Més conglomerat berguedà

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb l'Ernest el Pana i el Ramon. Amb en Ramon ens hem quedat a les vies del principi, per escalfar amb alguna cosa que no sigui la cosa de sempre. El Pana i l'Ernest escalfen a Travesuras (6c), que diuen que només hi ha un pas difícil... Un altre dia ho anirem a veure!

Les vistes d'avui. Nuvolets emprenyadors al principi...

Nosaltres ens hem posat a l'Esperó de Cal Jepet (V+). Per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant, bastant per ser un vulgar quintu.

Lluitant al quintu.

Aprofitem el top-rope i ens posem a Pepi Yes (6a+), que no tinc ganes d'embutifarrar-me (més) d'entrada. Entrada molt bloquera que resolem com podem. La resta, aguantar-li, apretant de debò. Molt exigent també!

Crucifixió a Pepi Yes.

A partir d'aquí, vaig a muntar la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. L'encadene en top-rope de l'altre dia m'ha aportat motivació, però amb motivació només no n'hi ha prou, com comprovaré després! La munto anar fent, penjant-me sovint i recordant els passos: els tinc més que controlats!

Avui també faig un bon repòs abans del pegue bo, confiant que aquesta fos la clau de l'èxit del dia passat. Però les sensacions avui no són tan bones des del primer moment. El primer tram, fins al díedre, va prou bé. La placa següent, també, però arribo a la repisa esbufegant... I és que realment fins aquí ja hi ha algunes tibades exigents! Faig el pas difícil fins al bidit amb molt control. Però ara toca xapar! Estic amb la dreta tibant d'un bidit en lateral cap a l'esquerra i la xapa està a la dreta del bidit, toca xapar creuat. Passo la corda, però queda curta, estiro més i no aconsegueixo obrir el gatell del mosquetó, hi torno i al final xapo... però m'he fos molt. Ara toca agafar una pedra d'esquerra i anar a buscar un bidit d'esquerra. Pujo peus per fer el dinàmic fins la pedra gris bona de dreta i em deixo anar avall. No tinc més forces! Acabo el pegue reposant a cada xapa i aquí s'acaba la feina del dia!

El 7a que se'm resisteix. A baix el Ramon a la mateixa via.

Mentrestant l'Ernest ha estat treballant de valent a Nuries (7b) i el Pana li ha anat al darrera. Ha passat de ser "infernal" a ser, simplement, dura. Estan forts, aquesta colla!

L'Ernest es baralla cara a cara amb el 7b.

El Ramon ha fet algun tast al meu projecte i avui no li ha sortit tan bé com la darrera vegada. Ell té excusa vàlida, però: ahir va pencar de valent! La meva única excusa és que estic massa xai per la via!

Post-Festes al Balcó de Santaïna

No he escalat des d'abans de festes! Activitats, meteo, coses a fer, les lumbars que no estaven fines... un munt de coses s'han posat entremig, a banda de les celebracions de rigor. Total, que avui havia de treure'm el cuquet sí o sí. Quedem amb l'Ernest, s'afegeix el Pere D. i ens trobem, també amb el Pana, a PuigReig i enfilem camí al Balcó de Santaïna. 

L'Ernest ha estudiat bé les previsions i es coneix bé el terreny. Ha gairebé assegurat que estaríem bé... i hem estat de conya! Gairebé ni gota de vent al "meu" racó i molt poquet a la part dreta de la paret, on s'han estat barallant els grans.

L'Ernest, escalfant al Boig de Casserres.

Comencem amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és més que tradició. Serveix per començar a estirar-se una mica, tot i que no es tiba massa.

Nosaltres ens treiem la son a l'esperó típic.

Després, el Pere, amb qui escalo avui, s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Agonitza a l'entrada, com tothom. Jo la faig en top-rope, perquè només vull escalfar. Malauradament, a l'entrada faig algun moviment que no li ha agradat a les meves lumbars i me n'he ressentit de seguida. Tot i això, vaig fent i l'encadeno. Baixant no tinc clar si podré continuar. Però per sort, ha anat marxant el dolor.

