Casanova

Avui hem anat a Casanova amb en Josep. Aproximem pel camí de dalt, com a la primera visita que hi vaig fer. Un cop a peu de vies, decidim començar per coses factibles, no sigui que fracassem com l'altre dia a la Gravera...

Així, ens posem a Això Com Es Posa (V+), que és d'anar fent, mirant algun passet. Després, a la veïna de l'esquerra, més llarga, Pels Nens (V+).

A Això Com Es Posa, a dalt, i Pels Nens, a baix.

D'aquí passem a les coses més serioses. En Josep munta la Tanguitis (6c+). Tot i que em comenta que és factible, penso que no té sentit posar-m'hi sense haver-la tastat, així que li faig un tast en top-rope. Surt a la primera i queda apuntada per una altra visita! L'entrada és comuna amb les vies que ja havia fet. Després es desvia cap a la dreta a buscar un díedre, on hi ha passets fins però es va fent. En un punt hi ha un alejillo: s'ha d'anar a buscar un canto d'esquerres i d'aquí pillar una xorrera sikada amb la dreta i anar a agafar-la a la part de dalt amb l'esquerra i d'aquí xapar. Després convé anar a la dreta. Després cap a l'esquerra, marcadament, per sobre del desplom. Des de la xapa fins la R hi torna a haver un alejillo: cal pillar una aresteta amb l'esquerra i anar pujant. Des de l'aresteta es xapa la R, però suposo que amb les dents apretades!

A Tanguitis. Aviat tocarà creuar a l'esquerra.

A Tanguitis. Entre la xapa que em ve i la següent hi ha la xorrera sikada.

Després ens posem a la Campana de Gauss (6b+), que ja havia fet en top-rope un altre dia. Avui l'he fet des de baix i ha sortit! A la zona del diedre he anat trobant la forma d'anar pujant sense patir tant com l'altre dia. La resta, anar fent, i una entrada a la reunió apretadeta. Embutxacada!

Avui m'he embutxacat La Campana de Gauss.

A continuació fem un tast en top-rope a Noctrópolis per la variant d'entrada (6c). Els passos acaben sortint tots, com l'altre dia, però encadenar-la ho veig molt lluny, més que no pas Tanguitis.

A Noctrópolis.

I amb 5 pegues fets ens donem per satisfets i anem enfilant el camí de tornada, aquesta vegada per baix. Diria que ho prefereixo.

Gravera - La Mussolera

No havia estat mai al sector de la Gravera i aquesta tarda ens hi hem acostat amb en Josep. N'havia sentit a explicar algunes històries, no sempre agradables: vies antigues, roca sobada, grau collat... Però s'ha de conèixer per poder opinar!

Aparquem i arribem al sector en uns pocs minuts, cosa que s'agraeix infinitament. A l'hora de triar la primera via, em deixo guiar pel company, que proposa la Lluna Bruna (6b+), assegurant-me que és més assequible que algun 6a de la zona. Em deixo convèncer, tot i que la línia ja s'endevina que no la regalen... En Josep s'hi posa i, amb alguna esbufegada i tibant més del que em sembla desitjable per una primera via arriba a la R. Ja fa una estona que he decidit fer-la en top-rope i el company també m'ho recomana així que li faig més que cas! No tinc ganes de petar-me, així que vaig fent, penjant-me de tant en tant. I sí, és dura!

Escalfant (?) a la Lluna Bruna (6b+).

Després hem anat cap a la dreta, a fer la Sapastrús, continuant per la Roc-Kuyóns, dues vies que es creuen per algun motiu però que fem sense creuar. La sortida de la Roc-Kuyóns té un pas bastant cabronet que surt a la segona. Estrany...

Després fem la combinació contrària Roc-Kuyóns i Sapastrús. Si no recordo malament, perquè escric això al cap d'unes setmanes, aquesta era més agradable de fer...

A continuació ens posem a Plujim Plujam (6b). L'entrada s'ha de mirar bastant, però el tomàquet està al desplom. En Josep s'ho sap de memòria i fa una remada llarguíssima des d'una franja no massa bona fins un canto impressionant. Jo ho faig en top-rope, que no vull prendre mal, i acabo fent-ho una mica més per la dreta, que sembla més humà. Es tracta d'anar a buscar un bon canto que queda un xic per la dreta. Molt bloquera!

En Josep a Plujim Plujam (6b).

