Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola amb el Pana i l'Ernest. La meteo no pintava la ideal, però hem escalat prou bé! Quan hem arribat tocava un bon solet i ens ha tret la son de les orelles ben ràpid.

Paisatge 10!

Hem començat escalfant amb Déstockage (V+). La via comença en un caos de rocs que conté una mena d'avenc i tot. La via és ben variada, amb moviments de mirar-s'ho al principi, roca molt tallant després i un díedre d'anar fent a la part final. Guapa i estètica!

Escalfant al V+

A continuació ens hem posat, de les mans de l'Ernest que hi ha posat cintes, a Doctor Factor (6b). He dubtat si posar-me a alguna cosa més senzilla per escalfar més progressivament, però m'he decidit i amunt! L'inici és el més dur i no és evident de llegir. El que toca és anar a buscar amb la dreta una canaleta que baixa en diagonal, posant les gemes de la mà esquerra a una fissura. Després, pujar peus i anar a buscar un canto raonable més amunt per acabar de pillar bona presa. Molt tens! Després la via es suavitza i cal anar navegant, amb algunes tibades en bavaresa pel mig i uns moviments plaqueros a la part final, amb navegacions a dreta i esquerra. A la reunió s'hi entra des de l'esquerra... Molt bona!

El 6b té la zona més dura als primers metres. Déu n'hi do!

L'Ernest es posa a Quisteman (6c), que comparteix inici amb l'anterior. Veient-lo lluitar penso que val la pena que li faci un top-rope, però el Pana acaba tibant la corda... Dubtava de si atrevir-me a fer-la per baix, però això m'ha acabat de decidir i m'hi he posat. Inici controlat, igual que l'altra. Després ve un tros suau i un primer mur dur. Entre el que he vist a l'Ernest i el que m'han cantat, he anat fent. El crux és una tibada amb esquerra a una xorrereta roma on s'han de pujar moltíssim els peus. Jo ho he fet com l'Ernest i he arribat in extremis a una presa molt dolenta, però la única que hi ha. I m'hi he aguantat. Després ve un terreny molt més suau fins al segon mur. Aquí hi ha finura-levitació de la bona. M'ho miro una bona estona i acabo trobant la forma d'anar pujant fins alguna regleta bona. D'aquí es surt en una zona de roms que m'ha deixat ben inflat, però per sort hi ha bons peus. Ja només queden uns moviments de tràmit! Un 6c al flash, feia temps que no sortia!

Quisteman ha sortit al flash i m'ha deixat més que content -i inflat!

A continuació l'Ernest es posa a Gora mi Furgoneta (7a) i aprofitem per fer-li un top-rope. La via és una agonia total! Els primers metres són molt exigents ja. Després ve un tram que es deixa fer i venen els dos metres durs de la via. Aquí s'ha de tibar de llastretes de mitja falange, amb peus raonables, i fer algunes estirades/llançament a regletes romes... No me'n surto pas! Després s'agafa alguna cosa millor, però desapareixen els peus i s'han de fer bones tibades. Tota la via està en aquests metres. Després és qüestió d'anar fent, no passa de 6a excepte un altre moviment més dur, però res a veure amb l'anterior. El veig lluny, és un 7a de bloc! L'Ernest també haurà de tornar-hi i el Pana igual...

Els protas d'avui, a diversos llocs del 7a...

Poc a poc el dia s'ha anat tapant. Sort que la primera estona ha tocat i ha escalfat l'ambient perquè ara al final ja anava refrescant. Esperem a veure què porta aquest front que està entrant...

Encetem l'any al Grau de la Mola

Avui hem anat amb l'Ernest i el Ramon al Grau de la Mola, on jo no havia estat mai. L'Ernest fa temps que tampoc hi ha anat i té ganes de provar unes vies noves, que no surten a la guia, publicades aquí i que he copiat al final.

Així que hem començat amb un servidor enfilant-se per la Via E (V). No és una via gaire agradable de fer, les sensacions són força estranyes. Abans de cedir el torn als companys, encara em poso a la Via D (6a+). Aquí hi ha una entrada de tibar-li, amb un semi-llançament a un canto bo només per entrar a la roca. Després, diverses zones de posar-s'hi bé, amb un darrer xapatge incòmode que faig amb la cinta força avall.

A la Via D (a dalt) i Via E (a baix).

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra de de tot, a fer la Opi (6b). M'hi poso amb un cert cangueli perquè hi ha trams que semblen molt i molt llisos. Poc a poc, però, vaig fent, trobant la millor seqüència per progressar. Aviat em planto a la placa final, on t'ajudes d'unes gotes d'aigua miraculoses. Aixecar-se d'aquí té la seva història i m'ho miro una bona estona fins que veig com fer-ho per anar a buscar les preses bones que permeten xapar la última assegurança. Per sortir d'aquí també cal mirar-s'ho una mica. Jo he resolt canviant mans i anant a buscar un canto amunt i a l'esquerra i sortint per una fissura fins la R. Ha sortit a vista, però bastant inflat, la veritat! Una via molt guapa i variada.

Gaudint de Opi.

Aprofitant la corda li faig un top-rope a la veïna de l'esquerra, la també nova Oju Eh? (6c+). En top-rope em surt a vista a la primera. L'Ernest s'hi posa des de sota i l'ha de lluitar per allà al mig però l'encadena a la primera. Jo li faig un segon pegue des de sota i també encadeno. Diria que és suau pel grau, però he arribat a dalt esbufegant a tope. La via és ben variada, amb unes bones tibades a una bavaresa de dits al principi, seguida d'una zona plaquera on s'ha de flanquejar a l'esquerra i que a l'Ernest gairebé li costa l'encadene, seguit d'un tram amb bon canto. Al final, uns moviments tècnics de passar de la fissura de l'esquerra a la dreta i, al final, una tibada bastant dura per acabar de sortir de les dificultats -comuna amb la via anterior.

A la Oju Eh?

El Ramon, mentrestant, s'ha posat a la Via C (IV) de primer i ens ha sorprès encadenant en top rope el 6b! A ell no li cal sortir amb freqüència, sembla!

El Ramon, triomfant!

Per acabar, l'Ernest s'ha posat a una de les vies antigues, segurament la Grisú (6b+). Però ja no ha donat temps per fer-hi cap més pegue! Queda anotada per una propera visita.

L'Ernest a Grisú.

El lloc ens ha agradat molt. És estrany que no hi havia estat mai encara... tocarà repetir ben aviat perquè la roca és molt bona, les vies són guapes i l'entorn acompanya!

La darrera de l'any, al Mercadal Inferior

El dia no pinta gaire assolellat però malgrat tot decidim enfilar cap a Berga. És el que té sortir amb berguedans, jejeje! Ens plantem al Mercadal Inferior, decisió que també acabaran prenent una bona colla de cordades al llarg del matí...

Trobem el David G. treballant a la part de baix del sector i nosaltres tirem més amunt. Escalfem amb el primer llarg de Mi Chica es un Bombón (V+). Xula, d'anar fent, que serveix per començar a entrar en calor.

Escalfant en plan suau.

Després els companys es posen a Somnis Directes (6a,6c,7a). L'Ernest monta fins abans del crux del 7a. Jo m'hi poso en top-rope per anar escalfant. El primer llarg (6a) és d'anar fent, però cal mirar-ho en algun lloc. El segon (6c) té un començament desplomat però amb bon canto. Després ve un tram lleugerament desplomat amb presa xica. Després de mirar-ho una mica, penjant-me, veig la forma de fer-ho. Del tercer llarg, el tros que he fet és d'anar fent, però m'he despenjat abans del crux, deixant dos parabolts passats, mínim. 

Muntant Somnis Directes.

En Pana acaba de muntar el darrer llarg de Somnis Directes. L'Ernest es posa a La Sardineta (7a) i poc a poc la va muntant, amb canya, perquè hi ha algun alejillo. 

Aprentant-li. La paret s'ha anat omplint...

Quan em torna a tocar el torn, li faig un intent al L1 i L2 de Somnis Tangibles (6c), que és comú a Somnis Directes i va a buscar una reunió a l'esquerra. Com que abans li he tret l'entrellat, m'ha sortit sense gaire esforços. La clau és pillar una orella vertical amb la dreta i obrir l'esquerra a una lateral. D'aquí, pujar peus en una bona remada fins una lateral de dreta que permet pujar peus i sortir de les dificultats. Se m'ha fet senzilla!

Al L1 (dalt) i iniciant el crux del L2...

... i aquí ja hi ha les dificultats superades.

L'Ernest fa un darrer pegue en top-rope a La Sardineta i ja no queda temps per fer gran cosa més. 3 pegues només, però raonablement llargs. De fet, prou llargs com per refredar-se gairebé entre pegue i pegue i més avui, que no feia sol.

Mentre hem estat escalant han anat venint un munt de cordades, que han estat assetjant La Trompa, que encara tinc pendent de fa uns dies... Suposo que caurà algun dia!

