Racó Tranquil

Seguim visitant sectors berguedans amb l'Ernest i en Josep. Avui ens n'hem anat al Racó Tranquil, esperant tenir bon temps i tranquil·litat. Però hem passat fresca i hem constatat que aquí també hi arriba la penya!

Hem començat per la Mas de Gats (6a), al roc de la dreta del sector Racó Tranquil (2) de la guia, amb un peu de via inclinat. La via comença amb un pas de mirar-s'ho però acaba fent-se prou bé. Roca verdoniana d'adherència però d'anar fent fins al mur vertical on s'ha de tibar de valent i cercar la millor forma de resoldre'l. La presa és petita i més val decidir-se ràpid perquè si no et vas inflant a base d'anar tastant aquí i allà... Així que toca apretar i amunt! Déu n'hi do per ser la la primera del dia!

Al muret de Mas de Gats s'ha d'apretar...

A continuació, l'Ernest proposa fer la de la seva esquerra, Passarell (6b). Té algunes xapes comunes amb l'anterior però segueix cap a l'esquerra. Allà on se separa hi ha uns passos d'adherència ben curiosos. Després també toca atacar el mur on, aquí també, hi ha el crux de la via. Novament no val a badar i s'ha de tibar fort. Potser és més evident on s'ha d'anar, però la feina hi és.

 

Els tres protagonistes d'avui a Passarell.

Després d'aquesta ens hem posat a Simfonia Alpina (6b+). Hi havia fet un tast en top-rope fa mooolts anys, 12 exactament, quan encara estava de 6c. L'Ernest l'ha fet havent-s'ho de mirar una mica, cosa que m'ha fet dubtar, però m'hi he posat des de baix. Qüestió d'anar fent fins a sota el mini-sostret a sota del mur on ja s'endevina que hi ha feineta. Aquí he xapat posat cinta a la cinta posada, tot i que hagués pogut xapar esforçant-me una mica. Des d'un bon canto d'esquerra toca anar a la dreta per uns plans que s'han de tibar de costat i pillar un bec o forat que queda a la dreta. Aquí m'he penjat perquè no veia clara la continuació: toca obrir la mà esquerra a un esperó rom amb els peus sobre unes preses raonables. Després hi ha una regleta bona per la dreta i una lateral d'esquerra que permet pujar els peus a sobre del sostre. Per xapar la següent m'he posat malament i m'he penjat -l'encadenada ja estava perduda. Toca moure els peus a la dreta, amb el dret primer, mig abraçar el bloc de la dreta i estirar-se a pillar un bon canto per la dreta amagat a l'esperó de la dreta. Després és qüestió d'anar fent fins la reunió.

En Josep la treu sense despentinar-se massa i jo, que li he vist possibilitats, li he fet un segon intent quan ha estat el meu torn. He anat força bé fins al crux però aquí he pujat massa els peus i no he aguantat bé amb la dreta al foradet... i m'he penjat! En comptes del foradet, al bec, i en comptes de pujar tant els peus, mantenir-los més baixos: s'arriba a l'esperó rom de l'esquerra i a la regleta! Anotat per la propera! 

Aquí ja es poden posar els peus sobre el sostret! Crux superat.

I aquí es supera el segon crux...

La mateixa via, des de sota.

Mentrestant els companys havien muntat Dilluns de Pasqua (6b+), l'Ernest encadenant-la i en Josep fent-li un bon intent però fracassant al crux. Jo m'hi he posat en top-rope i encara no veig la manera de fer-lo amb solvència... Per mi, un bon 6c!

A Dilluns de Pasqua.

I l'Ernest encara ha tingut força per tastar el 7a de l'esquerra en top-rope, no fins dalt perquè aprofitava la reunió de Dilluns de Pasqua. Diu que en surt una variant ben xula!

Amb aquesta feina feta ens hem donat per satisfets ja que també tocava dinar a casa... El 6b+ s'ha resistit, tocarà tornar-hi!

