Amb en Pep hem fet una escapada d'un parell de dies cap a la zona d'Orlú, amb la idea de fer una via a la Dent demà dormint a Ax-Les-Thermes i aprofitar el dia d'avui per fer una vieta a la zona de Le Pujol.
Al final penjo una ressenya de la zona, indicant el que volíem fer, en verd, i el que vam fer, en groc.
Per arribar al sector, cal anar fins la Maison des Loups i seguir carretera amunt. En un punt trobarem un caminet a mà dreta que porta a un pontet sobre el rierol. Vol dir que ens hem passat i hem de tornar enrere uns 300 metres i aparcar en un aixamplament que hi ha baixant a mà dreta. Baixem una cinquantena de metres a peu i veurem un corriolet que surt per la dreta i s'endinsa al bosc. Fita i marques de pintura. Es van seguint les traces de camí fins a peu de paret, amb una bona pujada. Suem de valent!
A peu de paret toca localitzar les vies i ens costa força perquè no hi ha cap referència gaire clara. A la dreta de tot ens sembla que comença La Basero, però no és així i resulta que ens posem a Le Pich.
Començo jo sobre terreny granític d'adherència, cosa a la que no estic gaire acostumat. Suposadament ha de ser un 5b, però en algun lloc faig equilibris dels bons, agafant-me de nyapes minúscules i confiant en els peus. Al lloc que trobo més complicat després m'adono que he errat i calia anar per l'esquerra. Tot i això, ens hem posat a un 5c+, que ja encaixa una mica més. La reunió és en un replanet, travessant un petit bosquet.
Al primer llarg. Tombat, però exigent!
En Pep ataca el segon llarg. Segons la idea original hauria de ser 5b+ és a dir un punt més difícil que el que hem fet. Realment, però, ara estem a La Fajol (6b). Curiosament coincideix que també aquí a la R1 hi ha una bifurcació de vies, com a La Basero... Comença en Pep i ha de penjar-se i tibar en A0 en diversos llocs. Després posa un friend en un alejillo i es planta a sota d'un ressalt d'on no s'atreveix a sortir. Baixa i m'hi poso jo.
En Pep, lluitant el segon llarg...
Els primers passos em surten però fent filigranes i dient aiaiai. Arribo on s'ha quedat en Pep i m'ho miro i remiro per diversos llocs. Finalment m'atreveixo a fer l'apretada que cal per superar el pas i em quedo en terreny difícil encara fins la propera xapa. Després la cosa sembla que es suavitza fins on penso que hi ha la reunió... però no! Veig una xapa a sobre d'un sostre: la via continua per allà. Ara ja tinc clar que no estem a la via correcta i penso que arribaré a la xapa i em despenjaré, perquè no tinc ganes de tibar com un animal sense saber on em poso.
Però quan arribo a xapar, veig que podré sortir del sostre amb relativa solvència i decideixo continuar. Després ve una placa amb bonyets prou bons i hi ha xapes, sense abusar, però sense passar excessiva por. I arribo a la reunió havent encadenat un llarg molt exigent. Consultant el croquis ara ja veig on ens hem posat, un llarg guapo, però molt exigent i amb airet entre xapes.
Quan arriba en Pep li plantejo les opcions que tenim i decidim continuar per Le Pich (de la que n'hem fet una variant): queda un llarg de 5b+ (enllacem ja amb la quarta tirada de Le Pich) i un de 6a (la cinquena de Le Pich i quart llarg per la nostra combinació.
En Pep, fent el sostret del segon llarg.
En Pep es posa al 5b+ i el treu amb solvència, malgrat un pas cabronet que hi ha per superar un ressaltillo lleugerament desplomat. Però quan veu la tirada següent no ho veu gens clar!
Anant a buscar la 4a tirada de Le Pich. Al ressaltillo.
Hemos venido a jugar, que es diu, així que em poso al darrer llarg (6a). Uns passets d'equilibri fins xapar el primer bolt de la zona difícil i toca treure-li l'entrellat al que ve, que és més que vertical. Jo he resolt tibant amb esquerra d'unes nyapes fins que, estirant-me a tope, he pillat una fissureta/llastra de la que he pogut tibar en bavaresa. Ara ve una zona atlètica però amb bon canto. Després venen alguns moviments d'equilibri i algun ressaltillo delicat, però el més difícil és l'estirada del principi.
A les darreres dificultats de la via.
Hem passat una calor de mil parells de c... A la primera reunió em cremava el casc (blanc) quan el tocava. El mateix passava amb els mosquetons de les cintes! Brutal! Després, més amunt, ha començat a córrer una mica d'aire de forma que el casc ja no cremava. Però hem suat la gota gorda, tot i que portàvem aigua a dojo. Al darrer llarg, la roca es notava cremant. A la primera reunió m'he anat despenjant uns metres avall fins tenir ombra dels arbrets mentre en Pep lluitava amb el segon llarg. I, per sort, la reunió cimera també està a l'ombra, si no, hagués mort.
Baixem amb tres ràpels segons el croquis que adjunto a sota, tunejat de la web del CAF.
Per arribar al peu de la via que volíem fer originalment caldria pujar uns metres resseguint la roca, grimpant uns passets fins un replanet. Si un s'hi fixa, allà hi ha tres espàrrecs de parabolt rovellats, que potser indiquen les tres vies que comencen allà, la #11, #13 i la #15, segons la web del CAF. Però comencen més que juntes! Com a referència, a la #7 es veu penjar una baga esblanqueïda...
La calor que hem passat ens fa aparèixer dubtes sobre el pla de demà, la Dent d'Orlú, però ens hi posarem igualment! Un cop tret el material, aprofitem el rierol que passa a la vora per banyar-nos en un tollet. Com canvia la cosa després d'aquesta remullada! És la diferència entre estar viu i estar mig zombie!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada