Avui, 25N, ens hem decidit a fer una visita a Coll de Nargó, a la paret del Grau. No teníem cap idea fixa de quina via fer. Finalment, optem per anar a la Triarca, una de les vies recomanables segons diverses ressenyes (per exemple, aquesta).
En Mario ens cedeix l'honor de fer les tirades així que quedem que començarà en Pep i jo completaré les altres dues. Així que, mans a l'obra:
En Pep, al primer ressalt del primer llarg. La R1 és a
sobre del següent ressalt, malgrat el que indiquen les ressenyes.
sobre del següent ressalt, malgrat el que indiquen les ressenyes.
El primer llarg (6a) és prou interessant: comencem amb un primer ressalt on s'ha de tibar un xic per entrar en una placa una mica tombada. Finura i aire per arribar a sota el segon ressalt (la reunió és a sobre, malgrat que les ressenyes suggereixen el contrari). Per superar-lo cal tibar força per uns forats a la dreta de les xapes i encertar la combinació adequada per arribar a uns cantells raonables... Vaja, que resulta una tirada prou dura pel grau proposat i amb equipament a l'estil clàssic: on toca, però amb excursionetes. Em començo a preocupar pensant en els llargs que venen...
En Mario als primers metres de la via.
Fem el canvi de cordes i em poso mans a l'obra al segon llarg (6a+). Comença per l'esquerra, seguint un esperonet. Aviat hi ha un ressaltillo on cal trobar la manera més lògica -que m'ha semblat un xic per la dreta. La tònica de la via -com és freqüent en calcari- són passos llargs per anar a buscar el que sembla bo i no sempre ho és i descobrir que a la vora hi havia alternatives invisibles d'entrada... En fi, que cal anar-s'ho mirant. Jo arrenco un cantet en una fissura -per sort estic ben agafat i no té conseqüències. Toca anar fent moviments curiosos d'anar-se posant bé per aprofitar els peus i aviat soc a prop de la reunió. En aquest llarg he trobat les assegurances on toca. Des de les darreres xapes he vist una cadena un xic a l'esquerra i em proposo d'anar-hi quan tingui ocasió, però gairebé sóc a tocar d'una reunió amb anelles en una posició ben còmoda. Total, que la faig al lloc còmode. Veig que, des de les dues reunions, hi ha una xapa (diferent) que porta pel mateix camí, més o menys sobre la meva vertical. Si hagués portat una ressenya millor hauria vist que la Triarca fa un fort flanqueig cap a l'esquerra i que, de fet, ara som a la R2 de la Sandokan i el que es veu a sobre és d'aquesta via.
Jo mateix, al segon llarg.
En Mario, a la darrera apretada de la tirada.
Un cop reunits de nou, enceto, sense saber-ho, el tercer llarg de la Sandokan (6b+). Es tracta d'un llarg mantingut, des de la mateixa sortida de la reunió. El tomàquet està a una fissura diagonal, que s'ha d'anar seguint. Malauradament, el canto de la fissura és molt pla i s'han de fer filigranes de mans i de peus. Al darrer bolt difícil em costa veure que encara s'ha de continuar per la fissura -la resta és tot dolent i hi ha un trosset fins la xapa següent. Em veig obligat a fer un repòs i mirar-m'ho amb calma per trobar la manera d'arribar-hi. Un cop ho aconsegueixo, el terreny es tranquilitza. Cal anar direcció a la savina i xapar els dos bolts que queden. La sortida del darrer torna a tenir un passet, però res comparat amb l'anterior. Com que anàvem amb la idea de que el llarg era 6b hem pensat que la cosa estava molt desfasada. Veient que era el darrer de la Sandokan, quedem un xic més tranquils, però en general val a dir que la cosa està apretadeta en general. Això no treu que estigui ben satisfet!
Jo mateix, filigranejant al darrer llarg.
En Pep, sortint ja de les dificultats.
Hem tingut fred fins a mitja via: les famoses clarianes devien ser arreu menys a la nostra via -però d'això ja en som especialistes;) Al primer llarg, ens han quedat els dits ben freds. A partir de mig segon, s'ha estat la mar de bé.
Hem rapelat (50m) des de la R3 fins la R1 de la Montse (que queda a l'esquerra) i des d'aquí un ràpel curt (25m fins al terra). Un cop a peu de via hem optat per agafar trastos i tornar cap a casa, amb un molt bon gust de boca... i això que ens hem oblidat de recollir uns fredolics que havíem trobar pujant!
