8 pel Puigsacalm

Avui hem fet una sortida de muntanya amb nens sense nens perquè estaven amb el cau. Uns quants pares hem decidit fer un 8 pel Puigsacalm: pujada a les antenes de Puig Corneli per la canal dels ganxos*, Puig de Llops, Puigsacalm, camí dels burros, les Olletes i Joanetes de nou.

Hem estrenat el tunel de Bracons per arribar a Joanetes. Hem aparcat a la darrera sortida del poble, en un costat d'un camí. D'aquí surten marques grogues que ens indiquen la canal dels ganxos, passant per un indret anomenat "el Barret".

Durant l'aproximació al Barret

Passat el barret, entrem a la canal on hi ha unes bones varilles de ferro per agafar-se i algun graó en els llocs estratègics.

La Rosa i jo al tram més "ferrat" de la canal...

...i la Gemma uns metres més amunt.

Si estem atents, trobarem un desviament a la dreta que ens mena a un balconet amb vistes esplèndides des d'on podem tocar una campaneta.

La campaneta, en un balconet privilegiat

Seguim fins a les antenes del cim sense més contratemps. Des d'aquí cal baixar un xic en direcció a l'ermita de Santa Magdalena del Mont i cap a l'esquerra fins trobar una bifurcació que ens porta, entre altres, al Puigsacalm per dos itineraris: el Puig de Llops i el camí dels burros. Optem pels llops i ens plantem al Puig de Llops, un mirador privilegiat des d'on es veu el Puigsacalm carena enllà.

Des del Puig de Llops, mirant cap a les antenes.

Una passejadeta ens porta a la creu del cim del Puigsacalm, on ens trobarem amb gent que ha vingut per diversos camins.

Els expedicionaris al cim del Puigsacalm. Un més dels 100 a la butxaca!

De tornada optem pel camí dels burros que continua seguint la carena en la direcció que portàvem fins trobar un creuament on es pot anar al coll de Bracons o al pas dels burros, el nostre! El camí és aeri i voreja la base de la muralla del Puigsacalm.

La Rosa, flanquejant pel peu de la muralla, al camí dels burros.

En conseqüència, fa diverses entrades i sortides i pujades i baixades. Hem arribat al trencall llops/burros i hem tornat a Santa Magdalena, on hem dinat amb la resta del grup que ha fet una volta del 8.

Hem baixat per Les Olletes, una cova-ermita ben interessant i hem anat flanquejant pel bosc, seguint el camí, barrat sovint per arbres caiguts a les darreres nevades.

Quan el bosc s'obre en una esplanada, cal estar atents a no seguir la pista en què s'ha anat convertint el camí i estar a l'aguait d'uns pals de fusta que ens indiquen el camí més o menys directe a Joanetes, passant per diverses cases enrunades.

Al darrer tram de la tornada.

Marques grogues pràcticament arreu. A prop de Joanetes les marques grogues ens porten per la pista però una gran fita ens indica un corriolet que ens portarà de nou al cotxe.

* Mentre anava fent el post he vist en altres llocs que en realitat hem pujat per la canal nova o canal fosca, segons les fonts. Sembla ser que la canal dels ganxos va per l'esquerra d'aquesta. Després del pontet del Barret cal anar a l'esquerra i no a la dreta com hem fet.

Zurita

Aquest cap de setmana les nenes estan de travessa amb el cau. Una bona excusa per anar a escalar sense presses amb la Rosa junt amb en Pep i la M. Alba. El destí escollit, Zurita, un lloc ressenyat al Vèrtex # 222. A més d'aquí, també es pot trobar bona informació al web del comando Zurita.

Hem començat pel Sector Curiós, fent la via #7 IV+, que serveix perque la Rosa torni a recordar el moviment de l'escalada. La via té algun pas de mirar-s'ho.

La Rosa a la via #7

A continuació hem anat cap a la dreta, a tastar la magnífica placa solcada per les vies #14 i #15. Ambdues vies són precioses. La #14 (6a) segueix una línia de forats en diagonal i comparteix reunió amb la #15 (6a+), aquesta amb algun pas de tibar-li bastantet. Han anat sortint sense problemes, també a la Rosa.

Jo mateix a la via #14

La Rosa a la via #14

Després, hem fet la #12, Comando Zurita (6a). Comença en diagonal cap a l'esquerra, seguint una fissura discontinua per continuar després superant un petit sostret i una panxeta abans de la reunió. La placa inicial té passos llargs, molt llisos de peus. Després, es va fent bé. Èxit, també! Aquí la Rosa ha tancat caixa i s'ha limitat a assegurar-me a partir d'aquí.

La M. Alba a la Comando Zurita

A continuació ens hem desplaçat cap al sectoret de més a l'esquerra, el sector Comando Zurita, on he fet la Guineu del Pirineu. Té uns passos d'entrada durs (6b) i després es va fent molt millor (6a). A continuació m'he despenjat posant les cintes i després he fet el díedre de la via que va per la seva esquerra, la #5 (6b). Un primer tram en díedre i bavaresa, superar un sostret i sortir a una placa magnífica, compartint reunió amb l'anterior.

Jo mateix a la via #5

Per acabar, la #2, La Perra de la Laia (6a). D'entrada sembla una via més pirinenca, amb díedres i fissures, però acaba essent una via amb algun pas plaquero prou canyero.

I jo mateix a la Perra de la Laia

Mentre nosaltres anàvem fent, en Pep i la M. Alba han anat fent també un munt de vies. Aviat se les acabaran, tenint en compte que ahir també varen estar aquí!

Calders

Aquesta tarda ens hem acostat a Calders, sector desploms, amb en Tati i en Manel. Com que en Tati havia quedat per escalar i fer política, en Manel i jo ens hem anat assegurant mútuament.

Hem començat per la Calavera (6a) i hem seguit per Entrerrocs (6b) que jo pensava que no havia fet encara. Sort del blog que em recorda que sí que m'hi havia posat!

Després, cap al projecte del dia, la Panxacontent (6c). En Tati ens hi ha posat cintes i jo he fet un primer intent que ha acabat bé però amb reposos. En Manel, l'ha fet la mar de bé i hem anat a reposar veient com tiben els bons. Després, un segon intent a la Panxacontent, pitjor que l'anterior.

Desmonto la via fent la Primera Línia (6a) i en Manel fa un parell de pegues a la Bèstia Parda, on controla bé tots els moviments. A la propera, cau. Espero que la Panxacontent, també, però la tibada dels plans és massa!

Més Roure

Com que l'altre dia ens van quedar projectes pendents, avui hem tornat al Roure (Can Placa). Avui he començat pel diedret (via #4 -des de l'esquerra: Colla Pessigolla V+) per recomanació d'en Tati a qui n'hi havien parlat bé. Es una vieta amb un munt d'assegurances, molt bona fins una zona més herbosa/trencadota. Allà la línia de bolts va per la placa de l'esquerra tot i que es segueix pel díedre. Aquí la via va perdent el seu encant.

Després m'he posat a la via #2 Mona Simona absolutament a vista. Sols recordava de la ressenya que era més senzilla que la #1. Està graduada de 6b/6c així que deu voltar el 6b+. Surt prou bé i suposa un plus de moral que ha anat bé perquè la següent me l'ha tornat a deixar a lloc.

Hem continuat per la part de la dreta on en Tati s'ha enfrontat al 7c+ que té l'entrada comuna amb el 7a que jo he intentat (Opció Geomètrica). El mestre ha complert després de muntar la via i jo he fracassat estrepitosament anant des de baix i amb menys estrèpit, però fracàs també, en un segon intent en top-rope. El flanqueig a la dreta després de la bifurcació de les vies és inhumà...

Per acabar en Tati ha fet la via #4 (per l'esquerra) del sector dret, una via que ell no havia fet i que té un 7a i un 7b a la seva dreta. Jo l'he feta en top-rope i ha sortit amb una caiguda (una relliscada al tram xungo, molt llis de peus). Deu ser 6c/6c+?

En Tati, a la darrera via del dia

I ens n'hem tornat, ben contents de gaudir d'aquesta zona.

