Revolt de l'Àliga

Després de tanta aigua no tenia molt clar d'on anar amb en Xevi. El pla inicial era acostar-nos a Moià-Puig Sobirà, però el camí d'entrada estava tan enfangat que ens ha fet por haver d'acabar empenyent... i hem acabat al Revolt de l'Àliga. Quan hi arribem hi ha un munt de furgos que hi han passat la nit, però arribem a peu de paret els primers. Decidim anar a l'esquerra de tot, que en Xevi no té ganes de tibar massa i ens posem a la típica Pixapins (IV+) que, tot i ser senzilla, és ben guapa.

La clàssica Pixapins és la més suau per començar.

La fa en Xevi, la faig jo i enfilo amunt per Prisamata per tenir la sensació d'haver escalat, perquè les vies són guapes, però curtes.

A Prisamata hi trobem alguns moviments ben guapos...

En Xevi fa el mateix i baixant es posa directe a Stradivarius (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, doncs el díedre desploma tot i que no ho sembla...

La Stradivarius és, com indica el nom, una joia de via...
Llàstima que no sigui el doble de llarga!.

Baixant d'aquí anem cap a l'esquerra a una placa on hi ha la via que batejo com La Placa que no Havia Fet Mai (V), a falta de nom millor. Pas bloquero d'entrada i la resta d'anar fent... Tot i així al Xevi li ha anat bé anar encordat perquè ha patit una relliscada...

La Placa Que no Havia Fet Mai té un pas bloquero al principi i placa suau després.

En Xevi a la mateixa via.

Després ens hem posat a una altra via que no sé si havia fet mai, però que anomenaré La de l'Esquerra (V+). Té només dues xapes, prou ben posades però. Un passet de decisió per entrar (o escaquejar-se) i uns moviments interessants a la part de dalt. Resseguint l'esperó amb la mà esquerra, acaba sent prou assequible, tot i que a en Xevi li ha costat treure-li l'entrellat.

La de l'Esquerra té uns passos per arribar a la R.

Baixant d'aquesta em poso a Petit Díedre (6a+), que ja havia fet a la primera visita, però que (crec) que no havia repetit des d'aleshores. Un diedret desplomat, tècnic i amb un inici de posar-s'hi bé, algun empotrament de segona falange i alguna tibada de regleta. Durillo però molt guapo! En Xevi aquí ja s'ha petat més del compte i decideix que ja no treballarà més per avui...

Al Petit Díedre ja s'ha de tibar perquè desploma més del que sembla.

En Xevi, barallant-s'hi una estona.

Jo encara m'he posat a Chimi-Churry, 6a+ segons el rètol de peu de via però que apareix de 6a a la web del Gemi. I diria que aquesta darrera és la versió bona.

A continuació em poso a Alasken Amber, al costat, originalment 6b però 6a+ segons la mateixa web. Tota la dificultat està en un passet on s'ha de travessar un esperó en flanqueig. Si es fa pujant el mínim possible és un moviment on s'ha de trobar la millor manera de fer-lo. Curiós, però. La resta, anar fent.

Totes dues vies tenen el mateix inici desplomat, amb bon canto, que ha tirat enrere en Xevi que s'havia decidit a fer-li un intent...

Jo mateix, a Alasken Amber.

I després d'aquestes vietes hem anat a buscar el cotxe, que jo tenia certa pressa. Una matinal breu, prou xula per treure's la son de sobre!

Penya Senyal

Avui hem anat buscant el bon temps cap a la costa, en concret a Castelldefels, Penya Senyal. Ja hi havia estat algunes vegades, però queden cosetes per fer...

En concret, em faltava la Del Sergio (6a), just al principi, a la part dreta del sector. M'hi he posat per escalfar. Està molt sobada, és més que vertical i té algun passet de tibar amb decisió. Resolc, però per ser la primera he de tibar-li!

A continuació l'Ernest es posa a The End is the Begin (V+) i la gaudeix. Jo no m'hi poso perquè ja l'he fet i, en canvi, em poso a una de les dues línies noves que es veuen a la seva esquerra. Des de baix, endevinem que la de l'esquerra serà més senzilla, però no tenim ni idea de res...

L'Ernest al V+.

A vista total, em poso a La de l'Esquerra, que hem decidit que deu rondar el 6a+. Té un tram més que vertical a l'inici, amb una tibada de decisió sobre bon canto. Després ve un terreny més tombat però amb un parell de zones fines de veritat, amb una arribada a la reunió ben xula també. Molt bona via!

