Infantil a Calders

Aquest matí hem fet una sortida infantil a tastar la roca de Calders. La Gemma ha vingut amb la seva filla Judith (10 anys) i nosaltres hem portat la Clàudia (8 anys) que avui no tenia entrenament i no es volia perdre una matinal d'escalada.

La primera part del matí ha estat força emboirat. Si a això hi afegim que durant la nit havia plogut un xic, el resultat està clar que no és gaire bo. Malgrat tot, ens hem atrevit a provar la noia de Calders (V). Es tracta d'una via que segueix un diedre força marcat. La primera part discorre per roca força mediocre i millora després de la "cova" que forma a la meitat. Com totes les fissures-diedres, requereix la seva tècnica per tal de progressar. La Judith l'ha fet dues vegades, de tant lola que anava! La Clàudia no ha sapigut sortir de la cova i se n'ha tornat avall mentre les mares han triomfat de valent.

La Clàudia a la part inferior (trencada) de la via

La Judith entrant a la cova
La Gemma seguint les passes de la seva filla

Després de que tots hem fet (i la Judith fins i tot ha repetit) la via, ha sortit el solet i he fet la nous (6a+ segons la darrera graduació?), una via de 6 parabolts força interessant. Com que a la graduació original li posaven més, m'hi he posat amb un xic de recança. De tota manera, s'ha deixat fer bé tot i que he fet alguns esbufecs. La via segueix una fissura-díedre tota l'estona, i desploma un xic a les primeres xapes. Cal anar buscant els llocs adequats per posar els peus per tal de minimitzar els esforços que cal fer en bavaresa en alguns llocs i en semi empotrament de mans en altres. Recomanable dur màniga llarga! La Rosa s'hi ha enfilat i ha fet fins a un metre per sota del punt on acaben les dificultats. Allà, amb els braços com el Popeye ha volgut baixar. Cal dir que les nenes també s'hi han volgut posar -per gronxarse amb el pèndol que fa la corda que baixa un xic de costat. El que compta és divertir-se!

A l'alçada de la segona xapa

Més amunt

La Rosa tibant-li fort

A continuació he fet la Mercisu (V+) per tal de que la Gemma assegurés les nenes mentre jo he anat a provar l'entrada de la Seca (6c). El llançament continua resistint-se'm: falta potència i falta decisió. Caldrà prendre més colacao. De tornada cap a la Mercisu ens hem assabentat de que les nenes no han pas arribat gaire amunt, tot i que havia deixat la cinta d'abans del flanqueig per tal de que se'l puguessin estalviar. La Gemma ha aconseguit arribar fins la segona xapa però ha estat la Rosa la que finalment ha hagut de pujar i desmuntar-ho tot.

I de postres... cargols

Aprofitant els darrers dies abans del canvi d'horari, aquesta tarda m'he escapat al Cargolaire amb en Jortx, que m'ha fet de company i de guia.

Hem començat pel sector esquerre, on jo no havia estat fins ara. Primer han caigut un parell de vies excel·lents, recomanades també per en Tati en el grau que em puc permetre: hem començat per Societat del Malestar (V+) i hem seguit amb la Solarium (6a). Dues vies molt recomanables, finetes, on cal posar-se bé per anar trobant els passos. Ambdues es deixen fer.

Després hem anat cap a La Barraca (6a), a l'esquerra de la zona on dissabte passat vàrem fer el diedre no tan facilet. La via comença anant a buscar un cantell bo per la ma dreta i a partir d'aquí té tendència cap a l'esquerra en una successió de passos finets on novament no cal tibar gaire sinó buscar el gesto adequat. L'arribada a la reunió, ara ja progressant en vertical, és probablement el tram més exigent.

A continuació, el plat fort del dia: En Jortx s'ha ficat a la Seca (6c), la via que queda a la dreta de l'Esperó Bufó. Primer l'ha muntat i jo he tingut l'oportunitat de fer-li un tast en top-rope. A l'alçada de la primera xapa hi ha un blocatge salvatge (almenys per mi) on cal anar a buscar un bon canto aproximadament a la vertical de la primera xapa. En lloc d'això, he estat intentant quedar-me d'un bec lateral amb l'esquerra diverses vegades amb resultats nuls. Finalment, ha calgut una tibada de cinta per poder ensumar la festa a la part superior. Aquí, totalment petat, els passos van sortint tot i que he reposat més que no pas escalat. Queda apresa per quan pugui controlar el blocatge del principi.
Després d'això, en Jortx, tot i que li feia mandra, li ha fet un atac i l'ha encadenat sense despentinar-se. Qui havia de dir que aquesta tarda acabaria sent tant profitosa!

