Tarda de Vinya

Avui hem estrenat les tardes d'escalada amb el Ramon. Proposa d'anar a la Vinya, que l'altre dia li va encantar i així ho fem.

Avui sí, ell comença per la que Per la Canalla (V) que l'altre dia va quedar pendent.

Escalfant.

Jo no la faig i em poso a la Cristi Quin Corpus Tens (6a+) que ja vam fer l'altre dia.

A Cristi...

A continuació, fem la Super Guapu (6b). És la que va quedar-li pendent al Ramon l'altre dia. Faig l'entrada directa, on hi ha alguna apretadeta. La resta, però, és més senzilla que l'anterior. El Ramon entra una mica per l'esquerra i confirma que li sembla més senzilla. Com abans, l'encadena, i porta molt de temps sense escalar... La via un viot amb majúscules! 

Super Guapu!

Després em poso al projecte del dia Sigues Guarru i Dissimula (7a). Vaig posant cintes amb la canya en plan molt tranqui i baixant em miro els passos. Ho veig factible fins la quarta xapa i allà jo trobo una seqüència molt dura recte, que caldrà mirar-se.

El Ramon li fa un top-rope a Àtic Galàctic (6b). Té la mateixa graduació que Super Guapu però són dos mons completament diferents. Fa tots els passos però crec que va fallar l'encadenament.

A Àtic Galàctic, galàctic comparat amb Super Guapu...

Faig un top-rope al 7a i veig un bon repòs un xic a l'esquerra de la quarta xapa. El Ramon també li fa un tast en top-rope i es va movent per l'esquerra de la quarta. De fet, es va movent arreu! Quan torna a ser el meu torn apreto de valent, en top-rope però. Encadeno bé fins la quarta (seqüència de regletes petites per anar a buscar un llavi a la dreta; allà recolocar peus i pillar un hombro d'esquerra, recolocar més i estirada d'hombro més esquerra a un canto al diedret) i allà me'n vaig una mica a l'esquerra i hi trobo presa prou bona: es van pujant peus per unes pedretes, mà esquerra en lateral i estirada a una pinça bona de dreta. (Abans hi arribava amb l'esquerra, venint recte, anant a buscar un bidit per la dreta, precedit d'una agonia en una mini-lateral roma amb peus dolents). Ara toca anar a caçar una forats roms i un pas en adherència per pillar un canto semi-lateral d'esquerra que queda a les 10-11 amunt. A partir d'aquí es pot anar fent, cal aguantar!

Provant Sigues Guarru i Dissimula. El nom deu voler dir alguna cosa...

Hi veig color per un altre dia! I el Ramon... també!

La Vinya

Avui havíem quedat amb l'Anna per sortir. Després s'hi van anar afegint la Susanna i el Ramon. I, al final, l'Anna ha fallat! Així que la Maresmenca, el Berguedà i el Bagenc (jo mateix) hem enfilat cap al Berguedà, a petició de la Susanna.

Hem anat a la Vinya, que tenia els ingredients ideals per avui. Volíem començar amb Per la Canalla (IV+) però les nostres dots d'observació ens han portat a El Clàssic (6a+). Jo recordava que Per la Canalla era més de quart, però no entenia res de res... Fins que ha passat el Víctor i companyia que m'ha reconegut i ens ha fet adonar de l'error. En fi, resulta que he tatxat una de les poques que em faltaven (actualitzo: repassant el blog veig que no és cert, sí que l'havia feta), jeje (i hem apretat força, per cert!)

A la primera del dia. 

Després hem fet la Mandonguilles de Burilles (6a). Aquesta és força menys tensa que l'anterior i és ben bonica de fer. El Ramon, fins i tot s'atreveix a fer-la de primer, ara que porta temps sense sortir. Ha tingut una caiguda a càmera lenta però se n'ha sortit ben bé!

Fent Mandonguilles...

D'aquí hem passat a la boníssima Cristi Quin Corpus Tens (6a+). Llarga, variada, amb moviments bonics... una guapada de via!

 

A Cristi...