El Pere D. a Amanece que no es poco.

Ens n'anem al meu projecte, Jabba el Hut (7a), que el Pere tampoc no l'ha fet. Dubta de si fer-li un intent al flash a mort, posant cintes, o anar-se penjant per estudiar la jugada. Jo em sé molt bé els passos i els hi vaig cantant. I ell, que està molt fort, els va fent! Fins i tot a la zona dura, on ell ha de pillar la primera bústia venint de la dreta, troba l'entrada adequada per la seva alçada. Després apreta a mort a la següent xapa i s'ho treu. Fa un bon repòs abans d'atacar el mur final, també amb èxit. Un 7a al flash!

Jo li faig un pegue en top-rope i em penjo en un parell de punts per no petar-me massa. Deixo un allargo a la darrera cinta per si m'animo a provar-ho des de sota... cosa que finalment no faré.

Anem a veure l'Ernest i el Pana, als que s'ha afegit el Victor que ha vingut amb les nenes. Estan lluitant la Barjaula (7a+). Al final del dia, l'Ernest se l'apuntarà amb èxit. El Víctor ho va fer fa poc... estan forts aquesta colla!

L'Ernest, a Barjaula. Se l'ha emportat, al final!

Mentrestant, el Pere ha fet El Boig de Casserres (6b) amb la solvència que s'esperaria d'ell.

Quan és el meu torn, em torno a posar a Jabba el Hut (7a) en top-rope. I aquesta vegada l'encadeno! He controlat bé els peus al mur del crux i he reposat bé abans del mur final. Aquí ja tinc clara la seqüència final: esquerra al bidit (Victor suggereix pinçar el polze, a més, cosa que jo no he vist), xapar, dreta al costat. Pujar peus, mà dreta a una pedreta punxeguda i trencada de color gris, esquerra a un bolo, dreta a bústia vertical en lateral, peus amunt i bolo d'esquerra, pujar més peus i rebotar esquerra al bolo de color groc rovellat des d'on s'entra a la reunió còmodament. La gràcia està en atacar aquesta part amb forces -avui en tenia!

Una bona seqüència del meu encadene en top-rope, a càrrec de l'Ernest.

Estic gairebé segur que si m'hi hagués posat des de sota, també l'hagués encadenat. Crec que hi ha fet molt que he descansat un munt entre els dos pegues: he assegurat al Victor a la primera via de la dreta, he vist l'Ernest fent un pegue i he vist el pegue del Pere al 6b. No he cronometrat, però això és el doble del descans típic... Anotat queda! En tot cas, un bon regal de reis, després de dues setmanes d'inactivitat! Ara queda fer-la des de sota algun dia!

Tornem al Balcó

Avui amb en Ramon teníem un parell d'opcions ben bones. Però el Balcó de Santaïna és un indret desconegut per ell, així que hem anat cap aquí. Hi hem estat la mar de bé, de fet, gairebé hem tingut calor i tot! L'espectacle d'un dia radiant, sobre un mar de boira amb Montserrat al fons no té preu!

Vista espectacular, avui.

Hem començat amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és tradició. A continuació ens hem posat a la via del seu costat, sense nom ni graduació a la guia. Sembla que hauria d'arribar fins dalt de tot, però té una reunió al final del primer ressalt i sembla que ha de servir per escalfar.

Escalfant a l'esperó i a la via ?? del seu costat.

M'hi poso, posant cintes i acariciant la roca. Es nota que per aquí no hi passa gaire gent, perquè hi ha pols a les bústies i alguna cosa es veu sense sanejar. Aquí he hagut d'apretar de valent i fins i tot m'he acabat penjant. Realment hi ha un pas força complicat de llegir i aquest arriba després d'esbufegar i lluitar en algun altre pas. Si hagués de posar-hi una graduació, m'ha semblat que deu estar als voltants de 6b+. Un altre dia potser em plantejo encadenar-la, però avui havia de servir per escalfar una mica.