Per acabar d'arrodonir el dia, hem acabat a La Tremenda (6b) que també m'ha sortit. I pensar que mentre me la mirava des de baix he estat temptat de fer-la en top-rope! Torno a marxar del Cargolaire amb un més que bon gust de boca.

Projectes finalitzats

Aprofitant que la Rosa és tan amable de continuar portant-me a escalar, hem tornat a anar al Cargolaire en una escapada matinal. Ha fet un matí esplèndid, amb solet agradable però sense apretar: l'ideal per acabar uns projectes que havien quedat pendents.

Hem escalfat a l'inevitable destí (V+) (dóna gust saber del cert on et fiques -gràcies Jortx-), la primera via que vàrem fer al sector del cargolaire. La Rosa hi ha pujat saltant, en top-rope, això sí. A veure si algun dia s'anima a fer quelcom des de baix!

Després d'això, m'he posat a Maleïts Diners (6b). El darrer dia vaig fer-li un intent i vaig estar mirant els passos. Avui l'he encadenat a la primera. Un bloqueig amb la mà esquerra des d'un canto no massa bo just a l'esquerra de la primera xapa, pujar peus en adherència i anar a buscar una llastreta lateral. Després, peu dret a la bústia bona i anar a buscar la xorrera. Déu n'hi do! Jo la trobo més difícil que el Vanguardista (6b), però això a cadascú li va com li va. Primer projecte assolit!
La Rosa ha tornat a fer una variant, aquesta vegada diferent. Ha entrat per baix i després d'agafar la bústia bona amb una ajudeta, ha anat un xic per la dreta per acabar agafant la xorrera salvadora.

A continuació hem anat a Brams (6b) on el darrer dia vaig baixar de la darrera xapa. Avui he tirat molt bé fins a xapar-la. Després d'un bloqueig amb petit llançament a un bec de l'aresta, pujar peus i bloqueig per arribar amb la mà esquerra al canto bo des del que es xapa la reunió. Malauradament, no m'hi he quedat bé a la primera i he hagut de tornar a baixar al bec. Aquesta vegada he buscat un punt millor per la dreta i he repetit el bloqueig, arribant bé al darrer canto. Reunió i el rotpunkt al sac!
La Rosa s'ha atrevit a fer-li un intent tot i que la corda baixava directa des de la reunió, el que implica una bona gronxada. Ha arribat bé fins al tram on el diedre comença a desplomar, passada la penúltima xapa. Allà ha vist que calia tibar de valent i ... a gronxar-se!

Per acabar el dia, hem anat a vistar l'extrem esquerre d'aquesta primera zona del Cargolaire i ens hem decidit pel díedre no tan facilet (V+). Té dues zones ben diferenciades: Una entradeta bastant dura, sobre regletes petitones, que explica per què és no tan facilet. La resta és qüestió de posar-s'hi bé i aprofitar les rugositats que van sortint.

De tornada hem mirat la resta de vies del sector. Amb la possible excepció de dues vies a l'esquerra del díedre no tan facilet (La barraca i l'orgia de la tarda que, tot sigui dit, tenen pinta de ser també no-tan-faciletes) veig que caldrà progressar bastant abans de poder atrevir-me a atacar-ne alguna. Serà que ha arribat el moment de visitar la continuació de la franja després del mega-desplom.

Puigmal per Er

Avui hem fet una sortida de Muntanya amb nens que havia quedat pendent. Hem anat a fer el Puigmal tota una trepa formada per vàries generacions: des d'una nena de 3 anys -que no ha pujat exclusivament amb mitjans propis (si no, que li diguin a l'esquena d'en Paco)- fins a alguna àvia, ja més crescudeta -que sí que ha pujat i baixat ben valenta tot i fer alguna esbufegada. El gruix de l'expedició l'han format nens i nenes a partir de 8 anys que han pujat la mar de bé, acompanyats dels seus progenitors.

Hem pujat pel fons de la vall (mireu croquis) fins al coll amb el Puigmal de Llo, que ha merescut una ràpida visita per part d'uns pocs abans d'anar a buscar el Puigmal clàssic -el d'Er.

Una bona teca al cim -cadascú segons les seves preferències- ha permès de recarregar les piles per a la baixada, aquest cop directa.

Primera parada. Vista de la vall que hem anat seguint

Recorregut des del coll fins al cim

Foto de família al cim

Hem gaudit d'un dia correcte, malgrat que el vessant sud estava totalment cobert. Sortosament no ens ha tocat cap dels xàfecs dispersos que, segons les previsions, havien de sortejar-se per la muntanya.

Horari: Manresa 7:30. Hem sortit dels cotxes després de vestir-nos, pixar, etc. a les 10:00 i estàvem dinant al cim abans de les 13:30. Tot un èxit tenint en compte que hem fet un parell de parades llarguetes. La baixada, no recordo, però ràpida.