Segona visita a Can Guies

Fa uns pocs mesos vam anar a Can Guies amb en Josep. Avui hi hem tornat amb ell i amb l'Ernest, que tenia ganes d'escalar-hi i aprofitar per fer un arreglillo. Aquella vegada no vam encadenar gairebé res, així que avui anava un xic encongit, tot i la promesa de l'Ernest que triomfaríem!

Hem començat per la dreta de tot, amb la Te la Dedico (6a). Vista des de baix sembla un rostoll sense interès, però la via està prou bé. A més, serveix per escalfar perquè hi ha algun passet tens, tot i que es deixa fer ben bé.

Començant la feina a Te la Dedico.

 

A continuació l'Ernest s'ha posat a Petits Miracles (6a+). L'altre dia vam haver de fer filigranes per sortir-ne i no la vam pas encadenar. L'Ernest la treu amb soltura i comenta que la roca està "al punt"... En Josep ha de penjar-se a la penúltima perquè ell fa l'opció per l'esquerra i no ha encertat el lateral bo. Jo segueixo les passes de l'Ernest, un xic per la dreta i xapo bé la darrera. Per sortir-ne, però he de fer Petits Miracles en roms... L'encadeno però agonitzant!

A Petits Miracles.

Després d'aquí ens hem posat a Esplendor Geométrico (6b+). L'Ernest la fa sense massa dificultats i em deixa un allargo en un parell de xapes. En Josep s'hi posa en top-rope i la fa ben bé: diu que se'n recorda de fa unes setmanes quan va venir-hi. Finalment és el meu torn i la provo des de baix. La via s'enfila a un gendarme separat i després cal entrar a l'agulleta pròpiament dita per on va la via. Als primers metres s'aprofita l'esperó de la dreta, i hi ha alguns passets de colocar-se amb finura. Després ve el tram complicat, on la cosa es redreça. Aquí cal anar mirant bé peus i aprofitar alguna presa a la paret de la dreta i quedes en un punt on encara hi ha un moviment tens fins pillar un canto bo. Aquí he aprofitat l'allargo per xapar i treure tensió: realment sols és un moviment més, però la xapa queda una mica llunyet... Per arribar al sostret queden uns moviments curiosos encara. Jo ho he estat lluitant una bona estona, amb una mà dreta en una presa xica que mica en mica em va inflant. Per sort, trobo una posició on puc espolsar-me una mica i agafo confiança per fer una tibada de dreta, agafar una esquerra acceptable i una rebava per la dreta que permet xapar. Una remada fins un bec amb l'esquerra i estic a la fissura on em dic que no he de caure passi el que passi. Vaig inflat a tope i queda un moviment dur que acabo fent bé. Després bon canto, més suau i xapar la darrera (alejillo) i d'aquí un pas i la reunió. Encadenada, però donant-ho tot! Buff!!

L'Ernest (a dalt) i jo mateix Esplendor Geométrico.

Després d'aquesta l'Ernest volia fer la Gampiro (6c+). Aquí hi ha hagut una baga que penja d'un parabolt des de la seva obertura perquè hi ha una nata dolenta contra una rampa. Avui tocava corregir això però abans li ha fet un pegue a mort i l'ha tret! En Josep li havia fet un parell d'intents fa unes setmanes i avui, en top-rope, l'ha fet excepte un moviment on s'ha equivocat. Jo m'hi he posat en top-rope també perquè no estic totalment recuperat i, a més, és dura de pebrots. El començament és de passos ben llargs on has de saber on anar. Primer, a pillar un canto amb dreta, després moure peus per l'esquerra i pas llarg fins pillar unes punxes amb la dreta. A partir d'aquí hi ha peus i gotes d'aigua que permeten anar pujant fins a la zona desplomada. Aquí toca espatarrar-se en díedre, ajudant-se amb una regleta d'esquerra i fer una estirada a una presa que no aconsegueixo veure per molt que me la cantin. Em penjo després d'una relliscada, m'ho miro i veig la presa per la dreta. Després toca mà esquerra a una regleta vertical per moure els peus cap a la dreta, a sobre d'un bony on es pot agafar una mica d'aire. (A la dreta hi ha un bon esperó i l'esquerra queda mig bé en una invertida). Invertida d'esquerra, pujar molt els peus i pillar una lateral amb la dreta, millor la de sobre, n'hi ha dues i la de baix no m'ha estat suficient per tibar amb dignitat. Després pinça per mà esquerra a la dreta del parabolt, una lateral per la dreta i anar a buscar la llastra invertida a l'esquerra (els companys van de la pinça fins dalt d'un bony, jo no hi he vist color). Des d'aquí pujar peus i llençar-se a un forat per la dreta des d'on s'agafa la reunió... M'ha semblat molt dura. Un altre dia, més fresquet, potser ho trobo diferent...

