Tarda d'Ós

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat a la Cova de l'Ós. Malauradament, pel camí d'aproximació ens hem entretingut i el Pana s'ha passat de llarg les oportunitats d'escalfament raonables ;)

Així que l'Ernest s'ha posat a posar cintes al que podria ser el projecte del dia, El Moll de l'Ós , (6b+) segons algun lloc, (6c) segons altres opinions, entre les quals, la meva. A aquesta via ja li havia fet algun tast i ja tenia clar que l'hauria de lluitar.

Així doncs, jo "escalfo" a les vies sense nom #10 (No Name#6) (III) i #12 (No Name #5) (III), la segona d'elles en top-rope i tot... M'emporto un encadene a vista, que serà la única cosa que encadenaré avui.

L'Ernest monta El Moll reposant en diversos llocs. El Pana intenta fer-ho, en top-rope però a sac, i fracassa. Jo li faig un top-rope en plan suau, penjant-me de tant en tant, i vaig treient els passos. Al segon pegue en top-rope, el Pana la treu i jo també.

El Moll de l'Ós.

Mentrestant, l'Ernest es treu l'espina de Les Flors (6c) i tatxa. I, per acabar, aprofitem per fer-li un top-rope a la via #22 (No Name#8) (7a). L'Ernest l'ha provada un cop en top-rope i li ha sortit. Al Pana li han sortit els passos i a mi també. Podria ser un projecte si no fos perquè les xapes allunyen... Potser posant alguns allargos podria sortir.

Les Flors. L'Ernest tatxant-la!

Hem fet alguna activitat, que és del que es tractava. Jo, dos pegues al 6c i un al 7a, no em queixo pas, perquè són llargs de debò! El 6c però ja està bastant sobadet.... Del 7a no hi ha fotos...

Familiar a Carboneres

Avui hem sortit amb la Clàudia i la Rosa. Sortida familiar, que feia moltíssim temps que no en fèiem cap! Hem anat a Carboneres, que s'ha de caminar poquet i a la Clàudia no li convé. 

Quan arribem a peu de via ja hi ha una altra cordada, acompanyats del seu bebè. Nosaltres volem començar amb suavitat i ens posem a la Variant lo Petitó (IV+). Començament molt suau, un muret que s'ha de saber llegir i un flanqueig prou llarg. Les darreres xapes, sobre una placa llisa, fan una certa por, però la via flanqueja bastant més, de forma que no cal atacar-la. Menys mal! La Clàudia i la Rosa la fan sense cap problema.

A la primera del dia.

Aprofitem la reunió per fer Lo Petitó (V). Aquí hi ha una mica més de feina als primers metres. De fet, s'ha de tibar de valent i em toca explicar molt bé els passos perquè la Clàudia la faci. Molt bloquera pel grau proposat!

Un quintu que és més...

Després fem Ca la Garta (V+) que també comparteix reunió. Aquí hi ha feina de debò i la Clàudia no se'n surt pas, al primer tram. Després, un cop haver-li explicat amb bastant detall què cal fer, sí que se'n surt... No ens enganyem, jo he hagut de d'apretar molt per encadenar-la. Després farem dos 6a's que són força més senzills que aquesta via... Quan toqui reeditar la guia, no estaria de més actualitzar la graduació...

Tibant de mala manera a Ca la Garta.

La Rosa ha vist que en aquestes vies hi havia molt de tomàquet i ha passat de fer-les. Després ens hem posat a És Millor un Ossu (6a) que jo havia fet alguna vegada. Aquesta és una vieta d'anar fent, molt suau excepte les darreres xapes per entrar a la reunió on s'ha d'apretar una mica. El sector femení la gaudeix sense dificultats.

Ara en ve una de Love Climbing.

Una mica més de feina hi tenim a la de la seva esquerra, la #7 (6a). Probablement aquesta estigui ben graduada en conjunt (el primer llarg, tampoc, segons la meva opinió). Fins la primera reunió hi trobem uns passos amb alguna tibada i alguns moviments de díedre abans d'entrar a la reunió. Per sortir-ne, hi ha una aixecada delicada, de posar-s'hi bé mentre es tiba en lateral amb l'esquerra. Continuar així, tibant de laterals, fins posar el peu a sobre el sostret. Després anar fent fins un diedret on torna a haver-hi un passet delicat fins pillar bon canto. L'arribada a la reunió (que comparteix amb l'anterior) és un xic més senzilla, amb bon canto per l'esquerra i peus en adherència, això sí!

I la sal justa a la #7.

Una matinal familiar ben aprofitada!