Primers metres de La de l'Esquerra. A tibar!

Baixant hem posat cintes a La de la Dreta i m'hi poso des de baix, tot i que es veu bastant més dura. Efectivament, a la segona xapa hi ha bastant tomàquet. Em vaig aixecant per la dreta, com puc, però he quedat pillat amb la xapa als peus i m'he tirat perquè no m'atrevia a continuar. Tot i que el company estava avisat, a la caiguda he baixat fins a sota de la repiseta que hi ha i sembla que no he picat per centímetres... Després m'ho he mirat i he trobat la forma de fer-ho. A partir de la 3a xapa, que queda bastant a l'esquerra, la cosa es va fent força millor.

A La de la Dreta...

... aquí ja s'acaba el més dur. Sols toca anar fent.

La prova l'Ernest amb la informació que li he passat... i fracassa! Això només passa quan les vies es compliquen bastant, cosa que em tranquil·litza força. Probablement sigui un 6b+ o 6c concentrat.

Li faig un segon intent a La de la Dreta (6b+/6c) amb la seqüència apresa i no fallo. Per xapar la segona ja s'ha d'anar per unes laterals a la dreta i xapar des d'allà. Mini-canaleta vertical per l'esquerra i pillar una regleta per la dreta i moure-la tan a l'esquerra com es pot, controlant el peu esquerra en una regleta xica. Esquerra a un regleta molt merdosa, aixecar peu dret i estirar-se fins un bon canto d'esquerra. Creuar peus, posar-los bé i una tibada amb bon canto porta al tercer bolt, que xapo a l'alçada del pit, molt lluny de la segona. L'Ernest també li troba la forma al segon intent, tot i que ha de fer-ho diferent.

Després d'aquesta ens n'anem a l'esquerra de tot i ens posem, sense saber-ho a una altra Via Nova, que no surt a la guia. M'hi poso a vista, pensant que era Teixi (6a+). El terreny és desplomat amb moltes ganes però hi ha canto suficient per anar fent. En un punt però, xapo des d'un tridit poc fondo, apretant de valent. Després toca sortir del desplom i hi ha un passet. A l'Ernest no li ha semblat senzilla tampoc. Segurament és similar a la Teixi (6a+).

L'Ernest a la Via Nova.

Després ens posem a aquesta, però deixo que ara sigui l'Ernest qui posi les cintes perquè jo començo a estar petadet. Surt, però hi ha unes bones apretades!

Sembla que això sigui arrampat...

... però Teixi desploma molt, molt! Els estrats inclinats enganyen...

Després l'Ernest es posa a Marcelí (6b+) i l'encadena sense problemes, comentant que no li veu massa diferència a les altres... Jo, que sé el que em faig, decideixo fer-la en top-rope i sort n'hi ha hagut. Serà que anava fos, però tot i el canto que hi ha, desploma una bestialitat i no estic gaire acostumat a aquestes festes...

I Marcelí encara desploma un xic més!

Amb 7 pegues fets ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada, trobant-nos amb un munt de penya que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, fugint del fred i buscant zones benignes. Quanta gent! Per sort, a l'esquerra hem estat gairebé sols...

En comparació amb Sganga (6c) que està a la dreta, el que ha estat el projecte del dia segurament és de l'estil, potser encara més bloquero. A veure quina informació se'n troba a les xarxes... Avui hem fet 3 vies noves ben guapes, és estrany que no estiguessin obertes! Gràcies als equipadors!

Coll de Nargó

Avui he tornat a sortir amb en Tati després de més d'un any tot i haver-ho intentat unes quantes vegades! Fugint de la boira hem acabat a Coll de Nargó i el company proposa anar cap a l'esquerra, al sector Oriundu.

Allà comencem fent El Lluc (V), la via del mig dels tres quintus que hi ha a la part de la dreta del sector. Roca boníssima, abrasiva i amb cantos a dojo fan que es gaudeixi a tope!

A El Lluc, una vieta ben guapa, per escalfar.