Jo mateix a dos llocs de la mateixa via.

Per acabar el dia, ens posem a la Diagonal du Yul que ara és 6b. Abans, quan els escaladors eren escaladors de veritat (sarcasme) això era 6a... Veient la sobamenta i el company com treballa, decideixo fer-la en top-rope, molt encertadament. La via havia de ser bona en el seu moment. Ara és tensa i cal esforçar-s'hi de valent. Surt, però esforçant-se :)

En Josep a Diagonal du Yul (6b).

I jo, com un covard, a la mateixa via.

He conegut un nou sector. Els itineraris que hem fet són antics, sobats i collats. Això sí, hi toca l'ombra a la tarda.

Queralt - Parking

Aquesta tarda anem amb en Josep cap a Queralt, al sector de sota el pàrquing. La guia marca algunes vies bones que en Josep ha tastat alguna vegada i, sobretot, estarem a l'ombra!

Comencem amb La Cobra Assassina (V+), a la dreta de tot. Terreny un xic trencadot, amb moviments guapos. Interessant. Deixem una corda per provar la de l'esquerra més tard i ens n'anem més amunt.

Aquí hi trobem un parell de vies espectaculars. Primer fem Nimeria (6b). Una via llarga, 25 metres, mantinguda i amb bona roca. Té alguns llocs on has de mirar-ho una mica però, com diu en Josep, anar mirant sempre surt algun canto. Recordo un pas finet al primer terç i un tram més vertical, però amb bon canto, cap a la part final. Un viot, recomanable 100% que encadeno ben content!

El primer viot del dia, Nimeria.

A continuació ens posem a La Tortuga de Maui (6b+), una altra via espectacular i molt recomanable! És d'un estil similar a l'anterior, amb dos punts més exigents. Una remada llarga al primer terç, a buscar canto on no sembla que n'hi hagi, i un moviment després de la bavaresa: per sortir-ne hi ha un rom de dretes on convé rebotar amb la dreta a buscar un cantell bo. Després, anar aguantant, ja amb moviments més evidents. Encadenada gràcies a haver vist en Josep fer-la i una sensació bestial, d'haver gaudit a tope!

I el segon: La Tortuga de Maui.

A continuació tornem a la nostra corda que, en top-rope, ens deixarà provar No Fa Por (6b+). Malgrat el grau igual que l'anterior, aquesta és més bloquera i molt més curta (12 metres). No és evident veure els moviments, sobre presa petita i peus en adherència, però surt en top a la primera.

No Fa Por... però s'ha d'apretar!

Després faig L'Hipopòtam (V+), una via curta però agradable de fer, amb un tram més exigent a la part final. Serveix per tastar la veïna del costat, Mustang (6c+), curta (10 metres) i bloquera també!

En Josep es posa a Mustang en top i va treient-ne els moviments, amb algun llançament rabiós i explosiu. Jo m'hi poso també i, sense encadenar-la, també aconsegueixo veure com fer-la. Hi ha un parell de moviments molt durs, una estirada molt béstia a pillar un bony en pinça de dreta, passar cap a la dreta a buscar presa raonable i després un bloqueig molt exigent cap a l'esquerra (on el company ha fet un llançament) a buscar canto raonable. Podria sortir en una propera visita...

Als primers metres de Mustang.

I amb 6 pegues i dues vies brutals a la butxaca, ens n'anem cap a caseta...

Les Agulles

Avui tocava fugir de la calor extrema que ens està matxacant i amb l'Ernest i el Josep ens hem anat cap als Rasos de Peguera, a les Agulles. Jo hi havia estat feia la tira d'anys. Recordo que tenia molta feina per fer i recordo també un estil peculiar tant de roca com de graduació...

Avui hem començat fent Un Tomb per la Birra (6a+)

A Un Tomb per la Birra.

Aquí hi ha algunes tibades a l'entrada, però amb canto prou bo com per no atabalar-se massa. Després, anar fent, un xic per l'esquerra de les xapes per tenir la dificultat proposada. Serà el millor encadene del dia :)

Després ens hem posat a la de la seva dreta, on jo hi havia fet un tast feia molt temps. Hem aprofitat ara que encara no hi tocava el sol, però segurament haguéssim hagut d'escalfar una mica més... L'Enric te la Ricomana (6b+) comença desplomada però amb bon canto, segueix vertical amb bon canto i acaba amb un tram vertical molt tècnic, amb poca presa, on he pillat a tope fins i tot amb la corda per dalt... La via és guapa però m'ha (ens ha) costat moltíssim -y ahí lo dejo...