Després jo tenia ganes de gresca i m'he posat a Super Pepe (6c+). Fa un temps me l'ha via mirat però d'això fa molt. Faig un pegue per posar cintes i mirar els passos. Després la Susanna fa el mateix amb solvència però s'ha de penjar algunes vegades. El Ramon també s'anima a fer-li un tast fins tocar la placa final però tira avall.

Quan torna a ser el meu torn li faig el pegue bo i l'encadeno! He quedat ben content! El sostre es supera amb mà esquerra a una bústia amb pedra al mig del dau, dreta en bavaresa, esquerra igual i pillar el canto salvador de sortida. Aquí he pogut reposar una estoneta, tot i que he arribant prou bé de forces. I ara, la placa: Esquerra a una bústia, pujar peus i anar agafant coses xiques però tallants per la dreta. Xapar en una bona rebava, pujar peus i remada a un bústia roma primer i rebot a una de millor. Seguir unes bustietes xiques i tallants per la dreta. La clau final: dues bústies en pinça i pujar peus moltíssim fins pillar una llastreta per la dreta. D'aquí, remada a una presa bona força a l'esquerra, moure peus i xapar la R. Al final no ha estat tan dura!

 

 

Al final he tatxat la Super Pepe!

La Susanna no és una tatxaire i prefereix tastar la Super Guapo (6b) que li havia recomanat abans. Gaudeix a tope i la qualifica com la millor via que ha escalat mai! La veritat és que la recordo boníssima! El Ramon opta per no fer el seu pegue així que recollim trastos i de tornada a casa, ben contents. 

Una altra visita a un sectoret ben bonic! Poc a poc he anat tatxant... només queda la Sigues Guarru i Dissimula... A veure si algun dia la provo.

 

Roc de l'Alou

Avui sortim amb el Pana cap al Berguedà. Fa uns dies li vaig comentar que no m'importaria tornar al Roc de l'Alou i cap allà que hem enfilat. Quan hem arribat hem estat sols i quan hem marxat érem 300...

Escalfem amb la ja clàssica Sonewall (6a+). Anar fent, amb algun ressalt més picant i un tram més vertical però amb bon canto. 

Escalfant a Sonewall. Ja comença a estar sobada també... 

A continuació el Pana es posa a Sganga (6c). Aquí ja s'ha de tibar amb ganes, pel que recordava i també pel que veig amb el company. Ell es va penjant per no petar-se, perquè representa que estem escalfant, jeje. Jo opto per fer-la en top-rope. Curiosament, l'encadeno! Al pas llarg d'anar a buscar el bec salvador jo m'he pillat amb la dreta a un bec acceptable (l'altra vegada ja ho havia fet així). Després he recolzat el genoll en lateral en una mica de sortint i això m'ha permès moure la mà dreta amunt.  Després del bec salvador encara hi ha tomàquet: he hagut d'improvisar força però me n'he sortit!

Escalfant a Sganga. Aquí s'ha de tibar de debò!

I ara ja hem atacat el projecte del dia, aprofitant que li he posat cintes baixant, la Perestroika (7a). L'havia provada fa temps i quan li vaig fer el pegue d'encadenar-la em vaig trencar la politja de l'anular esquerre... 

El record de la lesió ha fet que avui no hagi tibat amb donant-ho tot. M'he posa esparadrap per protegir l'articulació... i al final ja m'he sentit valent al pas difícil.

La via desploma que no és broma!

Aquí el peu dreta s'hauria de pujar on està la mà dreta...

La via té el primer tram hiper-mega-polit però al final ens el sabem la mar de bé. Després ve el mur lleugerament desplomat que porta fins la R. Inici una mica per l'esquerra per acabar creuant la línia de xapes cap a la dreta. Després toca anar a buscar la gran lateral d'esquerra, amb ajuda d'esquerra prèvia o no, en funció dels gustos. De la lateral a la safata on xapem (millor cinta llarga) per protegir el crux. L'ideal és moure les mans tant cap a l'esquerra com es pugui de forma que la remada d'esquerra al tridit dolent sigui el més suau possible (cal obrir peu esquerre). Quan tens el tridit ve el moviment complicat fins posar el peu on teníem la mà. Jo dedueixo que cal fer un moviment el més dinàmic possible. El Pana fins i tot proposa pujar tots dos peus, dret inclòs (a una zona negra) abans de pujar el dret a la presa bona... Com que desploma no t'hi quedes gens bé, per això la idea de dinamitzar-ho... La idea és anar directe a caçar el bec alt de dretes. D'aquí xapar i obrir cap a la dreta en una seqüència de plans que no acabo de tenir ben clara. Pillar invertida d'esquerra i pujar i repujar peus tant com pots fins arribar amb dreta al canto salvador de dalt. Ara encara queda una altra invertida, més xica, de dretes fins pillar un canto d'esquerre, pujar peus, canto de dreta i entrar a la R des de la dreta.

