Retornant a l'activitat: Coll de Vilaformiu

He estat un bona colla de setmanes sense escalar. Culpables, les lumbars que van donant problemes. No estic recuperat del tot, però puc començar amb activitat suau i avui hem sortit amb en Pep cap al Coll de Vilaformiu.

Aquí hi havia estat fa un temps i vam fer una bona colla de vies. Avui gairebé les hem fet totes, però jo totes en top-rope per no fer cap moviment fora de lloc.

Hem començat per la dreta de tot, El Mite de Sísif (V+). Després Sañas Torracastanyes (6a) i després Alice on the Stone (6a+). Totes tres ens han semblat molt bones i agraïdes de fer.

Gaudint de la bona roca i de vies agraïdes. No hi trobarem res massa collat aquí!

A continuació hem anat cap a l'esquerra a fer Ocell de Ferro (6a). Després, Dels Socis (6a). Aquesta ens ha semblat bastant més difícil que les altres... Hi ha un pas curiós que cal saber llegir! Per la dreta no sembla que hi hagi res, toca creuar el ressalt cap a l'esquerra i seguir per aquí. Després, com les altres, anar fent.

Suau excepte a la darrera, que té un passet aquí on hi ha el Pep.

També hem fet Pangeats (6a+) aprofitant que comparteixen reunió. Es deixa fer molt, molt bé. I, per acabar, Chevere (6a) que, com diu el seu nom, és molt bonica també.

 

Fins i tot ens hem rostit al solet. Genial!

Ha estat una matinal ben aprofitada, amb bones sensacions. Hem estat sols i el solet ens ha acompanyat. Què més es pot demanar?

 

Collbató

No és senzill fer marxar el Pana del Berguedà, però avui la meteo ha servit d'argument. Total, que hem tornat a la zona dels Graus, primer a la Placa de la Poma. 

Quan hi hem arriba he vist que hi ha dues vies noves (per mi)! La #16b, a l'esquerra de la  Atxís Txus. Aquesta comença anant a buscar una fissura-bavaresa. I la #17b, a la dreta de Atxís Txus, que comença una mica amunt per la canal de la dreta. No en tenia (ni en tinc) cap informació. I ens hi hem posat.

Comença el company, que és el que està fort i li toca. La #16b (6a)  és de l'estil de les veïnes, probablement al voltant del 6a. Té una entrada que demana una mica i els primers metres de bavaresa es tiba una mica. Després té un tram de placa montserratina molt xulo i a la part de dalt, un ressalt ben vertical amb molt bon canto. La via té reunió pròpia una mica a la dreta, creuant la Atxís, que la va a buscar a l'esquerra. Segurament el que tocaria seria intercanviar els finals.

A la #16b, una de les noves que no està a la guia.

Després hem fet la #17b (6a+). El començament és més suau i continua així fins a sota la bola final. Aquí es redreça i hi ha una bona remada fins pillar un bolo de color beige, en un tram una mica desplomat. I ara encara queda un moviment en flanqueig cap a la dreta i sobre bustietes no massa grans. En conjunt és més difícil que l'anterior, probablement als voltants del 6a+.

A la #17b, la segona "nova".

Les dues línies estan ben trobades, tot i que l'execució no és del tot acurada. D'una banda crida l'atenció la varietat de material, no tot és igual. No té cap conseqüència però crida l'atenció. A la primera via hi ha uns quants parabolts als que se'ls veu l'espàrrec per sota la xapa i això sí que no hauria de passar. Les reunions són d'una anella més una xapa amb maillon... això tampoc no és el que un esperaria. Donada la complexitat del que suposa demanar permís per equipar noves vies, s'esperaria una execució impecable.

D'aquí hem anat cap al Beat, amb intenció d'atacar la #40 (7a). Però quan ens hi acostem hi veiem una cordada que parla en anglès. Després de rumiar-ho, decidim posar-nos a la #41 (6c+). Jo ja l'he provat diverses vegades i l'he encadenat però no hi ha res millor... Aviat veiem que la cordada del 7a està embarrancada a la segona xapa de la via i es plantegen baixar (no saben on s'han posat realment). Per assegurar que ho he entès bé els proposo que els donem una cinta i que ells es puguin despenjar, que nosaltres la volem fer, pensant que encara ens hi podrem posar de seguida. Els sembla bé. El company li dóna una cinta però tira amunt per la #41. Una vegada es mentalitza... Va fent molt bé fins al bombo final i allà s'ha de penjar. L'acaba muntant sense massa problemes.