Carboneres

Avui amb en Pana ens n'hem anat a Carboneres, a buscar el sol. Hem començat escalfant per les vies senzilles, on me'n quedava alguna per tatxar. Però al final ens hem equivocat i ens hem posat a Toc de Gràcia (6a). El company flanqueja per entrar a la reunió de la Joc de Nens, amb feines i treballs per entrar a la reunió. Jo faig el mateix! Aquestes vies són extremadament bloqueres, amb relativament poca gràcia...

A continuació sí, la Joc de Nens (V+). Com l'altra, té una entrada rabiosa i una entrada a la reunió igual. No m'agrada, però serveix per escalfar.

Continuem l'escalfament a Canta-les-hi (6a+).  Estil similar al principi i un pas cabró per superar el sostret. Surt, però tots dos bufem una mica.

Hem fet tres vietes d'escalfament...

Amb aquestes ens donem per escalfats i ens n'anem al projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a). El soci s'hi va estar barallant fa uns dies i s'atreveix a posar-s'hi posant cintes. Acaba amb la canya i a partir d'aquí comença la nostra festa en top-rope. Jo acabaré fent-li tres pegues però sense acabar d'encadenar. El millor, el segon.

Al projecte del dia.

Principi desplomat amb bon canto fins anar a buscar un bec de mà dreta. Mantenir l'esquerra en lateral i anar a buscar bústia bona per la dreta. Després ve un tram d'anar fent, on cal saber aprofitar un bon repòs que hi ha a l'esquerra. Després toca flanquejar cap a la dreta, passant per sota el sostre i fent treballar la bavaresa. Seguir-la en diagonal fins al final i obrir-se cap a l'esquerra. Ara comença la part dura. La meva millor opció és bidit d'esquerra i moure peus fins poder creuar la dreta a una bústia molt bona. Moure peus i pujar-los fins pillar una bona invertida d'esquerra. D'aquí, pujar peus fins un bidit romíssim de dreta. Aguantar aquí és la clau: toca moure peus pujant-los i agafar una fissura/llastreta vertical amb l'esquerra. Moure més peus i estirar-se fins un canto bo des d'on es xapa la reunió. Jo m'he hagut de penjar en diversos llocs al primer pegue. Al segon, gairebé em surt tot i m'he hagut de pillar a la darrera xapa. Al tercer ja no he fet el creuament com ho feia i he intentat el mètode del Josep -em va pitjor! 

Crec que tornant-hi podria sortir!

Amb la cua entre cames

Avui ens hem atrevit a sortir cap al Berguedà. Hem anat al Mercadal Inferior amb un fred bastant intens. Aquí hem començat fent dues de les vies senzilletes de l'esquerra del tot, un parell de V+.

A continuació, aprofitant el top-rope, hem fet un tast a la Xavi Puig (6b+) continuant per la Menjaorelles. Hi ha uns moviments curiosos de flanqueig i una apretada per superar el mur que uneix la Xavi Puig amb la seva continuació.

Quan tornàvem a ser al peu de via hem decidit plegar veles perquè el fred no ens hauria permès fer res més.

I ens n'hem anat al nou rocòdrom de Berga, al polígon de la Valldan, on hem estat una estoneta fent l'indi. Té unes poques vies per fer amb assegurador automàtic. La resta és bloc i força alt per al meu gust. Una caiguda des de la part alta segur que té conseqüències i, per tant, no he apretat gaire.

Ningú no s'ha dignat a fer cap foto, així que no en tenim. Vet-ho aquí.

Serrat d'en Muntaner

Avui he quedat amb la Cristina per fer una escapada a Montserrat. 

Comencem per la Petit Guifré(6a+) a l'esquerra de tot, empalmant els dos llargs. Una via guapa, llarga, amb alguns passos fins a partir de la R1. Cal llegir bé la roca i gaudir del gesto!

A Petit Guifré, inici que sembla una mica sobat però que té bon tacte malgrat tot.

Després hem fet la de la seva dreta, Cutlas (6a). Una placa, variada, xula per anar gaudint.

Seguim amb Cutlas.

Després ens hem posat a la veïna del seu costat dret, Claudio the King (6b). Aquí hi ha uns moviments una mica més durs al principi i algun pas curiós més endavant, però tot surt fluint bastant bé. No cal dir que la Cristina ho fa tot sense despentinar-se!

A Claudio the King hi tenim una mica més de feina.