La Vinya

La setmana passada va ser un fracàs: vaig quedar-me sense companys dijous i diumenge. Avui tocava treure's el mono com fos! Amb l'Ernest ens n'hem anat a La Vinya on jo hi tinc alguna via pendent i el company vol tatxar una vieta a la Muralla.

Comencem amb Àtic Galàctic (6b). Començament tens de dits, després anar fent, un pas estrany per creuar una placa llisa cap a la dreta, passos de laterals per tornar a l'esquerra i una entrada a la reunió que cal mirar-se. Bon escalfament!

Escalfament Galàctic.

Després ataquem Teula Trencada (6b). L'Ernest la treu esbufegant. Jo recordo que m'havia costat força quan l'havia fet, però em decideixo a provar-la des de baix. Encadeno fins la cinquena o sisena xapa, passant el tram dur del principi i de la zona de la tercera. Però em faig un embolic amb la posturilla per xapar i m'agafo de la cinta per fer-ho. Després però  he de reposar en alguna banda, perquè la via demana un munt: és vertical i cal tibar de coses no massa bones penjant-te bastant al buit. A sobre, té una entrada a al reunió dura de pebrots! En tot cas, bon escalfament, també! És molt més dura que qualsevol altres 6b d'aquí... amb un plus començaria a assemblar-se a la realitat.

A Teula Trencada escalfem una mica massa...

L'Ernest es posa al que seria el meu projecte, Super Pepe (6c+). Jo li faig un top-rope i m'ho he de mirar i remirar molt, penjant-me. Després li faré un altre pegue, també en top-rope i sols m'aturo un moment a la penúltima xapa. La veig factible per un altre dia!

Per superar el sostre, canto per l'esquerra al mig del dau, pujar peus i pillar una bavaresa vertical i d'aquí als bons cantos evidents. Ara hi ha un parell d'opcions, però el millor és anar recte, no cap a l'esquerra, aprofitant alguna preseta raonable per la dreta. Després, anar pillant les regletes tallants per passar cap a l'esquerra. Pujar per l'esquerra, amb mà esquerra en lateral a l'esperó de l'esquerra, per agafar primer una regleta diagonal i de seguida un forat. Des d'aquí, moure's a la dreta per bons forats. Ara la clau: pillar els dos forats d'esquerra amb pinça i pujar peus, creuant dret per l'interior i allargar-se fins a la regleta-llastra de dreta. Jo arribo molt apurat i em costa moure peus, però un cop fer, mà esquerra a l'altra llastreta, obrir peu esquerre i fer l'últim pas fins la reunió.

A Super Pepe.

Entre els meus pegues, l'Ernest ha anat a atacar el seu projecte: Toc de Queda (7a). Queda a dalt de la canal, incòmoda de transitar i incòmoda per assegurar. El començament va de llastres laterals, lleugerament desplomat. Després hi ha un pas plaquero on a l'Ernest se li ha escapat un peu. Una llàstima, perquè anava bé, posant cintes i tot. I la resta, l'ha tret ja sense massa dificultats. Un altre dia segur que la tatxa. Avui no hi ha més temps perquè ho he de ser d'horeta a Manresa. Ha estat una sortida prou ben aprofitada, malgrat tot!

 

El mestre, lluitant a Toc de Queda.

Cova de l'Ós

Enceto l'activitat de tarda amb l'Ernest i el Pana a la Cova de l'Ós. Comencem fent la #36 (V), que s'enfila a un bloc adossat a la paret. Assegurar té el seu què perquè el peu de via fa una bona baixada. Fer la via també té el seu què. Graduació típica de la zona, cal saber-ho. Hi ha alguns passos agònics.

Un "quintu" per escalfar...

Després ens n'anem al dau de sobre la cova. El Pana té ganes de fer la #13 (6a+) i s'hi posa. S'ha de penjar en algun punt i és que la via demana i demana força. Jo m'hi poso i em surt, però apretant de valent.

Un "sixtu" per escalfar...

L'Ernest es posa a la #11 (6b+) que va per la mateixa placa agònica. Abans hi hem vist al·lucinar una escaladora i a fe de Déu que no és per menys. Baixant de la #13 jo me la miro una mica i penso que puc fer el crux des de sota. Ho intento: evito posar els peus als llocs patinosos, estiro de valent i agafo el forat bo, però em patina un peu i me'n vaig avall. Miro formes alternatives, però no les veig i decideixo que la faré en top-rope quan toqui. Ho faig, però en A0... Fa temps amb en Tati la vaig fer, crec que d'una altra forma. Però la via és dura de collons, sigui com sigui!

