dilluns, 16 d’agost del 2021

Portalet / Pic d'Estremere. Pirineos con Frontera

Marxem uns dies cap a la Vall del Tena amb el Pep. Feia moltíssims anys que jo no feia un rock-trip. Avui, de fet, és la continuació del que hem estat fent a la zona d'Orlú, però parant un dia a casa per reposar. Sortim tranquil·lament al matí i arribem a la zona del Portalet abans de les 12. Demanem alguna cosa per menjar i decidim posar-nos a Pirineos con Frontera. Malgrat ser llarga i amb trams difícils (en lliure) pensem que ens en sortirem sense problemes.

Amb la panxa una mica plena comencem l'aproximació, sortint de la zona turística per l'esquerra. Es troba un corriol que va en direcció a l'Agulla del Portalet i després passa cap a peu de via. La xarxa està plena d'informació. Nosaltres portem la guia del Luichy que també està prou bé!

L'Agulla del Portalet està farcida de cordades i a la nostra via també sol haver-hi overbooking. Entrar-hi tard té avantatges!

El primer llarg comença amb uns passos verticals de decisió. Després ve terreny suau i un mur vertical força dur (Ae o 6b+, segons la ressenya). Al mur hi ha uns passos estranys, cal anar per la dreta, tibant de llastres invertides i faig un xapatge a l'alçada de la panxa. Aquí hi ha una presa bona invertida però es mou!! Segurament no caurà, si no ho ha fet fins ara, però fa iuiu... Aquí reposo un moment però de seguida veig la continuació. Ha sortit tot en lliure, però no he encadenat, potser perquè m'ha pillat en fred.

Jo mateix, al primer llarg. Després de la placa inicial (dalt) i al muret dur (baix).


En Pep, vist des de la R1, lluitant!

En Pep ataca el segon llarg, que comença lleugerament desplomat, seguint un diedre. En un punt troba rastres d'un abandonament i realment s'ha d'apretar, però ho treu sense complicacions. Fem la reunió després d'una desgrimpada cap a un collet, de forma que ja es podrà atacar la tercera tirada directament.


En Pep, al segon llarg.


Arribant a la R2...

Em poso a la tercera, que comença amb un mur vertical força difícil (6b+) segons el llibre. He de lluitar-lo, però aconsegueixo encadenar-lo tot i que costa de llegir alguns passos. Aquí també hi ha tibades de invertits i moviments ben curiosos! Empalmo amb el següent llarg (II) per tal de poder atacar la tirada que ens ve.


He empalmat el segon i el tercer llarg. El Portalet al fons, amb música
a tot drap que inundava la pau de les muntanyes...

S'hi posa en Pep, resseguint una vira que puja en diagonal a l'esquerra fins que toca acostar-se al sostret i superar-lo. És un pas que recorda la Roca dels Arcs, amb bon canto, però de tibar-li amb ganes (6a).


Atacant el sostret.

A continuació ve el llarg més dur (Ae/6a o 6c), el nostre cinquè llarg. M'hi poso seguint la línia de xapes, amb dubtes sobre què m'hi trobaré. L'escalada és peculiar, amb molts passos on s'ha de tibar de llastres, alguna de les quals fa pinta de dubtosa i tot. Cal negociar els passos amb cura, navegant adequadament per la dreta de la línia de xapes i creuant a l'esquerra quan el terreny sembla demanar-ho. Suo de valent però aconsegueixo encadenar aquest tram. Després hi ha un tram que permet relaxar-se i una altra apretada, també durilla, on s'ha de treballar de valent. Després d'un pitó trobem la reunió, força penjada al buit, des d'on es poden fer unes bones fotos al que va de segon. Les cordes pengen, el que demostra com de desplomat és aquest llarg.


Aquí hi haurà feina...


En Pep, vist des de la R penjada.
 

Al sisè llarg en Pep surt de la reunió per l'esquerra, seguint un díedre que va a sobre d'un petit gendarme (V). Sembla que hi ha una variant per la dreta de la que només hem vist el primer bolt. Després ve terreny més suau fins la reunió.

En Pep, sortint de les dificultats del llarg.
 

L'altra tirada, la setena, té pinta de no ser senzilla i, efectivament, té el seu què (6a). Hi ha un pas a bloc per superar un ressalt. Després es ressegueix la fissura en diagonal a l'esquerra i toca sortir cap a la dreta. Aquest pas se'm fa força estrany fins que trobo la posició per fer-lo amb una certa comoditat. Per sort, hi ha bon canto, cosa que permet mirar-s'ho i remirar-s'ho al gust.


M'he estat una estona amb la pota dreta empotrada per veure una forma còmoda de sortir...
 

El següent llarg ens acosta a una rampa herbosa on en Pep munta reunió en algun punt. Mirant la ressenya a posteriori, sembla que es podria continuar rampa amunt fins a alguna altra banda...

Ataco el llarg final, el nostre novè, fent un tram de rampa herbosa i terrosa i un tros de canal fins que toca passar a la placa de la dreta. Això està ben assegurat, malgrat ser senzill. Passant a la placa de la dreta ja hi ha alguns passos interessants. Estan ben assegurats, però una caiguda aquí, amb la reunió llunyana, tindria conseqüències no massa agradables... A la part final hi ha uns passos de bavaresa que segurament podrien ser V+.


Dues vistes del darrer llarg. La boira se'ns ha anat acostant, sense ser mai amenaçadora.

La via m'ha agradat molt. Es fa molt i això es nota perquè en algun punt la roca està gastada, tot i ser una via "nova" de 2008. La dificultat màxima en lliure segurament és de 6b+ però resulta ràpida de fer. Des de la reunió cimera ens traiem els trastos i enfilem un corriolet al que s'hi afegeix el caminet que ve de la cresta que ve de l'Agulla del Portalet.


Aquest que treu el nas darrera la boira... el Midi!

Seguim el camí fins que prenem un trencall a mà dreta que ens acabarà portant més o menys al recorregut que hem fet servir al principi i d'aquí al cotxe. L'aproximació és curta, d'uns 30-40 minuts, el descens és força còmode i la via és molt guapa. No és estrany que es faci moltíssim! Ara que, per repeticions, segur que Escalada Pirenaica a l'Agulla del Portalet en té el doble o més: nosaltres hi hem vist un munt de cordades només aquesta tarda!

A sota, una ressenya d'internet, del Luichy. No coincideix exactament amb el que surt al llibre, però s'hi aproxima força.