El primer pegue a la#38.

Quan és el meu torn em plantejo què fer. No tinc especial motivació per repetir la #41, però avui estic al·lèrgic i amb dolor de lumbars i no em sento massa motivat per muntar el 7a. A més, només tenim una corda llarga, la del company no arriba a 60, i la té muntada el soci... Total, que li faig un top-rope a veure. També m'he de penjar perquè no recordo exactament la manera... 

El Pana li fa un altre top-rope i falla i vol tornar-hi. Així que jo li faig un segon top-rope i em surt prou bé: agafat el tridit amb dreta, ajuda d'esquerra en una gris lateral punxeguda, pujar peus i esquerra a canto a dos pams de la darrera xapa. Dreta al costat de la xapa, al forat. Pujar peus i mà esquerra a una bustieta horitzontal i dreta al seu costat i sortir. Els dos pegues m'han sortit amb solvència sense cansar-me a la part de baix i en el darrer m'he sorprès sentint-me fort.

El company fa un tercer pegue i encadena. A continuació, faig la #38 (6b) a l'esquerra del sector. Un viot que ja havia fet algunes vegades però que sempre deixa un bon gust de boca. Placa de forats i de tibar-li al principi, zona suau al mig i díedre final on cal trobar la posturilla i no oblidar-se de sortir cap a la dreta, sobre el buit. Aquí algú ha improvisat una reunió a les últimes xapes... Realment fa una mica de por acabar d'arribar a la reunió, però es deixa fer prou bé -si tens forces. No he pogut treure els maillons i la baga que hi ha perquè estan collats molt forts. Si algú hi va amb una clau, millor.

Acabant l'activitat amb una via més suau, la #38 (6b).

Dues vies noves i tres pegues al Beat, una bona activitat per una matinal ràpida.

 
 

Matinal a l'Amfiteatre

Avui hem sortit amb en Josep. El Ramon estava xafant neu i l'Ernest està en procés de recuperació... A veure si aviat tornem a fer el ple! Mentre pujàvem el company ha proposat d'anar a l'Amfiteatre i m'ha semblat una bona idea: sols hi havia estat una vegada i no recordava res...

Es tracta d'un sector durillo, més amunt de Can Guies. Nosaltres hem aparcat a l'aparcament de Can Placa i hem anat pujant a buscar la pista. En un punt hi ha una fita i en poca estona et plantes al sector, que té dues parts.

Comencem per la dreta, que hi ha alguna cosa factible. Avui hem fet El Padrí (6a) a l'esquerra de La Padrina d'igual dificultat, que havia fet l'altra vegada. Ara bé, que sigui factible no vol dir que sigui fàcil! Cal esforçar-se bastant, bastant...

Escalfant i apretant...

Per seguir "escalfant", el company es posa a Al Gat Vell no li Diguis Xin (6b+). L'he vist lluitar bastant. He vist alguns alejes. I el company m'ha recomanat que la fes en top-rope. Tot d'estímuls en la direcció correcta! Una via estranya, amb la primera xapa a can pixa i fora de la línia per on s'escala. El mateix passa amb la tercera, crec recordar. D'aquí hi ha un pas ben cabró. Però el pas dur és més amunt, quan toca agafar-se d'unes merdetes: uns mini forats de mitja falange d'un sol dit al principi, de bidit després... per pujar peus i agafar un forat bo i un canto bo després. I ara una remadeta fins agafar una lateral d'esquerra per poder anar a buscar els darrers metres, amb bon canto, excepte el darrer moviment... Molt, molt dura!

D'aquí hem passat a Gottam City (7a) que era el pla que portava el Pana des que ho ha proposat. Ell la munta, amb ajuda de la canya, perquè hi ha algun alejillo, sobretot a la part final. Després li faré un top-rope i el company un altre...

Hi ha un pas curiós entre la segona i la tercera xapa que acabo resolent amb esquerra a una ajuda invertida força amunt i anar a buscar unes bones gotes d'aigua de dreta. Però el crux de la via està més amunt, quan toca sortir de la mena de díedre cap a la dreta. Després de mirar-ho una i una altra vegada, no ho tinc pas clar del tot. Diria que mà esquerra a la fissureta tibant d'hombro. Peu esquerre a una punxeta. I ara: mà dreta a una cosa roma al costat de la xapa, tibant cap enfora per poder pujar peu dret a una punxa dolenta. Després potser ja s'agafa una regleta d'esquerra i et pots moure. Queda una agonia sobre peus dolents i més regletes abans de poder passar cap a la dreta del tot on pots reposar el temps que convingui. Ara ve un tram que ja no és extrem, però que demana continuïtat. Uns passos de tràmit fins a una bona invertida de dreta, esquerra en fissuretes laterals, dreta a una gota d'aigua lateral i buscar més laterals fins arribar a una bona orella de dreta, molt a la dreta. Ara, preses raonables fins a uns forats i bústies horitzontals que van a esquerra. De fet, toca continuar força per l'esquerra i es va pujant bé, pillant també una bústia diagonal boníssima -la mare de totes les bústies. L'entrada a la reunió té un polvillo també...

A Gottam City. Molta feina!

Dos pegues i ja no quedaven forces per res més, ni temps tampoc que el company ha de ser d'hora a menjar calçots... Tot molt difícil, però ens hem anat movent!

Mercadal Inferior

Ho poso al principi de tot per veure si me'n recordo algun dia: a l'hivern, al Mercadal Inferior no hi toca el sol fins bastant tard!

Avui hem sortit amb en Pana i el Ramon. L'Ernest no està operatiu avui, esperem que aviat torni a tibar-li! Doncs avui, que feia fresca, ens n'hem anat al Mercadal Inferior. La primera del dia ha estat el primer llarg de Mi Chica es un Bombón (V). Els primers metres hi toca l'ombra i fot un fred que pela. I assegurant també toca l'ombra i també fot un fred que pela! La fem tots tres però sense gaire tacte als dits.

A la primera del dia, "escalfant"...

D'aquí hem passat a la primera tirada de la Canal dels Avellaners (6b). Jo no l'havia fet mai i està la mar de bé! Per sort, al Pana l'assegura el Ramon i jo me'n puc anar a l'esquerra on toca el sol. I, per sort també, el Ramon l'ha volgut fer en top-rope i he pogut assegurar des del sol. A l'ombra, malo, malo!

La via té uns moviments fins a la part del principi i continua més o menys així, amb algun tram més amable, fins al mur final. Aquí s'ha de tibar, amb algunes laterals i preses que es fan estranyes i, a sobre, la via se'n va cap a l'esquerra. Els moviments més durs són els darrers: val la pena mantenir-se el més baix possible i anar flanquejant amb els peus en díedre sobre diverses preses que conviden a fer-ho i aguantar algun pas d'hombro. Bona!

Aquí sí que hem escalfat, en tots els sentits!

Després toquen els grans projectes. El Pana té entre cella i cella el 7b a l'esquerra d'El Sextogradista. Per muntar-la, toca fer, precisament, El Sextrogradista (6a+ i 6c). Malauradament, el primer tram està a l'ombra i l'assegurador també. Així que el Pana, amb els dits glaçats, assegurat pel Ramon, en idèntica situació, van fent com poden. A sota el sostre ja toca el sol i el Pana ataca amb solvència el  6c del segon llarg. Jo anuncio que no m'hi posaré: el primer llarg ja el vaig fer i no em va agradar i el segon no em motiva fer-lo venint amb fred. D'altra banda, és el torn del Ramon, que s'enfila fins la R1 i baixa.

A El Sextogradista.

Veient que hi toca el sol, jo em poso a La Trompa (6c). Li havia fet algun tast fa un any i mig i no l'havia encadenat. Avui em toca posar cintes i ja m'ensumo que no tindré pas temps de fer-hi un segon pegue. Per tant, tocarà apretar fort!

