Dersu Uzala i Díedre Tall d'Oca a Coll Roig

Avui ens n'hem anat amb l'Ernest a fer via llarga. Ell ha estat a Coll Roig fa uns dies i té ganes de tatxar coses... Jo hi havia estat una vegada on vam haver de buscar camins practicables entre molts coberts de regalims d'aigua.

Avui hem començat fent la Dersu Uzala. Tenim algun dubte per localitzar l'inici, però no té pèrdua. Cal travessar la tanca de peu de paret, enfilar-se uns metres, i flanquejar a la dreta. La R0 està damunt d'un bloc característic. Començo jo amb un primer llarg que és d'anar fent excepte un passet d'adherència que agafa en fred. Anar fent i ben assegurat.

L'Ernest, des de la R1. 

A la segona tirada hi trobem un inici fàcil fins a una placa compacta. Aquí s'ha d'anar una mica per la dreta i confiar en l'adherència. Fet això, després es deixa fer molt bé. La via segueix una fissureta en diagonal a l'esquerra. La llastra que es veu a la foto de sota és de la via veïna de la dreta -molt fotogènica per cert!

Al segon llarg, una zona fineta... 

Toca canvi de reunió i un tercer llarg que jo ha havia fet. Inici molt sobat i patinós on s'ha d'anar amb compte. Hi ha gent que ho fa en A0, però amb equilibri i apretant una mica surt ben bé. Després queden alguns moviments no trivials, però ja amb molt bon canto.

Tercera tirada. 

Enllacem el canvi de reunió amb la darrera tirada, que segueix una mena d'aresta (cap a l'esquerra de la vertical de la R3) fins arribar al cim i a la instal·lació de ràpel. Un ràpel curt (20 m) ens deixa a terra i toca caminar avall.

******

Aproximem al Díedre Tall d'Oca creuant en diagonal a la dreta des de la porteta petita que hi ha a la tanca (és a dir, més avall del punt on hem creuat la tanca abans). Anem pujant en diagonal per un corriolet, creuar les altres vies (Ullets d'Esmeralda...) i arribem al peu de via.

Faig el primer llarg. Hi trobem algun químic i algun que jo no veig. Per tant, poso un camalot lila o verd per assegurar la jugada. En un punt hi ha una roca super crunchy, amb una adherència total, a no ser que es trenquin les punxes. Aviat s'arriba a la reunió en una repisa còmode on pots triar sol o ombra (quan hi hem arribat nosaltres)

El segon llarg és dur. Uns primers metres d'anar fent, amb una bústia picada que fa possible el que segurament seria impossible fins a entrar al díedre més que llis. Toca anar pujant mig empotrant (versió Ernest), mig bavaresa (versió meva) fins al punt on s'ha de creuar a la canalera de l'esquerra. Aquí m'ha quedat un gat empotrat a la fissura i m'he hagut d'agafar de la cinta per poder treure'l! Per creuar, jo he acabat agafant-me d'un canto alt a la paret de la dreta i he fet un moviment estrany fins pillar una mica la canalera per poder-hi entrar... uff, quin pas! Després, la canaleta és anar fent, més que res aguantant el dolor d'empotrar-hi el gat dret. En algun lloc hi ha un alejillo estrany i innecessari on l'Ernest ha posat un pont de roca.

Al principi de la zona agònica del segon llarg. 