Després ens n'hem anat a la via Jabba el Hut (7a), que vam estar tastant l'altre dia amb en Pana. El Ramon s'anima a fer alguns metres de primer, posant cintes, però decideix baixar al passet delicat que hi ha per arribar a la tercera xapa. M'hi poso jo i la vaig muntant, reposant arreu. Per aquí hi ha passat algú que ha marcat unes cleques d'escàndol. M'ajuden a recordar coses, tot i que als passos difícils no hi ha tals marques... Em costa decidir-me a fer el primer crux, d'anar a buscar el bidit bo de dretes des del que es pot xapar, però al final em decideixo i realment tampoc costa tant. Reposant i mirant vaig muntant. Al mur final avui em decideixo a fer-ho recte amunt, quan l'altre dia em mirava de fer-ho un xic per l'esquerra (i el Pana, molt per l'esquerra). El xapatge de la darrera no el vaig gens clar. Deixo l'exprés més llarg que tinc pensant que es podria xapar des del bidit d'esquerra. Però no la provaré des de sota, sinó que li faré un top-rope, a veure si puc encadenar.

El projecte, que queda com a projecte, Jabba el Hut.

En Ramon li fa un tast en top-rope. Quan passa del díedre a la placa, se li'n va una mica un peu i li fa una rebrincada l'espatlla dreta. Sembla que no haurà estat res, però no s'atreveix a donar-ho tot a partir d'ara i va fent, amb algun A0 i algun ajut de la força ventral.

Jo li faig un pegue en top-rope també. Vaig bé fins al primer crux, a pillar el bidit de dretes. Però aquí no tinc ben controlats els peus que han de permetre agafar bustieta xica d'esquerra i fer una remada-llançament a la pedra gris de dretes. Em deixo anar i... faig una volada de molts metres avall! El Ramon, que assegurava còmodament assegut a l'ombra, ha fet una volada amunt de bastants metres també. Sorprenent, malgrat la diferència de pes. Tinc les mans a la repisa de sota i torno a fer el crux. Cal mirar-se molt bé els peus per anar mitjanament ben controlat fins a la pedra gris de dretes i després fer l'altre remada, fins la pedra gris alta d'esquerres. D'aquí s'agafa bé la segona franja i cal atacar la part final. Si es va sobrat de forces, l'alternativa directa sembla viable: lateral de dreta, bidit fondo d'esquerra, pujar peus, xapar, anar movent mans amunt pujant algun peu i tibant fort de cantos i forats petits però acceptables. Si NO es va sobrat, que serà el meu cas, millor per l'esquerra: pedra sortint a la franja vermellosa, monodit fondo de dreta, bolo pinçat d'esquerra, dreta a cosa acceptable, esquerra també, pujar peus i llançament a bons bolos d'esquerra.

Veient que avui no encadenava ni en top-rope he optat per deixar-ho estar i m'he dedicat a estudiar els passos individualment. Caldrà enfortir-se una mica més per tenir opcions. Avui m'he adonat que arribo a la repisa havent treballat més del que voldria, segurament caldrà millorar la tècnica de peus i no tibar tant de dits... I els tres llançaments/remada (primer crux, pedra de dreta, pedra d'esquerra) demanen mirar molt bé els peus també, per evitar tibar més del compte. 

El Ramon també s'ha desfogat a gust i hem anat recollint trastos.

Matinal a Vallirana

Fa fresca i amb el Ramon ens n'anem a Vallirana, que s'hi està bé! Quan arribem el pàrking ja està bastant ple, i això que som bastant matiners... Sort que aquí hi ha moltes vies, si no, seria impossible!

Avui ens posem a Alpina (V+) per escalfar. Té un tram amb fissura, que suposo que és el que li dona nom i després ve mur ben vertical amb alguns moments on s'ha de mirar amb certes ganes. El Ramon la fa en top-rope i acaba ben inflat... de fet, no ho regalen pas!

Escalfem a Alpina, com molta gent. Per això està recontrasobada!