De fet, ahir vaig veure un video d'una escaladora que deia que una de les coses que més li agradaven d'escalar era la força que sortia del cos encara quan creus que ja no podràs. Quan el cap diu que estàs cansat i que no podràs, però el cos lluita i lluita encara... Una mica, aquest pegue ha estat motivat per aquests pensaments... i ha sortit!

Avui m'he emportat La Trompa posant cintes...

Recordava algunes coses de la via. Entre elles, que hi havia feina a la part de baix: si sabies els moviments exactes, tot sortia raonablement bé, però sense saber-los la cosa es complicava. Doncs he tingut alguna complicació als voltants de la tercera xapa, quan no sabia com deixar-me per xapar! Però m'hi he anat posant bé i he anat fent, amunt, sempre amunt. Un repòs còmode a la repisa, atacar la trompa, posar-m'hi bé a sobre, tot fluint molt. I ara, el crux. Pujo a xapar i torno a baixar a reposar i continuar flanquejant: veig bons peus, bones mans, veig com obrir el peu esquerre per remar fins la lateral, pujo peu i m'ajudo d'una presa intermitja de la dreta per pujar més peu dret i rebotar dreta fins al canto bo, i m'hi quedo! Xapo, controlant bé peus i faig alguns moviments amb bon canto i fins i tot trobo alguna postura per reposar una mica. Ara toca anar a xapar a sota el desplomet final i sortir-ne. Aquí estava apuradet ja: dreta a una presa massa dolenta pel meu gust, però m'he dit que ja estava bé. Per sort he vist una cleca a una punxeta-regleta a l'esquerra i m'hi he agafat: també és massa dolenta pel meu gust, però també m'he dit que estava bé. Ara uns roms, moure peus i veig que me'n sortiré. I sí, vaig xapant i pujant, cada cop més senzill, fins la R. Encadene! Posant cintes! I sense tenir-ho tot mil·limetrat, com m'agrada tenir-ho! És una de les poques vegades que sento que ho he donat tot i m'he sentit més que satisfet!

Després d'aquest pegue, el Pana li ha fet un tast al seu 7b. Ha tingut una patinada en un lloc que diu que és fàcil i s'ha penjat al pas difícil. Va cansat i li ha costat fer el sostre comú amb l'altra via... Però va acumulant pegues, diu que ja en portava 6 i amb el d'avui un més.

Lluitant al 7b...

El Ramon ha fet un top-rope a La Trompa i no ha triomfat massa, també va cansat. I jo, no he tingut temps per fer res més. 

Avui hem coincidit amb el Ramon i la Núria, clàssics del Berguedà, acompanyats de l'Eva, que han estat a la vora nostra. Una agradable coneixença! Ah, i al migdia s'estava ja la mar de bé, però a primera hora... malo, malo!

Tornat al Balcó

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb el Pana i l'Ernest.

Jo he escalfat a l'Esperó de Cal Jepet que ara ja té consens que és (6a). Com deia l'altre dia, per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant.

Després jo he continuat l'escalfament muntant la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. Faig els passos amb no massa bones sensacions, però per la manca d'escalfament previ.

Mentrestant, els companys fan el mateix a Jan Petit (7a). Quan seria el meu torn, el deixo passar per acabar de descansar i després em poso a Jabba el Hut (7a). Ara tinc bones sensacions i vaig fent molt bé. Arribo a la repisa bastant bé i reposo una mica per baixar pulsacions i prou. Abans m'he deixat una cinta llarga al xapatge creuat de sobre el crux. Ara xapo amb més comodita des de sota i faig el pas bé. Pillo el bolo gris i aquí hauria d'haver xapat la cinta curta però no ho he fet. També hauria d'haver controlat millor els peus perquè quan he anat a buscar el bidit d'esquerres m'ha relliscat el peu esquerre i me n'he anat avall. He reposat molt poquet, he fet el pas i he acabat la via sense tornar a penjar-me, reposant al lloc que ho permet abans del mur final. Ha estat el meu millor intent des de sota... però hi ha hagut un petit error i els errors es paguen!

El Jan Petit desploma de valent al principi. Després es va fent... diuen!