En poso a la tercera tirada malgrat l'aspecte desencoratjador que té. Els primers metres són extremadament llisos a la paret de l'esquerra i la fissura és gairebé cega. M'he estat molta estona mirant-ho sense decidir-me fins al final: primera falange del índex aguantant-se en un forat de la fissura, esquerra baixa i pujar peu esquerre en adherència(!). Tot aguanta i pillo on bon canto que permet xapar el segon químic. Després bavaresa a tope durant uns metres, posar un camalot lila i arribar al tercer amb les polsacions altes. Després ve un terreny més amable per situar-se a la vertical de l'altra fissura. Algun alejillo que, finalment, no estressa tant com sembla i després sí, la fissura final. Un química a la dreta protegeix la cosa però no es veu res més... Pujo una mica, miro, m'inflo, no ho veig clar i baixo i em penjo. Torno a pujar, poso un camalot vermell, no ho veig clar (la paret dreta escup enfora) i m'hi penjo. Ho remiro i faig alguns moviments díedre amunt fins trobar un punt on puc fer oposició peu dret-genoll dret, en una espècie de repòs. No porto cap friend més gran i no hi ha gran cosa a banda de la fissura, roma, de mal treballar. Al cap d'una estona aconsegueixo moure'm amunt... i veig un químic a la meva esquena, a la paret de la dreta, quan ja estic per sobre seu! Queden uns metres d'anar fent...

I donant-ho tot al darrer llarg. 

Al darrer llarg ho he donat tot, sort que era el darrer perquè si no, no sé si hagués rendit gaire! Com al primer llarg, no he vist un dels químics... cosa xunga si tenim en compte que no abunden gaire. Tot i això, el tram és obligadíssim i dur. Ha sortit en lliure (sense encadenar) però donant-ho tot. Per treure-li un puntillo un camalot del #2 m'hagués ajudat mentalment.

Després he vist que l'Ernest ha suat tinta als primers metres d'aquest llarg, anant de segon... Ens diu alguna cosa!

La via és molt bona, però dura. Val la pena portar algun trasto, perquè la via té ferro però no tot. I això és cosa estranya veient la quantitat de ferro que hi ha en l'entorn de la zona....

També estaria bé posar alguna marca al peu de les vies per situar-les ara que n'han sortit de noves arreu. Novament, després de la quantitat de ferro que hi ha, no crec que vingui d'una marca que ajudi a situar-se: i si no, que ho demanin als companys de Vic del costa que, volent fer A, han acabat fent B;)

Pel que fa a material, la Dersu Uzala està equipada i a la Tall d'Oca mola dur camalots del 0.5 al 2.

Les ressenyes, del Joan Asin, aquí:

L'Estany

Avui he "exigit" anar a algun sector on toqui el sol a peu de via, perquè fa un fred que pela. Tothom hi ha accedit de bon grat, però ;)

Així que ens hem plantat al Racó Tranquil, ben d'hora ben d'hora. Tan d'hora que encara toca l'ombra al primer tram de la via que tenim pensat fer servir per escalfar: Disneylandia (6a+).

A Disneylandia ja hi havia estat una vegada. I vaig haver de fer A1 per fer el crux! Sí, sí: no em vaig haver de penjar, o bé fer una tibada de cinta, no. Peu a la baga en plan clàssic i amunt! Avui els companys m'han volgut convèncer de que hi ha manera de fer-la. Comença el Josep i m'ensenya una forma de fer l'entrada que segurament és la menys traumàtica: un xic per l'esquerra. I arribar al crux des de l'esquerra també, pillat d'una bona llastra. Aquí toca anar obrint el peu dret i anar portant l'esquerre cap al centre per equilibrar-se. Després, moure mà esquerra a (enlloc) i estirar la dreta a pillar una lateral bona a la fissura. Moviment gràcil i sortir de les dificultats! La resta de via es pot anar fent bé, amb alguna ziga-zaga i algun passet de mirar-s'ho més amunt. Per sort, l'Ernest, pare de la criatura, també té dificultats importants quan s'entesta a fer el crux d'una forma més directa...

A Disneylandia.

A continuació, en Josep es posa a La Selva Esmeralda (6b). Jo prefereixo anar suau i em busco la vida a Finet i pel Mig (V), cap a la dreta del sector. Una vieta d'anar fent, prou agradable!

En Josep a La Selva Esmeralda. 