Després ens posem a Josep Grau (6b+), que queda a la dreta saltant-ne una (Ceba Traidora). La via és d'anar fent, amb algunes ziga-zagues i un petit tram amb roca que sembla un xic trencada però que està prou bé. El plus de dificultat li dóna l'entrada a la reunió, bastant tècnica. De fet, jo m'hi he estat una bona estona per treure-li l'entrellat. Al final, crec que he entrat a la reunió per l'esquerra. La Cristina també s'hi ha estat una bona estona i ella ho ha fet diferent. La resta de la via, intensa però d'anar fent.

Final de festa a Josep Grau.

Totes les vies són bastant llargues, així que hem acabat escalant una bona colla de metres sobre bona roca. I en bona companyia! Ara feia dies que no compartíem cordada amb la Cristina, sempre és un plaer. Tot i que algunes de les vies ja les havia fet, es pot dir que han estat totes a vista -la Josep Grau en sentit literal. Una guapada d'escalada Montserratina!

Lobo Estepario al Dumbo

Avui m'he afegit a la sortida de l'Albert (Llembresku) i el David. Quedem a Montserrrat Sud, però quan estem esmorzant la muntanya màgica es veu tota xopa. Decidim provar sort per la zona d'Agulles amb la idea de, si no escalem, com a mínim caminarem...

Fem una parada al refugi on hi trobem algunes velles glòries. Ens mirem ressenyes i, per algun motiu desconegut, decidim enfilar cap al Dumbo, on jo no he estat mai -que ja m'estava bé. La via triada, Lobo Estepario es una que l'Albert va reequipar en col·laboració amb algú més. Això és una garantia de que, com a mínim, no haurem de patir pel material.

Al primer llarg, el llibre marca 6b. Això, a Agulles, són paraules majors. Ells dos l'han fet ja. Això, que podria suggerir que em tocaria treballar a mi, també podria suggerir que millor que tirin ells. Per sort, he optat per la segona opció i el David es posa mans a l'obra -o mans a l'ombra, que també reflectiria la realitat.

Fot un fred que pela però el David va fent. Un primer burí amb plaqueta recuperable és la única peça rònega que trobarem. A partir d'aquí, parabolts però s'ha de treballar entre ells. De fet, en un ressalt que ja es veu des de baix, hi ha feina de debò. A més, en David ha posat un friend perquè hi ha una bona excursioneta. Quan fem el pas, hem d'apretar de valent anant de segons.

En David, apretant, amb fred i en terreny duríssim.

Més amunt la cosa es posa vertical i s'ha d'apretar tant o més. Moltes preses petites i les que semblen bones no ho són... En fi, que s'ha d'anar navegant i aprofitant fins la mort els pocs bolos bons que hi ha.

 

En David, com un campió!

Els que anem de segon, al·lucinant amb la tirada.

L'Albert ha hagut de trampejar en algun lloc i jo me n'he sortit sense, però perquè anava de segon. En alguns llocs he fet uns passets de levitació que tenen una certa tela. Ens ha semblat que el grau obligat és 6b sens dubte. I encadenar-lo, segurament se'n deu anar al 6c. El David ha lluitat fins molt amunt però s'ha embotifarrat, com és natural. Jo, que anava darrer, he trobat algunes preses marcades, però el que va de primer les ha de tastar totes... En fi, un llarg brutal!

L'Albert es posa al segon llarg. Trobem uns primers metres tranquils però sense assegurances fins arribar a un mur vertical. Aquí s'han de fer els moviments que calguin fins posar-se a sobre d'un gran bolo. I a partir d'aquí, toca apretar. Si es veu una bona bústia per la dreta, la cosa es deixa fer. Tot i això, s'ha d'escalar perquè les assegurances allunyen i la roca no és perfecte! Jo he trencat un bolo que, d'entrada, semblava ben sòlid. Segons com pot haver-hi un bon ensurt. L'Albert ha posat un friend en algun punt per treure-li el picant.

L'Albert, al segon llarg. Toca enfilar-se al gran bolo.

Hem arribat al cim ben contents. Només hem fet dos llargs, però el sabor és el d'haver fet una gran via! Hem passat força fred al principi. Després, el sol ha anat ajudant. Tot i el sol, a les reunions hem estat amb el plomes! En resum, una via que no és pas senzilla, cosa que ja es podia suposar: a Agulles no hi ha gaires vies senzilles. Encara que, sobre el paper, semblen assequibles, d'assequibles no en tenen res!

Els protagonistes d'avui: Jo mateix, l'Albert i en David.