 

El meu pegue a Jabba el Hut. El millor fins ara, però insuficient...

Veig que no tindré forces per fer un altre pegue dignament i deixo muntat un top rope a la via del costat, Winni de Pus (7a+).

Els companys, amb el Jan Petit a la butxaca es posen a Com Balla (7a+) i aquí hi tenen més feina.

Els queda feina, a Com Balla.

Per acabar la meva actuació, faig un top-rope a Winni de Pus (7a+). Ja no tinc moltes forces i he de lluitar un munt. Tot i això, vaig fent tots els passos fins al mur final. Aquí hi veig algunes tibades fora del meu abast. Potser fresquet i coneixent una mica el terreny milloraria una miqueta...

El Pana ens ha deixat fa una estona, que té pressa, i nosaltres anem tirant avall, que no hi ha ni temps ni forces per més.

 

Carboneres

Amb en Ramon ens n'hem anat a Carboneres. Quan arribem encara no hi toca el sol i ens esperem uns minutets. Avui no fa gens de fred tot i que encara queda alguna clapa de neu i glaç pel camí (podem dir que hem xafat neu per fer l'aproximació).

Comencem amb quelcom suau, És Millor un Ossu (6a), aprofitant que és el primer lloc on entra el sol. Anar fent, molt suau, amb un passet a l'entrada de la reunió.

 

Escalfant...

Ens posem a un plus més, Drak Inerte (6a+). Però aquí s'ha d'apretar fort ja. Hi ha un parell de passos que demanen força i concentració. El Ramon s'hi posa de primer i s'ha de penjar en un punt, però li fot amunt la mar de bé.

Gaudint i tibant a Drak Inerte. 

Després jo he muntat el projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a), aprofitant que els reis han portat una canya. Sense... no m'hagués atrevit! Li havia fet uns pegues fa un temps. Avui uns quants més! Els passos surten tots ara bé, no em veig prou fort per encadenar. Inici amb una mica de desplom, amb canto raonable. Si es va a la idea, acabes arribant a sota el sostre prou ràpid i aquí hi ha un repòs acceptable. Després ve un flanqueig delicat, sense pujar peus, aprofitant una regleta de peus. Després, agafar el llavi del sostre invertit i anar seguint la fissura cap a la dreta, en bavaresa, entrant en terreny de la via veïna per retornar a la nostra a la fissura que va va a l'esquerra. Aquí no hi ha cap repòs prou bo i s'arriba fet caldo perquè hi ha unes bones tibades. Potser amb calma Zen s'hi arribaria millor... però ara ve el tram difícil! Canto bo amb dreta, esquerra a una pinça roma, creuar dreta fins a una bona presa i esquerra al costat. A mi em caldria un allargo per xapar ara o gairebé ara. Ara cal pujar peus, cosa delicada perquè només hi ha petits bonyets que costen de veure (al final del matí, amb el sol de costat, es veu millor el relleu, atenció!). Doncs s'han de pujar peus, estirar-se a esquerra per agafar una llastra invertida d'esquerra, bicicleta de costat, peu dret per l'exterior a una punxa de llastra i estirada fins un bidit/regleta rom de dreta. No posar-se de cara, perquè cada vegada que ho he fet m'he desenganxat de la paret. Mantenir-se de costat i pujar esquerra a una fissureta que té una bona rebava a l'interior per la mà esquerra. Pujar peus com sigui i llançament a un canto bo de dreta i d'aquí la reunió a l'abast. Ara mateix, impossible encadenar-ho!

A la part de baix de La Fragua de la Cohesió. 

Mentre jo li he fet pegues aquí el Ramon s'ha barallat amb Bàrbara Trash (6b). Al primer intent ha fet una voladeta i ha hagut de fer un A0 al crux. Després, en top-rope, s'ho munta prou bé!

En Ramon, a Bàrbara Trash. 

Al final hem acabat ben baldats tots dos, que és del que es tractava. La Fragua haurà d'anar esperant...