L'Ernest resolent (a dalt) i jo tastant Gampiro.

Hem deixat l'Ernest treballant i nosaltres ens n'hem anat a Stock Options (6a+) on l'altre dia tampoc vam encadenar. Avui ha sortit, però amb aiais i uiuis! Els primers metres són de bavaresa amb peus en (poca) adherència (el company ha fet un parell de patinades...) fins pillar una franja bona des d'on xapar la segona. Moure peus en adherència a la dreta però ara amb bon canto i anar fent. Queden uns passos interessants, un aleje de collons i s'entra al mur on s'ha de donar la talla. Per l'esquerra hi ha una fissura vertical però cal moure's cap a la dreta per anar seguint les xapes. El moviment a la dreta és molt exigent per la manca de peus prou bons i aquí he tingut algun dubte sobre les meves forces. Per sort no se m'ha obert la pinça d'esquerra creuada i aconsegueixo pillar canto i posar-me fora de perill. Per entrar a la reunió queda un moviment curiós, però relativament suau. 

Avui he tatxat, finalment, Stock Options.

Amb aquesta via ens donem per més que satisfets. Fotre cinc pegues ja està prou bé, tenint en compte que el del 6b+ m'ha semblat que ja seria la darrera cosa bona que faria en el dia! Baixant he agafat aigua a al font de la Salamandra i hem arribat a dinar a casa. Matí rodó, amb quatre vies tatxades!

Per cert, la meteo ha estat curiosa: al principi sol a tope, després algun núvol, després tot núvol i en baixar algunes gotes...

Camarasa: Cova de l'Escaleta

Amb en Pep hem anat cap a Camarasa, un xic més enllà del Solàrium, a la Cova de l'Escaleta on havíem estat una vegada ja -aleshores amb força calor! Arribem d'hora i al Solàrium encara hi toca l'ombra i al nostre sector tot just hi acaba d'arribar una cordada. Poc a poc s'anirà farcint de gent...

Nosaltres comencem amb The Gardner (6a+). És una vieta d'anar fent, amb uns primers metres més exigents, però que més amunt es deixa fer molt bé. Molt xula!

En Pep a The Gardner.

Mentrestant han arribat uns companys de la zona, de Balaguer, que finalment es posen també a la que acabem de fer i ens deixen continuar una progressió més sua amb Marumi Wall (6a+), com a mínim en teoria! La veritat és que aquesta és bastant més exigent que l'anterior. Els primers metres no són senzills i cal treballar per abastar una bona llastra/regleta horitzontal i arribar a la bavaresa. Després ja hi ha més bon canto, tot i que la via és lleugerament desplomada fins dalt. Només cal procurar no equivocar-se massa de cantos i no entretenir-se gaire. És destacable també que hi ha una mica d'aire entre les darreres xapes. En resum, una via molt guapa, com l'anterior, però més exigent!

En Pep a Marumi Wall.

Els companys de Balaguer han fet fotos xules! Gràcies!

Després m'he posat a Solstici (6b). Aquí ja es veu que els primers metres seran els durs. Per sort, aconsegueixo llegir-ho bé i acabarà sortint a vista... Tot i això han calgut unes bones tibades, alguna de bidits amb un desplom més acusat  que abans. A la part final torna a sortir canto, però també cal fer treballar el coco, per exemple en anar a buscar la reunió des de la darrera xapa... Guapa via i exigent també, més que l'anterior.

Al darrer tram de Solstici.