A continuació em poso a Open Water d'Aigües (6b). Aquí ja hi ha bastanta més feina. Hi ha dos punts delicats, un al voltant de la tercera o quarta xapa, on cal bastanta finura per anar levitant paret amunt amb un xapatge en zona complicada. Jo, posant cintes, hi he arribat estirant-me molt, un de més baixet... Amb la cinta posada bé, suposo. Més amunt torna a haver-hi una zona fina en un indret on jo he acabat resolent per l'esquerra, posant-me a la zona més vertical. El company no s'ha despentinat, però ha afluixat la velocitat en aquests dos punts... un consol!

A Open Water d'Aigües, primer pas curiós.

A continuació decideixo atacar a vista una altra via aparentment dura (per mi), la Tard, Borratxo i Sol (6b). Va per una zona amb roca de xorrera i també m'ha agradat moltíssim... i ha sortit! A la zona desplomada apareix bon canto que permet anar-se posant bé. Després, a la placa final més que vertical, una remada fins una presa boníssima d'esquerra i negociar la sortida, amb unes bones tibades i algun moviment de decisió tibant de laterals. Els dos 6b's m'han encantat i han suposat una bona injecció de fanatisme!

La bonica línia de Tard... Satisfet d'encadenar-la també!

El Tati opta per no fer-la i ens n'anem cap a l'esquerra, on s'han equipat més vies i decideix posar-se a un 6c que es veu ben intens. Veient les tibades que fa decideixo que la provaré en top-rope després. 

Al 6c. Guapo, també!

Abans, però, em poso a un 6a de 30 metres que hi ha a la dreta de tot d'aquest sectoret, en una via que ja existia. Comença per una fissura yosemítica, amb pocs peus que resolc amb algunes tibades. Després, placa amb moviments molt xulos i variats, anar fent, fins a sota un desplomet. Per superar-lo hi ha bon canto, però quedes a sobre de sobte sense res i acabo havent de tibar en lateral d'unes canaleres... Un pas prou bloquero! Després, anar gaudint fins dalt. Una via molt guapa, amb algun alejillo sense arribar a passar por.

A continuació el Tati es posa a un 7a+ que hi ha a l'esquerra d'aquesta via i ha de lluitar per treure-li l'entrellat. Després li farà un intent.

El bou, encadenant el 7a+.

Jo em poso al 6c en top-rope. Començament per conglomerat amb algun rom i tot plegat bastant finot fins entrar a una fissura. Allà hi ha un bon pont de pedra per tibar de valent i es pot progressar una bona colla de metres sense massa problema, a banda de tibar-li. Després toca tibar d'unes bústies verticals, anar a buscar una llastreta per la dreta i d'aquí una bona remada fins pillar una llastra a l'esquerra on s'ajunten mans. Aquí reposo i ho estudio. En el meu cas, toca pillar regleta a la dreta, pujar peus i allargar dreta fins a una regleta/llastreta aceptable per la dreta. Esquerra a unes regletes laterals i pujar peus a l'esquerra, fins posar-los a la llastra i pillar un bon canto/forat per l'esquerra. Aquí es pot agafar aire i atacar la part final, un xic per l'esquerra de la xapa. Crec que podria sortir algun altre dia...

A continuació, en Tati ha encadenat el 7a+ i hem anat a l'esquerra de tot, a un bon replà on hi ha un altre grup de vies. Em poso a un 6b que comparteix reunió amb un IV+ que hi arriba per la dreta. És qüestió d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà finor de la bona. Aquí dubto i al final reposo: per la  dreta et poses al IV+ i per l'esquerra et poses a una placa que Déu n'hi do. Finalment opto per l'opció esquerra i he de fer uns moviments d'equilibrista...

A un 6b que comparteix reunió amb un IV+.

La zona m'ha agradat molt. Penso que valdrà la pena tornar-hi algun dia! Al darrer sectoret les vies són molt plaqueres berguedanes, d'aquelles que segurament no seran mai gaire populars, però hi ha un bon replà per fer vida familiar i tot...

Bukanan a la Roca dels Arcs

Avui he fet la primera via de l'any, amb en Jordi M. Ell havia deixat anar la proposta de la Bukanan a la Roca dels Arcs i a mi m'ha estat perfecte perquè encara no l'havia feta.

L'aproximació la fem amb boira fins ben amunt passat Vilanova de Meià. Per sort, el cel està radiant a sobre. Això sí, al pàrking fa un fred que pela: estem a -3ºC i bufa airet. Amb aquestes condicions dubtem una mica sobre com vestir-nos i m'acabo posant una tercera capa que em sobrarà ja fent l'aproximació.

