Chani a la Falconera

Després d'uns dies caminant per Rodellar, avui tocava tancar l'any tocant roca. Amb en Xevi havíem dit d'anar a fer la Chani a la Falconera en companyia d'en Joan B., conegut del ciberespai, però amb qui no havia coincidit mai a la vida real. Ens hem plantat al port prou d'hora com per tenir fred mentre fem l'aproximació per la banda obaga. Arribats al coll amb el Pas de la Mala Dona trenquem cap a l'esquerra fins trobar una fita que indica un corriolet que en uns pocs metres ens porta a un pi des d'on comença l'aventura.

Començar rapelant té el seu punt, perquè saps que per sortir hauràs d'escalar sí o sí! Un primer ràpel ens deixa a la boca d'un avenc des d'on muntem el segon, aquest de 45 metres, fins a la sorra del peu de la cova. Una corda fixe ens ajuda a descendir lleugerament per anar a buscar la R0, a la paret esquerra de la cova, mirant el mar. 

Preparant la R0.

M'encordo i començo el primer llarg, una desgrimpada senzilla i un flanqueig fins la reunió, a la punta de l'esperó.

El segon comença per la vertical de la reunió. Al principi la roca té un tacte de marbre que no convida massa a escalar, però és el que hi ha. He posat un friend abans d'un pont de roca que es veu des de la reunió. Després n'hi ha un altre i un parell de claus més, en el crux de la tirada, quan toca flanquejar cap a la dreta. Després hi ha un díedre inclinat que es deixa fer prou bé i hi ha algun clau més fins arribar a la reunió, sobre un bloc. Es pot assegurar còmodament assegut, però els parabolts inox queden molt amunt, t'has de lligar a la mida justa!

Progressant per la segona tirada.

Els companys, entrant al díedre diagonal que porta a la reunió.

La tercera tirada comença recte amunt, a buscar una primera xapa a uns metres de la reunió. Un alien ajuda a anar a buscar una altra xapa des d'on es va en diagonal cap a la dreta fins a l'inici d'un díedre obert. Aquí es podria fer una reunió -hi ha qui la fa- i també es pot agafar una variant que va cap a l'esquerra. La nostra ressenya suggereix seguir, tot i que porto poques cintes. Hi ha un passet sobre roca un xic sobada, protegit per un parabolt. Després s'ha d'anar en diagonal a la dreta, en direcció a una xapa que queda sobre un bloc sortit. Passar el bloc torna a tenir un passet i de seguida ens posem a un díedre on es va pujant, llaçant alguna savina i algun pont de pedra. Aquí he hagut d'improvisar cintes exprés i he arribat ben escurat i amb força ròssec fins a la reunió (cadena + anella) en un replà a l'esquerra del díedre.

Als primers metres de la tercera tirada.

Els companys fan el canvi de reunió i li passo les cordes a en Xevi que ens conduirà fins al cim. La quarta tirada comença amb un pas de placa per entrar a la paret on cal tibar una mica. Després s'ha d'anar un xic a la dreta, seguint el camí més evident que acaba portant al díedre que es veu des de la reunió. Hi va havent alguna xapa i algun pitó i es pot amanir al gust!

Inici del quart llarg.

La darrera tirada és molt guapa però llàstima que és molt curta. Es veu una xapa rovellada que segurament no aguanta gaire més del seu pes però es poden posar aliens a gust. Un parabolt inox protegeix el pas de la tirada, on s'ha de tibar una mica, però amb bon canto, fins sortir a la reunió. Des d'aquí només s'han de remuntar uns metres fins al cim -probablement es pugui fer directe, però aleshores s'ha de muntar la R cimera.

Als darrers metres de la via. A partir d'aquí s'acaba la festa!

La via m'ha agradat pel seu conjunt. L'inici amb ràpel, la ubicació sobre el mar, la roca bona amb tacte agradable excepte al principi del segon llarg, el fet d'haver de posar alguns trastos, un itinerari ben trobat... Tot plegat fa un còctel prou agradable per una matinal ràpida. Tan ràpida que fins i tot hem parat a fer temps -amb una cervesa al davant- per no arribar massa d'hora a dinar. De material portava un joc de tascons (que no hem tocat), el parchís d'aliens (hem posat el groc i el vermell) i un joc de friends entre el camalot 0.75 i el 3. El 3 no l'hem posat i dels altres n'hem posat algun. Un bec de roca i una savina crec que completen el que hem posat. La via ha estat restaurada com per no haver de passar por a les reunions. Des d'aquí, gràcies als restauradors. Per cert, he fet l'aproximació amb tres capes i el cap ben tapat i he arribat al cim només amb una!