Cargolaire

Al Cargolaire hi havia fet força activitat, però d'un temps ençà que el tenia força oblidat. Fa uns dies hi vam treure la pols amb el Pep i el Mario i avui hi he tornat amb l'Ernest. He de reconèixer que la nova guia hi té alguna cosa a veure :)

Avui hem començat també amb Tarda de Sant Joan (V).

A continuació hem fet la Mercisu (V), sense massa dificultats.

A Mercisu.

D'aquí ens hem posat a El Vanguardista (6b). Aquí ja cal tibar-hi una mica. Per sort, encara recordava la forma com la feina, arribant a la reunió des de l'esquerra. Aquest encadene serà el màxim d'avui...

A El Vanguardista.

Després d'aquí ens hem posat a Brams (6b). Aquí també s'ha de tibar de valent. Però, tot i que recordava més o menys el moviment, quan m'he estirat fins al bec de la dreta no m'hi he agafat prou bé i he preferit penjar-me. Realment, es tractava d'agafar-s'hi una mica millor, és a dir, un xic més endins. D'aquí ja toca sortir amb gandes enormes. Serà projecte per la propera visita...

A Brams. Malauradament, no l'he encadenat!

D'aquí ens n'hem anat a La Panxeta dels Collons (6b+). Com el nom indica, és una panxeta que no és senzilla. Toca estirar-se fins a una regleta de dretes, cosa que s'aconsegueix prou bé. I d'aquí s'ha d'arribar a quelcom acceptable per l'esquerra, però entremig hi ha uns moviments que no he descobert ni per baix ni per dalt.

La Panxeta... té la seva tela.

A continuació, ens hem posat a Canvi d'Aires (6c+). El company acabarà fent-la, però jo no aconsegueixo fer gran cosa. Després de Nadal, havent menjat torrons, potser...

Joc de llums interessant a Canvi d'Aires.

Avui tocava buscar zones arrecerades del vent. Aquí hem estat la mar de bé! Queden projectes pendents per altres visites: serà la segona volta a moltes vies que havia encadenant fa molt temps ;)

Balcó de Santaïna

Al Balcó de Santaïna hi havia anat dues vegades, al 2009, quan es començaven a obrir les primeres vies. Per cert, veig que la guia diu, erròniament, que moltes vies són del 2010... Anàvem amb el Josep i l'Ernest, però el darrer s'ha afegit amb un grup de Navàs que també eren senars.

Recordava una escalada peculiar, sobre conglomerat molt diferent del montserratí, que et deixava inflat en poca estona. Memòria correcta!

L'Ernest proposa començar per un 6b nou, El Boig de Casserres (6b), que no surt a la guia, a l'esquerra de Amanece que no es Poco (6a+). Una via amb una entrada explosiva i un desplom de collons no ens sembla la millor forma de començar el dia...

Escalfar amb desploms bloqueros, no gràcies ;)

Així que en Josep i jo decidim començar per l'esperó QWERTYPOIUY (V+). Una via que no sé si havia fet, curta però interessant. I no, la roca no es trenca, o no es trenca gaire (jo he tirat avall alguna cosa amb el peu).

 

Escalfant com toca amb un V+.

A continuació en Josep té l'amabilitat de posar cintes a Amanece que no es Poco (6a+) tot i que ha de penjar-se a molts llocs. Una mica acollonido decideixo posar-m'hi des de sota i l'encadeno. Hi ha uns quants trams que em semblen durs i he d'anar espolsant braços des de la segona xapa! Per sort, vaig trobant els llocs que em permeten anar reposant i acabo sortint de les dificultats amb un somriure d'orella a orella. Baixo ben embutifarrat, cosa atípica per sols 6a+...

Encadenant amb dificultats el 6a+.

Després fem la via nova, El Boig de Casserres (6b) en top-rope. El primer pas és un llançament que encerto prou bé. Després una pujada de peus dura i toca estirar-se a pillar un canto bo per la dreta... cosa que no aconsegueixo fer a la primera i m'he de penjar. Torna a tocar llançament i ara sí que trobo la forma de posar-me a sobre del relleix. A partir d'aquí toca anar escalant, però surt canto. El desplom és molt desplomat, però hi ha canto. Ho m'he agafat en el còdol característic amb la dreta i després he anat pillant canto que m'ha permès posar-me sobre el desplom amb dignitat. A partir d'aquí, anar fent...

El 6b es deixa fer... en top-rope!

En Josep ja no farà cap més via, no està motivat darrerament. Jo em poso a 6è Aniversari (6b) bastant a l'esquerra d'on estàvem. La via comença en una alzina i té uns primers metres ben curiosos. Les xapes queden bastant a la dreta. Després es creua en diagonal i es va fent bé fins un ressalt lleugerament desplomat. Aquí he buscat camí una mica per l'esquerra i passar després a la vertical de la xapa. Ho he hagut de donar tot per no penjar-me però al final aconsegueixo situar-me amb certa comoditat i reposar una mica. Queden uns metres amb una panxa final que em fa entrar dubtes. Per sort, hi ha bona presa per pillar un còdol bo i d'aquí una remada fins a un altre, bo també. M'he quedat més que satisfet!

