Aquest blog és una eina per recordar-me les vies que faig. Abans em feia una ressenya en paper de totes i cadascuna de les ascensions, però no hi detallava cap impressió concreta. Segurament això fa que no guardi cap record especial de la primera vegada que vaig fer l'Electric Ladyland llevat de la bavaresa.
Malgrat aquesta manca de memòria, diria que la Pany, que abans feiem en 5 llargs en comptes dels actuals 3, no era la selva en que està en el moment actual: li aniria bé un bon repàs amb l'aixada i les tisores de podar. En les condicions actuals, si hom vol aprofitar la fissura, ha de lluitar contra la vegetació; i, si no, cal fer més acrobàcies del compte.
El primer llarg (50m) està raonablement equipat, però cal mirar-s'ho i suar-lo de valent. Si no, pregunteu-li a en Jortx (qui es va demanar la bavaresa), que va haver de lluitar-lo sota el sol, abans que ens atrapés l'ombra al segon llarg. Arribo a la reunió ben servit i em toca el segon.
La dificultat és un xic inferior, però diria que sols hi ha un pitó i una reunió opcional en els 50m de recorregut. L'inici, en ramonage, ens porta a la placa, en díedre, i novament a la placa.
L'inici del segon llarg
Es pot assegurar bé a la major part del recorregut però hi ha alguna zona on cal anar tirant sense possibilitats de posar res en un bon tros. Igual a sota la vegetació hi ha algun ferro podrit... Arribo a la reunió suant de valent, després de 100m seguits d'escalada atlètica, no pas especialment fàcil i, a més, tensa.
El tercer llarg tampoc no és per tirar coets: vegetació, i placa terrosa.
El quart, que correspon a l'inici de l'Electric Ladyland pròpiament dita té un inici digne de "derribos Arias". Un primer tram resseguint una llastra per l'esquerra i superant un terreny terrós per arribar a la fissura on es pot posar alguna cosa. Després, roca menys dolenta fins una xapa. Aquí m'he entretingut a arrencar unes plantes i he posat un friend perquè no es veia cap més assegurança. Per sort, apareixen algunes escarpes amb cordinos d'època que acompanyen fins la reunió.
Al díedre del quart llarg
Darrers passos del quart llarg
Al següent llarg, la roca millora, cosa que no és difícil. La sortida de la reunió està assegurada amb bones xapes per continuar amb un díedre d'anar fent. Es van trobant assegurances, amb falsa reunió inclosa, tot i que hi ha alguna excursió en terreny prou difícil abans d'arribar a les darreres xapes del llarg, de les que tibem sense miraments.
L'inici de la cinquena tirada, amb la millor roca fins al moment
Vista des de la R5
Al llarg del sostre la roca és, fins i tot, bona -tot i que ni la toco! No posem res, però m'he d'estirar bastant al darrer pas de flanqueig del sostre.
Estirant-me al llarg d'artifo
En Jortx, tibant a l'entrada a la R6
Després, el llarg de la bavaresa, espectacular i aeri. Fent l'A0 que porta a la llastra ja se m'enrampen els braços: els esforços fets en llargs anteriors ja passen factura!
L'objectiu de la via!
Vista espectacular de la bavaresa
La bavaresa en sí no és especialment difícil: bon canto, peus raonables i roca aceptable. A la línia de xapes que mena a la reunió en Jortx ha de fer una bona sortideta en lliure per salvar el parabolt petat.
Em toca el següent llarg i compleixo malgrat l'estat en què estic. Això sí, tocant bastant de ferro! L'entrada a la reunió, amb un pas durillo, és la guinda. Arribo a la reunió ben baldat, però amb la satisfacció de la feina feta. També aquí hi ha alguns trams amb roca dubtosa i visita a la vegetació.
El darrer llarg difícil, per terreny variable
Finalment, el darrer llarg, de flanqueig, un passeig.
El resum podria ser: una via de traçat elegant per roca que no es pot qualificar de "bona" enlloc. Són llargs atractius, la major part del 5è, el 7è (el que justifica la via) i un tros del 8è. Alguns trams del 1er i 2n llargs, tot el tercer, i la meitat del 4rt són autèntics rostolls. La resta, és suportable. Sincerament, en tenia un record global millor.
Material: cintes llargues, camalots fins al 3, aliens, tascons i un pedal.
Todtnauer Klettergarten. Der Hauptfelsen
Unsere Clàudia an der ersten Tour...
...die der kleine Johannes auch schafft!
Mònica an der zweiten Tour.
Und hier ist Hannah an derselben Stelle.
Das bin ich an der ersten, schwierigen Tour. Die nächste läuft direkt rechts davon.
Rosa kämpft sich auch durch diese Tour.