A continuació, fem la Namasté (6a). Bona placa, amb algun tram de mirar-s'ho abans del mur final. El mur en sí té una bona tibada ben intensa: jo ho he fet des de l'escaire-safata bo d'esquerra, dreta a forat, esquerra remada amunt i obertura de dreta fins una fissura-llastra lateral. Tot bastant exigent!

Namasté demana bastant més. També està polida en algun punt.

D'aquí ens n'anem cap a l'esquerra, a fer Shrek (6a+). Una entrada de tibantor, un terreny més suau i un muret on cal treballar. Jo l'he fet atacant la primera part per l'esquerra i creuant després cap a la dreta a buscar un bec característic. Quan s'arriba al mur final, la via està guanyada: és molt més senzill del que sembla des de baix.

Gaudint de Shrek. El muret que ve després és exigent. El final, es deixa fer bé.

La següent ha estat la Sleepy Bastard (6a+), a la seva esquerra. Comença igual que la Die-Dron i és bastant exigent. Cal posar molt bé els peus i aprofitar-ho tot per superar el primer tram vertical. Després s'arrampa una mica però es torna fi i cal fer una mica de treball tècnic. Per la dreta, pel desplom, s'arriba més bé a una xapa delicada. Després toca atacar recte amunt. A la part de dalt hi ha un muret més que vertical, amb algun aleje. Toca posar-hi morro fins la invertida d'esquerra. Amb esquerra invertida jo he xapat. Dreta a una lateral, pujar peus, regleta d'esquerra, pujar peus i bon canto de dreta. A partir d'aquí, bon canto i bon desplom, tant que no hi ha pebrots de xapar la següent fins que la tinc a la cintura!

A Sleepy Bastard cal treballar fort a la part de baix i posar-hi una mica de morro al mur final. Alejillo, desplom i pocs llocs on deixar-se per xapar! Més contínua en dificultat que les altres.

Després hem fet la de l'esquerra de la Die-Dron, amb xapes negres, que no surt al croquis del Fernando. Probablement 6a+ també. A la part de dalt jo tiro recte amunt, sense adonar-me que les xapes han canviat de color i ara són grogues... El mur final demana una mica de concentració i a la part de baix hi ha una secció plaquera tècnica.

A la de Xapes Negres.

Per acabar la feina, fem My Way (6a+), amb les xapes grogues, continuant per les xapes negres després. La primera xapa està a vuit metres de terra, així que la deixem passada baixant de l'anterior... Segurament està (mal) pensada per posar-hi algun friend i llaçar una savina morta (?). Més amunt també hi ha algun alejillo i en canvi una altra xapa està a tocar... Es deixa fer més o menys com les altres.

A My Way.

I amb sis vies avui pleguem trastos. El Ramon avui ha optat per fer-ho tot en top rope. A mi m'ha fet mal l'esquena des del moment de posar-me els gats. Espero que la cosa no vagi a més i que l'Ibuprofè faci els miracles que s'esperen d'ell!

Tornem al Balcó de Santaïna

Avui li he proposat al Pana de tornar al Balcó de Santaïna. Ell no s'atrevia a proposar-m'ho (m'ha dit d'anar a la part de sota del balcó) perquè feia poc que jo hi havia estat però crec que val la pena fer algunes visites seguides als sectors per anar interioritzant les peculiaritats de cada banda. Canviar constantment segurament et fa millor escalador, però trigues una estona a poder donar-ho tot.

Avui hem començat amb el V+ de l'altre dia. L'aresta amb roca dubtosa, que és la única via suau de la zona. Ni tan sols li hem fet una foto.

A continuació el Pana tenia ganes de gresca i s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Ha bufat i rebufat des del primer metre i ha hagut de penjar-se i tot. Jo, que ja sabia el pa que hi donen, l'he fet en top-rope perquè ja la tinc tatxada i no volia rebotir-me. Curiosament he fet el bloc d'entrada d'una forma bastant digne! A la resta, he anat aguantant, buscant els punts on la via permet agafar aire, que no són molts.

Al suposat 6a+...