Per acabar la feina, ens posem a Ni oblit ni petó (o Ni oblit ni perdó segons la guia) (6c). La cordada de Balaguer han estat lluitant aquesta via i li han vist els passos. Quan he baixat de la primera via ja me l'he mirat una mica i ha semblat que la tralla està al principi i així és. Li faig un pegue al flash i m'he d'agafar a la tercera perquè no m'atreveixo a xapar. A banda d'aquest punt on he reposat i estudiat de valent, la resta ha anat sortint. Després de l'intent d'en Pep ho provo en top-rope i encadeno prou bé. La meva seqüència als primers metres és: invertida d'esquerra, dreta a pinça i rebot amb dreta a la frangeta de més a l'esquerra (n'hi ha tres a la banda dreta). La mà esquerra oberta a unes rebaves queda prou bé per anar a pillar la bústia amb dreta i creuar esquerra just a sobre, en una regleta prou bona. Per fer-ho cal que el company indiqui on queda el forat pel peu dret, que no es veu mentre estàs per feina! Xapar d'aquí o moure dreta a una presa vertical i fer-ho allà, no ho tinc clar. Pujar molt els peus per regletes xiques però franques i, sense res per l'esquerra, anar-la estirant fins un rom gris alt prou bo. Aquí obrir la mà dreta i passar a la dreta i ja està. A dalt de tot, controlar també un peu a una franja que queda oculta quan estàs a sobre, pillant la bavaresa final. Penso que pot sortir prou bé en una altra visita... si no oblido la seqüència (i per això l'apunto aquí, jeje).

Al pegue que he fet en top-rope al 6c.

El sector s'ha anat farcint d'una quantitat enorme de penya! I mentre passàvem per sota el Solàrium, tres quarts del mateix... Aquí caldrà venir-hi no sé quan! I és que les vies que hi he fet són molt i molt guapes!

Vinga, vinga a Malanyeu

Avui havíem quedat amb en Jordi i en Xevi, però finalment en Jordi ha fallat per culpa dels virus d'aquests dies. Després de rumiar un xic, decidim anar cap a Malanyeu, a la paret de l'Altar, on jo encara no he escalat, a fer la Vinga, Vinga, de la qual jo no tenia referències però en Xevi sí. Ell la tenia a la llista des de feia algun temps i a mi m'ha fet el pes quan hem cercat alguna ressenya.

Aquí hi trobareu una ressenya i descripció com arribar-hi. Després de fer un bon tram de la carretera que puja a Malanyeu, trobem un trencall a mà esquerra que indica La Caseta. Ens desviem a un trencall a l'esquerra que baixa a una obaga. Quan la pista creua un rierol la pista està encimentada. Aviat passem pel davant d'una casa i passem de llarg, seguint per la pista que continua pujant, fent algun revolt i passant per un parell de cases aïllades. Al poc de passar per sota de la via trobem una esplanadeta a mà dreta on deixem el cotxe.

Com que en Jordi ens fa matinar hem hagut d'esperar una estona a que el sol toqués a la paret: estàvem a 2º (positius, això sí) i no teníem ganes de patir fred... Per arribar a peu de via s'ha de tenir un xic d'intuïció, però ens n'hem sortit prou bé. De fet, trobem alguna fita (i alguna que hem afegit de baixada) que poden servir d'orientació. El bosc és prou penetrable, però, i tampoc no s'ha de fer gaire el senglar si no ho encertes. Nosaltres hem arribat just a peu de via, però no hem vist les xapes fins al cap d'una estona...

Començo jo a acariciar la roca. El primer bolt queda amunt, però s'hi arriba molt bé, com de fet a tot el llarg. Es tracta d'una tirada llarga, mantinguda en el V, ben protegida per no patir gens. Fa alguna petita ziga-zaga, però va força recte fins la reunió, a sobre d'una repiseta. En Xevi es posa a la feina i ben aviat es queixa de mal a l'espatlla... Em tocarà seguir de primer al segon llarg també.

Esplèndida primera tirada.