L'Ernest...

... i en Josep a L'Enric te la Ricomana.

Després ens hem posat a Aladino (6b). Hauria de ser més senzilla que l'anterior... Té una entrada regletera i un pas bloquero a la zona desplomada. No surt ni en top i desisteixo... Per tant, tocarà buscar coses més simples a partir d'ara :)

Lluitant a Aladino...

Ídem, amb més èxit, però!

La propera que faig és Festival (V+). És un festival disfruton fins al mur final, on hi ha un pas fi que se les porta. Novament la dificultat del pas bloquero és infinitament superior al grau nominal de la via...

A Festival, acompanyat d'un parapent...

Mentrestant, hi ha qui es decideix a tibar als desploms...

L'Ernest tiba fort a Bagassa Biomassa.

Acabo la sessió a Gràcies Gallina (V+), a l'esquerra de Festival. És d'un estil similar, amb el mur final un xic més senzill, però igualment bloquero.

Fent el Gallina a Gràcies Gallina.

L'objectiu del dia ha estat assolit: escalar sense passar calor. Quan anem baixant cap a la plana ens adonem que hem fet una molt bona elecció... Les vies tiren a bloqueres, només la primera és més o menys homogènia.

Esprémer nous sectors

Fa exactament un mes vam anar a tastar el sector prop de la Font Negra, a la dreta del Cerro Torre. Fa uns dies vaig saber d'algú que ja havia tastat les vies noves que hi havia entre el Cerro Torre i el sectoret de l'altre dia i avui ens hi hem acostat amb el Pep P. el Pep Ll. i el Mario, en una retrobada èpica després de molt de temps de no coincidir.

En Pep P. i en Mario han començat per l'esquerra i amb en Pep Ll. hem encetat l'acció per la dreta, on hi ha 6 vies que es veuen ben llargues i interessant. Les hem anat fent totes 6, de dreta a esquerra, aprofitant les baixades per posar cintes mentre, a vegades, deixàvem la corda muntada perquè els companys anessin més còmodes i és que en Pep P. s'està recuperant de mica en mica.

Les vies ens han agradat molt. Probablement estiguin als volts del 6a totes excepte la que supera el desplom on s'ha de tibar una mica més (6a+/b) i la de la seva esquerra, que és un xic més senzilla (V+). Sovintegen trams ben fins, on s'ha de fer treballar l'adherència, algun pas llarg mà-peu i trams més senzills, amb bon canto, sovint en forma de llastres que s'han de fer treballar en diverses direccions.

A les vies de l'esquerra

 A la via #1 començant per la dreta

Al crux de la #2

Avui, fins i tot tenim fotos fetes des de dalt!

Jo mateix a les vies del mig

A la #5, la més tibantosa

A les vies de l'esquerra

El sector està molt bé i s'hi ha fet molt bona feina. Sorprèn que no s'hagi descobert fins ara, més tenint en compte que està prop del cotxe... La roca és ben adherent i només resta esperar que alguna pluja tregui una mica de pols que queda. En algun lloc la molseta negra juga alguna mala passada, però això s'arreglarà en poc temps: ja es veu que per aquí hi ha passat una bona colla de gent malgrat la novetat! La única pega és que hi tenim la major part de la feina feta: avui ens hem polit les 6 vies de la dreta... i han sortit totes malgrat l'aturada de un mes exactament. Bones vibracions!

Visitant nous sectors

Aquesta tarda hem estat a un nou sector, prop de la Font Negra, a la dreta del Cerro Torre. De ben segur que properament es publicarà alguna cosa. L'Ernest hi havia fet una visita fa uns dies i avui ens hi hem acostat, primer amb en Josep i després se'ns ha afegit l'Ernest mateix. Per arribar-hi cal anar a Can Nebots i seguir el corriol a la dreta, sense pujar al Cerro Torre. Aviat som a un peu de via esplèndidament netejat i arranjat. Aquí, com a les vies, s'ha fet molt bona feina! Els graus són els orientatius que hi ha per ara.

