Sector Pell Roja, CAM Nou Barris

Avui hem fet una sortida de tarda amb en Ramon. Cap a Collbató i d'aquí al sector Pell Roja, que hi ha una mica de tot per tots dos.

Comencem a la placa de l'Indi, amb Qui no Plora no Mama (V+). El concepte sobat, aquí, pren una nova dimensió! Tot i això, la via és molt guapa. Això sí, cal clavar molt bé els peus perquè en alguns punts hi ha marbre viu!

Escalfant...

Després fem la Seminolas (6a), just a la seva esquerra. Del mateix tarannà. El Ramon opta per fer-la en top-rope després de posar-se de primer a Mohicans Rebels (IV+) que ara veig que jo no tinc tatxada!!!

Al IV+ que jo no he tatxat.

En top-rope a Seminolas.

Baixant de la Seminolas m'he mirat la via El Clan (6b+). Fa un temps li vaig fer un tast i no em va sortir pas perquè no li vaig veure color a la segona xapa. Avui li he vist i faig un primer pegue en top-rope per si les mosques i després m'hi he posat des de sota.

A El Clan (6b+) hi ha una primera xapa altíssima. És molt recomanable tenir-la xapada perquè una relliscada seria fatal. Al crux de la via hi ha una bústia baixa i bona de dretes. Per l'esquerra hi ha unes petites concavitats molt dolentes: obertes i romes. En una d'aquestes hi poso un dit de l'esquerra, pujo peu a una bústia i després m'estiro un munt amb dreta fins pillar una nyapa vertical, petita pero molt cantelluda que permet superar-se sobre el peu. D'aquí, anar fent fins al desplom. Toca superar-la amb unes laterals d'esquerra i dreta, una regleta-bustieta de dreta i estirada fins un bolo xic però bo que té un foradet un xic a sobre. Xapar, pujar esquerra a una concavitat granelluda i rebotar esquerra fins una pedra gran, roma però bona tibant cap a l'esquerra. Canto de dreta pujar peus i ja està. Ha sortit flotant, una vegada resolt el pas aleatori de la segona xapa.

Inesperadament ha sortit El Clan.

D'aquí hem anat al Totxo de la Nela, cap a la dreta. Em poso a Sun Gazing (6b). Al començament toca aprofitar la paret de la dreta. Després entrem a la placa que es va deixant fer però que té un tram finet finet que m'ha costat. Segurament m'he embolicat per alguna banda que no era... Anar fent fins al ressalt final i aquí toca tibar-li però amb bons cantos. Un plaer de via!

Una altra bona via, Sun Gazing.

Poso cintes a Jefe Ouray (6b+) i el Ramon s'hi posa en top-rope i triomfa com un lolo. La via té una entrada bastant tensa i dura. Després es suavitza força, potser més que la veïna del costat, i s'arriba al ressalt final. Aquest és més dur. Hi ha alguna remada fins acabar pillant una pedra característica. Per sortir-ne cal fer algun equilibri perquè no hi ha res especialment bo -o no he sabut trobar-ho. Surt i em deixa ben satisfet!

A Jefe Ouray. L'havia fet fa molts anys amb el Pep Pla. Quins records!

Per acabar, encara fem Bròquil Tòxic (V+). Comença el Ramon i després m'hi poso jo. Ell s'ha embolicat una mica al ressaltillo. És una bona via també!

Acabem la sessió.

Amb 7 pegues jo i 6 el company ens donem per satisfets i anem avall encara amb llum de dia, però molt justeta! Han caigut dos 6b+, un dels quals jo ja havia descartat fer mai: l'altra vegada em va semblar excessivament sobat. Avui feia un bon vent de ponent que, per una banda, ens feia caure pedretes de la part de dalt. Però per l'altra, era un vent sec que crec que ha ajudat aquí!

Tarda al Balcó

Avui hem anat amb el Víctor al Balcó de Santaïna. Jo hi tinc feina a fer... però no hi he fet res, avui! 

Hem començat a la zona del roure, amb la Amanece que no es Poco (6a+). Té una entrada bloquera cabrona que, sense escalfar, et demana un munt. Després, una colla de metres amb bastant bons cantos, normalment. Però s'ha de tibar bastant i posar-hi una mica de morro en algun punt. Jo no li he posat i m'he hagut de penjar perquè ja m'estava embotifarrant. I he acabat embotifarrat!

Embotifarrant-me per escalfar...

Després he posat cintes al projecte del dia, Cim d'Estela (6b+). Tinc el record d'haver-li fet molts intents històricament i que no m'havia sortit mai. Em vaig penjant a cada pas per no cansar-me. El Víctor em suggereix aprofitar la fissura des de molt d'hora molt d'hora. Al final del dia ell també l'ha fet i no l'ha aprofitat pas tant... Vaig mirant-me els passos i després li faig un pegue amb ganes.

El pegue amb ganes ha anat bastant bé. Fins i tot l'entrada ja es deixa! Però tot i tenir-ho matisat, a la zona més desplomada m'he penjat perquè anava molt tocat. És que hi ha un pas dur, dur: amb dreta a una pedra roma de la fissura, pujar peus i pillar un bolo negre per l'esquerra. D'aquí pillar un bolo blanc romo a la fissura i pujar peus amb decisió per anar a buscar bons bolos a la paret de la dreta. En fi, que no ha sortit.

El projecte que se'm resisteix.

Mentrestant el soci ha fet El Boig de Casserres (6b) i Pol Petit (7a+). A Pol Petit li ha fet un primer pegue per estudiar-la. Al segon gairebé treu l'entrada però falla. Sense reposar li fa el tercer i fa l'entrada ben bé i aconsegueix aguantar el mur final.

El soci que està fort com el vinagre.

Per acabar, es posa a Cim d'Estela aprofitant que està muntada. La fa, però se li veu que hi ha feina al crux!

Per acabar, li faig un altre pegue en top-rope... i ni així encadeno. Vaig fos.

En fi, quatre pegues i ni un encadene... Hi ha dies de tot!

Més Grau de la Mola

Amb el Pana teníem plans d'anar per Montserrat, però just ara hi han tancat els accessos pel pla alfa... Així que canviem de plans i ens en tornem al Grau de la Mola, que hi tenim feina tots dos. Bé, ell n'ha fet molta més, però també hi té projectes.

Comencem escalfant a La Reina de les Flors (6a). Tots dos tenim formes diferents d'encarar el mur durillo: ell pel bell mig, jo una mica per l'esquerra. La resta, anar fent i gaudint dels gestos. Entremig hi ha un bloc que es mou i que fa una mica de por...

A La Reina de les Flors.

Després, el company proposa posar-se a P.Tillas (6b+). Diu que és més senzilla que el 6b que tenim a la dreta i que tal i que qual... Em deixo enredar i l'asseguro mentre va fent. De fet, ja veig que al principi s'ha de tibar de valent i a dalt veig que el company es penja... Jo m'hi poso des de sota, no sigui que soni la flauta. Però no, no sona. El primer tram és de tibar-li però hi ha bon canto. Després ve una zona més suau, fineta, però que es deixa fer. I al pas difícil m'acabo penjant per mirar-ho. Després de veure-ho es fa raonablement bé, però no és evident. Des dels cantos bons, una bona pujada de peus i pillar un dauet a la fissura. Moure peus i agafar un rom per la dreta que, si el treballes en lateral, tibant cap a l'esquerra es fa bo. Pujar peu dret i canto salvador. El xapatge és la part complicada aquí. Sembla que hi ha una altra forma de fer-ho per una nyapa a la dreta de la xapa, però no ho he provat pas.

Escalfant més a (?) P.Tillas. Pel meu gust, s'ha d'apretar massa!
Servirà de projecte per un altre dia.

Baixant, anem al que ha de ser el meu projecte del dia, la Bad-2 (6c). L'altre dia, en top-rope, va sortir a la primera. Avui li posa cintes el company i li faig un pegue, esperant que sigui el bo. Jo recordava la seqüència després de la tercera xapa del mur difícil, però no tenia clar com arribar-hi. Avui he vist el Pana que fa servir una bústia gris bona d'esquerres i m'he sentit atret cap allà. Però no he pogut moure els peus per equilibrar-me com toca i m'he agafat a la cinta per no caure.

En Pana resol amb solvència Bad-2.

