Avui hem sortit amb el Jordi M. i en Xevi. Teníem diverses alternatives entre mans, però al final hem decidit acostar-nos al Berguedà, a la Vinya, a fer la SuperAmics. La ressenya està aquí i me n'havien parlat prou bé. I, la veritat, la via és molt guapa. Totalment recomanable!
En Jordi es demana el primer llarg (6a+). Comença arrampat, sense dificultats fins un ressalt que sembla amenaçador però on hi surt molt bon canto. Després ve un tram suau i un nou ressalt que és on hi ha tomàquet. Anant de segon jo ho he encadenat, però amb dificultats. Es tracta d'un pas de bloc molt concentrat, de bombo, on has de pujar peus fins pillar una lateral que queda a l'esquerra amb la dreta -molt poc intuïtiu quan hi ets. Ho he vist al cap d'una bona estona d'anar-m'ho mirant i remirant. Després de tibar d'aquest canto s'agafa una regleta prou bona i la cosa s'acaba. Déu n'hi do! La resta de tirada és un passeig d'anar fent.
Al primer ressaltillo.
Estudiant el crux. Jo l'he fet per l'esquerra. També es veu
la fissura de la segona tirada... Fa més por del que després resulta.
Em poso al segon llarg (6b), que ressegueix una fissura que ralla un mur completament vertical. Sort que des de la R ja es veu que té canto per dins a la banda esquerra, que si no, seria una fissura yosemítica formidable. Per arribar-hi hi ha el crux de la via, que també m'ha costat de veure. Una invertida d'esquerra, pujar peus i estirada total per agafar la fissura amb la dreta. Fet això, bavaresa i anar aguantant amb canto bo, però vertical o més. Després la tirada s'ajeu una mica i acaba encetant una diagonal a esquerra ben marcada. Al mig hi trobem un passet finet i un altre al final, però es deixen fer bé. Un llarg molt guapo, amb un pas força més dur que els altres.
A la diagonal d'entrada a la R2. Hi ha passets fins.
En Xevi es posa al tercer llarg i tiba de metall sense miraments. A mi m'ha sortit de segon, però després d'una relliscada! Hi ha dos moviments clau, un per arribar a una llastra que es veu bona des de baix, on crec recordar que he anat un xic per la dreta. L'altre és per agafar-se a un fissura de dits. Al primer intent ho he encarat per la vertical de la fissura però com que és estreta i vertical he pringat. Al segon intent he fet bavaresa tibant per la dreta i ha sortit la mar de bé. Després, terreny vertical seguit d'un tram desplomat però amb canto generós. Una tirada molt guapa que acaba a un banc des d'on es pot reposar còmodament.
Primer crux per pillar la llastra. Després, anar a buscar la fissura.
Hem rapelat per la instal·lació de la Èlia fins la darrera R (R2) de la Xavi de Borredà. Des d'aquí m'he posat a fer el darrer llarg d'aquesta via (6a+), el que sembla més guapo de tots. Té un passet allà on ja s'endevina que hi ha tomàquet: per entrar al mur final i anar resseguint una fissureta. Movent bé els peus surt sense massa complicacions. Després continua mantingut, però es deixa fer, amb ocasions de reposar amb força comoditat. Acaba en lleugera diagonal a l'esquerra.
Darrer llarg de la Xavi. El tram difícil és fins un tinc els peus.
Hem tornat a rapelar, ara fins la R1 de la Xavi i des d'aquí un altre fins al terra. Després de recollir trastos proposo acabar de cremar cartutxos fent esportiva a la Vinya i em poso a Teula Trencada (6b). Aquesta m'ha semblat molt dura pel grau proposat! He anat encadenant fins la quarta o cinquena xapa, esbufegant. Aquí m'he embolicat per anar cap al díedre i m'he penjat. Diria que toca pujar fins al sostre primer i després flanquejar a l'esquerra a pillar el canto lateral que s'endevina bo. Més amunt hi torna a haver un pas dur que m'ha costat bastants intents. Des d'una mà a la fissura dreta a buscar un forat a la fissura esquerra, pujar peus, estirar-se fins un rom i xapar com es pugui. Després, anar fent... M'he penjat un munt de vegades... Potser té truc amagat, perquè si no no s'explica que només sigui 6b... Els companys opten per no posar-s'hi i amb això hem donat per acabada la matinal.
Al primer tram de Teula Trencada.
La SuperAmics és una via molt recomanable! Tots els llargs són guapos. La única pega és que la dificultat està concentrada en un tram força curt de cada llarg. Però la roca és molt bona i l'equipament fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada