Aprenent a fer anar la canya

Fa uns dies el Ramon em va demanar per sortir dissabte. No és el millor dia, pic de l'onada de calor, però som-hi! Li proposo d'anar al Roc Negre que, com a mínim, té uns peus de via ombrívols. La veritat és que hem pogut escalar raonablement bé, llevat de la darrera via. La temperatura no ha passat dels 32-33º cosa que està bé, si ho comparem amb l'estiu passat... Avui el Ramon aprendrà a pescar amb canya, però no avancem aconteixements!

Hem començat la sessió pels (suposats) quintus de l'esquerra. Ens posem a Clàudia (V). Té una entrada suficientment tensa per escalfar-te de valent. Després, un tram estrany, semi-esquivant unes mates que caldria podar (nota mental: dur tisores de podar). A continuació un tram més senzill i un passet tonto de decisió. Entrada a la reunió amb tendència a la dreta.

Escalfant a un dels quintus... que són durs!

Baixant, poso les cintes a la part de dalt de Adrià però entrant per la Essència de Lluna (V). Aquesta no la tenia encadenada encara -o això diuen les marques a la guia. Ha estat "LA" tatxada del dia! L'altre dia hi havia unes cordades per aquesta zona i els vam sentir espernegar, dedueixo que a aquesta via. I, la veritat, és que n'hi ha per fer-ho! Avui li he cedit al Ramon l'honor de posar cintes a les vies. I l'he vist lluitar de valent aquí. Si ell ha atacat la via per la dreta, jo ho he fet una mica per l'esquerra. De les dues formes s'ha de tibar amb ganes. I compte de no equivocar-te gaire de preses, que la majoria són dolentes! Encadenada doncs!

Essència de LLuna probablement sigui més 6a que V...

Després ens n'hem anat a Gats As (6a). El Ramon se n'ha sortit molt bé a la part de baix, anant a vista. Però a la zona desplomada el cap no li ha permès decidir-se. Bona via!

A Gats As s'ha de tibar amb ganes al ressaltillo on hi he el company.

Aprofito la reunió per muntar la El Gat amb Gats (6b). L'havia feta el 2018, garantia perquè no recordés res de res. Baixant m'he mirat com resoldre el desplom... quan m'hauria d'haver mirat com arribar-hi! Però és el torn del company i s'hi posa en top-rope. Al mur que porta al pas desplomat s'hi queda una bona estona intentant trobar-ho. Al final se'n surt i ataca el desplomet. Una mica més amunt ell torna a llepar, a una zona de roms... Quan és el meu torn m'hi poso des de sota. La primera part és d'anar fent, però fent equilibris rars també! Arribo al muret on el soci s'ha encallat i m'ho miro. Faig un moviment estrany tibant de laterals i pujo peus. Una presa romilla però suficient de dreta em permet xapar. Després, anar a buscar una lateral de dreta, pujar peus i mà esquerra amunt amunt. Primer rom i després un canto suficient per pujar peus i dreta a la zona de roca trencada sota el sostret. Esquerra invertida i remada amb dreta fins un lateral bo. Toca pujar peus i entrar a la zona de ningú, roma roma. Per sort, els peus estan bé i t'ho pots mirar. Al final, toca tibar d'una lateral baixa de dreta i pujar peus. Quan pilles una fissura d'esquerra i l'altra de dreta (a la via d'abans les he vist ja) estàs salvat! Un 6b al sac!

Aquí em ve el tram dur. Laterals i agafar la franja que es veu a sobre.

A continuació li he proposat al Ramon de provar la Pagafantas(6a+), a la dreta de tot gairebé, que encara no la tinc tatxada tot i haver-hi fet un intent. S'hi posa i va fent la mar de bé fins a prop del crux. Aquí fa un parell de volades però acaba xapant el bolt pre-crux. Tot i això no veu gens com sortir-ne i tira de canya aquí i a la darrera xapa, per entrar a la R. Ell no ha pescat mai amb canya encara i s'acabarà fent un embolic per xapar amb canya la reunió. Però de tot se n'aprèn i ràpid!

El Ramon, lluitant a Pagafantas. Una via desagradable i amb un pas prou difícil com
perquè em torni a quedar pendent.

Quan és el meu torn em poso al forn. Els primers metres són d'anar fent, tot i que la roca no és una maravella. Primer toca anar més aviat per la paret de la dreta. Quan es redreça toca aprofitar una fissura a l'esquerra per tornar a la dreta. I xapar la xapa pre-crux venint des de la dreta també. Després ve el tomàquet. Em sembla veure un cantet i me n'hi vaig. Per sort és prou bo! Pujo peus i busco... amunt, per la dreta a uns rocs que fan mala pinta... i no veig res de res. Total, que em penjo. M'estic rostint del sol i cremant per la tensió! M'ho miro i ho veig: esquerra al cantet (horitzontal) que he vist i dreta a una regleta-fissureta vertical que hi ha a cinc centímetres de l'esquerra. Tibada i esquerra a un cantet a la fissura, pujar peus i bon canto de dreta. A veure si me'n recordo la propera vegada! Després no s'ha acabat encara! Queda un pas de decisió encara, xapar la darrera i jugar-te el físic per entrar a la reunió. Quina merda de tram! S'ha d'anar per una canal merdosa en diagonal a la dreta i passar a l'esquerra amb l'ai al cor perquè la darrera xapa queda a can pixa. És una via on has de tenir molt clar com fer el crux, si no, no és gens evident! I fotre-li morro a l'entrada a la reunió. I resar perquè no es trenqui res a la part de baix. Tants condicionants, que la via és simplement desaconsellable. Però "l'he" de tatxar algun dia!

Amb  cinc vies fetes i un bon desgast a la darrera (sobretot el company) ens n'anem pitant cap avall, que ara ja comença a fer caloreta de debò. Fins la darrera hem escalat prou bé, amb calor però suportable gràcies a l'ombra a peu de via.

Roc Negre

Avui amb el Manel ens n'hem anat al Roc Negre. Aquests dies les lumbars s'han comportat prou bé. El que no s'està comportant tan bé és la meva espatlla dreta, que fa mal. De fet, divendres em feia unes bones punxades sense que jo li hagués fet res de dolent els dies anteriors...

Hem començat fent la Mammut Mut (V+). La via té una zona prou atlètica a la zona del sostret! Demana fer algunes tibades laterals, on l'espatlla dreta hi té feina: no és precisament el millor que podria fer, jo. Però ja que hi som posats, tibem! El Manel ha estat l'encarregat de posar cintes i jo l'he fet de primer, però amb una mica de feina ja feta. He de dir que he hagut de tibar. La culpa, en part, no haver vist una bona ganda d'esquerra al mig de la placa a sobre del sostret, que m'ha obligat a fer alguna apretada de més. I a la part de dalt, un tram finet on he estat una estona mirant la forma més còmode de fer-lo.

Fent la Mammut.

A continuació ens hem posat a Nandu Multumesc (6a). Via llarga i variada, on s'ha d'anar escalant. El pas més difícil, per mi, l'entrada al díedre final, on costa pujar peus fins atansar unes regletes per l'esquerra que permeten superar-se amb certa comoditat. Després, un bon tram de díedre, bonic i variat. I l'entrada a la reunió, una mica tombada, d'anar fent.

Fent la del Nandu. 

Baixant poso algunes cintes a la veïna de l'esquerra, la Jarto de To (6a). El Manel s'hi posa i resol amb l'autoritat que el caracteritza. Només té problemes a l'entrada a la reunió, cosa gens estranya perquè hi ha uns passets curiosos. Aquí jo he optat per anar en top-rope, que ja he castigat prou l'espatlla. He anat molt bé, amb entrada a la reunió inclosa.

Als primers metres de Jarto de To. 