El company, en dos llocs de la via.

Al segon pegue en top-rope li he començat a veure color. També tenia ja confiança en el tridit. El company també ha anat millorant sensacions tot i que tampoc no ha encadenat en top-rope. Un altre dia, potser!

Crec que tocarà menjar algunes sopes de les bones encara. El dia ha estat perfecte. Ara, està clar que és un lloc popular a més no poder. Per sort, a la banda on érem nosaltres hem estat ben tranquils! 

 

 

 

 

La #11

La previsió per avui ha anat millorant poc a poc i amb en Pana ens hem animat a sortir. Objectiu Montserrat, que la resta pinta pitjor. I, de Montserrat, Desdentegada, on hi tenim deures pendents!

Avui he tatxat deures! 

El dia era una mica ventós, però venia de nord, així que estaríem arrecerats. No ha fet sol, cosa que ha estat la mar de bé: ara ja comença a apretar una mica massa i, a més, l'altre dia feia una mica la guitza a l'hora de saber on poses els peus.

Per escalfar, tenim diverses opcions sobre la taula. Evidentment, no fer-ho amb la #26, com l'altre dia, això estava clar. Al final, ens hem posat a la del mig de la placa dels quintus. Tots hem fluït bastant, potser hi ha ajudat que estava recontramagnesiada, o potser és que ja som escaladors montserratins...

Escalfant en placa plaquera.

D'aquí pensava continuar amb el 6a+ de l'esquerra, però el company recull trastos i se'n va al projecte del dia, la #11! Era una de les opcions d'escalfament, sempre i quan el primer pegue fos en plan suau. El Pana s'hi posa amb la canya. Des de terra s'arriba al segon químic i del primer s'arriba al tercer. Amb la tercera passada es mira una mica el panorama.

Jo tenia molt clar que el que tocava era buscar peus (bons peus, idealment, però peus a seques ja seria molt). El company no mira molt els peus però es va fent seus els moviments de mans, penjant-se les vegades que ha calgut. Des del tercer químic en amunt, se'n surt encadenant. S'embotifarra força però...

En Pana, muntant la #11. L'objectiu de la càmera estava força brut encara, jeje

Jo li faig un tast en top-rope i en plan molt tranquil, que estic escalfant. M'entretinc a treure una molsa d'un lloc on potser hi podria posar els peus. Traient molsa, acaba caient la roca del voltant... La molsa aguantava la roca, es veu! I al final, resulta que tampoc no ajudaria massa posar-hi els peus. Però s'havia de provar! Acabo controlant bastant bé la forma de fer-ho. De la tercera amunt jo també encadeno, en top-rope, però. No m'he estressat massa.

El Pana té clar que li farà el seu intent en top-rope. Quan és el seu torn encara està carregat i estem una estona més reposant. S'hi posa i va tastant els moviments. Posant el peu a on he netejat encara ha trencat un tros més de roca! Tampoc li serveix especialment. Té tendència a pujar massa els peus i se li fa tot dolent... Baixarà un parell de vegades fins a terra per tornar-hi amb algun repòs entremig. Però malauradament, tampoc no li surt. Al darrer intent descobreix una alternativa diferent i, pel que sembla, més senzilla que "la meva": Bústia diagonal pinçada amb esquerra, dreta al bidit dolent i rebot amb dreta a la mitja lluna que jo agafo en pinça amb l'esquerra. D'aquí, peu esquerre a una bústia i estirada fins una lateral alta. Si s'agafa en pinça es fa raonablement bona. D'aquí, pujar peus (hi ha cosetes acceptables) i dreta al bolo on jo arribo amb remada/llançament d'esquerra. Amb això t'estalvies uns quants moviments, molt durs, de "la meva" forma de fer-ho! També són durs, però n'hi ha menys!