A continuació ens hem posat al projecte del dia, la via Jabba el Hut (7a). En Josep l'ha muntada amb A0's i la canya i li ha començat a treure part de l'entrellat. Després jo li he fet un pegue en top-rope per acabar de treure-ho tot. Acabo veient com fer bé l'entrada i també trobo una seqüència pel al crux. A la part final també hi acabo veient una forma de fer-la. El company fa el mateix. Quan em torna a tocar decideixo fer-li un pegue des de sota! Abans he matisat tots els moviments i la via està prou ben assegurada, quedava el dubte de si la força m'acompanyaria durant tot el recorregut... He anat pujant ben controlat fins la repisa i he fet el crux i una mica més. Però m'ha faltat força per arribar a la darrera franja. A partir d'aquí, he anat pujant força arrossegat perquè m'he buidat. El següent pegue del Pana, en top-rope, ha estat un encadene! Jo he dubtat si fer-li un tercer pegue i al final li he fet, això sí, en top-rope. Però ara ja no tinc prou forces i ni tan sols encadeno fins al punt que ho he fet anant des de baix.

Lluitant a Jabba el Hut (7a). Està a punt però no ha sortit!

Beta: El començament es fa prou bé fins a la segona xapa. Aquí he aprofitat una bústia invertida de dretes que hi ha a la paret de la dreta que permet pujar peus amb l'esquerra en lateral a la fissura. Moure peu dret i s'agafa un pla per la dreta i després uns còdols plans compostos més amunt, també amb la dreta. Esquerra a una bústia i s'entra a la placa. El següents metres són d'anar fent fins a la primera franja. Aquí hi ha una bustieta bona de dreta i d'aquí toca remada forta rebotant dreta fins a una altra bústia. (També serveix anar-hi amb l'esquerra). S'entra a la repisa controlant bé els peus. A la repisa s'hi pot reposar al gust, al darrer pegue en top-rope fins i tot m'hi ha assegut d'esquena a la paret. 

Ara ve el crux de la via. Cal ajudar-se d'alguna cosa per agafar un bidit de dretes tibant en lateral. Peu esquerre a un bon bolo i moure dreta a la bústia que hi ha un pam més amunt d'on estava. Mà esquerra a una concavitat que té una pedreta/regleta bastant dolenta, però és l'únic que hi ha. D'aquí, pujar peus i agafar un bon bidit amb dreta, tibant-lo en lateral. Xapar creuat amb esquerra amb la mà dreta al bidit. Esquerra a una pedra primer, rebot a un bidit, pujar molt peus i llançament fins a una pedra grisa acceptable. D'aquí, pujar peus, bidit d'esquerra i remada/llançament amb esquerra també a un còdol visible. Dreta a la franja, amb presa raonable i xapar.

Ara toca el mur final, que també se les porta. Esquerra a un còdol a la franja vermellosa, dreta a un bon monodit. Pujar bastant els peus, cosa que fa una certa cosa perquè estàs tibant de monodit... i esquerra a un còdol gris pinçat. Jo he xapat aquí, però amb molta tensió. Moure peus, dreta a una pedra grisa trencada i esquerra a un canto una mica en diagonal a l'esquerra (potser seria millor xapar ara). Aquí hi ha l'opció de dreta a una bústia vertical lateral o bé esquerra a buscar un bolo més amunt. Un moviment de peus i s'agafa la R.

La Jabba el Hut és una via molt bona! No hi ha cap tram senzill i el mur demana bastant. I l'entrada a la reunió, que en condicions normals no seria extrema, posada a continuació de tota la tralla també demana molt. Queda un bon projecte pendent, factible. A veure si hi puc tornar abans no oblidi

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna a proposta del Martí, un de la colla que ens hem reunit al camp de futbol. L'Ernest, el Pere i el Quico han estat els altres. Ens hem plantat a la fresca de l'aparcament i hem fet la breu aproximació amb alguna relliscada a la roca humida, perquè aquesta nit ha fet fred de debò.