Baixant també poso cintes a la via que ens ve per l'esquerra. Jo, pensant, que era 6b. Però en realitat es tracta de Amics Inseparables (6b+), és a dir, un plus més que marca diferències. En Manel s'hi posa amb ganes. La primera part, que jo recordava intensa, la resol a la perfecció -de fet, són moviments molt similars a Jarto de To en alguns llocs. Després ve una placa fineta, on s'han de moure bé els peus i fer alguna contorsió divertida. Una zona més d'anar fent però on no et pots relaxar massa ens porta al mur final. Llegint al blog, veig que l'altra vegada el vaig encarar per l'esquerra. Avui el Manel s'hi ha posat per la dreta i s'ha embolicat el suficient per penjar-se. Jo m'ho he mirat una mica per la dreta. Després, per l'esquerra, però m'ha semblat una roca molt poc agraïda (la piada de l'altra vegada ho confirma) i he tornat a la dreta. Diria que per la dreta és com cal fer-la, però s'ha de saber llegir molt bé la roca! Jo no ho he fet prou bé i m'he hagut de penjar. En resum, cal acostar-se una mica a Jarto de To i buscar uns peus raonables. D'aquí, ajudar-se amb alguns cantillos, no per la placa on hi ha la xapa, sinó per l'esperó de la dreta, un xic desplomat, però que té alguna rugositat prou bona. Des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un trosset, però hi ha un bon canto d'esquerra que permet xapar-la gairebé des de la seva vertical, encara que s'hi arriba per la dreta.

A la Amics Inseparables no hem aconseguit encadenar. Jo, ni en top-rope. 

Després d'aquesta hem plegat trastos i cap avall. La curiositat del dia ha estat una rata morta (rata, no ratolí) que hi havia a peu de via i que hem tirat una mica avall. D'altra banda, molaria fer una mica de neteja de la vegetació que hi ha a les vies. Avui, sense eines, jo he netejat una mica. Però convindrien unes tisores de podar perquè ressaltés el gris de la roca i no tant el verd de la vegetació a algunes bandes.

La Placeta

Avui hem sortit amb en Pep i en Manel. Amb en Manel feia un munt de temps que no coincidíem, de fet fa gairebé un any! Aleshores vam anar a La Placeta i avui hi hem tornat. Hem anat en tot-terreny perquè la pista està complicada en algun punt, sobretot a la part final. Però la nostra sorpresa ha estat que, en arribar al pàrking, hi trobem un XSara i una furgo enorme... Després hem parlat amb els del cotxe i ens han dit que han pujat sense problemes... Déu n'hi do!

Hem baixat fins al sector i ens hem quedat a la primera zona. Ens hem posat a Caga Mandúrries (IV+) aprofitant que els companys han deixat lliure la R. Una via d'anar fent, però amb una zona on t'ho has de mirar. La via està farcida de xapes, gairebé massa, excepte a l'entrada a la R, on hi ha una caiguda tonta sobre repisa, tot i que no té dificultats. Graduació molt desfasada.

Escalfant en un suposat IV+.

Després, a la seva dreta, ens posem a A Plom (V). Una mica més vertical, amb més canto i  més bonica de fer.

A la segona del dia.

Ens movem cap a l'esquerra a fer un esperonet que es veu bonic i que ha estat recorregut pels companys abans que nosaltres: Crazy Horse (V). La via té unes primeres xapes delicades, on el Pep recordava haver fallat sovint i per això l'ha preferit fer en top-rope. Avui ell també hi ha fallat. Als altres ens ha sortit sense massa complicacions, potser perquè ens hi hem posat una mica millor, aprofitant peus i anant a buscar el pas més evident, un xic per la dreta. L'entrada a la reunió, una mica per l'esquerra de la línia de xapes, es deixa fer bé. La graduació també es queda curta aquí.

Esperonet ben bonic.

Passem cap a la dreta, a fer A les Palpentes (V+). Aquí hi trobem un terreny més vertical, on s'ha de buscar la presa, que hi és. Mantinguda i bonica! Seria un bon 6a a molts llocs.

Apretant més a un viot: A les Palpentes.