El segon llarg comença en lleugera diagonal a l'esquerra a buscar el primer bolt, també un xic amunt. Després, passos similars al primer llarg, gaudint en tot moment. Quan sembla que s'acabi la roca bona toca flanquejar en diagonal a la dreta i enfilar-se a un nou tram de bona roca que acaba en terreny un xic més dubtós per acabar d'arribar a la R2.

El poble de Malanyeu, darrera la cresta.

En Xevi a la darrera part de la segona tirada.

En Xevi fa el canvi de reunió fins a l'inici del darrer llarg i em comenta que faci el llarg i rapeli, que ell ja ha escalat prou per avui: l'espatlla continua donat signes d'enrabiament i cal fer-li cas!

Agafo una vintena de cintes i em poso al darrer llarg. Un primer tram un xic trencat i d'anar fent porta a una zona ben vertical on van sortint alguns passets ben xulos. Res excessivament complicat, però es van acumulant bastants metres molt guapos i mantinguts. Quan la cosa s'arrampa una mica toca anar en diagonal a la dreta, cap a una savina enorme on hi ha qui fracciona el llarg. Jo no puc fer-ho i ataco el mur final, on ja es veu que hi haurà feina!

Sortir de la savina ja té la seva complicació, però al final veig una forma un xic per l'esquerra al principi fins poder tornar a la línia i xapar la segona. Després venen uns quants metres un xic menys intensos, però on cal controlar bastant també, fins una xapa molt girada cap a la dreta i que he de girar a mà perquè la cinta treballi bé. Aquí estic bastanta estona buscant la continuació però sempre em quedo pillat. Em penjo i ho estudio unes quantes vegades fins que decideixo fer A0 fins la següent i mirar-ho amb la calma que dóna tenir la corda passada ja. Després d'algun intent ho faig anant cap a la dreta des de la xapa anterior i pujar tibant de laterals fins un rom merdós des d'on no hagués pogut pas xapar. També m'he mirat la opció d'anar en vertical i flanquejar després (la xapa queda molt a la dreta) però tot plegat és ben llis de peus... Sortir d'aquesta xapa torna a tenir el seu què. Faig el pas però em pillo per xapar la següent i reposo. Queda una xapa més i tampoc no es veu evident. Finalment ho resolc per la dreta, havent de tornar a l'esquerra amb una certa agonia agafant-me a roca no massa bona... 

La ressenya que portàvem deia Ae i que alguns passos eren llargs... En lliure m'ha semblat bastant difícil però molt assegurat. Gairebé massa juntes a la primera xapa on m'he penjat on he agafat la corda per sota de la xapa anterior i he desfet l'embolic a posteriori. Els passos han sortit, però crec que no podria encadenar-la. Tal com ho he fet, hi ha algunes tibades laterals amb pocs peus i alguns moviments sobre bidits roms que m'han semblat molt durs, potser hi ha algun truc... El llibre diu que el llarg és 6c i m'ho ha semblat ben bé. Per fer-lo en lliure penso que val la pena fraccionar el llarg i assegurar des de la savina. Si no, tenir el company 30 metres més avall no dóna la seguretat que cal, especialment als primers metres on et jugues una caiguda a la repisa o una enforquillada a la savina, a banda de que has de carretejar 20 cintes (jo m'he saltat un clau i un bolt a la primera part)

Des de la reunió cimera he rapelat fins la R2. Ha baixat en Xevi també i des de la R2 fins al terra, sobrant un parell de metres de les nostres cordes de 60+.

Una via ben guapa! Nosaltres hem deixat trastos a peu de via i hem rapelat, però es pot baixar caminant, sembla, seguint la carena a la dreta fins una casa i retornant per la pista. Rapelant hem pogut deixar el plomes, les sabates... Cosa que s'agraeix!

Roc de l'Alou

Avui ens n'hem anat al Roc de l'Alou amb l'Ernest i en Pana. Feia molt temps (des del 2007) que no li havia fet una visita i, de fet, va ser la única... Avui el dia està tapat, amb núvols alts que emboiren la part de dalt del Berguedà. Pensàvem que s'esvaïrien, però no ha estat així i hem estat apretant... les dents tot el dia!

