí em miro la resta de la tirada, que pinta del mateix estil. Això sí, fa 50 metres i jo en porto 15 com a molt... i després em tocaran dos llargs més que probablement no siguin regalats. Així que decideixo anar avall fins la R2 i des d'aquí anem flanquejant a la dreta fins a terra.

Per fer alguna activitat més mirem què hi ha a la vora i ens decidim per la Rip Kirby, ressenyada també al blog del Luichy. La ressenya, poc concreta com l'altra, també marca "V a 6a amb pas A0". Es veu un parabolt lluent al mig d'un ressaltillo i m'encamino cap allà. Fins aleshores es tracta d'anar fent, posant algun catxarro. El pas del ressaltillo me'l miro per l'esquerra, per la dreta i, després de bastants dubtes, l'ataco pel mig. Realment és una apretada només, però no és pas gens evident d'entrada! Després toca anar pujant fins un altre ressalt amb tres xapes. Com que no he gastat el pas d'A0 el faig a la primera xapa per pillar un bon canto. Realment no cal agafar-se però la caiguda és sobre repisa i no tinc ganes de gresca. Després hi ha uns bons passos ben tensos de tibar-li fins entrar a la reunió, un xic a la dreta.

Entrant a la primera reunió de la Rip Kirby.

Mentre assegurava al company jo m'anava mirant el segon llarg i anaven apareixent dubtes, però acabo posant-m'hi més o menys convençut. Hi ha una xapa visible des de la reunió i una altra uns 18 metres més amunt. La sortida de la primera xapa és prou delicada, cal decisió i anar a la dreta per una aresta on els peus s'han aguantat de miracle. Es xapa una baga que penja d'un arbret sec. A partir d'aquí, interrogants. Hi ha un pont de roca merdós que xapo en un primer moment, però després poso un camalot del #4 a la fissura de l'esquerra. Em costa decidir-me a fer un pas delicat, però al final el faig i vaig tirant mig en empotrament. Vaig pujant poc a poc i, quan estic en una posició una mica més còmoda, poso un #3. El parabolt queda ja només a uns 4 o 5 metres, però entremig hi ha terreny merdós i una barrera de pinxos de roser salvatge. Supero com puc aquests metres i finalment xapo el parabolt. Miro el que segueix i avaluo la situació. En tot cas, hauria de baixar a recollir els cams que he posat a baix perquè es veu una fissura ampla tot i que ara ja amb bona roca. I a dalt de tot, es veu un sostret fissurat on s'intueix que a sobre hi haurà la R2. No em motiva el pla així que deixo el segon maillon del dia i tiro avall.

Vista des del parabolt de mitja via.

No ha estat un bon dia, això està clar. Feia temps que no baixava d'enlloc i avui ho he fet a dues vies! El tros de la Remigius que hem fet està prou bé, però és més exigent del que sembla sobre el paper -tot i que amb això ja s'hi ha de comptar amb el segell Remi. A la tercera tirada s'ha d'anar mentalitzat per combinar lliure i artifo. Jo pensava que potser seria un tram de lliure i un altre d'Ae. A més, portava tot l'arsenal al damunt, per si de cas, i això tampoc no ajuda a intentar fer el friki. Veient la ressenya es podria pensar que el tercer llarg és un díedre, però durant un bon tros realment és pràcticament una placa. Més amunt no ho sé pas dir. Va mancar motivació.

A la Rip Kirby la cosa és una mica diferent. Aquí la motivació me la va treure el tram merdós que em vaig haver de currar fins al parabolt. Roca dolenta, vegetació,  empotrament i dubtes sobre si podràs posar algun catxarro no són un còctel que m'agradi. Una mica de sanejament no li vindria malament, així com uns treballets de poda... Segurament el tram que venia a partir d'on vaig baixar ja seria molt millor pel que fa a la roca. Però els dubtes sobre els catxarros que caldrien no van ajudar. Probablement calgui repetir algun friend gran, cosa que la ressenya no diu...

Les ressenyes, aquí sota:

Un altre dia tornarem per aquesta zona. A veure si em trec el mal gust de boca! Ni que sigui fent esportiva ;)