L'inici de la via es localitza bé amb la foto de la ressenya de l'Escalatroncs que penjo a baix del post. A peu de via el company em comenta que em cedeix tots els llargs així que em poso mans a l'obra. La primera tirada comença per un terreny arrampat fins un llavi des d'on es va progressant en diagonal cap a l'esquerra, en direcció a una savina. Es posa un bon tascó uns metres a la dreta del ressaltillo. La savina està llaçada i convé deixar-hi una cinta ben llarga perquè la via torna cap a la dreta. Hi ha un passet delicat per superar un ressaltillo i cal tenir una mica de mà per protegir-lo, amb friends molt petits. Jo he posat dos aliens bastant seguits perquè no queden a caldo. Sembla que aquí hi havia hagut un pitó alguna vegada. Després d'aquí un altre tascó perfecte i uns metres més fins la reunió.

Primer llarg. Entrant a la fissura que, en diagonal a la dreta, ens porta a la reunió.

El segon llarg és vertical i molt guapo. Faig uns metres i poso un bon tascó abans d'un bloc desplomat que barra una mica el pas. A sobre el bloc hi ha bon canto i aviat s'arriba a la savina que es veu des de la reunió i des d'aquí s'agafen un parell  de xapes. Aquí cal anar per l'esquerra, a cercar el terreny més simple. Un restabliment porta a un díedre on el camalot #3 queda prou bé per protegir uns moviments fins al primer pitó a sota el sostre. Flanquegem cap a la dreta amb uns moviments més senzills del que sembla, pillant el segon clau i sortint cap a la dreta fins una mica de lleixa prou còmode com per investigar el tram que ve i on es posa un bon friend mitjà. La via se'n va per l'esquerra de l'esperó que tenim a la vertical. Hi ha bon canto i es fa la mar de bé.

La segona tirada, força sinuosa i guapíssima.

La tercera tirada surt en lleugera tendència a la dreta. Cal estar atents a no passar-se el primer bolt, més a l'esquerra del que diria la intuició. Després es va en diagonal a la dreta, superant un tram un xic rostollós i pillant el següent bolt. L'altre sembla indicar que toca enfilar-se a la placa, però no: l'altra xapa queda bastant a la dreta, obligant gairebé a fer servir la canal de la dreta per després entrar a la placa vilanovina protegida per bolts on gaudirem de valent. El pas més difícil està a la part final (V+) i d'aquí s'entra a la reunió sense dificultats.

Estètica placa al final del tercer llarg.

La quarta tirada semblava un rostoll sobre el paper (i segons algunes piades) però és ben guapa també! Autoprotecció per terreny verticalet al principi, amb molt bones possibilitats de posar de tot. Després se'n va un xic cap a l'esquerra, a buscar alguna savina i acaba per una fissureta abans d'abocar-te a una rampa on toca anar cap a la dreta, a buscar un bolt sobre una savina enorme.

La quarta tirada és prou bona. Tan sols rostollegen els darrers metres. La boira, 

al fons, acompanyant la gent de la vall... Pobres!

Per a la cinquena tirada deu haver-hi moltes opcions. Jo he anat tirant recte amunt, posant alguna cosa aquí i allà i anant a buscar el desplom final per l'esquerra d'una savineta. Abans he posat un bon tasconet i la savina permet protegir-te. Des de la reunió anterior es veu un grup de savines un xic a la dreta de la vertical i una savina sola un xic a l'esquerra: aquesta darrera és la que cal anar a buscar (diria).

I per arribar al cim he convençut al company que tirés recte amunt. Per la feixa de la dreta també s'hi sortia, però (Navarro, suposo)

Uns metres més, resseguint una fissureta, fins al cim.

Des de la reunió cimera hem continuat crestejant un trosset bastant curt i després hem anat baixant per unes traces cap al nord que ens han portat a la carretera. Al principi només amb traces de camí i després ja per un corriolet bastant fressat.

Quan hem arribat al pàrking als volts de les 9 estàvem sols. A la tornada hi havia una bona colla de cotxes amb gent a la recerca de zones altes amb sol. Nosaltres hem arribat a dinar a casa a les 15:00 :)

Per Nadal, cada ovella al (seu) Corral

La darrera escalada del 2019 ens ha portat amb l'Ernest cap al Corral, als Rasos de Peguera. Jo hi havia estat una vegada amb la Clàudia, on havíem fet les vietes més senzilles. Avui l'Ernest en portava alguna de cap...