D'aquí passem a Sang i Ànima  (6a+). Té una entrada molt rabiosa on s'ha d'apretar de valent. El nostre posa-cintes, en Manel, té una relliscada i baixa a terra emportant-se una rascada al braç però sense conseqüències, per sort. I això que rellisca bastant abans de la segona, que queda a can pixa i fa que la primera no protegeixi gens. Quan és el meu torn surto amb la segona xapada, que no tinc ganes de fer-me mal. Hagués estat bé fer servir la canya, que la dúiem... Després de l'agonia de l'entrada la via és un bon 6a+ de continuïtat, amb bustietes, cantos més o menys grans... que et van deixant inflat. L'he encadenat i ha estat la via top des de la re-entré. En Pep l'ha hagut de lluitar molt, massa, i acabarà l'activitat aquí.

Gaudint de Sang i Ànima.

Aprofitem que la R és comuna amb Cul d'Angúnies (6b) que va per la seva esquerra, a l'altra banda de l'esperó, per fer-li un top-rope. En Manel li comença a treure l'entrellat de la primera part. Després va trobant coses per anar fent. Quan m'hi poso jo aconsegueixo encadenar (sempre en top-rope) la primera part. Però al mur de després veig massa cantos i cap prou bo pel meu gust, així que em penjo per estudiar-ho. Sembla que hi ha moltes alternatives, val la pena estudiar-ne alguna i fer-la "del tiron" si no vas sobrat, cosa que ara mateix no vaig.

Cremant les darreres forces a Cul d'Angúnies (6b).

Després d'aquests sis pegues ens donem per satisfets! Llevat de la darrera, les he fet totes de primer, però darrera del Manel, que ha anat obrint camí amb solvència. Les sensacions avui han estat bones, a veure què diran les lumbars demà i els dies posteriors. Amb doloret a l'espatlla dreta, també, per si faltaven tares... Però ha estat una gran matinal amb bona temperatura i bons companys. A veure si anem repetint!

La Facu

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a La Facu. Fa un temps em vaig comprar la nova guia "Barcelona i Alrededores" i havia marcat el sector Lluna i Hasta el Infinito com a interessant per alguna visita perquè no hi havia estat mai.

Hem fet l'aproximació sense entrebancs i hem passat pel sector Chacaraju i allà hem trobat una olivera que ens ha fet gràcia per l'ombra que feia. Ens hem mirat les vies que hi havia i ens hi hem posat! Està clar que som persones flexibles pel que fa als plans!

Així, ens hem posat a Porc Vietnamita (V) que, a més, té el nom escrit a peu de via, cosa que s'agraeix. Avui li deixo al Ramon l'honor de posar cintes. Jo escalaré de primer, però amb la tranquil·litat de tenir menys feina -i alhora estalviar-me algun ensurt per no encertar l'itinerari. La via comença amb una pinta ben dura, que es resol entrant una mica per la dreta. Després hi ha una apretada per travessar cap a l'esquerra, amb uns peus que fan pinta de no ser gaire adherents. Més amunt hi trobem un tram de roca llisa però que té algun bon canto. I més amunt encara, metres d'anar fent fins la reunió, que queda en diagonal cap a la dreta.

Començant la feina a Porc Vietnamita.

Quan em despenjo, munto la veïna, aprofitant que comparteixen reunió: Conexión Toledana (V+). El Ramon s'hi posa i ha de lluitar bastant. Sembla que es podria anar per la dreta però no, millor per l'esquerra. Després s'arriba a un ressalt que ja es veu cabronet. Fer-lo tot recte és factible però hi ha una tibada d'una regleta xica que dubto que sigui V+. Per l'esquerra és més amable i és per on ho hem fet tots dos. Tot i això, s'ha de donar la talla. El Ramon ha fet una relliscada sense conseqüències perquè estava per sota de la xap encara. Després d'una zona tombada ve un ressalt lleugerament desplomat que fa respecte però que té bon canto. Un plaer gestual fins la reunió!

A la Conexión Toledana.