Després em poso a La Selva Esmeralda (6b) a vista i em surt. Primer tram amb bon canto, negociant bé algun moviment. Després s'entra en terreny que és vertical o més i s'ha de treballar. Pujar peus poc a poc per la dreta fins pillar algun canto que s'endevina bo per l'esquerra i pillar-ne algun de bo per la dreta. Després, una remuntada que et deixa en un terreny amb dotzenes de foradets, dels quals algun és bo. Jo em trobo fent una tibada inhumana d'un bidit de dreta que se les porta. Després veuré que hi havia un forat raonablement bo un pam més a la dreta... En fi. Per sort he aguantat i he pogut anar tirant amunt fins la R. Molt bon gust de boca. Un viot llarguet, guapo i variat.

I jo mateix, a La Selva Esmeralda.

Després toca fer l'indi. L'Ernest s'està barallant amb El Llamp i el Tro (7a+) i ja es veu que una lluita així ha de ser dura... Per sort, hi ha possibilitat de fer un top-rope a la Variant de l'Edu (6c) i en Josep s'anima i la fa prou bé. Jo també m'animo, però la faig fatal! Fa molt de temps que no tibo en desploms i no aconsegueixo encadenar uns quants moviment seguits: m'he de penjar constantment! Això, deixant de banda el mur d'entrada, vertical i exigent, però que es deixaria fer. En fi, aquí hi tindria feina per estona!

L'Ernest, tibant fort!

En Josep i jo, lluitant la Variant de l'Edu. 

Amb això ens donem per satisfets i tirem cap a casa.

Més Racó Tranquil

Avui hem tornat al Racó Tranquil amb l'Ernest i un parell de companys. Hem comença al sectoret d'Els Raconets i hi hem fet una bona colla de vies.

Hem començat fent Mecenes a Dotzenes(6a) i De 2 en 2 (6a). Les dues seguides per escalfar, que el dia és fred (o molt fred) i les vies curtes! A la segona cal fer-hi alguna tibada més que a la primera...

A Mecenes a Dotzenes

Després faig Verkami (6a+), sense dificultats i a continuació em poso a Mamatus (6b+). Aquí hi ha algun pas ben curiós: hi ha una zona on tot és rom i toca anar movent-se. Algun moviment aleatori, però al final acaba sortint! Serà la bona del dia!

Engalomant Mamatus! Una bona alegria avui.

A continuació, encara em poso a la #50 (V+). És la via més "llarga" del sectoret, que no vol dir que ho sigui gaire! I és ben recomanable!

D'aquí ens n'anem al sector de dalt, on l'Ernest em munta el que ha de ser el meu projecte del dia: Environament (6a+). És un dels pocs 6a+ on hi he hagut de fer diversos intents: un dia en top-rope, que va sortir agonitzant; l'altre dia amb volada a la zona difícil... Avui m'hi poso amb alegria i decisió. Faig el crux d'una altra forma, per la dreta com l'ha fet l'Ernest. Però hi ha un moviment on no m'atreveixo a fiar-me dels peus perquè la roca està polida... i em penjo! Acabo fent el pas i tiro amunt. A la darrera xapa, avui em sento més valent i no m'hi he de penjar com l'altre dia... Torna a quedar com a projecte pendent perquè he baixat amb zero ganes de tornar-hi avui... En fi!

Fracassant (novament) a Environament.

Mentre els companys van fent de les seves (l'Ernest es baralla amb Ski-Free (6c+)) quan és el meu torn em poso a  Clàssic (6a+). Una via sinuosa, on hi ha uns passos ben difícils al flanqueig i algun més després de fer-lo. A mi m'ha costat un lloc on he intentat xapar havent pujat massa i m'ha costat trobar el punt d'equilibri per fer-ho. Però ha sortit a vista sense contratemps. Menys mal!

L'Ernest, a Ski-Free.

 

Jo mateix, a  Clàssic.

 

Al final hem escalat la mar de bé al sol. Als peus de via calia tapar-se un xic, però ja se sap: som a l'hivern!

