dijous, 22 de novembre del 2012

Can Jorba. Manantial


Avui hem aprofitat la tarda per anar a Can Jorba amb en Pep, cap al sector del Manantial. Ja n'hi hem fet algunes, però encara quedava (i queda) feina.

En Pep suggereix escalfar amb la Liquenatus, però a mi no m'agrada especialment, així que ens posem a Supersic (6a+). Ha resultat una via de continuïtat, on no regalen pas res! Ha sortit, però ens ha semblat força dura -potser és que estem freds i aquesta ja et deixa escalfat... Van sortint coses i de tant en tant hi ha algun repòs, però hi ha alguns passets prou interessants.

 Als primers metres de Supersic.

Baixant, poso cintes a la veïna del costat, la Punta Bananas (6b+). El més difícil de la via són els primers metres: començament amb forats exigents i després un tram força llis. Més endavant, s'ha d'anar negociant mirant bé a dreta i esquerra, però es pot anar fent -de l'estil de la Supersic o, fins i tot, potser més senzilla. 

 En Pep a Punta Bananas.

I com a projecte del dia, en Pep duia de cap fer la Ziga zaga (6c). S'hi ha posat, amb la llum del dia ja apagant-se. El començament és d'anar fent, però després del canvi de paret hi ha alguns passos on hi ha cert tomàquet i s'han de mirar amb calma. Quan en Pep torna a ser a baix gairebé no queda claror i jo decideixo fer-li un tast en top-rope, amb el frontal en lloc del casc però. He pujat fletxat, sense temps de mirar gairebé res, quedant-me de tot allò que tocava i posant peus no sé gaire bé on i, per sorpresa meva, ha sortit neta! Quedarà pendent per al proper dia -on, de fet, tornaré a anar virtualment a vista, perquè si he de dir la veritat no recordo ni un únic pas!!

 Als primers metres de la Ziga zaga.

I avui sí que, ben fosc, cap al cotxe. Sort de la lluna perquè el meu frontal comença a dir prou...