Més Mamas amb pluja al final

Ja sabeu com acabarà la cosa, doncs. Avui he sortit amb el Ramon i, al final, hem tornat a parar a The Mamas and the Papas. Hem començat pel mateix sector que l'altre dia i després hem anat cap a la dreta.

Avui per escalfar hem fet Peix de Roca (V+). Via guapa, amb un ressalt al mig i un altre a dalt. Xula i serveix per escalfar!

Escalfem a Peix de Roca.

A continuació, la Iaia Iaia (6b) que volia fer l'altre dia. L'havia fet fa anys però no en recordava res. Sí que vaig veure que la primera xapa era a can pixa i avui li he dit al Ramon que em passés la primera cinta mentre baixava. La via es va fent bé fins a sota la franja horitzontal que ratlla la paret. Aquí hi ha un passet delicat (i un xapatge allunyat). Després, còmodament, es xapa el primer bolt del ressalt i toca mirar com fer-ho. Esquerra a una lateral, pujar peus i remada fins un bec semi-bo de dreta. D'aquí vaig a un forat d'esquerra i canvio mans per xapar amb més comoditat. Veig magnesi a una bústia roma un xic a la dreta i hi vaig, tibo una mica i busco quelcom per les mans... en va. Em deixo anar i faig una bona volada, amb aturada suau, fins tres xapes més avall. Hi torno i veig que el millor és sortir recte amunt: des del forat del que he xapat, pujar peus i anar a buscar una pedra blanca que es fa prou bona, ajudant amb alguna cosa. D'aquí, pujar peus i pillar un bon forat per l'esquerra. Després queda el ressalt final, amb un pas amb nyapa d'esquerra que permet pujar peus cap unes laterals: dreta primer i esquerra després.

La Iaia Iaia ens ha fet treballar. Faltava escalfar una mica més segurament...

El Ramon li fa un pegue sense gaire èxit. Jo li faig un segon i encadeno sense problema. El segon del Ramon surt una mica millor, però només una mica!

Curiosament avui també ha arribat gent, però només un grup de quatre que han estat escalant i comentant la vida, resultats electorals inclosos. Quan hem acabat el segon pegue a la Iaia Iaia ens hem preparat per anar al sector dret i ells també anaven a fer-ho!!! Però quan han vist que hi anàvem han optat per quedar-se allà.

A la dreta hem fet Peluts No (6a). Començament durillo on cal saber llegir bé la manera menys dolorosa de fer-lo. Jo no ho faig i me'n vaig avall inesperadament... Torno a començar i, ara sí, amunt i força! Via xula, amb un ressalt final guapo.

 

A Peluts No. Hi ha més feina del que seria normal!

A continuació ens posem a Mr Danger (6b) que no he fet mai. Surt prou bé, fins i tot diria que és més senzilla que l'anterior (?). El ressalt final potser és el que demana més, però l'he resolt prou bé anant a buscar un bolo marró per la dreta i tibada i amunt.

En canvi, a Mr Danger potser n'hi ha menys.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra però quan en Ramon posa el peu a terra comença a ploure unes gotes prou grans com perquè l'hagi fet en A0-força ventral ràpidament. Pleguem trastos plovent ja i ens remullem bé fins arribar al cotxe. Collonut! M'hagués sabut greu que el dia hagués aguantat després d'haver abandonat!

Això sí, caldrà tornar-hi un altre dia!!!

Pla B: The Mamas and the Papas

Avui, dia d'eleccions, hem sortit amb en Pep. La idea era anar cap al Totxo de Ponent, però un cartell abans d'arribar-hi ens advertia de la prohibició d'escalar-hi fins no-sé-quan. Ens ha fet mandra anar cap al Serrat del Muntaner així que hem enfilat cap al totxo de  The Mamas and the Papas.

Hem començat fent la #5 (V+). Una via llarga, amb diversos ressalts xulos, que serveix per escalfar i on s'ha apretar una miqueta! En Pep també la fa per escalfar i li surt la mar de bé.

 

Escalfant a la #5

A continuació ens hem posat a Iroquesos (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. Jo hi he fet una bona apretada tot i que ha sortit. Això sí, un xapatge l'he hagut de fer amb la xapa a la panxa perquè no veia pas com deixar-me anar... Segurament amb la cinta posada es pot xapar abans de fer el pas.

A Iroquesos.

Després he volgut posar-me a la de la seva esquerra, a l'esquerra de tot, la Nyam Nyam (6b+). Aquí cal tibar bastant més! Era com si anés a vista perquè fa un munt d'anys (11 i 7) que la vaig fer... Gairebé m'hagués sortit posant cintes però no he trobat el canto bo que permet sortir de les dificultats. Al segon pegue ha sortit sense massa dificultats. Tot i això, després hi ha un ressalt que se les porta també!