Després li he fet un altre pegue i ha sortit. Al mur, a mi em va bé anar a buscar una lateral a la dreta. Per arribar-hi s'ha d'obrir el peu esquerre a la placa, però sense exagerar. Des de la lateral dreta, esquerra a una punxa, pujar peus i estirada amb esquerra també fins la regleta bona un xic més amunt i a l'esquerra de la xapa. Xapar amb comoditat i amunt, amb la segona part del crux: regleta d'esquerra, pinça roma de dreta, peu dret a bústia de baixada i canto d'esquerra que permet xapar i sortir de les dificultats. Queda un tram d'anar fent, sense badar.

 

Després, jo també resolc amb solvència!

Mentrestant, el company ha fet un top-rope a Mar Obert (6c). Jo també li faig. Aquí hi ha una tibada molt rabiosa per superar el sostre! A la part de baix, finura de la bona a diversos llocs i a la part de dalt, molta finura de la bona i posturilles variades! No deixa descansar ben bé fins la última xapa. El pas del sostre em sembla molt dur: Esquerra a una lateral, dreta a una altra. Pujar peus i rebotar mà dreta a una altra lateral. Peu a sobre el sostre en adherència i esquerra a una orella que seria molt més bona amb dreta però que a mi no em deixa. Una tibada més i bon canto. Aquest pas el veig bastant més dur que qualsevol de la d'abans...

En Pana, a dalt, i jo, a baix, a Mar Obert.

I el soci encara li ha fet un top-rope a la primera part de Mar Plana (6c) i opina que és molt delicada!

Final de feta per al company.

En total hem fet cinc pegues i estem ben contents. Al sector només hi hem trobat un escalador en solitari que ha marxat ben d'hora i una altra parella. Solet agradable avui, tot i que pujant el termòmetre marcava 3º. Aviat això serà un forn!

Les Hectàrees

Les hectàrees és una zona de Calders que no coneixia. Avui el Ramon tenia ganes d'encetar l'horari de tarda i ens hi hem acostat, seguint les indicacions de la guia. Val a dir que, a aquestes alçades estaria bé que les guies tinguessin les coordenades dels aparcaments o, si més no, indicacions acurades. Des del mirador s'ha seguir per la pista asfaltada fins una bifuració triple a 180 metres. Aquí, prendre la pista de terra del mig. Nosaltres hem continuat per la pista asfaltada fins trobar una bifurcació a la dreta com deia la guia i ens hem posat en una pista molt dolenta. Això sí, hem pogut aparcar bé i arribar al sector per sota, caminant 5 minuts.

El sector és molt petit i de poca alçada, com és habitual aquí. La primera meitat de la roca és força dolenta i desplomada i la resta, vertical i amb bon calcari gris. El peu de via és un camí construït al pendent i les vies són molt noves (2020).

Comencem amb Destete (V+). Un ressalt desplomat només començar, replà bo i un tram de placa gris bona.

En Ramon, després de temps, a Destete.

A continuació, fem Quarentena (6a+). Un ressaltillo desplomat, també, una repòs bo i atacar una zona desplomada on cal encertar els cantos fins que la cosa es posa vertical i es deixa fer.

A Quarentena.

Aprofitem per anar posant cintes, cap a la dreta. Ens posem a Ni Blau ni Rosa (6b+). Aquí el ressalt d'entrada és vertical però el desplom desploma de valent. Si s'encerten els cantos, surt, esbufegant, però surt!

En Ramon, al 6b...

Més a la dreta encara, Negre i Vermell (6b+). Similar a l'anterior. Poc a poc els braços es van inflant: tant els del Ramon com els meus!

En Ramon, a l'altre 6b+... No sé si voldrà tornar amb mi...

Anem cap a la dreta per posar cintes al 6c des d'un 6a+, però quan sóc a sota no ho veig gens clar: el pas dur no sembla evident i la xapa està a can pixa, amb caiguda directe a la repisa en cas de fallar. No me la jugo i pujo per Xumet (V) i des d'aquí munto el 6c.

A Xumet, senzilleta.

Després ataco Amb Bolquers (6c). Aquí hi tinc més feina i li he de fer tres pegues perquè no encerto les preses que toquen. Es fa molt bé fins xapar a sota la visera del desplom i aquí ve el crux. Des d'una safata bona, una presa regular de dreta i remada llarga fins un bon canto que permet sortir del desplom. Després queden uns quantes metres encara, en plan plaquero, on s'ha de vigilar, però es deixen fer bé. 

El projecte del dia, Amb Bolquers (6c). Ha costat, però ha sortit!

El Ramon s'ha entretingut fent pegues a No Caiguis (6a+), el 6a+ que fa pànic. Baixant hi poso un allargo quilomètric que permet escalar sense por. L'encadeno sense problemes. És una via guapa, llàstima d'aquest aleje -que no sembla fàcil de reduir perquè la roca no sembla una meravella.

Per acabar, No Caiguis, el nom ja ho diu tot!

Parlant de roca, algun parabolt està sobre roca que sona malament, és el cas de la segona xapa del desplom del 6c (la tercera del total). Per sort, aquí s'arriba a la tercera amb relativa comoditat. Algun bolt té sika a la vora, suposo que per aquest mateix motiu. En resum, el sector està bé per fer-hi un parell de visites, però no és una meravella per la roca i per la relativament poca alçada típica de Calders. Les vies estan molt ben trobades però i l'equipament és bo, amb una sola excepció. S'agraeix que es vagin obrint sectors, però! Han estat 7 vies encadenades i ens ha sobrat llum, que no és pas poc per una tarda ràpida.

Tatxant al Serrat d'en Muntaner

Avui hem tornat al Serrat d'en Muntaner. Hem estat el Victor, el Pana i l'Ernest i ha estat un bon canvi de tipus de roca per tots.

Amb l'Ernest tenim deures pendents, així que fem cordada els dos i comencem per la Petit Guifré (6a+). En esportiva s'empalmen els dos llargs sense problemes, però l'Ernest tenia ganes de fer l'alpinista i se n'ha anat fins dalt de tot. A l'hora de despenjar-se, ha hagut de fer R intermitja... Està clar que a mi m'ha tocat fer el mateix. El tercer llarg és prescindible...

A Petit Guifré.

A continuació ens hem posat a Orgull Mapuche (6b). Aquí hi ha un tram difícil al principi i una zona més suau després. Pensava que amb els nous parabolts s'hauria reequipat la via però no. A la fissura hi continua havent una aleje important, més si tenim en compte que hi ha un pitó (que l'Ernest no ha vist) que no deixa mosquetonejar-se -caldria una baguetilla. S'entén perquè és una "via llarga", però això (i la brutícia que hi cau) la fa desaconsellable en plan esportiu.

El Pana, treballant la seva via.

A Orgull Mapuche.

Després, cap al projecte del dia, Artengo (6c+). L'Ernest s'hi posa, posant cintes. Jo li vaig cantant tot el que recordava (gràcies al blog) i la treu sense despentinar-se. Jo li faig un top-rope per recordar els passos muscularment parlant. Surt tot. A continuació li fa un pegue el Víctor. Gràcies al meu flash li surt, apretant a tope. Després m'hi torno a posar per sota...

Ha estat un pegue molt dur. Notava que no controlava la respiració i que m'havia d'anar recordant: pensa en respirar :) He anat fent bé fins la bústia d'esquerres des d'on es xapa la tercera. Aquí he hagut de fer un llençament per pillar la bústia gran de dretes: no he controlat gens bé els peus. La remada fins l'altra bústia, que normalment em sortia sense esforç, m'ha costat Déu i ajut ara que anava tocat. I encara he hagut de fer un altre llençament per pillar els bolos semi-bons que permeten arribar a la bústia per xapar la darrera. Per sort, d'aquí he sortit bé, improvisant una mica, però! En fi, ha sortit, que és el que compta! Però puc certificar que ho he donat tot!

Finalment, m'he emportat Artengo (6c+). No, no en el pegue de la foto, sinó al següent ;)

Els companys encara s'han entretingut amb una via més. Jo ja en tinc prou per avui i arribem al cotxe sobre el temps previst.

En Víctor, lluitant JR Bastidas. Llàstima d'una caiguda! L'Ernest, en canvi, l'ha clavat!

Grau de la Mola

Tots tres, l'Ernest, el Pana i jo hem estat uns dies allunyats de la roca, cadascú per motius diferents. Avui tocava tornar-hi!

L'Ernest proposa Grau de la Mola i cap allà enfilem. Comencem escalfant a vies que el Pana coneix. Jo em poso a La Família (6a+).  Comença i acaba igual que la Mirikikeku. La part final, per cert, té el seu què!

A La Família (6a+)

A continuació faig la #26 de la guia (6b). Aquí hi ha una apretada al muret, on toca aprofitar la fissura en bavaresa i buscar un bon forat a la dreta. La resta, anar fent.

Fent la #26.

 

L'Ernest també ha fet el seu escalfament a Fracus.

Després ens n'hem anat cap a la dreta, bastant a la dreta, on s'hi estan obrint vies. Hem començat per un 6b+. Ens ha sortit molt bé a tots i hem arribat a un cert consens que està lleugerament sobrecotada. Es diu Meningioma (6b).

A continuació ens hem posat al 6c+. Té un primer tram atlètic, que es pot agafar per l'esquerra o pel centre sense canviar massa la dificultat. Després un muret amb alternatives també: per la fissura o per la dreta. I després, una placa d'anar navegant. M'ha sortit anant des de sota. També aquí pensem que està sobrecotada. Es diu Amnèsia (6b+/6c). Aquí hi poden sortir algunes vies més, a veure què ens depara el futur.

Vilada

Avui he sortit amb el Víctor, amb qui ens vam conèixer la setmana passada, i l'Enric, de la Pobla de Lillet. Hem quedat per anar a Vilada, al sector del Castell de Roset.

Hem començat fent la Dues Figues i Tres Fulles (6a), que serà la única cosa que encadenaré avui. Una via amb un primer tram exigent i lleugerament patinós. Després ve una zona més atlètica, on s'ha d'anar tibant però amb bon canto. I el pas més difícil és l'entrada a la reunió. S'ha de remar fins un bon canto que jo he agafat amb l'esquerra. Amb feines i treballs he anat fent un canvi de mà per anar a buscar un canto més bo a la dreta i superar el ressalt. Durilla, i la prova és que s'atravessa a algun company.

Els tres mosqueters, a la primera del dia.

La segona ha estat Faig i Branca (6a+). Començament molt més franc que l'anterior fins a sota el bloc desplomat. Aquí el Víctor ha fallat i s'ha hagut de penjar. Jo m'ho miro i m'ho remiro i també m'acabo penjant. L'Enric, en canvi, sí que li treu l'entrellat: toca encarar el bloc desplomat pel mig i anar a buscar canto lateral a la dreta (jo intentava buscar-ne a dalt i hi ha una remada que se'm feia impossible). L'entrada a la reunió, comuna amb l'anterior. Ara ho he fet tibant del canto amb dreta, pujar peus i pinçar una mena de canaleta que surt amb l'esquerra -delicat.

L'Enric serà l'únic que s'emportarà la via.

Després el Víctor s'ha posat a Risk (6b+). Veient-lo ja tinc clar que li faré un top-rope. Hi ha un pas molt delicat per xapar la segona: bavaresa amb la dreta, pujar peus en adherència per evitar la porta, pillar canto a sobre del desplomet. Després ve un tram d'anar fent i un moviment difícil per superar un ressalt, que et deixa en una zona delicada per anar a xapar la següent. Després ve un tram d'adherència delicat, que jo he atacat per l'esquerra sense pujar gaire. I per entrar a la reunió, torna a haver-hi uns passets més que delicats. Surt tot, però encadenar-ho seria un problema!

En Victor, al risk de xapar la segona.

En Victor, treballant de valent.

A continuació hem fet el mateix amb Raspinell (6b+). Entrada curiosa de posar-s'hi bé. Després uns moviments amb més bon canto per posar-se a sota el sostre. Convé pillar ràpidament canto a sobre, si no, s'embolica més. Després un tram amb bon canto i blocs desplomats. I el pas que més m'ha costat és a una placa que no té literalment res: Sols una lateral d'esquerra baixa i un peu d'esquerra que fa baixada. Els companys no sé com s'ho fan per elevar-se aquí, jo he hagut de fer A0 anant en top-rope. Després queden uns metres de placa fina que se les porta!

L'Enric, a la zona suau.

 

L'Enric, fent contorsions que jo no sé fer al crux.

Un matí assolellat, en bona companyia, gaudint de bones vies. Grau molt collat, com ja sap tothom.