(foto)

I per acabar la sessió, encara he fet Ronnin (6a), a l'esquerra d'aquesta. Una placa que ja es veu punyetera i que ho va sent a mida que vas pujant. Toca tibar de foradets força xics i moure peus a llocs que fan pinta de sobats però que -oh meravella- no rellisquen. Bastant agònica.

 (foto)

I aquí hem recollit trastos i avall! Per escalar aquí s'han de menjar sopes -o acostumar-se a aquesta escalada...

 

 

Berga. Racó Tranquil

Matinal de Racó Tranquil amb l'Ernest. Feia 13 anys que hi vaig fer la primera visita i 6 des de la segona, cosa que vol dir que no recordava gairebé res... Hem començat per la Diedrín (V). Xula amb un passet de decisió al mig.

A l'única via suau del sector.

A continuació ens n'hem anat a la Gerard (6b). No és que jo em senti molt fort, però no hi ha res més assequible aquí! A aquesta via hi havia fallat a la segona visita, així que avui podria ser un bon projecte. Doncs me l'he embutxacada, lluitant-la però. Als volts de la tercera o quarta xapa hi ha un pas curiós, on jo he anat per la dreta per superar un ressaltillo. Aquí m'he quedat bastant pillat, però he pogut anar negociant nyapetes i tal per anar pujant. Després, ve el crux de la via on has d'anar pujant peus, tibar d'una regleta vertical amb l'esquerra i estirar fins pillar una rebava acceptable per la dreta.

Encadenant el projecte del dia: Gerard (6b).

 

Decidim continuar amb un 6b+, el primer de tots, Keops (6b+). Aquí ja veig que les tibades són bastant bloqueres i decideixo fer-la en top-rope. Els passos van sortint, però s'ha d'haver tastat abans! Jo m'he penjat  molts cops...

A Keops.

 

L'Ernest té ganes de tibar i es posa a Mirall del Passat (6c+). El crux de la via està al segon químic, on s'ha de tibar d'una llastreta invertida bastant merdosa fins pillar quelcom bo per l'esquerra. Jo ho provo en top-rope, però no trobo la manera de posar-m'hi bé i acabo fent A0. La resta és ben xula i va sortint molt bé. A la darrera xapa em penjo perquè també hi ha una tibada que no m'ha semblat evident d'entrada. Després, ha sortit. Si aconsegueixo fer el crux algun dia la via és factible (que és el mateix que no dir res, ho sé).

El mestre, a Mirall del Passat.  

 

I L'Ernest encara li ha fet un tast a la del Tati. Jo no! Hem estat força bé, sobretot l'estona que ha fet un sol radiant. Després, no tant -a l'ombra feia fresqueta!

Penyes de Can Marcer

Avui tocava visitar un sector nou, les Penyes de Can Marcer. És un sector amb ombra al matí, però avui no havia de fer massa fred. Hem començat fet la via #2 (6a). Via de moviments estranys, que conserva equipament antic però amb xapes. M'ha sembla poc evident. 

 

A la primera del dia. Equipament pre-històric, amb un pitó que,
més que per palanca, treballa per molla.

Després hem fet la #3 (6a+). Llarga, amb algun moviment exigent, però més franca i evident que l'anterior. En Ramon segueix fent anar el coco i les ataca de primer i se'n surt amb algun repòs.

Tibant més...

A continuació fem la #5 (6b). Llarga, amb moviments xulos i variats. Molt recomanable!

 

Molts metre de bona via.

I per acabar la #6 (6b+). Un viot, amb molts moviments, de continuïtat amb dos passos més durs: el primer a l'indret del desplom i el segon a la darrera part. Aquí he estat a un tris de deixar-me anar i penjar-me, però he trobat una regleta millor per la dreta, una altra per l'esquerra i, poc a poc, m'he refet. Engalomar-la a vista ha estat un subidon!

I la cirereta del dia, la #6, que ha sortit a vista!

El Ramon s'ha posat a la #15 (6a+) amb un pas bloquero al principi i la resta, anar fent.

Una mica més de relax a la #15

L'Ernest ha acabat la sessió d'avui fent la #7 (6b+), si no vaig errat.

El nostre guia, tibant-li a la #7.

La ressenya, extreta de l'skalatopi:

 

Gravera

Avui he tornat a la gravera. No és que sigui un sector al que li tingui gaire apreci, però els companys, en Casi, en Josep i n'Ernest hi tenen feina i a mi em convé escalar sigui el que sigui.

Escric això bastants dies més tard, així que no recordo gaire què vaig fer-hi. Crec que vaig escalfar amb Sapastrús (6a). Després em vaig deixar enganyar a fer la Diagonal du Yul (6b), un suposat 6b on s'ha de fer molts moviments molt exigents. Evidentment, en top-rope i, evidentment, penjant-me diverses vegades. Crec que és una via que no encadenaré mai de la vida, ni que algun dia ho intenti...