Quan és el meu torn, decideixo que la faré de primer. I ho faré de "la meva " forma, ara que més o menys la tinc controlada. Des de la bústia diagonal pinçada amb esquerra, dreta al bidit dolent i estirada d'hombro a una pedreta negra (en extensió) amb peu dret mig en bicicleta. Recol·locar peus i esquerra a la pinça. Pujar peu dret una mica i agafar la bústia de dreta. Aquí veig les estrelles però aguanto! Ara el moviment més dur: pujada de peus i remada/llançament al bolo bo. Aquí fins i tot se m'enfosqueix la visió però aguanto! Impossible parar ara per xapar, així que faig algun moviment més fins agafar una regleta semi-bona d'esquerra. Tinc la xapa a l'alçada del boudrier i em costa un munt xapar, però ho aconsegueixo. Ara tinc bons peus i em puc recuperar. Diria que he fet el crux en apnea, això serà una cosa a treballar, però ha sortit. Ara toca anar respirant fondo. Per sort, ve un tram on hi ha alguns punts on puc anar reposant en peus prou bons. Després ve un tram més vertical, però el tinc controlat. A una mega-bústia torno a aturar-me una mica per encarar el desplom final. Tot surt controlat. De bolo a forat i de forat a forat controlant-ho tot bé. I el darrer pas, el dur d'aquesta zona, també surt bé: anar a buscar una lateral/forat d'esquerra, un bidit cargolat entre dues pedres per la dreta, pujar peus i xapar la reunió. Encadenada!

El pegue bo d'avui! A baix, sobre el crux. A dalt, agafant forces abans del desplom final.

El Pana li ha fet un altre intent en top-rope amb "el seu" mètode i tampoc no li surt. S'ha de penjar fins que li troba el gesto bo. Arriba a dalt sense més contratemps i va desmuntant fins la quarta cinta perquè jo vull provar "el seu" mètode. No estic completament rebentat, tot i que no vaig fresc, però tinc ganes de provar-ho! 

Darrer pegue del company. No ha sortit, però està a punt! 

M'hi poso en top-rope. Efectivament, quan ho tens apamat pot sortir més senzill que de l'altra forma! S'arriba al bolo salvador amb l'altra mà però diria que no és massa complicat fer un canvi de mà. A tenir en compte: peus esquerre a la rebava inferior d'una bustia per anar a buscar la lateral d'esquerra. I després, core molt tens mentre puges peus i pilles el bolo (i fas canvi de mans). Faig fins la quarta i avall! Si hi torno, potser ho provo així.

Amb aquest darrer mig pegue ens donem per servits. El company ha fet moltes tibades i jo tinc la feina feta... Quan tornem per aquí, tocarà atacar la #13, que fa pinta de ser força més senzilla que aquesta!

Repassant el blog veig que aquest és el meu cinquè 7a però han estat molt espaiats en el temps:

• 2009, El Mono-Dead al Totxo de Ponent
• 2010, Astèrix, a Perles 
• 2020, Lauri, a la Gravera 
• 2021, Depotistes, a l'Aguda Gran
• 2026, #11 a la Desdentegada 

A veure si aconsegueixo que en caigui algun més, ara que tot sembla que acompanya...

P.D. Que trist que les vies no tinguin nom, no? Parlar de la #11 és com molt impersonal... 

 

Desdentegada de primavera

Tornem a la Desdentegada amb en Pana, que hi tenim alguna cosa pendent. Ja avanço que continua tot pendent igual, jeje. Però no cal avançar aconteixements!

Avui és el primer dia primavera de debò: vol dir, el primer dia sense vent des de fa milions d'anys, amb sol i bona temperatura. Hem tingut el dubte de si faria massa calor però no, hem estat de conya! 

