Matinal a Vallirana

Després de l'aigua caiguda aquesta nit ens ha fet por embarcar-nos en vies on probablement trobéssim regalims d'aigua. Una mirada al cel ens ha revelat que el sud es veia ben assolellat mentre que a la resta s'hi veien núvols... així que hem enfilat cap a Vallirana on el Jordi no ha estat mai.

Proposo anar més enllà de les antípodes, al subsector Heidi Metal, a veure què tal pinta la cosa. Jo no hi he estat mai i serà una descoberta. Les ressenyes d'en Fernando ens ajuden a situar-nos i els noms a peu de via eliminen qualsevol dubte. Optem per començar per la Shaolin Fantàstic (V+) per anar entrant en calor suaument. La via comença per un mur molt vertical farcit de bon canto però amb algun lloc on dubtes si la roca serà prou bona. Es veu que s'ha sanejat bastant i, alhora, hi ha algun canto reforçat amb sika. Després del tram inicial ens posem a sobre del dau sobre el que hem fet els primers metres i encarem la placa final amb alguns passo de placa ben agradables.

A Shaolin Fantàstic. Un muret amb bon canto per començar.

A continuació ens posem a Metro Chatelet Dirección Casiopea (6a). El començament és pel díedre, aprofitant bastant la paret de la dreta. Aquí han anat creixent unes floretes ben maques però tapen una mica les preses. Compte si hi poseu un peu al damunt: a mi m'han fet relliscar un peu, amb un ensurt sense conseqüències. Molts blocs sikats ajuden a que es pugui pujar sense ensorrar la cosa. Aviat la via ataca la placa de l'esquerra, aquesta ja ben compacte, i aquí hi ha un passet bastant cabronet. Des d'una llastra cal anar a buscar una franja roma que va millorant a mida que passes a l'esquerra. Un matollet dificulta acabar de passar a l'esquerra per sortir de les dificultats. Aquí el xapatge és una mica delicat i li he deixat una extensió al Jordi, per si les mosques, i l'ha fet servir ben content. Després queda un tram ben xulo, d'anar aguantant sobre bona roca. La via té un sol pas bloquero que m'ha semblat força difícil pel grau proposat.

Aquí ja es pot respirar: després del crux de Metro...

Després ens posem a Bocata Inoxidable (6a/+). Va resseguint una fissureta durant els primers metres amb moltes assegurances. Entremig trobem un bloc estabilitzat amb tensors. El pas més difícil és probablement allà on les xapes allunyen una mica més, però es fa prou bé. D'aquí la via va en diagonal a la dreta. Des de sota m'havia sembla que atacaria el desplom per un lloc on hi ha un altre tensor per aguantar una llastra però aquesta és una altra via que farem després. El tram que resta és més que vertical, però amb bon canto i agradable de fer.

A Bocata Inoxidable.

Baixant, posem cintes a Grandmaster Flash (6a+/b). Aquesta comença per una placa fineta fins a sota un sostre. Aquí toca contorsionar-se una mica, anant cap a l'esquerra a buscar la via anterior i després tornar a creuar a la dreta. Per aquí hi ha algun bloc sikat per dalt i per baix que no he hagut de fer servir. De seguida s'agafa una bona bavaresa que et permet sortir de les dificultats. El mur final, molt similar a la Bocata, guapo i de bon fer. Un xic més difícil que la Bocata.

Aquí toca moure's cap a l'esquerra i tornar després a la dreta.

Després ens hem posat a la Emperatriz Furiosa (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per sortir de terra, un trosset suau i una altra apretada plaquera. Després la cosa es suavitza una mica i es pot anar fent bé fins a sota el sostre. Aquí l'assegurança queda un xic amunt i he posat temporalment una cinta a un químic de la via de l'esquerra. Realment s'arriba bé, però per si les mosques. Ara toca encara el desplom. Un canto sikat ens indica el camí i, aquí sí, m'hi agafo sense contemplacions. També sense contemplacions aprofito la llastra reforçada amb un tensor que havia comentat abans, visible des de terra. Controlant bé els peus no m'ha semblat massa complicat d'encadenar, aquí m'ha semblat suau pel grau proposat.

En Jordi a Emperatriz Furiosa.

En Jordi dóna per acabada la sessió aquí. Ja fa un parell de vies que ha optat per anar en top-rope i comença a enrabiar-se-li la lumbàlgia que arrossega des de fa dies. Jo acabo la feina posant-me a 21 Gramos (6a+).  Començament bloquero, més suau que l'Emperatriz, amb prou bon canto però cal tibar-li. Després d'uns passos suaus, un ressaltillo on t'ho has de mirar bé, un tram similar a l'Emperatriz i un desplom potser un xic menys desplomat, però amb cantos més petits -o jo no n'he trobat de millors. L'he encadenat sense patir massa, però s'ha hagut de tibar!

A 21 Gramos. Toca atacar el desplom amb decisió!

I amb això anem plegant els trastos. Les vies que hem fet són guapes. La roca és prou bona, però hem anat trencant algunes cosetes. A mida que es vagin fent, això millorarà. Aquí s'ha fet servir bastanta sika per aguantar algun tetris que segurament se n'aniria avall. No sí si l'alternativa de tirar avall tot el que tenia pinta de poder caure un dia o altre era factible... Ara mateix, entre sika i tensors dóna una certa sensació d'inseguretat, a banda d'una estètica dubtosa, sobretot pels tensors. Segurament és el preu a pagar per ampliar la zona escalable i estendre el nombre de vies fins a les 176, segons la numeració de la ressenya (i segur que entremig encara n'hi manca alguna). La via més guapa probablement hagi estat la Emperatriz Furiosa.