Hem començat a la part esquerra, on encara hi tocava el sol, però poquet perquè a aquesta època va baix i els arbres de fora hi fan ombra. Jo m'he enfilat per la via Sóc Raider (6a). L'Ernest em comenta que és més senzilla que la Lindo Pulgoso (V+) que vaig fer l'altra vegada i realment m'ha semblat així.

Sóc Raider passa la panxeta que es veu al centre de la imatge.

L'Ernest no s'hi posa i en canvi escalfa a Lindo Pulgoso. Jo també la faig i corroboro que, per mi, és més dura. Especialment l'entrada a la reunió on s'ha de fer una bona apretadeta.

A Lindo Pulgoso ja s'ha de tibar més...

A continuació baixem cap a la nevera per fer la Alderaan (6b) que a l'Ernest li ha de servir per muntar el seu projecte del dia. Aquí no hi toca el sol i tenim alguna clapa de neu als peus, total que fa fresqueta de la bona! La via té un megasostre on veig l'Ernest fent unes apretades molt i molt burres. Total, que decideixo fer-la en top-rope. El pas del sostre és estrany i no trobo cap manera còmode de passar-lo. S'ha de tibar de forma bastant salvatge i aconseguir pujar peus a sobre com puguis. Després hi ha alguns roms encara però es pot anar fent...

A la nevera de Alderaan. Comença la festa...

...hi trobem un sostre, sostre,...

... que dóna feina fins i tot en top-rope.

L'Ernest es posa a Jo Ta Ke (6b+), el seu projecte, i acaba encadenant-lo. Jo ni tan sols m'ho plantejo...

El projecte del dia per al company.

Passem de la Cara Est a la Cara Sud on hi fa un sol collonut. Animat per l'Ernest, em poso a Replicante (6c) a veure què hi donen... Vaig a vista i posant cintes, per tant, absolutament al límit... El començament és vertical, amb un passet curiós fins agafar una bona fissura a la dreta. Pujar peus i situar-se en terreny molt rom per xapar la segona. Després un xic a l'esquerra on he pogut reposar una mica i mirar per on atacar el mur desplomat que ve. A la dreta de la línia de xapes hi ha un bon bec i des d'allà aconsegueixo xapar la quarta però aquí no veig clara la continuació i em penjo. Tinc bastants dubtes de com anar a buscar un altre bec bo (vull dir positiu, tot i que la roca és més que dubtosa) i acabo anant-hi tibant de la cinta. D'aquí es xapa prou bé però torna a haver-hi un pas molt estrany per la fissura: és ample i dolenta i només aconsegueixo pujar empotrant el braç esquerra de forma bastant guarra. Una vegada pujats peus es xapa la darrera i queda una apretada. Baixant em miro el primer crux i decideixo que la forma de fer-lo és pillant una fissura roma i ampla a la dreta amb la dreta en un punt que deixa tibar en lateral. Pujar peus, obrir esquerra a una regleta en baixada, ajuntar dreta i pillar el bec.

Després li faig un tast en top-rope i aquesta seqüència em surt bé (molt apretada però) i fallo a la fissura de dalt. No és pas senzilleta, no!

 

Primer tram de El Replicante. S'ha d'apretar, però vaig fent encara...

 ...més o menys fins aquí. Ara ve un ressalt estrany...

...i aquí hi tornava a haver un passet!

Malgrat les aparences, desploma de valent!!!

Mentrestant, l'Ernest ha fet alguns pegues a vies intenses...

El company a un 6b+ nou...

... i a Anacleto (7a).

Amb els meus cinc pegues que inclouen el gasto fet a Replicante jo ja em dono per satisfet i tirem avall, abandonant el sectoret. No m'hi queden gaire coses per fer aquí, però potser encara pot caure alguna visiteta, ni que sigui per tatxar la Replicante...

Coll de Merolla: La Cot Esquerra

Avui he tornat al Coll de Merolla amb l'Ernest i en Josep que han fet alguna visita a la Cot Esquerra els darrers temps i tenen ganes de continuar la feina. Per mi és un sector desconegut, tan sols vaig estar als totxos del refugi una altra vegada. Hi ha informació del sector al Vèrtex n. 281 (Novembre/Desembre 2018) on hi ha informació útil però hi manca, inexplicablement, el nom de les vies. Em referiré a les vies pel número al Vèrtex i, quan pugui, diré algun nom, espero que sense equivocarme...