 

Ermita de Montalegre

Amb en Pep hem anat a cercar zona arrecerada i assolellada. La idea inicial era anar al Solàrium, a Camarasa, però quan arribem veiem que haurem d'esperar una bona estona fins que hi toqui el sol... Coses de la vida! Així que decidim fer uns quilòmetres més fins a l'Ermita de Montalegre, on el Pep ha estat fa no massa i jo li havia fet un parell de visites fa un temps. Curiosament, sempre ha estat el pla B i això que la zona és ben guapa!

Avui anem al sector del Panellet i comencem per Ei, ei, ei (6a). La via comença d'anar fent, però aviat té una zona complicada (fina): primer s'ha de passar a la dreta amb força carinyo i, després de xapar, toca superar un ressalt llis on has de confiar d'una nyapa per l'esquerra i una lateral roma mentre et superes sobre el peu dret. M'ha costat de veure i no seré l'únic! Més amunt, toca superar un desplomet, però amb bon canto. Via llarga i guapa, com totes les que farem avui!

Escalfant a la primera del dia. Serà quan més sol tinguem!

A continuació ens posem a Ai,ai, ai (V+) a l'esquerra del díedre. Aquesta és una via atlètica, alpina, amb un tram de díedre on has de pujar sense veure la següent xapa i trobar-la a la dreta, passada l'aresta. El pas de creuar l'aresta és més espectacular que difícil, però no és evident. I després ve un tram on s'ha d'escalar, amb alejillo inclòs per arribar a la reunió en terreny més senzill. No m'ha semblat gaire senzilla!

En Pep, fent amb solvència Ai, ai, ai.

Després fem la que dóna nom al sector, Lo Panellet (6a+), a la seva esquerra. Algun tram de finura, un ressaltillo vertical on es pot anar per la dreta i per l'esquerra de la xapa i continuar un xic per l'esquerra, en terreny més senzill. Un passet en un ressalt per arribar a l'aresta i entrar al díedre que ens mena a la reunió. 

A Lo Panellet.

Poso cintes a Ui, ui, ui (6b) a l'esquerra de l'anterior. La part de baix és guapa i d'anar fent. El tomàquet està al mur compacte al darrer terç de la via, fins i tot lleugerament desplomat. Aquí s'han d'anar pujant peus aprofitant preses laterals, així, en díedre tot i ser una placa! Es pilla algun canto bo i toca el crux de la via: esquerra a una regleta i creure-s'ho. Es va pillant alguna cosa més bona i, finalment, surts de les dificultats. Un pas durillo i la resta, agradable de fer.

Al mur del 6b.

Baixant em miro una via nova que no surt a la ressenya. Jo l'he marcat amb A. Per aquí hi volta el seu equipador i ens diu que era un 7a. Després vindrà algú altre i parlarà de 6c o 6c+. Jo me la miro baixant i després li faig un pegue en top-rope, que surt després d'haver vist els passos a la baixada.

Mentrestant, el Pep farà un top-rope a Ouiea (6a), que és la tercera via que va a parar a la mateixa reunió.

En Pep, a Ouiea.

Quan em toca a mi, li faig un pegue a la A des de baix i l'encadeno! La part dura també és al mur final. La cosa va de laterals, alguna de xica i molt tallant, per abastar una llastra de primera falange que es treballa amb mà esquerra tibant en lateral. Una pujada de peus en bavaresa des de la mateixa llastra permet pillar un dau bo per l'esquerra al final de la fissureta. Bon canto per xapar. Aleshores l'altre moviment dur: creuar mà esquerra a una aresta/llastra merdosa que es tiba en lateral i pillar una llastreta bona per la dreta. Controlar peus i ja ets fora de les dificultats. Avui que no pensava tibar-li gaire, m'he emportat un bon regal. Opino que deu estar entre 6c i 6c+. Bona!

Engalomant la dura del sectoret! Un bon regal per al nou any.