Hem començat tatxant Xufli (V). Comença en lleugera diagonal a l'esquerra i té un parell de ressalts més verticals. Però és ben guapa, llarga i variada. Ben xula!

A la primera del dia, Xufli.

A continuació hem fet una nova via, Sonewall (6a+) (entre la #13 i #14 de la guia) que comença igual que Xufli, però l'abandona a l'alçada de la tercera xapa per continuar vertical amunt (ressenya aquí). Hi ha una zona on s'ha de vigilar un xic més, a un ressalt vertical a mitja via, abans d'un arbre que hi ha a mitja via. Després, la part final, ben vertical, encara es deixa fer prou bé aprofitant l'esperó de l'esquerra. Molt recomanable també (i roca gens sobada, a diferència de les clàssiques d'aquí).

Sonewall, una via nova molt recomanable.

A continuació hem fet una altra via nova, la Pollas3 (6a). L'Ernest s'hi posa i la treu d'una forma prou complicada com perquè jo m'ho plantegi diferent. Efectivament, amb unes tibades laterals de mans molt baixes, es pot pujar peus a la fissura i negociar bastant bé el xapatge del tercer bolt. Aquí hi ha una bona apretada d'equilibri i aviat s'arriba a la reunió. Vieta curta, però prou bona tot i que costa sentir-se els dits amb la rasca que està fent!  

A Pollas3 s'ha de fer alguna filigrana a sobre el desplom.

Després l'Ernest s'ha posat a un suposat 6b (Vine al Racó) (ressenya aquí). Aviat s'ha fet evident que no és un 6b sinó un bon Ae cosa que, venint d'ell, vol dir que és més de 7a, sobretot si en un segon intent, en top-rope tampoc no hi ha manera. En Josep també li fa un tast en top-rope i no li veu color...

Caldrà més informació sobre Vine al Racó.

En comptes d'embolicar-me amb això, jo em poso a un via que m'atrau a l'esquerra de la Pollas3, que ha resultat ser Poseso (V). Via d'anar fent, amb un pas bloquero molt dur a la part final, on la paret està negre de refregar-hi els gats... Apretant molt surto d'aquest metre difícil i la resta ja és anar fent fins la reunió. Per fer el crux d'aquesta via amb dignitat diria que cal fer 6b, si no, arrossegar-se vilment o escapar-se... He de dir que m'hi he posat perquè semblava que hi havia d'haver una via nova de 6a... però no hi és enlloc! I, baixant, he posat cintes a una via nova a l'esquerra de Pollas3, que he fet després i que ha resultat ser Tarttalo IV+. Una via ben guapa, però senzilla.

Per acabar l'Ernest proposa fer l'Efecte 2mil (6b). S'hi posa en Josep però abandona al crux on s'ha de passar l'esperó. S'hi posa l'Ernest i també ha de penjar-se i mirar-s'ho i reminar-s'ho... Així que jo li faig un top rope! Hi ha un primer tram recontrasobat, amb un passet curiós on val la pena aprofitar presa que hi ha a la dreta. Després, zona vertical, però assequible i s'arriba al crux, on cal creuar un esperonet. Jo he provat de pujar amb les dues mans a unes preses que fan baixada a la dreta de l'esperó, mig tibant en bavaresa, però no trobava la forma de passar el pes a la presa bona de peu dret. Potser toca aprofitar algun lloc de la xorrera de l'esquerra... En tot cas, toca pillar una regleta roma vertical, tibant-li de costat per poder passar el pes a la dreta. Després, novament anar fent fins la R. Val a dir que aquí els dits estaven totalment sense tacte, i és que el dia ha estat molt fred perquè el sol no ha aconseguit sortir.

Lluitant a la part sobada de Efecte 2mil.

Amb aquesta activitat feta, decidim tirar avall, que jo tinc compromisos gastronòmics... El dia ha servit per canviar d'aires. No hem triomfat gaire, però amb les condicions que hi havia no es podia demanar molt. Tot i així, ens emportem algunes vies ben xules! I l'Ernest mirarà de trobar l'explicació de per què Vine al Racó està de 6b si sembla que hi ha fracassat gent de nivell molt superior al seu, fins i tot... En fi, misteris!

