Avui hem tornat a la Bauma de Can Solà, on encara queden alguns deures pendents, entre els possibles, és clar. Per començar he escalfat a la Fissura del Nil (V+), que la recordava xula. Serveix per escalfar perquè té algun tramet desplomant.
Mentrestant, l'Ernest ja havia posat cintes a la Placa Oglala (6a+) i m'hi he posat amb una mica d'escalfament fet. Veritablement cal haver escalfat abans perquè si no et deixa ben baldat! Aquesta és prou dura. L'entrada és exigent, amb canto gran, però rom i ben desplomat. I després cal saber anar negociant, perquè és més que vertical i si no ets capaç de controlar, et fons de seguida. Déu n'hi do com les gasta! Els darrers metres per arribar a la R també són interessants, amb bon canto, però com que vens infladet, costa!
A la Placa Oglala. Aquí cal tibar fort, de fet, ja s'endevina des de baix!
Entremig l'Ernest ha fet el 6a+ de l'esquerra de La Panxeta i després La Panxeta. Així he tingut temps de refer-me per al projecte del dia, el Díedre Brulé (6b+) del que l'altre dia n'havia tastat un tros en top-rope. Aquell dia anava ben petat i no li veia color. Avui m'hi he posat des de sota i ha sortit. Cal aprofitar bé el díedre i aleshores es troben un parell de punts on es pot reposar prou bé. Avui hi havia aigua en algun punt, però he pogut agafar-me a llocs alternatius suficientment bons i els peus tampoc ha calgut remullar-los. Tot i això, he arribat a la reunió ben infladet, però molt satisfet amb els deures acomplerts!
Avui m'he tret l'espina del Díedre Brulé.
El company també ha fet la Xemeneia de la Coral i la #16 (6b+) de la seva dreta. No sé com ha anat, però m'he deixat convèncer per fer-li un top-rope al 6b+... El començament és estrany i avui està ben xop. Total, que si no vols pillar per l'aigua has de fer unes tibades ben burres només per començar. I després toca tibar molt i molt. A mi m'ha semblat molt dura perquè desploma de baix a dalt i tampoc no hi ha massa canto. Segurament s'ha d'anar sempre per l'esperó i aleshores hi ha alguna cosa més, però desploma acollonantment també. Potser és que encara estava petat, però l'he vist estratosfèrica en comparació amb altres de la zona. Algun dia que la roca estigui seca, potser li faré un intent...
Tibant de valent a la #16.
L'Ernest portava com a projecte del dia engalomar la #9 (7a) que l'altre dia se li va resistir. Avui li ha fet algun pegue més, però ha faltat una miqueta encara!
Un dels intents la #9.
Mentrestant, jo he optat per repetir la Díedre (6a) que em va semblar molt guapa la vegada que l'havia fet. Efectivament, ho és!
Love Climbing a la Díedre per relaxar-me.
I amb això ens hem donat per satisfets. Jo he fet 5 vietes i l'Ernest una bona colla més, cosa que no està gens malament per una tarda... Hem estat de conya, però hem trobat la roca massa molla pel nostre gust.