Ens agrada el peu de via i ens posem a la Pink (V+) que surt en diagonal cap a l'esquerra, mig esquivant un díedre. Dic mig, perquè s'aprofita bastant la paret esquerre si no vols encabronar-ho molt, molt. A la part final de la via hi ha un tram lleugerament desplomat on toca anar per l'esquerra de la xapa, bastant, abans no pots retornar a la vertical per cantos raonables. L'apretada m'ha sembla bastant exigent i amb un cert alejillo amb caiguda no massa atractiva. El canto és bo, però mai se sap.

Els dos, en diagonal a la Pink.

Aprofitant la reunió, hem muntat la Prima de Riesgo (V). D'entrada no sembla massa atractiva perquè travessa una selva però fent-la encara deixa un regust raonablement bo. Un ressalt al principi, interessant, la selva al mig, curteta i sense esgarrinxar-se i un segon tram ben xulo i exigent. Toca pujar a xapar per l'esquerra i després baixar i tornar a pujar per la dreta, que hi ha millor canto. Novament cal apretar força. Dubto que algú que faci quintu pugui fer el tram més dur. Després, queden uns metres d'anar fent, bonics i sense dificultat.

A la Prima de Riesgo. Bona, llàstima del bosc que travessa.

Per acabar la sessió, ens posem a Neus G. (6a), una mica més a l'esquerra. També hi tenim ombra, cosa que s'agraeix. El Ramon s'hi posa i li va traient l'entrellat. En un punt on sembla que s'ha de passar cap a la dreta es penja per estudiar-ho. Després resol amb solvència! Quan m'hi poso jo trobo que he d'apretar bastant, ja a la segon xapa. El terreny és romu i el que cal és buscar regletes per l'esquerra. Per sort, en surten! Després toca fer un pas llarg a agafar un canto boníssim d'esquerra a la zona on el Ramon s'ha penjat. I ara, una remada, a agafar una lateral amb la dreta i poder passar peus a unes bones adherències de peus. Després encara queden alguns passets, en terreny vertical, però amb bons peus i relativament bon canto. Poc a poc la via es suavitza fins la R.

En Ramon a dalt i jo a sota, a la Neus G. Aquí s'ha de tibar més i més estona!

Amb aquestes cinc vies ens hem donat per satisfets. No ens han semblat pas senzilles del tot! Evidentment, la darrera és la més dura, però les altres no desmereixen gaire, cosa que està perfecte. Això sí, a les altres la dificultat és puntual i a aquesta, molt més mantinguda.

Pleguem trastos i marxem avall. I el Ramon s'ha trobat una tomaquera salvatge pel camí que ha agafat ell, que no era el mateix que el meu. Bones sensacions durant  aquesta sortida, això és bon senyal. (Però un lleuger doloret l'endemà, no tan bon senyal. Anirem veient!)

Bestiari Musical amb nous companys

Avui hem sortit amb l'Ilker i la Mar. Ells s'inicien en l'escalada i a mi ja em va bé fer coses suaus, ara que m'estic recuperant encara. He proposat d'anar a Collbató i, entre les diverses alternatives disponibles, hem decidit pujar fins al "tercer pis", al Bestiari Musical.

Avui he tatxat una via pendent, la Sioux Connection (IV) però l'hem feta fins dalt. Diria que és similar a les veïnes, amb un pas interessant just per sortir de la R intermitja. Jo he anat recte i els companys per l'esquerra.

A la primera via del dia! Costa acostumar-se a la roca montserratina...

Abans d'embarcar-nos en escalar ha tocat fer una classe de repàs. Com assegurar, com despenjar-se, etc. Amb pràctica a la primera xapa perquè no hi haguessin ensurts. Tenia bons alumnes i tot ha sortir rodat.

Després d'aquesta, ens hem posat a la Tatanet (V) a la dreta de tot. Aquí la roca és bastant més vertical i cal tibar una mica més. Tots tres l'hem gaudit a fons, tot i que hi ha qui ha hagut de fer alguna heretgia.

A la Tatanet  ja hi ha més feina. Segurament, per la continuïtat, seria un V+ a alguns llocs.