Cargolaire matinal

Després de la descoberta de dissabte passat, aquest matí hem tornat al sector del cargolaire. Aviat ha començat a tocar el sol i hem comprovat que es tracta d'una zona per anar-hi a la tarda, almenys ara que encara fa bo. De ben segur que a l'hivern agraïrem el solet.

Hem començat fent el diedret de V+ "Tarda de Sant Joan" per escalfar. La Rosa també l'ha fet fins dalt. Després m'he posat a "El Vanguardista" (6b). Aquesta vegada m'ha sortit a la primera sense cap problema. Genial!

L'eufòria m'ha portat a provar la que hi ha a la seva esquerra (Maleïts diners 6b?). S'arriba a la primera xapa sense problemes, però allà cal tibar fort: Bústia bona per la dreta, anar a buscar un canto no massa bo per l'esquerra, una llastra lateral per la dreta i posar el peu dret a la bústia del principi. D'aquí a una mini-xorrera i cap amunt sense problemes. Arribar fins dalt fa un xic de por perquè la segona i darrera xapa queda llunyet. No cal dir que no l'he encadenat pas, però queda après per la propera. La Rosa ha fet una combinació entrant per la Vanguardista fins arribar a la mini-xorrera i cap amunt. Queda una combinació recomanable i de dificultat mantinguda (V+) arreu.

Després hem fet una visita a la via que queda a la dreta de la del diedre, entre dues vies fàcils (La panxeta dels collons 6b+, gràcies al blog d'en Jortx). Des de baix es veu una placa llisa. Pujant es confirma la llisor! Anant des de baix m'he escapat com un covard per l'esquerra. Després, en top-rope he vist i provat una seqüència que pot ser bona, però resulta extremadament agònica. Res per mi, de moment.

Per acabar, i ja gairebé contra rellotge, m'he ficat a una via que queda just a l'esquerra de la que suposo és la Mercisu. Per les fotos del blog d'en Jortx crec que deu ser la Brams 6b. La via comença per un diedre que va desplomant progressivament. Fins a sota el sostre, la cosa es va fent sense problemes. Al sostre, cal tibar d'un bon canto amb la dreta i un bustia boníssima per l'esquerra que hi ha al mig del sostre (i que no he vist d'entrada). Una estirada salvatge per anar a buscar un bec bo a l'aresta on hi caben les dues mans seguit d'un bloqueig fins a un bolo des del que s'ha de poder xapar la R. Dic això perquè no l'he agafat bé i he tornat avall. He desmuntat la via des de dalt (mirant el rellotge) i he vist que un xic més amunt el bolo és boníssim. Ja ho sabré pel proper dia.

Agulla de l'Arbret. Om Mani Padme Hum

Com que en Ramon tenia ganes de tastar una via de varis llargs, hem anat a fer la Om Mani Padme Hum de l'Agulla de l'Arbret. Es una via molt estètica i ben assegurada que s'entrecreua amb la clàssica aresta Brucs.

Hem fet la segona reunió en una instal·lació de ràpel tot i que no hi ha d'haver cap dificultat per tirar directament fins a "l'Arbret" (50m).
La primera tirada té 10 assegurances. La segona 5. A la darrera sols hi trobarem una assegurança a l'alçada de la darrera repisa on fan reunió la Aitor i la Aresta Brucs original.
El descens l'hem fet per la canal E. Com que anàvem amb una sola corda de 70m, hem fet dos ràpels. El primer, de 20m, ens deixa al peu d'una xemeneia on trobem la instal·lació per al segon ràpel de 30m. Amb dues cordes de 60m es pot fer d'una tirada.

Material necessari: 10 cintes exprés + material per les reunions.

Calders. Cargolaire

Aquest matí hem aprofitat que les nenes entrenaven per anar a conèixer una zona nova: Calders, sector del Cargolaire.
Hem tastat 4 vies que ens han semblat assequibles, sense tenir cap informació detallada sobre la zona. Aquesta consisteix en una llarga franja amb un desplom notable a la primera part. Només en alguns punts del principi i del final la paret és vertical.
Nosaltres ens hem atrevit amb unes vies del principi. Ja esbrinarem de quines es tracta i quina graduació tenen. De moment, xapeau! Una zona magnífica a tocar de casa :)

Info addicional: Hem fet "Mercisu" V+ (diedre al principi + flanqueig a dreta), "Tarda de Sant Joan" V+ (diedre), una via no identificada a la dreta (saltant-ne una) de la Tarda de Sant Joan, que deu ser V+ (fineta) ("Inevitable destí ?") i hem intentat "El vanguardista" 6b, que no ha sortit.