El company té ganes d'escalfar amb vies diferents a les de les altres visites, així que comencem a La Guarderia, fent la via de l'esquerra, un quintu dels que es deixen fer. Després hem a anat a la mega-placa dels 3 viots (#26, #27 i #28) i ens hem posat a la #26 (6a+). Jo ja recordava que no era una via senzilla i ho he acabat de confirmar quan el company s'ha hagut de penjar de tot i més per no fondre's. Jo l'he feta en top-rope perquè no vull petar-me. L'encadeno, però he hagut d'apretar fort. Ha servit pel que havia de servir: per escalfar. Es tracta d'un viot de continuïtat de gairebé 35 metres on no es pot córrer gaire: gairebé es gasta un minut per metre!

Escalfant a un quintu i a un suposat 6a+.

Dissortadament el company s'ha escalfat massa i em cedeix l'honor de muntar el projecte del dia, la #11 (7a). La darrera vegada jo li havia fet un tast i em va semblar factible... Avui he fet servir la canya per xapar fins la tercera i he pogut tastar l'entrada. El crux està entre la segona i la tercera. Em vaig penjant i més o menys trec els moviments. Continuo, ara ja sense ajudes i vaig fent. Em penjo gairebé a tot arreu per no petar-me i vaig fent tota la resta de passos sense més entrebancs.

Muntant el 7a. 

El company li fa un top-rope. Però el pas difícil se li atravessa. La resta, anar fent, prou bé. Quan és el meu torn novament, la provo des de baix, per si sona la flauta: si faig el crux, encadeno la resta. Vaig fent fins posar les dues mans a la bústia diagonal. Aquí m'entretinc una mica tastant un bidit que el Pana fa servir, però jo no. Al final, faig el meu sistema: estirada amb dreta fins a una pedra rovellada, esquerra a una pinça roma i estirada fins a la bústia de dretes. La toco, però no m'hi quedo i me'n vaig avall.

Torno a provar-ho des del terra, després de reposar uns instants, però no suficient. I el resultat és que torna a no sortir-me. Xapo la tercera com puc i continuo amunt i vaig encadenant fins al darrer químic on opto per penjar-me per no rebentar-me.

El company li fa un segon pegue en top-rope i també fracassa al crux. Ell ho fa una mica diferent, però tampoc no li acaba de sortir.

El Pana, al 7a. 

El resum és que cal controlar molt bé els peus. Costa molt veure algun bonyet, però n'hi ha algun. Segurament toca matisar bé l'alçada ideal per fer els passos sense tibar més del compte. I anar amb compte amb la llum: al primer pegue hi tocava sol i ombra, al segon sol i no semblava el mateix relleu! A veure si haurem de venir a la tarda...

Hem fet quatre pegues però no tindríem pas forces per més, encara que volguéssim. Recollim i cap a casa! Les estadístiques d'avui semblen nefastes, només he encadenat un quintu, però he treballat que és el que compta! 

Coll-Roig: L'Alicorn

Avui hem tornat a fer via llarga amb la Susanna. Hem anat cap a Coll-Roig, on ella no hi ha escalat mai i jo encara hi tinc unes quantes vies per fer. Ens trobem a Gombrén i pugem plegats cap a Montgrony. Deixem el santuari a la dreta i continuem amunt. A l'alçada del pàrking que hi ha al final del tram asfaltat una cordada ens adverteix que la pista està en molt mal estat. Així que aparquem a l'esplanada asfaltada i afegim uns 15 minuts de caminada a l'aproximació. Val a dir que no seguim la pista, sinó que s'agafa un camí que comença travessant el rierol que hi ha al costat de l'aparcament. La pista va pujant en lleugera diagonal cap a l'esquerra. Després se'n va una mica a la dreta i podem fer una drecera cap a l'esquerra, en direcció al coll que ja s'intueix. Tornem a enllaçar amb la pista i arribem al coll. Avui hi ha batuda de senglars i hem de passar pel costat d'un senglar abatut. Fem l'aproximació típica, a buscar la tanca i travessar-la en un punt on ja es veu el camí a l'altra banda. En poca estona som a peu de la via escollida: L'Alicorn, la primer via que es va obrir en aquesta paret. El track, aquí.