La que hem triat com a primera del dia és la #9, un 6a que no comparteix reunió amb cap altra via, un xic a l'esquerra d'on el peu de via té el seu punt més alt. Una via guapa d'anar fent, però on s'ha d'apretar, amb un pas on en Josep opta per no petar-se i mirar-s'ho amb calma. Realment és ben guapa i et deixa escalfadet. Surt bé però sense sobrar-ne gaire! Serveix per tastar la tònica de l'escalada aquí: adherència, tibades en laterals, fissures romes...

En Josep enceta la jornada a la #9, un 6a que ens situa sobre el terreny.

Després l'Ernest fa la #10, Txomango (6a), a la dreta de la nostra i deixa muntat Puputs amb qui comparteix reunió.

L'Ernest, a Txomango.

El Josep i jo ens posem a la #8, Dru, un 6a que té una entrada curiosa i després anar fent, sense regalar res. Comparteix reunió amb un 6b+ que ve per l'esquerra.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Dru.

Després l'Ernest es posa a la #14, suposadament 6b pelat, per allò d'anar augmentant la dificultat a poc a poc. L'Ernest ha de lluitar-la moltíssim així que en Josep i jo li fem un tast en top-rope. Als companys els ha semblat molt difícil pel grau proposat i jo ho comparteixo plenament. Amb la corda per dalt m'ha sortit sense entrebancs, però fent levitacions impròpies... Diria que està desfassada, en comparació amb altres que farem.

L'Ernest, a l'únic canto bo del 6b...

... i en Josep, fent contorsions i levitant la via.

A continuació ens n'hem anat cap a l'esquerra, a fer, suposo, la #3, De la Hash (6b+), una de les vies més llargues de la zona. S'hi posa l'Ernest i va lluitant, poc a poc però amb força seguretat, posant les cintes. En Josep prefereixi fer-la en top-rope i això em fa dubtar, però veient que es tracta d'una via de continuïtat, decideixo posar-m'hi de sota. 

El començament té uns passos bastant durs fins xapar el tercer bolt. Finura i un pas de pujar peu dret sense gaire mà esquerra i anar-te equilibrant a poc a poc, movent els peus cap a la dreta fins arribar a xapar la tercera. Sort de la cinta posada, si no hi hauria una apretada! Després ve un terreny més suau i un xic més trencat, però sense que caigui res. Més amunt la cosa es redreça i toca anar en lleugera diagonal a l'esquerra, per l'esquerra de les xapes. Quan la via torna a tombar lleugerament a la dreta hi ha un altre pas dur. Toca pujar per l'esquerra de les xapes, pujar peus com pots, pillar una bona gota d'aigua / bustieta de dreta i xapar creuat com pots. Després, una altra apretada per superar el tram que et deixa en una zona més tombada però amb poca presa i, aleshores sí: es poden moure peus fins una repiseta que deixa reposar a gust. Ara només queda una tibada per l'esquerra, passant per un boix i arribant a la reunió. He fet un gasto d'energia bestial, però he encadenat i m'ha deixat més que satisfet! Una via llarga i mantinguda, amb un parell de passos més durs. Molt recomanable.

L'Ernest, en Josep i jo mateix a De la Hash. A la darrera foto, agafant aire!

A continuació l'Ernest ha anat a acabar la feina a Puputs (6b+) on té els trastoso posats d'abans i la treu però amb una bona lluita! En Josep passa i jo m'hi poso en top-rope per arrodonir el dia, tenint en compte que encara no m'he recuperat de l'anterior. Surt sense entrebancs però amb algun pas bloquero. És prou xula!

L'Ernest, acabant el dia a Puputs. Hi ha algunes apretadetes!

Amb això pleguem. El lloc m'ha agradat força. L'escalada és tècnica, de peus, amb traccions laterals... i algun matollet que, de tant en tant, emprenya una mica. Es fa curiós haver d'aprofitar fissures per fer algun empotrament de dits! L'escalada és ben variada, aquí! També toca arrencar les plantes incipients perquè en algun punt s'hi amaga alguna cosa o poses el peu a prop i et pots jugar una patinada. L'equipament està bé per no passar por, tot i que algun inici té una apretadeta. Avui la roca estava molla en algun punt, amb algun forat terrós un xic humit, però no ha dificultat la progressió. Hem escalat en màniga curta, cosa que per Nadal és un petit luxe!