Després vaig fer Patum per Tothom (6a), que no havia fet i que encadeno (olè!) i Roc Kuyons (6a+), que ja havia fet i que no encadeno. Mentrestant, la canalla es baralla amb Asfixia (7a+) i Tocapi (7a)...

 

La canalla, fent de les seves...

 

..i el nen, també.

Una matinal sense massa trascendència... M'he embutxacat dos 6a's, però!

Recuperació a Collbató

Les escales són traïdores: quan menys t'ho esperes, t'apareixen més graons quan penses que ja els has baixat tots. I aleshores toca parar una temporada i que els lligaments es vagin refent. Avui era un bon moment per comprovar que tot segueix a lloc, així que amb en Pep ens hem acostat a la zona d'Els Graus. Poca aproximació, roca que s'asseca ràpid i vies per escalar sense haver de patir molt.

Hem començat per l'Agulla dels Marges, amb la Bronko (V+). La primera del dia, la primera després de molts dies. Quan toca fer força amb el peu, apareixen dubtes però poc a poc es van esvaint. Bona via!

Entrant en matèria.

A continuació, em poso a Maleïda Al·lèrgia (V+). Roca molt sobada, però segueix sent cantelluda.

Metres verticals amb bon canto, sobat.

Aprofitem per posar cintes a la veïna de l'esquerra, Soldado Azul (6a+). Té els primers metres delicats. Després una zona més suau i un ressalt on hi ha bon canto.

En Pep, tibant-li fort.

Seguim amb Rhinoceroscript (V+), amb una zona vertical interessant que en Pep resol per l'esquerra i jo per la dreta.

L'altra via "suau".

Posem cintes a Poma Poma (6a+). Aquesta és força més atlètica, amb una tibada forta per pillar un bidit a la fissura. D'aquí ja es pot anar a buscar una bona bústia. Jo segueixo per l'esquerra, però segurament es pot seguir recte, també amb bon canto.

Foto amb núvol fotogènic a Poma Poma.

No m'he recordat que la reunió era compartida amb la veïna de la dreta, Tsunami sobre Bono (V+). Aquí hi ha la segona xapa a desmà i després venen algunes tibades xules.

Segona xapa risky.

Tenim companyia a la dreta i ens n'anem a la roca de sobre, la Placa de la Poma, on fem Gamarús Alegre (6a). Li suggereixo a en Pep que s'hi posi i la treu sense despentinar-se, malgrat el desplomet que demana una mica. Avui l'he fet per l'esquerra, com ell. Diria que és més agraït així.

Fent el Gamarús Alegre ;).

I per acabar, fem la Pinxos no Morunos (V+). Guapa via, amb la primera xapa a can pixa.

A la darrera del dia hi ha braços que demanen pausa ja...

I amb això ens donem per satisfets: hem fet 8 vies, no molt llargues, però que demanen que hi escalis. He tingut bones sensacions, tot i que el peu se m'infla una mica. Poc a poc, podré tornar-hi!

Cargolaire

Avui hem anat al Cargolaire amb en Pep i en Mario. Ells no hi han estat mai i pot ser una bona opció per al dia que tenim.

Comencem amb Tarda de Sant Joan (V), el típic díedre amb una entrada a la reunió ben estranya.

A continuació, Inevitable Destí (V), un xic a la dreta de l'anterior. Uns passets de col·locació al principi, un pas de finura al mig i un altre de molta finura per entrar a la reunió. Guapa.

En Mario, a la segona del dia.

Després en posem a Mercisu (V). Díedre-bavaresa amb formacions molt xules i un pas de decisió per passar a la dreta, a agafar la bavaresa invertida sota el sostre. Reunió molt a la dreta.

En Pep, a Mercisu.

D'aquí anem a La Barraca (6a). Finura en diagonal cap a l'esquerra, amb una entrada a la reunió on s'han de mirar els moviments.

A La Barraca.

Després em poso a L'Orgia de la Tarda (6c). Pensava que era 6b i pensava que potser sortiria (a vista, després de mots anys de fer-la). Però m'he hagut de penjar perquè hi ha algun moviment gens evident, a sobre amb canto molt xic i lleugerament desplomat.

Aprofito el top-rope per fer Maleïda Grollera (6c). M'ho he de mirar en un punt penjant de la corda. A la sortida, toca anar un xic per l'esquerra...

Lluitant al 6c.

I per acabar la matinal, La Noia de Calders (V), força cap a l'esquerra, ja al sector El Meandre. Una via llargueta (en comparació) i disfrutona.

En Mario, a La Noia de Calders.

La sessió d'avui ha servit perquè els companys veiessin que hi ha vies fàcils aquí, que pensaven que tot eren mega-desploms. D'aquests n'hi ha, i tant, però no tot ho és, per sort!