Nosaltres la farem en cinc tirades. Fem sorteig i em toca començar. Primer llarg de tràmit, amb un ressalt inicial prou bonic i un tram de camí per arribar a sota de la "paret" de veritat.

El segon llarg comença força més exigent. Trobem un primer tram lleugerament desplomat, on s'ha de guanyar alçada per entrar a la placa de canaletes. Un pas que la Susanna resol amb l'autoritat que la caracteritza. Després entrem al primer tram de canaletes: curiós i típic alhora. La companya no havia tastat mai aquest tipus de textura però aviat li acabarà agafant el truc. Aquí cal agafar-li ràpidament perquè les assegurances no queden a tocar!

Començament del segon llarg. 

El tercer llarg és d'estil similar, canalera. Té una entrada curiosa, que jo acabo fent per la dreta de la línia de xapes. Canalera a tope, amb algun canto i forat bo. En algun punt he posat un alien vermell, si no recordo malament.

Tercera tirada. Inici curiós i la resta, canalera!

La Susanna es posa  a la quarta tirada, amb els nostres fraccionaments. Estil similar, canaleres amb algun alejillo i alguna assegurança possible a algun boix que queda a la vora. Sembla que s'hauria de fer reunió en un arbre, però ella la munta un xic més amunt, en un químic reforçat amb algun friend.

A la quarta tirada, un xic més senzilla.

El darrer llarg és diferent dels anteriors. Comença amb un ressalt vertical i després toca atacar una fissureta curiosa. Costa guanyar alçada fins poder ficar els dits en algun punt que es deixi. Després queda una fissura més ampla, que es deixa tibar millor de mans però queda extremadament llisa de peus. Jo he optat per fer un moviment cap a l'esquerra en un punt on s'intueix que una lateral d'esquerra pot ajudar. Suposo que es pot fer recte amunt apretant com un animal amb els peus en adherència, però no tinc ganes de fer més que 6a... Si es vol, encara es pot continuar amunt, però fa pinta de tenir interès zero i acabem aquí.

Darrers metres. El més dur de la via!

Des de la reunió cimera fem tres ràpels fins a peu de via. El darrer podria ser amb una sola corda de 60m, cosa que segurament reduiria els embolics associats a moure's per terreny tombat, però no ho hem fet.

Portàvem cintes, tascons, joc d'aliens i de totems. Hem posat algun flotant i hem llaçat algun element vegetal. La via ens ha agradat molt. Jo feia temps que no escalava en les canaleres típiques de la Sud del Pedra i ha estat un retrobament barreja de bonic i curiós. Ha sortit tota encadenada en lliure. Els passos més difícils, el principi de la segona tirada i el darrer de la cinquena. La ressenya original diu que aquest darrer pas és V-. Llavors sí que estaven forts! Felicitats! Per sort, per la xarxa hi trobarem informació millor a qualsevol post.

Hem estat dubtant si posar-nos a una altra via però al final optem per anar en plan tranquil. Hem recollit trastos i hem fet un mos. A la conversa, actualitzacions sobre la vida i històries de creixement impressionants. Els herois i les heroïnes estan més a prop del que sovint pensem. Un dia ben complet que jo acabo aquí i ella continua uns quants dies més.

L'Arcada

Per avui he quedat amb en Víctor gràcies a l'Ernest que volia sortir ahir però jo no podia. Hem quedat a Berga amb en Víctor després d'alguns anys de no veure'ns, acompanyats d'una bona colla. Al final hem estat 3 cordades, la Nina i el Pep, el Quico i el Jose i el Víctor i jo mateix, a l'Arcada. Ha estat una bona coincidència que tinguéssim ganes d'anar a un sector assequible, jeje.

Jo hi tenia unes quantes vies per tatxar i hem fet una bona collita. Hem començat per la Xirinacs (6a) que no havia fet mai. Comenten que té una entrada a la reunió fineta... i així és! Els primers metres, anar fent, fins que s'entra a una placa compacta on les dues darreres xapes marquen estil: toca entrar a la placa cap a a la dreta. Després hi deu haver vàries opcions, jo he anat més aviat per la dreta però altres avui han anat per l'esquerra. Bona!

