Després de molts, molts mesos sense escalar a causa d'una lesió d'espatlla avui en Joan m'ha tret a escalar. Jo no tenia cap preferència en especial: sols demanava que no fos de tibar d'espatlla, per exemple, una placa montserratina. En Joan havia de ser a dinar a casa però tenia la proposta d'anar al Faraó, a fer la Desig de Sol... un xic justet de temps, però podem provar-ho!
Fem l'aproximació pel camí de la Palomera i anem a buscar el collet des d'on es veu el Faraó. Baixem un xic i anem flanquejant pel cami oficial (es veuen marques grogues i vermelles, molt descolorides) i, quan estem més o menys a sota la canal, després d'una espècie de sifon que fa el camí, surt un corriolet a la dreta. Entre arítjols i fent un xic el senglar entrem a una canal i en sortim per l'esquerra quan s'endevina que hi ha possibilitats de fer-ho còmodament. Arribem a peu de via per un terreny un xic descompost i ja veiem tot el recorregut de la via.
Des del peu es veuen els dos parabolts de la primera tirada. Com que jo no tinc ganes de tibar, li cedeixo al Joan el tercer llarg, amb la qual cosa queda tot repartit. Comença en Joan!
La primera tirada, saltant una reunió opcional.El primer llarg "placa llastrosa" té dos parabolts. Hi ha una reunió que no fem i trobem dos parabolts més que ens porten al peu del desplom. En aquests dos llargs empalmats s'ha de vigilar on es posen les mans i els peus, però no té massa dificultat.
Arribant a la primera reunió.Començo el segon llarg i comprovo que extraploma de veritat:) Però cap problema, per un artificiero nostàlgic, jeje. El llarg està cosit i gairebé s'arriba a la reunió pedalant: a la darrera xapa, un A0 i uns passets de decisió i ja soc a la reunió.
El desplom desploma! (però els passos són còmodes)
En Joan afrontant la recta final del segon llarg.El tercer llarg té una sortida de la reunió on cal tibar un xic. Aquí he hagut d'apretar i posar-m'hi bé aprofitant que el Joan ha suggerit el camí. Després ve un tram més tranquil, una zona compacta on cal tornar a mirar-s'ho i tranquilitat per entrar a la reunió.
En Joan, als primers metres (durillos) de la tercera tirada.
Això són cantos!El darrer llarg va a buscar una savina primer i s'enfila al barret cimer seguint un diedret no massa compacte on he posat un tricam per entretenir-me. La reunió cimera és a la instal·lació de ràpel que ens porta a una vira una vintena de metres més avall. Aquí es va a buscar una aresta senzilla que hem assegurat amb la corda en un burí (del parabolt sols en queda l'espàrrec retorçat).
La baixada ha comportat alguna baralla amb la vegetació, però ha anat raonablemet bé pel que podia haver estat :) Finalment hem arribat a baix i a casa amb temps suficient perquè en Joan atengués els seus compromisos amb un retard mínim.
Faig una valoració molt positiva de la sortida: no he tingut cap molèstia tot i que he procurat tibar el mínim possible. El llarg difícil ha sortit bé... què més es pot demanar?
3 comentaris:
Una molt bona descripció de la sortida, Pere, i ja saps que et vaig veure molt bé, vista la lesió que tenies! A veure si hi tornem aviat!!
Ei Pere!, quina alegria tornar a veure actiu el blog. Endavant!
Sí, Ramon! Tornem a tibar-li, que ja tocava. Si tens algun projecte pendent, ja saps :)
Publica un comentari a l'entrada