Al segon pegue, surt la Nyam Nyam.

D'aquí hem anat a la dreta de tot perquè la zona s'ha anat omplint a vessar! Segurament tothom ha vingut aquí avui. Hem gaudit d'un bon overbooking!

A la dreta de tot hem fet Aromes de Papiol (6a). La primera xapa està refotudament amunt i és gairebé un suïcidi anar-la a buscar. Però poc a poc hi arribo. Després ve un mur més que compacte que em costa de llegir. Faig un passet agafat d'alguna nyapa d'esquerra i l'arrenco. Me'n vaig avall sense conseqüències més enllà d'una pelada als nusos de la mà. Al cap d'una estona hi torno i encadeno. L'he trobat molt rabiosa!

Després m'he posat a Neurona (6a+) just a la seva esquerra. D'estil similar a l'anterior, surt amb alguna apretada i no se'm trenca res.

Tenia ganes de provar la Iaia Iaia (6b) però està ocupada. Esperem per si queda lliure després del pegue que li està fent un escalador però finalment passa el temps i toquem el dos perquè jo he de ser d'hora a casa avui.

Això ha semblat la rambla però hem pogut escalar la mar de bé. Les vies són bones, ben assegurades excepte alguna primera xapa i la roca bona, malgrat que he petat un canto i algú altre un altre... Seran les pluges d'aquests dies!

Esquivant la pluja a Collbató

Avui hem sortit amb el Pana i hem enfilat cap a Collbató, que la previsió de temps pintava millor que al Berguedà.

Volíem anar cap al Beat, escalfant prèviament a alguna banda. Com que avui el Sr. Murphy no feia festa, els únics escaladors que hi havia a la zona, una parella francesa, estaven on volia escalfar... Total, que ens n'hem anat un xic més amunt, al bony de sota el Beat, on ens hem posat a la #33 (6a) per escalfar. Una via xula, exigent, amb roca que ha estat molt tocada, però amb prou bon tacte malgrat tot.

Escalfant al 6a del bony de sota el Beat.

Després volíem anar cap al Beat, però el Sr. Murphy s'ha esforçat i ha enviat un parell d'escaladors francesos a fer el 6b del Beat que hauria d'haver servit per seguir escalfant. Així que improvisem un pla B i en Pana es posa a la #35 (6b) baixant de la #33. Jo la recordava bloquera de collons i ho és. Tant que tots dos hem fet A0 perquè ens hem entestat a fer-ho més o menys recte o per l'esquerra. Baixant he vist que tocaria anar per la dreta, amb apretades igual, però raonablement dignes.

Després hem anat al Beat, a fer la #38 (6b) que ja està lliure. En Pana la gaudeix i jo també! Baixant poso alguna cinta a la #40 (7a), que era el projecte del dia, on el company francès ha fet unes quantes volades bastant espectaculars.

La #38 (6b) és molt guapa!

Segurament han estat aquestes volades que han fet que el company em proposés de muntar-la jo... Així que, descanso un moment i em poso mans a l'obra. Un primer tram arrampat, de tràmit, fins arribar al primer mur. Aquí hi ha bona presa i en algun moment toca seguir una mica la fissura. Aquí arrenco un canto i me'n vaig avall! Hi torno i vaig fent prou bé fins a sota el primer desplomet, on el francès ha fet la primera volada. Per si les mosques m'he deixat un bon allargo que em permet xapar còmodament. Trobo una manera prou bona de sortir-me'n i segueixo amunt, amb bon canto i zones on reposar. I així m'acabo plantant a sota el desplom final on hi ha tot el tomàquet. Una primera tibada com sigui fins arribar a un bon bolo evident, on hi caben les dues mans. Millor deixar-hi l'esquerra i remar amb dreta a una mini bustieta a la V que forma la paret a la dreta. No és una meravella, però serveix per anar amb esquerra a la cresta evident, que és bona per la part baixa per la mà esquerra (xapar). Aquí el que toca és: dreta a un bidit, esquerra a una regleta força a l'esquerra, dreta a la vora i aquí (xapar aquí) posar peus bé i, idealment, creuar dreta per pillar una bona bústia amb la dreta (o xapar aquí!). Posar-hi la mà esquerra i anar a buscar una altra bústia en lateral amb la dreta, mig creuant. D'aquí, esquerra a un bonyet que permet pujar peus i improvisar qualsevol cosa per xapar la R. 