I així, després de 6 pegues de 30 metres en molt bona roca, donem per amortitzada la sortida! L'equipador del Retaule ens comenta que més a la dreta i tot del Carquinyoli hi està obrint algunes vies d'esportiva. A ell li hem d'agrair un munt de vies per aquí i uns peus de via esplèndidament arranjats. Moltes gràcies per la bona feina feta. Tocarà fer una visita a aquestes novetats! 

Les ressenyes del Retaule, Panellet i Carquinyoli, aquí:

Castell de Subirats

Després de molt de temps, hem tornat a quedar amb l'Ana. Ella proposa alguna zona del Penedès i al final ens hem plantat al Castell de Subirats.

Hem començat per les vies senzilles del sectoret El Triangle. Ho poso en cursiva perquè estan més que sobades! De fet, a la primera via, la El Matat (IV+) m'han relliscat els peus i m'he quedat penjat de braços a la primera xapa! La primera xapa és la més difícil de superar, després la cosa es suavitza i a la part final torna a redreçar-se força, amb bon canto, però cal moure's! Un bon quintu o més.

A la primera del dia, més difícil que les de la seva esquerra.

Després hem fet la de la seva esquerra, també un IV+. Més suau tot ell, inclosa l'entrada a la reunió, més amable. I crec recordar que també hem fet l'altre, de la mateixa graduació.

A continuació m'he posat a Popurri (6a). Anar fent fins al ressalt final, on s'ha de donar la talla, i de quina manera! Zona lleugerament desplomada, amb una fissura que sols és acceptable en algun punt (tot i que està magnesiada tota ella) on cal fer una bona tibada fins pillar un punt on, en bavaresa, et mous i surts bé. Peus de marbre... una agonia! Entrada a la reunió amb canto bo i generós, però en desplom també. Guapa via, però molt dura! L'Ana la fa en top-rope i li cal ajuda, no m'estranya... Quin 6a (i a l'App de Climb Around, la posen de V+! però allà les anteriors estan de III... no comment)

Lluitant al muret del 6a.

Després hem anat cap a la dreta, al sector Cinema. Aquí hem fet Hot Dog (V), entrant per la Destierro de un Animal, per problemes d'orientació... Via guapa, amb un díedre final xulo, que l'Ana fa de primera també.

A Hot Dog.

A continuació, fem la de la seva esquerra, la Almorrana Sangrienta (V+). Té un començament estrany, amb la primera xapa a can pixa i roca pse. Després ve un tram senzill, amb xapes allunyades, però correctes. I aleshores ve un ressalt vertical o més, on s'ha de tibar una mica. Cal decidir-se per abocar-se a sobre el desplom, a la dreta, i va apareixent canto. Curiosament, el pas més estrany és per arribar a la reunió, on sembla que s'acaben les bones preses... L'Ana la fa des de baix i la gaudeix!

A Almorrana Sangrienta. El nom desagradable segurament fa referència a
la primera part de la via. El ressalt final val la pena!

I per acabar el matí, ens hem posat a Destierro de un Animal (V+). Passos guapos a la primera meitat i les complicacions apareixen a la part final, on es redreça i es torna tècnic i fi. La reunió queda força a la dreta, compartida amb altres vies.

Avui hem pogut escalar prou bé: les dues darreres vegades hi havia trobat la roca molla! De gent també n'hi ha vingut força, però hem pogut escalar sense fer-nos nosa. Ha estat un bon final d'any!

Roc Negre

Amb en Xevi i en Pep ens n'hem anat al Roc Negre, a escalar una estona al sol sense complicacions.

Hem començat per Jarto de To (6a). Aquí hi ha una entrada on s'ha de tibar una mica. Si trobes els cantos bons a la fissura, es fa bé. Si no... hi ha més feina. Després venen uns metres més fins, amb algun moviment de mirar-s'ho. I l'entrada a la reunió és exigent!

Començant la sessió...