Per sort al balcó s'hi està la mar de bé i només ens farà la guitza la boira que pujarà en algun moment.

La pega que té el sector és que no hi ha gaire coses per escalfar. L'Ernest es posa, fanàtic, a El Boig de Casserres (6b), però sense matar-s'hi. Jo opto per fer l'esperó Qwertypoiuy (V+). La il·lusió amb la que li van posar amb el nom és comparable amb la il·lusió que fa fer-la, però és l'únic que hi ha!

Escalfant al quinto més i un dels companys cardonins al fons.

A continuació jo he escalfat a L'Oruga Confusa (6a). Toca començar per l'arbre perquè si no el grau no seria aquest ni de broma. La gràcia que té la via és que serveix per muntar el projecte del dia Esperó del Crostó (6c+) al que aprofito per posar-li cintes.

L'Oruga Confusa i el projecte del dia Esperó del Crostó a la banda desplomada. Avui l'he encadenat!

Mentrestant, els altres han anat escalfant com han pogut, l'Ernest també amb Poliki Poliki (6b+) que és un os dels més durs de rosegar. El seu projecte d'avui és Hipotàlem (7a) i li fa un tast penjat-se bastant al crux, a la tercera xapa. Al final li veu la manera...

Jo li faig un tast en top-rope a l'Esperó del Crostó per treure-li l'entrellat. La part inicial és la més dura, amb el crux a la tercera xapa. Aquí trobo una forma de fer-lo, però agafant-me d'una pedra punxeguda molt dolenta que no em dóna massa seguretat... Baixant trobaré una bústia força bona a l'esquerra i em miro alguna forma d'arribar-hi... Més amunt, la via desploma un munt, però s'aprofita molt l'aresta de l'esquerra. També és cert que hi ha prou canto, el problema és aguantar!

L'Ernest li fa el pegue que hauria de ser bo a Hipotàlem però fracassa a la tercera. Baixa i hi torna i aquesta vegada sí! Ara bé, abans no ha acabat d'arribar a dalt pensant que ja improvisaria la part final. I ara, al pegue bo, ha de lluitar molt la part de dalt, però se l'emporta!

L'Ernest a Hipotàlem.

Arriba el meu torn i decideixo provar l'Esperó del Crostó (6c+) des de sota. Als primers metres recordo que no he matisat gaire els moviments, tot i això, surten la mar de bé. Al crux m'agafo de la pedra punxeguda però no em veig amb força per tibar bojament d'ella i improviso amb una regleta xica d'esquerra. Després el bidit que abans he agafat amb l'esquerra, l'agafo amb la dreta... Pujo peus i m'estiro fins la bustieta bona d'esquerres. Aquí m'adono que ja tinc la feina més dura feta! Ara toca reposar a l'únic lloc que ho permet amb comoditat. Venen uns passos desplomats, a agafar una bústia recargolada amb la dreta i veig la cinta però no em puc deixar per xapar. Faig tres passos més fins pillar una bona bústia de dreta i xapo. Aprofitant l'esperó aconsegueixo recuperar forces i atacar el que queda. La darrera xapa queda una mica a la dreta, en ple desplom, però hi ha bon canto. Però les forces estan sota mínims... Per sort, aguanto i em planto als metres finals ja amb bon canto. He bufat molt, molt. Però està encadenada!

Amb la feina feta hem anat a veure l'actuació final dels companys. M'apunto que estaria bé provar Jabba el Hut (7a) algun dia. Clar que encara tinc per encadenar el Cim d'Estela i la Poliki... Molta feina, caldran moltes visites!

De tornada. A l'ombra hi feia rasca!

Tatxant a Vallirana

Avui la meteo no estava massa clara. L'Ernest i companyia anaven al Berguedà i amb el Ramon ens hem acostat al Bruc. Allà el dia estava molt tapat i hem anat a Collbató on es veia una mica més de claror, però en arribar-hi la boira repixava i hem canviat de plans. Vallirana estava a la ment del company des de fa algun dia i cap allà ens n'hem anat, després de força temps.