Jo m'he endut la canya per si les mosques i l'he fet servir perquè la duia. Si no, hagués muntat bé en A0 a la zona difíci (crec!). En Josep li fa un top-rope i baixa emocionat, amb ganes de tornar-hi.

La #40 (7a) ha estat el projecte del dia (i del dia que ve, com a mínim!)

Jo li faig un darrer rop-rope intentant encadenar, però no me'n surto. Les darreres tres xapes són molt dures! Acabo matisant els moviments com m'he apuntat a dalt, però no aconsegueixo encadenar-los... cal més força!

Amb això ens donem per satisfets. El Beat té vies molt llargues, així que hem escalat bastants metres. El bony del principi sols serveix per treure la son! Hi tornarem, perquè el company està on fire! Al final hem estat xerrant i explicant batalletes (el company que jo no sé francès) amb les altres dues cordades que hi havia (a la primera se n'ha afegit una altra) i encara ens han recuperat una cinta que m'havia deixat al 6b!

Al final, el dia ha estat radiant fins l'hora de marxar!

Treballant més

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat direcció al Grau de la Mola, on l'altre dia ja vam estar-hi treballant. Avui l'Ernest ha muntat una reunió i hem estat tastant una via. Una primer meitat curiosa, amb passos xulos fins a un bon repòs. Després, un mur dur, amb un pas d'entrar-hi molt exigent i després algunes apretades més. De fet, no es relaxa gaire enlloc, fins i tot l'entrada a la reunió té la seva tela...

Mentrestant jo m'he despenjat per una altra banda i he estat fent feina de neteja per una fissura interessant. Ha calgut fer caure algun roc inestable i també ha calgut fer uns bons treballs de jardineria perquè els primers metres estaven amagats rere els boixos. Després li hem fet un tast en top-rope i ens ha agradat. Això sí, només l'ha encadenat l'Ernest, cosa que ja ens diu alguna cosa...

De moment, sense fotos.

Calders, les Hectàrees

Aquesta tarda de meteorologia dubtosa ens n'hem anat a Calders, a les Hectàrees. Hi havíem estat fa uns dies, no és una meravella, però està a un minut del cotxe en cas de necessitat. Avui, a més, estreno cas nou, segurament a partir d'ara ja no em veureu amb el Black Diamond de calimero ;)

Avui hem començat per la dreta, amb Percentil (V+). Entrada vertical, amb franges, algunes romes, i alguna apretada. Després se'n va en diagonal a l'esquerra, cosa que li dona alguns metres més. Està prou bé i serveix per posar cintes a la següent.

Escalfant, si és que se'n pot dir així, a Percentil. Maca, però curta.

Amb les cintes posades, em poso a Apreta que Surt (6b). He apretat, i ha sortit! Desploma bastant i toca llegir bé la roca i no petar-se massa. El Ramon l'ha fet en top-rope i ha arrencat un tros de bona presa... Ara és una mica més xica...

Apreta que Surt!

D'aquí hem passat a Canvi de Ritme (6a). És un llarg flanqueig per la part alta de la roca, la de millor qualitat. A l'entrada a la reunió gairebé s'ha de baixar. La roca és bona, però s'ha de desmuntar en top-rope. Serveix per muntar el 7a.

Al llarg flanqueig de Canvi de Ritme, segurament la via més llarga!

A continuació, li faig un tast en top-rope a Trepitja Fort, Roc! (7a). Té un primer tram que es deixa fer, sobre roca molt dubtosa. Després ve un desplomàs brutal que d'entrada no sé ni per on agafar. Poc a poc vaig veient alguns cantos, tots ells a l'esquerra de la línia de xapes. El desplom és tan pronunciat que costa de treballar una vegada t'has penjat i he de despenjar-me i tornar a repetir des del replanet. De mica en mica li vaig veient els passos i al final faig una apretada del tirón, que surt! Ara bé, dubto molt que tingués forces per xapar la penúltima del desplom. La primera, es xapa des del replà. La segona, igual pots pujar a xapar i baixar. Però la tercera... La última del desplom segurament es deixa des del canto bo que hi ha a la visera del desplom. A partir d'aquí, una apretada i una xapa més en terreny vertical. Potser podria sortir...

A Trepitja Fort, Roc! Extraploma que no és broma! Ha sortit en top-rope...

El Ramon no li fa cap tast i es posa a Eufòria (6a). Té una entrada més que dura, que acaba treient prou bé. Després es va fent. Ell complementa amb Xumet (5a) i quan és el meu torn faig també Eufòria (6a).

Fent Eufòria. Entrada bloquera!