Ara mateix el sector té 8 vies. Hem començat per la tercera de la dreta, Toga (V). Al principi ressegueix unes llastres que no donen molta confiança, tot i que es veu tot sanejat i no hem tirat res avall. Un muret més compacte al mig és el pas més dur. L'arribada a la reunió és sobre bon canto.

Al muret de Toga.

Després hem fet la de la seva esquerra, amb qui comparteix reunió, Saratoga (6a). Els primers metres són molt fins, força verticals i ben tensos. Probablement sigui un xic més difícil que el grau proposat. Quan s'agafa una aresta vertical ja estem salvats i només queden uns metres d'anar fent. Via guapa, però cal anar concentradet!

A Saratoga hi trobem un primer tram ben tens.

En aquestes se'ns ha afegit l'Ernest i s'ha posat a Filibertus (6a+), la via que ressegueix la fissura. Com es pot intuir, és una via més atlètica. Té alguns passos estranys al principi i una tibada més intensa en un punt de la fissura, però surt prou bé i s'acaba fent una bona colla de metres. És la més llarga del sector.

Bona fissura a Filibertus.

Després d'aquesta m'he posat a la primera de l'esquerra, Morro (6b/+). He anat a vista i posant cintes i ha sortit! Té uns passos durs al principi, fins agafar un pla bo resultat de fer caure un roc enorme. Després toca anar resseguint una fissureta, on sobretot cal una bona col·locació. Després toca anar buscant el millor camí per anar progressant, però sempre apareix algun canto prou bo. Entremig hi ha algun lloc per reposar... M'ha agradat força. Probablement jo li treuria el plus.

Fent filigranes als primers passos de Morro.

Mentrestant l'Ernest ha muntat Jack Spàrrec (6b/+) i també l'he fet, aquesta vegada amb les cintes posades. Té un pas més bloquero a la zona de la panxeta, on jo he fet un pas des d'una lateral d'esquerra fins a un bon canto de dreta. Per fer-ho he hagut de pujar molt els peus i confiar... Després en Josep ha trobat un altre lateral per l'esquerra i opina que li ha costat menys que Morro, al contrari que a mi. El que sí és cert és que aquí el pas està concentrat i a Morro hi ha més continuïtat. Després del crux tampoc val a badar, però es va fent.

Al crux de Jack Spàrrec.

Per acabar, m'he posat a la de l'esquerra de la fissura, Atac de Pedra (6b+/c). Baixant de la via anterior li he posat cintes i m'ho he mirat una mica, no gaire. Després li he fet un pegue des de baix a veure què tal. Les primeres xapes acaben sortint més bé del que sembla, aprofitant l'aresta de la dreta. Quan comença a desplomar hi ha algun forat prou bo que permet xapar. La mà dreta a un forat de la fissura, l'esquerra a un altre forat un xic creuat i després m'he posat a buscar per la dreta. Al cap d'una estona he vist un lateral romo a la mateixa alçada que l'altra ma i he intentat tibar-li i pujar peus a caçar una pinça bona per l'esquerra... Però me n'he anat avall. Després m'ho he mirat, passant millor el pes cap a l'esquerra perquè la lateral treballés millor i he acabat la via.  L'Ernest ja l'havia encadenat un altre dia i avui hi ha tornat i en Josep l'ha fet en top-rope trobant-li els passos. 

Després d'ells li he fet un altre pegue i aquesta vegada ha sortit. En comparació amb la Campana de Gauss (6b+) de l'altre dia a Casanova, aquesta m'ha semblat més dura. 

A Atac de Pedra. Comença al tomàquet...

... i després d'aquest xapatge ja només queda 

aguantar, que no és poc!

Entremig, l'Ernest ha acabat de liquidar la feina que li quedava en aquest sectoret, posant-se a la de més a la dreta, la Tal Farràs (V+/6a)

Al muret de Toga.

El sector ens ha agradat molt. És relativament petit, però les vies són ben guapes i la roca és prou bona o ha estat sanejada. Sí que és cert que en Josep ha arrencat un canto a Atac de Pedra i que alguna llastra de la Toga desperta dubtes, però en general està de conya. L'equipament és de fàbula i el peu de via està molt ben treballat. Cal felicitar la feina feta!

SuperAmics a la Vinya

Avui hem sortit amb el Jordi M. i en Xevi. Teníem diverses alternatives entre mans, però al final hem decidit acostar-nos al Berguedà, a la Vinya, a fer la SuperAmics. La ressenya està aquí i me n'havien parlat prou bé. I, la veritat, la via és molt guapa. Totalment recomanable!