Revolt de l'Àliga

Després de tanta aigua no tenia molt clar d'on anar amb en Xevi. El pla inicial era acostar-nos a Moià-Puig Sobirà, però el camí d'entrada estava tan enfangat que ens ha fet por haver d'acabar empenyent... i hem acabat al Revolt de l'Àliga. Quan hi arribem hi ha un munt de furgos que hi han passat la nit, però arribem a peu de paret els primers. Decidim anar a l'esquerra de tot, que en Xevi no té ganes de tibar massa i ens posem a la típica Pixapins (IV+) que, tot i ser senzilla, és ben guapa.

La clàssica Pixapins és la més suau per començar.

La fa en Xevi, la faig jo i enfilo amunt per Prisamata per tenir la sensació d'haver escalat, perquè les vies són guapes, però curtes.

A Prisamata hi trobem alguns moviments ben guapos...

En Xevi fa el mateix i baixant es posa directe a Stradivarius (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, doncs el díedre desploma tot i que no ho sembla...

La Stradivarius és, com indica el nom, una joia de via...
Llàstima que no sigui el doble de llarga!.

Baixant d'aquí anem cap a l'esquerra a una placa on hi ha la via que batejo com La Placa que no Havia Fet Mai (V), a falta de nom millor. Pas bloquero d'entrada i la resta d'anar fent... Tot i així al Xevi li ha anat bé anar encordat perquè ha patit una relliscada...

La Placa Que no Havia Fet Mai té un pas bloquero al principi i placa suau després.

En Xevi a la mateixa via.

Després ens hem posat a una altra via que no sé si havia fet mai, però que anomenaré La de l'Esquerra (V+). Té només dues xapes, prou ben posades però. Un passet de decisió per entrar (o escaquejar-se) i uns moviments interessants a la part de dalt. Resseguint l'esperó amb la mà esquerra, acaba sent prou assequible, tot i que a en Xevi li ha costat treure-li l'entrellat.

La de l'Esquerra té uns passos per arribar a la R.

Baixant d'aquesta em poso a Petit Díedre (6a+), que ja havia fet a la primera visita, però que (crec) que no havia repetit des d'aleshores. Un diedret desplomat, tècnic i amb un inici de posar-s'hi bé, algun empotrament de segona falange i alguna tibada de regleta. Durillo però molt guapo! En Xevi aquí ja s'ha petat més del compte i decideix que ja no treballarà més per avui...

Al Petit Díedre ja s'ha de tibar perquè desploma més del que sembla.

En Xevi, barallant-s'hi una estona.

Jo encara m'he posat a Chimi-Churry, 6a+ segons el rètol de peu de via però que apareix de 6a a la web del Gemi. I diria que aquesta darrera és la versió bona.

A continuació em poso a Alasken Amber, al costat, originalment 6b però 6a+ segons la mateixa web. Tota la dificultat està en un passet on s'ha de travessar un esperó en flanqueig. Si es fa pujant el mínim possible és un moviment on s'ha de trobar la millor manera de fer-lo. Curiós, però. La resta, anar fent.

Totes dues vies tenen el mateix inici desplomat, amb bon canto, que ha tirat enrere en Xevi que s'havia decidit a fer-li un intent...

Jo mateix, a Alasken Amber.

I després d'aquestes vietes hem anat a buscar el cotxe, que jo tenia certa pressa. Una matinal breu, prou xula per treure's la son de sobre!

Penya Senyal

Avui hem anat buscant el bon temps cap a la costa, en concret a Castelldefels, Penya Senyal. Ja hi havia estat algunes vegades, però queden cosetes per fer...

En concret, em faltava la Del Sergio (6a), just al principi, a la part dreta del sector. M'hi he posat per escalfar. Està molt sobada, és més que vertical i té algun passet de tibar amb decisió. Resolc, però per ser la primera he de tibar-li!