A continuació em poso a Sa Panxeta (6b). Van sortint tots els passos prou bé fins la sortida del desplom -com sol passar. Aquí tinc la xapa una mica lluny per xapar-la i dubto una estona. Al final, segueixo amunt i la xapo quan  la tinc a l'alçada de la panxa... Acaba sortint, a vista i posant cintes, però esbufegant de valent!

A Sa Panxeta.

Per acabar la tarda, encara em poso a Ecografia (6b) amb les cintes posades perquè comparteix reunió. Més fàcil doncs, en teoria. Però a la sortida del desplom tinc problemes per trobar bon canto -tot em sembla massa rom com per tibar-li i m'acabo penjant. Surto com puc i acabo la via. Després, baixant, veig una bona franja que hauria servit per sortir de les dificultats... Un altre dia!

La Ecografia no s'ha deixat encadenar a vista...

Mentrestant està tronant de valent i fa estona que el radar marca un nucli vermell molt a la vora. Pleguem trastos i cap a casa amb unes quantes tatxades.

Calders, Roca Dotzena

Després de molts dies, finalment coincidim amb en Pep! Li proposo d'anar cap a Montserrat, però quan hi arribem se'ns posa a ploure... Toca canvi de plans, cap a Moià o Calders. Mentre anem, em parla del sector de la Roca Dotzena, on jo no he estat mai i ell només s'hi va acostar un dia fred i humit. Em sembla una bona idea anar a tastar-lo i cap allà que anem!

La guia del Moianès inclou aquest sector. Ara bé, s'hi han obert vies noves, cosa que dóna una mica de feina per localitzar les vies. Algunes d'elles tenen el nom a peu de via i això ajuda a situar la resta.

Total, que li proposo al Pep de començar fent La Vall (6a). Té un començament vertical, amb canto romo i demana concentració. Passades les dues primeres xapes, la via se'n va cap a la dreta en terreny més senzill però amb distància fins la tercera. Aquí comença el mur final, que dóna més feina de la que tocaria: terreny vertical i tibades de coses xiques, massa xiques pel meu gust! En Pep troba alguna lateral de dretes que sembla que suavitzaria la cosa, però s'ha d'apretar fort!

 

Escalfant a La Vall. S'ha de tibar de valent!

Després ens posem a Roca Dotzena (6a+), que dóna nom al sector. Aquí hi ha una mica d'aire entre les primeres xapes, de fet fins la tercera. Als moments de xapar s'està bé però. Aquesta és més exigent que l'anterior i hi trobem alguns moviments bastant durs, inclosa l'arribada a la reunió. 

 

A Roca Dotzena. Vertical al principi, amb una entrada a la reunió interessant!

Aprofitant la R posem cintes a Llarga Vida al Parabolt (6b). Des de baix intento intuir com s'ha de fer la cosa perquè és més que vertical i s'endevinen molts cantos romos. La via dóna bastanta feina fins agafar una cresta visible des de baix, a la tercera o quarta xapa. Toca tibar de valent, moure peus i anar agafant el millor que es troba. Alguna de les franges romes acaben tenint algun punt bo. També hi ha algun forat-regleta de primera falange raonablement bo. Després de la cresta el terreny es suavitza una mica. Es pot anar resseguint la mena d'esperó amb les mans mentre els peus van per la placa de la dreta. Després, una remada a un pont de roques sikat (com algun altre canto d'abans) i entrada a la reunió igual que l'altra via (així ho he fet jo, segurament s'hi entra des de l'esquerra també...)

Fent Llarga Vida al Parabolt.

En Pep va fent, penjant-se als llocs més complicats. Pensem que les vies estan força collades!

A continuació em poso al Díedre Sal i Pebre (6c). El nom ja deixa entreveure que hi haurà tomàquet i n'hi ha. Entrada de buscar-se la vida per anar a buscar una línia de forats a la fissura on hi ha una figuereta. La mà dreta s'empotra prou bé per xapar la tercera. Ara toca superar un ressalt desplomat i no veig la forma. Em penjo i ho miro i remiro i xapo la següent en A0 per si les mosques. Toca aprofitar un canto que queda al desplom de l'esquerra i tibar en bavaresa d'una regleta paral·lela a la fissura, amb dreta primer i esquerra després. Penso que per xapar caldria allargar bastant la cinta de la quarta, si no, quedes pillat fins bastant més amunt, quan pots agafar bons llocs de la fissura (abans és molt difícil de fer servir). Després es passa a la placa de l'esquerra i es va fent. Hi ha alguns moviments, però van sortint. La sortida de la darrera xapa jo l'he fet per l'esquerra, a buscar canto prop del romaní i resseguir l'esperonet que fa fins la R. Hi havia magnesi per la dreta, però sembla que t'escaqueges.