I un "sixtu" per fondre's.

Després ens n'anem cap a l'esquerra, que els companys tenen per objectiu Les Flors(6c) que van provar fa uns dies. El començament és una placa desplomada, amb algun forat bo, on s'ha de fer algun llançament. Després és simplement super-vertical, amb algun bidit bo, però on cal tibar de valent. I per acabar d'adobar-ho des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un aleje important que no s'entén gaire (o gens). Evidentment, la faig en top-rope penjant-me com un pernil.

Les Flors, un 6c super-potent.

No es pot dir que hagi triomfat gaire, però he escalat que era del que es tractava. Massa dies amb massa maldecaps!

Tatxant projectes a Garreta

Feia dies que en Pep tenia ganes de conèixer el sector de Garreta i avui ens hi hem acostat. Jo hi tenia feina pendent i avui ho he tatxat, però no avancem esdeveniments!

Ens plantem a peu de via i li explico les vies al company. Ja sap que només hi ha un 6a per escalfar així que ens hi posem. Ara que l'he fet unes quantes vegades ja no m'hi atabalo massa: ja sé on hi ha més feina i on menys i La Trampa de la Rampa (6a) serveix per escalfar sense cremar massa. En Pep s'hi posa en top-rope perquè té por que després les forces l'abandonin... cosa que no faran pas, avui!

Escalfant al 6a. Encara hi tocava l'ombra, però avui s'hi estava bé!

Seguim amb Super Pac (6b) just a la seva dreta. Aquí toca tibar bastant més, amb alguns llocs on s'ha de saber llegir l'itinerari. Jo l'havia feta el 2019 i avui no recordava gran cosa, així que ha tocat esforçar-se. Sí que recordava que l'entrada a la reunió tenia el seu què! I, efectivament, m'hi he estat una bona estona: tenia les anelles a tocar però no hi havia manera d'arribar-hi! Ha sortit, però!

A Super Pac.

La progressió de dificultats ens porta al primer projecte pendent, Òmicron (6c). Li faig un pegue en plan tranqui, posant cintes i penjant-me per recordar com anava la cosa. Després en Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb algun repòs. I ara, l'hora de la veritat! Resolc el primer crux, el de les gotes d'aigua, sense massa dificultats: estirada fins les gotes de mà esquerra i dreta, pujar peus i estirada a una punxeta d'esquerres que permet sortir amb peus raonables. Després, zona d'anar fent fins al díedre cec i fi on hi ha el tomàquet. Primer unes contorsions per pillar un rom pla d'esquerres i agafar una nyapeta vertical amb mà dreta que permet pujar peus a un parell de protusions. Mà esquerra a una regleta i dreta al canto boníssim des del que es xapa. Quan m'ho he mirat abans, he fet una remada amb parada intermitja a una gota d'aigua abans de pillar la presa bona amb esquerra. Ara però, em sento prou fort per arribar-hi directe... i ho faig, ben just, però! Després toca anar aguantant fins la reunió. Al sac!

A Òmicron, la darrera que s'ha obert al sector.

En Pep no té ganes de fer-hi cap més intent i jo estic una mica infladet perquè, tot i que ha sortit bé, he treballat fort al 6c. Reposo una estona i em poso a l'altre projecte pendent, Emperatriu Escalatriu (6b+). Fa unes setmanes ens hi havíem posat amb l'Ernest i el Pana (jo en top-rope) i em va semblar molt dura, així que no portava massa esperances... Al principi es va fent, fins a la zona on comença la festa. Uns passos sobre forats permeten arribar al mega forat que permet estudiar la continuació. Avui l'agafo en invertit amb la dreta i amb una remada de Déu arribo a pillar forat per l'esquerra. Els peus es poden pujar prou bé per pillar la fissura amb la dreta, novament pujar peus en plan aiaiai, agafar algunes coses romes fins un bidit que es pinça bé en un esperonet. Aquí es pot agafar aire per entrar a la reunió, que també té el seu què: jo hi he anat per unes regletes per l'esquerra. Encadenat!

En Pep li fa un pegue en top-rope i se'n surt la mar de bé, amb dificultats molt puntuals en algun punt i poc més... I li feia por petar-se! El que sí que fa, és començar a fer una certa por perquè tot el que li proposo, ho fa!

I avui acabem amb Emperatriu Escalatriu, un bon 6b+ que surt malgrat la tralla prèvia!

 

I amb aquests cinc pegues jo em dono més que satisfet! He tatxat un parell de projectes i he fet un munt de metres gens senzills. I el Pep està més que content també!

Més Solarium!

Avui amb en Pep hem tornat a Camarasa, al sector Solàrium. L'altre dia hi vam fer una bona campanyeta i avui l'hem fet millor encara!

Hem començat per Vas Sobras (6a), per escalfar. És un viot! Avui m'ha sortit amb més tranquil·litat i tot. 

A la primera del dia.

A continuació, hem posat cintes a El Siamés (6c) a la seva dreta. L'altra dia m'havia quedat pendent encadenar-la i avui ha sortit a la primera. Tot i això, m'he inflat bastant... Tenia el crux ben estudiat, però en canvi no tenia tan ben controlat com arribar-hi, com sol passar... És una via llarga, vertical, on s'ha d'anar treballant en alguns llocs. A altres hi ha bon canto, però tot plegat va sumant. El que importa és que està al sac!

El que la segueix, l'aconsegueix, diuen ;)
Engalomant El Siamés.

Després ens n'hem anat més cap a l'esquerra, a fer Carricasco (6a+). Aquesta està a l'ombra encara i la veritat és que s'agraeix i tot! Via llarga, molt guapa! Té uns moviments curiosos en una zona on s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb alguns invertits. I després hi ha una apretada a la part final, just per entrar a la reunió. Un viot!

 

Jo mateix (a dalt) i en Pep gaudint de Carricasco. Els companys ens han dit que el 6b de la dreta és prou guapo: apuntat per un altre dia!

Per seguir la feina, en Pep tenia ganes de tastar la placa on hi ha la Dídac (6b+) i ens hem posat a aquesta via. Els primers metres es veuen molt durs... i ho són! M'ho he de mirar un parell de cops fins que aconsegueixo arribar a la regleta de més amunt. Penso que aniré en plan tranqui, muntant-la i tal, però poc a poc vaig pillant bona presa i vaig tirant amunt. En un punt me n'he anat una mica per l'esquerra, a buscar una fissura i he començat a fer alguna levitació fins a prop d'una xapa on hi ha el crux. Aquí hagués agraït molt tenir la cinta posada! M'he estat molta estona mirant com xapar amb una mica de seguretat: només hi ha que nyapes... Al final, aconsegueixo moure'm cap a la dreta i pujar peus en alguna cosa acceptable per xapar. Per continuar he tornat enrere lleugerament, a buscar de nou la fissureta (de mitja falange!) i amb un moviment de decisió pillo la fissura més amunt on sembla (i és) bona. D'aquí una remada fins a sobre la llastra i xapar, buff! Ara toca posar-s'hi al damunt i he fet alguna tibada de bidit durilla. Un cop a sobre ja pots agafar aire i la via ja no té dificultat: queden moviments però són amb bona ganda! Engalomada a vista i posant cintes!!

En Pep a Dídac (6b+).

Després del pegue d'en Pep, en top-rope, li demano que em deixi muntat un top-rope a la via de la seva esquerra, la Irene (7a). Els primers metres són infinitament més senzills que l'anterior: això és bo d'una banda, però de l'altra vol dir que hi haurà tomàquet després. I, efectivament, el tomàquet està concentrat en un punt.Després de diversos intents, el que m'ha funcionat és el següent: esquerra (sí, esquerra) a la lateral que baixa; peu dret a la dreta i avall de la repisa. Estirada amb mà dreta a un foradet i rebot al bidit bo (o directe). Pujar peu esquerre a la repisa, rebotar dreta a una regleta i pujar peu dret a un forat-punxa. Ara, pinça d'esquerra i fer bavaresa, pujant peus: primer l'esquerre i després el dret creuat per sobre i estirada de dreta a una regleta amb punxes. A partir d'aquí ja es pillen coses i es va fent.

 

Lluitant al 7a, en top-rope.

Al moviment més dur: toca pujar peu esquerre en adherència tibant en bavaresa i creuar el dret per sobre, deixant-lo en una rugositat acceptable, i estirar-se a una regleta xica però ok.

Ha costat veure-ho, però al final he trobat aquesta forma... Podria sortir anant des de sota. Queda apuntada... El Pep, que avui ja ha fet més del que s'imaginava, decideix no fer-la. Ha apretat de valent i s'està posant lolo...

Avui hi ha hagut poca gent per aquí, sols el Marc i l'Anna i família! Ja és casualitat! Com que corria una mica d'aire hem estat bé, però sort que podíem assegurar a l'ombra, si no, ens rostim. Comença a ser època de buscar, o bé la tarda, o bé l'ombra de l'altra banda de la vall.

En tot cas, avui ens donem per satisfets amb aquests pegues assolellats!