En Jordi es demana el primer llarg (6a+). Comença arrampat, sense dificultats fins un ressalt que sembla amenaçador però on hi surt molt bon canto. Després ve un tram suau i un nou ressalt que és on hi ha tomàquet. Anant de segon jo ho he encadenat, però amb dificultats. Es tracta d'un pas de bloc molt concentrat, de bombo, on has de pujar peus fins pillar una lateral que queda a l'esquerra amb la dreta -molt poc intuïtiu quan hi ets. Ho he vist al cap d'una bona estona d'anar-m'ho mirant i remirant. Després de tibar d'aquest canto s'agafa una regleta prou bona i la cosa s'acaba. Déu n'hi do! La resta de tirada és un passeig d'anar fent.

Al primer ressaltillo.

Estudiant el crux. Jo l'he fet per l'esquerra. També es veu

la fissura de la segona tirada... Fa més por del que després resulta.

Em poso al segon llarg (6b), que ressegueix una fissura que ralla un mur completament vertical. Sort que des de la R ja es veu que té canto per dins a la banda esquerra, que si no, seria una fissura yosemítica formidable. Per arribar-hi hi ha el crux de la via, que també m'ha costat de veure. Una invertida d'esquerra, pujar peus i estirada total per agafar la fissura amb la dreta. Fet això, bavaresa i anar aguantant amb canto bo, però vertical o més. Després la tirada s'ajeu una mica i acaba encetant una diagonal a esquerra ben marcada. Al mig hi trobem un passet finet i un altre al final, però es deixen fer bé. Un llarg molt guapo, amb un pas força més dur que els altres.

A la diagonal d'entrada a la R2. Hi ha passets fins.

En Xevi es posa al tercer llarg i tiba de metall sense miraments. A mi m'ha sortit de segon, però després d'una relliscada! Hi ha dos moviments clau, un per arribar a una llastra que es veu bona des de baix, on crec recordar que he anat un xic per la dreta. L'altre és per agafar-se a un fissura de dits. Al primer intent ho he encarat per la vertical de la fissura però com que és estreta i vertical he pringat. Al segon intent he fet bavaresa tibant per la dreta i ha sortit la mar de bé. Després, terreny vertical seguit d'un tram desplomat però amb canto generós. Una tirada molt guapa que acaba a un banc des d'on es pot reposar còmodament.

Primer crux per pillar la llastra. Després, anar a buscar la fissura.

Hem rapelat per la instal·lació de la Èlia fins la darrera R (R2) de la Xavi de Borredà. Des d'aquí m'he posat a fer el darrer llarg d'aquesta via (6a+), el que sembla més guapo de tots. Té un passet allà on ja s'endevina que hi ha tomàquet: per entrar al mur final i anar resseguint una fissureta. Movent bé els peus surt sense massa complicacions. Després continua mantingut, però es deixa fer, amb ocasions de reposar amb força comoditat. Acaba en lleugera diagonal a l'esquerra.

Darrer llarg de la Xavi. El tram difícil és fins un tinc els peus.

Hem tornat a rapelar, ara fins la R1 de la Xavi i des d'aquí un altre fins al terra. Després de recollir trastos proposo acabar de cremar cartutxos fent esportiva a la Vinya i em poso a Teula Trencada (6b). Aquesta m'ha semblat molt dura pel grau proposat! He anat encadenant fins la quarta o cinquena xapa, esbufegant. Aquí m'he embolicat per anar cap al díedre i m'he penjat. Diria que toca pujar fins al sostre primer i després flanquejar a l'esquerra a pillar el canto lateral que s'endevina bo. Més amunt hi torna a haver un pas dur que m'ha costat bastants intents. Des d'una mà a la fissura dreta a buscar un forat a la fissura esquerra, pujar peus, estirar-se fins un rom i xapar com es pugui. Després, anar fent... M'he penjat un munt de vegades... Potser té truc amagat, perquè si no no s'explica que només sigui 6b... Els companys opten per no posar-s'hi i amb això hem donat per acabada la matinal.

Al primer tram de Teula Trencada.

La SuperAmics és una via molt recomanable! Tots els llargs són guapos. La única pega és que la dificultat està concentrada en un tram força curt de cada llarg. Però la roca és molt bona i l'equipament fantàstic.