A continuació l'Ernest es posa a The End is the Begin (V+) i la gaudeix. Jo no m'hi poso perquè ja l'he fet i, en canvi, em poso a una de les dues línies noves que es veuen a la seva esquerra. Des de baix, endevinem que la de l'esquerra serà més senzilla, però no tenim ni idea de res...

L'Ernest al V+.

A vista total, em poso a La de l'Esquerra, que hem decidit que deu rondar el 6a+. Té un tram més que vertical a l'inici, amb una tibada de decisió sobre bon canto. Després ve un terreny més tombat però amb un parell de zones fines de veritat, amb una arribada a la reunió ben xula també. Molt bona via!

Primers metres de La de l'Esquerra. A tibar!

Baixant hem posat cintes a La de la Dreta i m'hi poso des de baix, tot i que es veu bastant més dura. Efectivament, a la segona xapa hi ha bastant tomàquet. Em vaig aixecant per la dreta, com puc, però he quedat pillat amb la xapa als peus i m'he tirat perquè no m'atrevia a continuar. Tot i que el company estava avisat, a la caiguda he baixat fins a sota de la repiseta que hi ha i sembla que no he picat per centímetres... Després m'ho he mirat i he trobat la forma de fer-ho. A partir de la 3a xapa, que queda bastant a l'esquerra, la cosa es va fent força millor.

A La de la Dreta...

... aquí ja s'acaba el més dur. Sols toca anar fent.

La prova l'Ernest amb la informació que li he passat... i fracassa! Això només passa quan les vies es compliquen bastant, cosa que em tranquil·litza força. Probablement sigui un 6b+ o 6c concentrat.

Li faig un segon intent a La de la Dreta (6b+/6c) amb la seqüència apresa i no fallo. Per xapar la segona ja s'ha d'anar per unes laterals a la dreta i xapar des d'allà. Mini-canaleta vertical per l'esquerra i pillar una regleta per la dreta i moure-la tan a l'esquerra com es pot, controlant el peu esquerra en una regleta xica. Esquerra a un regleta molt merdosa, aixecar peu dret i estirar-se fins un bon canto d'esquerra. Creuar peus, posar-los bé i una tibada amb bon canto porta al tercer bolt, que xapo a l'alçada del pit, molt lluny de la segona. L'Ernest també li troba la forma al segon intent, tot i que ha de fer-ho diferent.

Després d'aquesta ens n'anem a l'esquerra de tot i ens posem, sense saber-ho a una altra Via Nova, que no surt a la guia. M'hi poso a vista, pensant que era Teixi (6a+). El terreny és desplomat amb moltes ganes però hi ha canto suficient per anar fent. En un punt però, xapo des d'un tridit poc fondo, apretant de valent. Després toca sortir del desplom i hi ha un passet. A l'Ernest no li ha semblat senzilla tampoc. Segurament és similar a la Teixi (6a+).

L'Ernest a la Via Nova.

Després ens posem a aquesta, però deixo que ara sigui l'Ernest qui posi les cintes perquè jo començo a estar petadet. Surt, però hi ha unes bones apretades!

Sembla que això sigui arrampat...

... però Teixi desploma molt, molt! Els estrats inclinats enganyen...

Després l'Ernest es posa a Marcelí (6b+) i l'encadena sense problemes, comentant que no li veu massa diferència a les altres... Jo, que sé el que em faig, decideixo fer-la en top-rope i sort n'hi ha hagut. Serà que anava fos, però tot i el canto que hi ha, desploma una bestialitat i no estic gaire acostumat a aquestes festes...

I Marcelí encara desploma un xic més!

Amb 7 pegues fets ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada, trobant-nos amb un munt de penya que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, fugint del fred i buscant zones benignes. Quanta gent! Per sort, a l'esquerra hem estat gairebé sols...

En comparació amb Sganga (6c) que està a la dreta, el que ha estat el projecte del dia segurament és de l'estil, potser encara més bloquero. A veure quina informació se'n troba a les xarxes... Avui hem fet 3 vies noves ben guapes, és estrany que no estiguessin obertes! Gràcies als equipadors!