Al Díedre Sal i Pebre.

Després li faig un segon pegue en top-rope i em surt.

Munto un top-rope a Trauma Nadalenc (7a) a la seva esquerra i li fem un tast tots dos. Primer en Pep, que jo vull descansar una mica, i després jo. L'he trobat molt, molt dura. No he aconseguit veure tots els passos. La zona més inhumana és per passar a l'esquerra des de la primera llastra invertida cap a una altra. M'ha semblat que toca fer-ho sense arribar a la primera llastra invertida, remant en horitzontal des d'un monodit de dreta cap una lateral d'esquerra, tot això en zona desplomada. Una sèrie de rebots seguint la llastra i una remada amb pocs peus fins unes altres laterals altes. Després encara queden molts moviments xungos que, penjant-me constantment he mig intuït... Per mi està molt lluny!

Provant Trauma Nadalenc. No ens hem traumat, però no ha sortit ni en broma!

Amb això hem plegat trastos. El sector està prou bé, amb vies raonablement llargues. L'equipament és amb long-lifes i parabolts, majoritàriament sense excursions. M'ha semblat que el grau està collat. La roca és bona o està ben sanejada però sembla molt tova: o bé les vies són velles o sinó és que s'han sobat amb relativament poc temps, especialment alguns becs de peu. S'hi pot tornar, però no hi ha gaires vies fàcils. N'hi ha de noves que tenen el nom però no en sé el grau. Per exemple, a l'esquerra del 7a hi ha una nova línia que es veu ben guapa i fa pinta de no ser excessivament difícil.

Tarda de Collbató

Avui hem fet una escapada de tarda als Graus amb en Ramon. Hem començat a sota del Beat amb Aitor (6a+), perquè ens hem fet un embolic amb el croquis de les vies... M'ha semblat bastant dura, i no només és perquè estem freds!

Escalfant a Aitor. No és la més senzilla!

A continuació, ens posem a la dreta, a fer la #28 (6a). Aquí hem anat tots dos una mica més relaxats. Les dues són vies molt bones, amb roca sobadeta però que malgrat tot té un grip suficient.

Aquí hi ha excursions però es deixa fer.

D'aquí ens n'hem anat al Beat, que jo tenia la vista posada a la #41, a la que havia fet alguns intents en top-rope fa un temps amb l'Ernest. Algú s'ha pres la molèstia de netejar la canal, de forma que es pot entrar per la xapa de la via, però jo anava amb la idea d'anar-hi directe, com havíem fet les altres vegades. Així queda una primera xapa altíssima, amb un moviment que té un punt de tens per xapar-la... Després venen diversos murets, amb apretades. El més significatiu és el que porta a un desplomet, on toca pillar un bidit amb dretes per xapar a una distància més que considerable de la xapa anterior. Aquí hi trobem un espàrrec sense xapa, algú ha pensat, assenyadament, que l'aleje és excessiu.

Per sortir del desplom hi ha una apretada de pujar peus fins pillar una bona bústia de dreta, una pedra bona d'esquerra i xapar. Després toca anar flanquejant a la dreta i hi ha el segon punt que més em costa de la via: superar un ressaltillo força llis. Després ens plantem a sota el desplom. La primera xapa és fàcil d'assolir. Per la segona ja s'ha d'apretar i és gairebé impossible xapar la tercera. Fins aquí he pujat molt suelto, encadenant, però aquí m'he penjat. Algú ha abandonat d'aquí i ha llaçat les dues darreres xapes i ha deixat un maillon que recupero. No aconsegueixo desfer el nus del cordino però -no portem cap ganivet. Estudio el pas de sortida i després li faré un pegue des de baix.

El segon pegue em surt molt bé fins al desplom. Xapo la primera, xapo la segona des del bidit pillat amb dreta, remada amb esquerra fins una pedreta i mà dreta al costat. Impossible xapar aquí, així que tiro amunt: esquerra a una regleta, dreta a una altra al seu costat, pujar peu dret i passar pes a un bolo a l'esquerra des d'on quedes en terreny més fàcil fins la reunió. Feia temps que no em saltava xapes a un tram difícil, però aquí no hi he vist altra opció. Encadenada!

Al 6c+, que finalment tinc al sac!

El Ramon li ha fet dos pegues en top-rope i ha fet la pràctica totalitat de la via. Al desplom hi ha moviments que se li resisteixen, cosa ben natural!

Poc a poc, van caient projectes!