Hem anat al sector Vegetarian i hem pogut escalar la mar de bé malgrat que hi havia gent a la vora.

Encetem la feina fent la Esperó del Kiku (V+), que no havia fet mai. Té xapes verdes i comença per una mena de fissura que puja en diagonal a l'esquerra. S'hi ajunta la variant directe del Surplom a la tercera xapa o així. La via té la seva cosa i s'ha de tibar una mica amb decisió. Jo m'ho he mirat una bona estona fins decidir-me a anar a buscar coses que han resultat prou bones. Després la via es tranquil·litza una mica tot i que torna a redreçar-se a la part de dalt.

Escalfant a una via que no havia fet mai, l'Esperó del Kiku.

Després d'aquesta hem fet la XL (6a). Aquesta ja la tenia tatxada però era la progressió lògica i estava lliure. Té unes bones apretades a l'inici de la via, seguides d'un tram de bavaresa ben atlètica. Més amunt hi ha un replà i d'aquí comença un nou tram de via ben diferent de l'anterior. Primer una mica per la dreta, després atacar la placa amb decisió i alguns passos ben curiosos! Molt bona, però infla!

A la XL.

D'aquí hem passat a Trabuco 2.0 (6b). Crec que només l'havia fet en top-rope fa molts anys i no recordava res, més enllà de que hi havia alguna tibada ben curiosa. La primera part de la via és un gaudi d'anar fent, fins que s'arriba al tram vertical. Aquí toca esforçar-se, amb alguna tibada intensa. He deduït bé quines preses serien les bones per no quedar-me pillat. I després he encarat el que per mi és el pas més dur. Des d'unes bones regletes a la dreta, toca moure's cap a l'esquerra i agafar una fissura a l'esquerra. Jo ho he fet així, anant-hi des de la dreta. Després el Ramon ho farà una mica més directe i també li ha sortit.

Tatxant una de les vies pendents, la Trabuco 2.0.

Li he demanat al company que deixés muntada la de la seva dreta, The Wall (6c+/7a). Diria que en una visita amb l'Ernest ell li va fer un tast i no li va treure l'entrellat, i això m'ha preocupat una mica. Li he fet un tast en top-rope per veure de què va la cosa. Com la d'abans, anar fent fins al mur vertical. Aquí, dubtes i més dubtes: hi ha magnesi en llocs inversemblants! Al final dedueixo que cal fer una tibada d'un monodit d'esquerra i llançament ràpid a un bon canto de dreta. Per sort, és bo de debò! A partir d'aquí, veig una presa amb una cleca i faig una remada fins allà... però la trobo més que ronyosa. Després de mirar-ho molt, dedueixo que no hi ha opció millor que la regleta ronyosa, agafar una pinça roma amb la dreta i pujar peus una mica fins pillar un canto raonable. Per sortir d'aquí m'ha semblat que el millor era anar un xic a l'esquerra a un bec bo i fer un llançament fins un bon canto d'esquerres que permet pujar peus a una bona presa. Uns bons mono i bidits menen a algun canto millor i a la reunió.

El Ramon li fa un tast en top-rope sense èxit però controlant bastants moviments. Quan torna a ser el meu torn, dubto si fer-li un top-rope però li faig un pegue des de baix! Del monodit al canto bo sense dubtar ni un moment. Pujar molt peus i remada a la regleta ronyosa que ara se'm fa prou bona. I a partir d'aquí, la seqüència d'abans que ja he controlat prou bé abans. En un moment em planto a la reunió amb la via encadenada!

També m'he emportat The Wall (6c+/7a) (a dalt jo i a baix el Ramon)

I després del subidon em sento més que satisfet i anem plegant trastos. Les vies d'aquí son força llargues, així que amb cinc pegues ja he fet prou exercici. A la vora hi ha gent a bastantes línies però no ens hem fet gaire nosa. Segurament haguéssim fet la Namasté o bé Alpina però les que hem fet per escalfar son prou xules. La gràcia de Vallirana és que hi ha moltes, moltes vies i la gent es reparteix força.