Tarda al Mercadal Inferior

Avui hem estrenat l'horari de tarda amb una escapada al Mercadal Inferior amb l'Ernest i en Josep. Allà ens trobem amb més colla gaudint i lluitant les noves vies que s'hi han estat obrint darrerament. Segons comenten, per Sant Jordi podrem gaudir de la nova guia amb aquestes i moltes altres novetats!

Comencem fent una via suaveta, la Bigger City (V+/6a), la quarta línia de xapes començant per l'esquerra. La munta l'Ernest i la fem sense massa dificultats: anar fent, controlant de tant en tant, i amb algun pas de mirar-ho una mica més.

Començant l'activitat

 L'Ernest...

 ... i jo mateix a Bigger City.

A continuació l'Ernest es posa a Menjaorelles (6b) però prefereixo seguir escalfant amb un altre 6a, ja decotat, a l'esquerra de la primera: es tracta de Grindr Sorpresa (V+/6). Aquí la roca obliga a mirar-s'ho detingudament. De fet, a tot el Mercadal Inferior s'ha hagut de fer una bona feina de neteja. Aquesta també ha estat ben netejada, però tot i així he optat per fer algun pas més complicat per estalviar-me un possible ensurt. Surt similar a Bigger City, potser amb algun pas més delicat. Comparteixen reunió.

En Josep també ha preferit fer aquesta i després ens hem posat tots dos a Menjaorelles (6b). Aquí ja s'ha de tibar més: més vertical i menys presa. Algun passet llarg fins arribar a la zona compacte on hi ha el crux de la via. Cal anar a buscar els cantets, que hi són, però són xiquets! Una vegada xapat el pitó es surt cap a l'esquerra i queden uns metres finals més suaus, amb canto esplèndid, que recorda la Roca dels Arcs. Ha sortit anant amb decisió i tenint una idea de cap a quina banda cal moure's! Un viot!

 En Josep a Menjaorelles.

L'Ernest havia d'escalfar més per als seus projectes, així que ens hem posat a Botafumeiro (6b). Aquí la paret desploma que no és broma i, a més, flanqueja fortament a la dreta -d'aquí el nom. Per tant, val la pena desmuntar-la en top-rope, cosa que va perfecte: En Josep no vol pas fer-la i jo estic encantat de no haver de jugar-me-la. La primera xapa queda prou alta com perquè s'hagi de vigilar de no caure fins al replà de quatre metres més avall i una caiguda xapant la segona et portaria gairebé a la cota zero i no ho regalen pas! En top-rope resolc amb autoritat, perquè hi ha canto i curiosament el vaig encertant bastant bé. Curiosament, es manté la tensió (i la inflor dels braços) fins la R. Això tot i que des de sota podria semblar que la cosa afluixa a partir de la tercera xapa... no ho fa gaire, no. Un bon viot també, que recorda els desploms del Cargolaire, aquest a càrrec d'en Jortx i en X.B.

En top-rope al desplom de Botafumeiro.

Després d'aquesta ens n'anem a atacar els 40 metres de La Sardineta (7a). Millor dit, a veure com l'ataca l'Ernest que li havia fet algun intent anterior. Malauradament ell s'ha embolicat i ha fet una bona volada al primer tram dur. Després ha anat fent amb prou solvència! Segons diuen, la via té quatre parts: anar fent, tram dur (el més dur segons alguna opinió), anar fent i un altre tram dur al final.

 L'Anna (?) barallent-se a La Sardineta...

 ... i l'Ernest atacant el sostre final.

En Josep i jo li hem fet un tast en top-rope fins la meitat. Això per dos motius: un per l'hora, que no anem sobrats, i l'altre, perquè ens falten sopes (almenys a mi). De tota manera, he quedat ben content del meu intent. He fet bé el tram fàcil (6a+) (aquest amb una roca bona però no excel·lent) i m'he penjat bastant al primer mur, però he anat fent els passos. Encadenar-ho seria una altra història i fer-ho de primer una altra ben diferent encara, però m'ha anat prou bé!

Hem estat en aquesta darrera via amb bona companyia i hem tornat al cotxe plegats quan hem acabat aquests intents. Un bon sector on, malauradament, no hi ha gaire tria per sota del 7a, però encara me n'hi queda!