Després hem fet la Nando Multumesc (6a) a la seva dreta. Aquesta és força més senzilla que l'anterior, llevat de l'entrada al díedre final. Aquí hi ha el pas de la via, amb un moviment sobre regletes que té el seu què. Al díedre toca espatarrar-se i gaudir dels moviments per sortir-ne amb un pas espectacular però amb bon canto. La reunió està a una zona tombada, que fa que la corda fregui una mica.

En Xevi en acció.

D'aquí hem passat cap a al dreta, on jo tenia algunes vies pendents. En primer lloc, m'he posat a Pebre Negre (6b). No entenc com és que no m'hi havia posat abans! És un viot! Començament un xic per la dreta, aprofitant una fissura. Després toca creuar el fil de l'esperó amb un moviment xulo. I a partir d'aquí ja s'ha de tibar! Al principi hi ha el moviment més delicat, on s'ha de visualitzar els moviments un cop estàs ja en ple desplom. Una tibada estranya et porta ja a bons cantos que acompanyen gairebé fins la reunió. Aquí jo hi ha trobat un moment on t'ho has de mirar, però es fa bé. Una via espectacular!

A Pebre Negre.

A continuació, m'he posat a Ratpenat Desnonat (6b+). Vaig posant cintes fins a superar el primer crux. Aquí xapo i em penjo, perquè hi he entrat molt forçat. Acabo el pegue posant cintes i penjant-me en un parell de llocs més i després li faig el pegue bo. Al primer crux he optat per anar una mica més recte amunt des del bustiot lateral que no he trobat anant a vista i creuar a la dreta pel bon canto. Després venen uns metres suaus per tornar a apretar sobre regletilles. Després, un altre moviment dur fins pillar un bec des d'on s'arriba a la reunió amb comoditat. No esperava fer tanta bona feina, avui! El Pep li fa un pegue en top-rope. Hi ha algun pas que se li resisteix, però lluita de valent!

Avui també ha caigut el Ratpenat Desnonat!

En Pep encara es posa de primer i posant cintes a Fang i Setge (6a+). A mitja via canvia cap a Super Tram (6a+) perquè alguna xapa costa de veure -realment van molt a prop. Ho va fent bé fins al pas dur que hi ha per sortir del desplomet, on s'ha de penjar. Per acabar el dia d'avui, jo també m'hi poso i confirmo que hi ha alguns moviments de finura a la part de baix i una bona tibadeta a la part final!

I la sessió ha donat per això. En Xevi ha optat per no tibar més del compte i ha aparcat els gats a partir de la Pebre Negre. Jo he acabat fent 6 pegues amb prou metres, que no està malament!

Més Racó Tranquil

Avui hem tornat al Racó Tranquil amb l'Ernest i el Josep. A mi no em convé tibar gaire perquè tinc lleugeres molèsties al bíceps, així que em dedicaré a fer cosa suau: Començarem per Waka-Waka (V+), seguirem per Yeke-Yeke (6a) i per Mecotazo (6a). Jo em saltaré la Coca de Llardons (6a) que ja la tinc encadenada de fa temps i em posaré a Allarga't Bastó (6a) mentre els companys fan la Minseta (6c+).  Per acabar, faré Crema Catalana (6a+) i amb això tindré cinc vies ben xules, de força finura.

A Yeke-Yeke hi ha algun pas de finura ben fina! El mateix passa a Mecotazo, que a més té el desplomet per arribar a la reunió on calen passos de decisió! Per contra, la del Bastó és molt més suau que les altres. I a la Crema Catalana tornes a haver de donar la talla. 

Els companys es barallen a la Minseta amb resultats diversos. L'Ernest encara acaba posant-se a la Petadits, amb la solvència que el caracteritza!

Començant per la part esquerre...

 

 

 

Passets interessantíssims a Mecotazo.

 

 

Els companys, a Minseta.

 

Més suavitat a Allarga't Bastó.

 

 

Acabant la feina a Crema Catalana.

Al final han estat una bona colla de metres ben guapos, sobre bona roca. Estil verdonià, això sí: aquest que ara ja no està gaire de moda!