Avui hem tornat a Can Jorba, al Manantial. Des de que s'ha limitat l'accés amb cotxe que no havia estat per la zona. Amb l'Ernest ens hi hem acostat per La Vinya Nova. Des de l'aparcament, si cerquem la drecera, ens plantem a Can Jorba en poqueta estona. Arribats allà veiem que han canviat completament el camí d'accés. Ara està ben senyalitzat seguint la torrentera i realment és ben còmode.
L'Ernest va fort i decideix començar amb la Jes Extender (6b). Hi deixa les cintes perquè després em vindrà de gust fer-la, però jo començaré un xic més suau amb la Supersic (6a+). Començament guapo, amb bon canto i després més finura. Quan la vaig fer en top-rope fa uns mesos em va costar força més!
El meu pegue a Jes Extender.
Després l'Ernest fa la Polvet Galàctic (6b) i mentrestant arriba en Ramon, que també s'hi posa en top-rope. Té una ungla del peu negre i al·lucina amb els gats, així que en fa un tros només i baixa. Després em poso a Jes Extender (6b) on havia fracassat en top-rope i avui he anat molt bé.
A dalt l'Ernest, i a sota el Ramon a Polvet Galàctic.
En Ramon també en fa un tros i decideix que per avui ja ha escalat prou. Li suggereixo a l'Ernest que em munti la Ziga-Zaga (6c). Ell resol amb autoritat i jo faig el que puc. La primera meitat surt sense complicacions. A la repisa comença el tomàquet i vaig fent força bé, aguantant malgrat les ganes de penjar-me. Però en un punt ja vaig molt inflat i no veig clara la continuació i em penjo. Després de reposar un moment segueixo i l'acabo sense massa complicacions. Renoi, llàstima de pila perquè hagués pogut sortir a vista. Bé, realment el 2012 la vaig fer en top-rope, però en unes condicions tals que no em vaig quedar amb res...
L'Ernest a Ziga-Zaga.
Donat que no tinc pas forces per un segon pegue (la via són 35 metres) decidim relaxar-nos amb una via que sembla senzilla a l'esquerra del Mur de les Lamentacions. Deu ser una via de 6a ben xula, que ens ha servit per tancar la tarda després de molts metres escalats!
A la Via que Sembla Senzilla.
1 comentari:
El Manantial té una roca boníssima i les vies són un deu, llargues i mantingudes però en general sense passos impossibles...almenys dins els graus que m'hi he mogut jo.
A seguir tibant i gaudint!
Publica un comentari a l'entrada