A Xirinacs. Entrada a la reunió fineta, però on poses el peu, s'hi queda! La resta, d'anar fent! 

A continuació el Víctor proposa la Skale to Roca (6b+) perquè queda a la seva esquerra. S'hi posa i va fent, sense despentinar-se! Aquí hi trobem una primera part bonica i agradable de fer, amb moviments de finura en algun punt. Després ve la zona desplomada, amb ganes: Toca entrar-hi des de l'esquerra, des d'un forat evident visible des de terra, però amb l'alçada adequada per tibar-li bé. Cal anar a buscar una seqüència de becs laterals, tibant amb ganes al desplom, amb algun xapatge on et pots inflar bé si bades una mica. Després ve una zona de repòs i una placa per entrar a la R sense massa problemes. Encadenada!

A Skale to Roca. 

Seguim amb la Grand Bouquet (6b+) que queda a l'esquerra saltant-ne una. M'hi havia posat fa un temps (7 anys!!) i vaig pillar al crux de sortida del desplom. Avui, veient com la feia el Víctor i recordant com s'havia de fer l'he encadenat! Caire similar a l'anterior: un tram de placa bonic fins arribar al primer desplom. Aquí una remada, aprofitant la fissura que baixa en diagonal per l'esquerra, pujant peus fins a la franja on hi ha un arbret. Aquí es pot agafar aire i atacar el segon desplom, que té bon canto fins que has de sortir. Cal anar a buscar una lateral de dreta, no massa bona i moure el peu dret i posar-hi el pes amb confiança. D'aquí es rema bé fins a un canto salvador i només queda tràmit fins la R.

A dalt, panoràmica de la paret amb les 3 cordades. 
En Víctor és a Grand Bouquet, desplomada de debò!

Seguim amb Umami (6b+), entre les dues anterior, el darrer 6b+ d'aquí. Estil similar que les altres: placa i desplom. Al desplom en Víctor s'hi ha de barallar força perquè no ha trobat un canto prou bo fins al cap de força estona. Per sort, a mi l'escalada m'hi ha portat directament. Toca agafar-lo primer amb dreta, després amb esquerra i fer una bona remada fins a un bec bo a la dreta. Després, canto bo i final més suau.

A Umami.

D'aquí hem anat cap a la dreta, on tenim cintes posades dels companys a L'Art de la Guerra (6c), cortesia dels companys. Aquesta l'havia encadenada fa uns anys també i la recordava durilla! De fet li vaig haver de fer una visita prèvia... En Víctor s'hi ha posat. Resol amb solvència el primer crux, per posar-se dreta a la vira de peus però rellisca al segon crux, quan ha anat a buscar la invertida. Acaba la via amb solvència però això confirma que no hi regalen res, aquí. M'hi poso i, gràcies al Víctor que em va flashejant coses l'encadeno! Primer moviment clau: esquerra a una rugositat, peu dret a sota, peu esquerre obert per equilibrar i xapar amb dreta lluny primer i agafar la lateral després. Passar peu a dreta, cap a la vira i rebotar mà dreta (jo m'he equilibrat amb el genoll dret) fins un lloc millor i esquerra d'alguna forma per acabar de posar el pes a la vira. A la vira es pot agafar aire i atacar l'altre pas: pujar peu esquerre a una punxa amb mans a regletes força ronyoses. Peu dret en adherència força amunt (obliga a tibar molt fort, però més avall fa pinta de no ser prou adherent...) i agafar la invertida. Pujar peu i agafar canto a sobre la invertida. Recordava que encara quedava algun moviment dur però me n'he sortit molt bé amb alguna remada llarga. He anat aguantant bé fins la darrera xapa on hi ha una placa de finura de la més fina... però ha sortit també. Estic ben content!

A L'Art de la Guerra. Un bon 6c on cal saber què toca a cada lloc!

Entre que hem sortit de Berga força tard i que alguns no volem baixar massa tard, un dels cotxes enfila el camí de tornada deixant els tres més fanàtics al sector. Hem tingut un dia prou bo, amb sol i algun núvol (i un airet fresc, fresc algun moment) però molt bona sensació sobre la roca. I he tingut bona companyia i noves coneixences, un matí complet!