Els Roures

Aquesta tarda hem anat a Els Roures (realment anomenat Can Placa) amb en Tati. Es tractava de visitar un pany de paret que han estat equipant n'Ernest i en Pepe. Les vies queden a l'esquerra de la zona existent fins al moment i hi trobarem 8 vies. D'esquerra a dreta: 6c/6c+, 6b/c, 6c+/7a, 5+ (díedre), 6b (químics), 6c, 6b i 6a.

En Tati al 6b del mig de "les tres de la dreta"

Les tres vies de la dreta comparteixen una bona reunió i van molt juntes. Les tres són molt guapes, plaqueres, amb alguns passos mà-peu interessants. Jo he començat per la dreta i he anat fent el 6a, el 6b i el 6c, aquest darrer al segon intent. Després m'he posat al 6b de químics, que ha sortit a la primera, encara que s'ha hagut de lluitar.

En Tati n'ha anat tastant algunes, a destacar el 6c+/7a on hi ha fet un pas molt xungo, però embutxacant-se'l! També ha fet el metre impossible, amb un metre (gairebé) impossible. Per acabar, m'ha muntat el 7a/7a+ que hi ha a la seva dreta perquè jo tastés la taula del 7. Els passos s'han anat veient i aïlladament han anat mig sortint...

En Tati havent superat el metre impossible

Cap al Revolt

Avui tant el Ramon com jo teníem el matí disponible i ens hem acostat al Revolt de l'Àliga. Hem vist unes vietes, aparentment de V, que no havia tastat encara i que podien servir al Ramon per retrobar el gesto... i ens hi hem posat.

Hem començat per la Tsnumis (V). Una placa sense gaires problemes, amb algun bloc dubtós però aparentment bo. En acabat ens hem posat a la del costat esquerre, la Besamala d'idèntica graduació però bastant més difícil.

En Ramon a Besamala (V+). A la seva dreta, Tsnumis i,
més a la dreta, l'esperó de la Filet del Tanga

Per donar un respir al Ramon, he anat a la Despertaferro (6b) que havia quedat pendent d'una altra visita. Avui l'he engalomada i puc confirmar que és de les més recomanables. Llevat dels primers metres, on la roca és mediocre i amb algun canto reforçat amb sica, la resta va per molt bon terreny durant un bon grapat de metres.

Tornant cap a la primera zona, m'he posat a la Filet del Tanga (6a) on he fracassat a vista. Ha calgut un segon intent després d'estudiar l'entrada, estranya i durilla pel grau. En Ramon s'hi ha posat i deu n'hi do com se n'ha sortit!

Com que encara anava bé de forces m'he posat a Laia (6b), que ha sortit a vista. Comença amb un desplomillo dur però amb canto on jo he deixat de xapar el segon químic (caldria petar-se molt) i he anat directe al tercer. Després, quatre xapes més, sense massa dificultats.

Per rematar el matí, ens hem ficat a la tranquila Stradivarius (V+) on en Ramon ha acabat de rebentar-se fent-li un intent de primer.

Recollida de trastos i cap a casa després de gaudir d'un matí de sol esplèndid. En dies com aquests ningú no hauria de quedar-se a casa!

Sembrar i recollir

L'altre dia van quedar alguns projectes pendents a Calders Sud. Això és motiu més que suficient per tornar-hi... i hi hem tornat!

Avui hem començat amb l'Aprenent (6a+). Malgrat que té una entrada força explosiva, ha sortit i m'he donat per escalfat! Hem continuat amb la seva veïna, Gambit de Dama (6b). Avui sí que ha sortit, tot i que ha calgut tibar bastant!

Amb aquests èxits a la butxaca encara he anat a atacar la via de l'esperó (6b) que vaig tastar el darrer dia i també me l'he embutxacada :)

En Tati ha estat lluitant amb Can Bromo. Serveixin les fotos d'aquest post per mostrar el brutal recorregut...

En Tati als primers moviments de Can Bromo

Un xic més amunt, amb el sol amagant-se darrera el mirador.

Amb menys desplom però no menys dificultat

En acabar encara he tingut temps de tastar el que ha quedat de projecte per al proper dia, la Perdulari (6b+). Excepte l'entrada, he pogut controlar tots els moviments. Ja caurà algun dia!