Amb aquestes dues vies, llargues llargues, i una aproximació que tampoc és de les més curtes, hem omplert una matinal que ha començat força tard per qüestions de logística. Als companys sembla que els ha agradat, a veure si hi tornem algun dia! Tot ha fluït i la companyia ha estat d'allò més grata, què més podem demanar?

Sort que hi ha qui fa selfies!

Roc Negre

Avui amb el Pep ens n'hem anat al Roc Negre. També buscàvem vies suaus per anar fent. L'aproximació és força senzilla i agraïda, almenys en teoria. Però ens hem passat el trencall de llarg... Toca recordar que és abans d'un arbre inclinat i no pas després, jejeje.

Aquests dies ha plogut força i hi ha algunes taques d'aigua. També hi ha una altra cordada que està començant l'activitat just on el Pep tenia intenció de començar. Fem una mica de cerca per trobar algun itinerari sec i ens posem a Super Tram (6a+). Els primers metres estan una mica molls i hi ha ha un passet per posar-te a sobre el replà... Després ve una zona d'anar fent i més amunt, una zona humida. En Pep es mira la forma de fer-ho... i al cap d'una estona el veig caient lentament. Se li ha trencar una presa de mà i ha anat baixant i ha acabat cap per avall. No s'ha fet "res" però sí unes bones rascades als dos braços. Res que no li impedeixi seguir amunt però. Va fent i a la part de dalt s'ha d'ajudar en algun punt. Segons ha explicat, aquesta era la única via que no tenia ganes de fer avui precisament pels darrers metres, que són exigents i se li travessen.

Fent la Super Tram.

Jo m'hi he posat en top-rope i he anat fent. A la mullena he aconseguit passar a la dreta sense massa problemes. I a la zona dura del final jo recordava que valia la pena anar cap a l'esquerra. Així ho he fet: des dels cantos raonablement bons, anar a buscar una repisa bona de peus i un bloc llunyà a l'esquerra però que es deixa agafar prou bé. A partir d'aquí, seguir per l'esquerra de les xapes i es deixa fer.

Aprofitem el top-rope per fer la Fang i Setge (6a+) que comparteix reunió. Una via molt variada, amb moviments dificilets en un parell de punts. I una part final molt més suau que l'anterior. Al company no li ha agradat massa.

Fent la Fang i Setge.

Després d'aquesta hem fet la Efecte Erecte (6a+) un xic més a la dreta. Aquí hi ha uns passets en un primer ressalt. En Pep els ha fet per l'esquerra i jo més o menys recte. I després ve el bombo on hi ha la dificultat de la via. Van apareixent cantos, una mica a la dreta. En Pep s'ha hagut de penjar per estudiar-ho una mica. Quan ha estat el meu torn m'hi he posat de primer. Jo ho he resolt amb la dreta en lateral en bons cantos i esquerra buscant algun rom que m'ha servit. Segurament és més segur anar amb les dues mans per la dreta. Després, terreny suau fins la reunió. És el meu encadene més sonat dels darrers mesos!

Fent la Efecte Erecte. El millor encadene dels darrers mesos!

I per acabar, hem fet la Gats As (6a). Aquí hi hem vist patir l'altre cordada, però en Pep sabia la millor forma d'atacar el primer tram: per l'esquerra fins que pots posar el peu sobre un bony de formació calcària, als volts de la tercera xapa. Després ve un terreny d'anar fent i després ve el tram més exigent. Tenim un muret amb bon canto, però que s'ha de trobar. El soci s'ho ha hagut de mirar una mica abans de trobar la solució. Jo he anat fent (també l'he feta de primer, però també amb les cintes posades) però m'ha costat força veure la forma de fer la part final. En tot cas, ha sortit i amb bones sensacions.

Acabant la matinal amb Gats As.

A l'hora que s'ha fet ja no hi havia temps per més i hem recollit trastos. Mentre feia les vies he aprofitat per arrencar alguna planta perquè la paret semblés això, una paret. I m'he endut una mica de sajolida per fer infusió a casa...