Grau de la Mola

Avui amb l'Ernest hem anat a tastar algunes de les vies noves del Grau de la Mola. Quan aparquem fot un fred que pela: la inversió tèrmica és molt poca i, a sobre, tenim un nuvolet prim que fa la guitza. Total, que fem temps aproximant cap aquí i cap allà. Però al final toca posar-se a la feina.

Comencem amb El Gran Verdon (6b) perquè no hi ha massa alternatives "assequibles". Després de mirar-la amb deteniment des de baix i veure que s'hi veu placa verdoniana, amb el fred que fa, declino l'oferiment de l'Ernest per posar cintes i deixo que sigui ell qui gaudeixi d'aquest privilegi. Després, veient l'agonia que hi passa el pare de la criatura, fins i tot decideixo que la faré en top-rope. Ha estat la millor decisió de la meva vida! Tenia els dits freds, les puntes dels peus fredes i la via té uns passos verdonians que se les porten!

A El Gran Verdon, bona via però mala via per fer amb fred!

Ara que torno a ser a baix el sol toca de ple a peu de via... però hem de marxar-ne! Ens acostem a El Díedre Ocult (6b) al que, ara ja sí, li toca el sol. Llàstima que al peu de via no li toca amb prou alegria, però ara ja estarem bé! L'Ernest la fa i la gaudeix i jo la faig des de baix, i l'encadeno! La via té dos trams de díedre que són els exigents. El segon m'ha costat bastant, bastant! He anat empotrant mà dreta i peu dret mentre el peu esquerra es movia per la placa esquerra i, poc a poc, esbufegant, he sortit d'aquest tram. La resta és molt bonica, al principi en una zona més alpina, amb blocs i fissures, i amb algun tram per la placa de l'esquerra del díedre més amunt. Els darrers metres, també per la placa de l'esquerra, tenen la seva gràcia! Cal saber ensumar i aprofitar uns graonets roms mentre les mans tenen alguna presa xica però prou bona. Molt bonica!

A El Díedre Ocult. Una via ben xula!

Mentre l'Ernest arribava a la reunió del díedre, ha aparegut l'Abel, que s'ha estat mirant alguna línia. Ell em farà les fotos de la variant, més avall.

Baixant poso cintes a La Variant Espatarrant (6b+), que és una variant de l'anterior, que va a buscar la placa just a sobre el sostre. Hi ha un moviment difícil per entrar a la placa i després es deixa fer raonablement bé. A la part de dalt, a l'alçada del segon crux del díedre, hem anat per l'esperó. Aquí hi haurà un parell de xapes properament. Avui jo he pillat la primera de la via del díedre i hi ha fotut morro amunt (preferia això que tornar a agonitzar). Bona via!

A La Variant Espatarrant. Contorsions per entrar a la placa i gaudiment després.

Per acabar la sessió, ens hem posat a la primera per la dreta, la Roca Nostra (6c+). L'Ernest ja l'havia encadenat després d'equipar-la i jo li havia fet un tast en top-rope mentre només hi havia algun pitó. El company recorda que aquell dia ningú va encadenar-la de segon... Avui ell ha triomfat tot i no recordar exactament els passos. Jo li he fet un top-rope i l'he encadenada! La zona dura està per superar el sostret. Toca aprofitar una lateral de dreta, gota d'aigua d'esquerra, una regletilla (crec) de dreta i pujar peus a sobre el sostre. Aquí, en equilibri sobre el peu dret amb mans precàries, xapar. Com que l'he tret ràpid no recordo detalls, sols m'apunto alguna presa d'esquerra lateral per passar cap a la dreta. I després, quan tens la fissura roma a la cara i no saps com moure't amb mà esquerra a un bloquet pinçat, peu dret en adherència i mà dreta a buscar un cantet diagonal a uns 5 cm de la fissura, força amunt, però que permet pujar peu esquerre a un bon peu. La resta... anar improvisant!

A La Roca Nostra, la primera que va quedar equipada aquí.

Aquest gener només havia encadenat un parell de V+, així que avui m'he tret l'espineta, jeje. He de dir que m'ha costat una mica entrar a la dinàmica de la roca berguedana després de molt temps de no anar-hi (de fet, des del 25 d'agost que no hi havia estat!) però al final m'hi sentia a gust novament.