Penya Senyal /2

Aquest matí hem tornat a Penya Senyal amb en Pep, que ja té el genoll mig en condicions. Avui hem estat sols, un bon contrast amb l'altre dia!

Hem començat per la placa on vàrem acabar el dia passat, repetint el 6a+ central (la #17 del blog del Fernando i la #10 del llibre HotRock Barcelona). És bona, bona!

Aprofitem per posar cintes a la del seu costat, la Viana Jones (6b) i ens hi posem. Aquí la dificultat ja apreta força i s'han de fer alguns passets que Déu n'hi do. Gràcies a la info del Pep surt, però esbufegant! Comparteix reunió amb l'anterior i és igualment guapa.

A Viana Jones.

A Viana Jones, ara ja amb solet.

Després hem muntat un mig top-rope a la de la seva esquerra, l'Spirou (6b+). Mig perquè la reunió queda després del sostret a l'esquerra i des de la R anterior només podem tastar fins a sota del sostret. Malgrat tot, ha servit per provar la part de baix, que ja està prou bé i és ben durilla. Realment té alguns moviments més durs que l'anterior, però la resta és qüestió d'aguantar. Un altre dia caurà... potser.

A Spirou.

D'aquí volíem anar a fer la Nacha de Noche, la més llarga de l'altra placa de més a la dreta... Però m'he deixat una cinta a l'Spirou i això ens ha obligat a tornar a fer la #10 i anar a buscar-la, que no està la cosa com per deixar-la. Un cop recuperada, en Pep ha anat a la R de la #11 i #12 (Inclosa la de l'Úter) i hem fet un top-rope a la #13 de la nova guia (6a+). Aquesta està amb spits i teníem dubtes de si seria una cutrada i no ha estat així. És prou interessant! Això sí, algú l'ha deixada ben marcada amb cleques... m'he sentit tot un pro veient les línies que indiquen on i en quina direcció has de tibar-li :)

Fent la #13, a ple sol. La darrera del dia!

I el matí no ha donat gairé més de sí!

Més enllà del Malpas de Trevil

Avui hem estrenat l'any amb un magnífic anticicló. I segurament hem triat el millor lloc del món per gaudir-lo: una zona més enllà del Malpas de Trevil. En Pep i en Mario ja hi han anat algunes vegades i avui m'hi han portat. La inversió tèrmica ha fet que, en sortir del cotxe, sentíssim una escalfor primaveral que ara, a l'hivern, s'aprecia profundament.

Fem l'aproximació mig camp a través. Primer, en direcció a l'antena que domina la zona, després seguint la carena i acabem baixant per una lleugera fondalada que ens porta, de baixada, al peu del sector encarat plenament a sud. Una bona passejada però amb recompensa: només arribar-hi, el dia ens ha regalat el següent espectacle!

Espectacular vista des del sector.

En Pep té molèsties al genoll i avui no escalarà. Com que ja n'ha fet un munt, no li farem dentetes... A més, ens farà bones fotos, com la primera d'aquesta entrada!

Comencem per la primera via que trobem, la de més a l'esquerra. Una bona placa de conglomerat a la que m'he hagut d'acostumar després de temps de tastar (poc) calcari. Aviat m'adono que aquí els forats són bons i els còdols no sempre. La via és ben agradable, amb un parell de passos on s'ha d'anar concentrat cap al final de la via. Està assegurada generosament i ens caldran força cintes -avui gairebé que hem fet just. Comparteix reunió amb la seva veïna i aprofitem la baixada per posar-hi cintes.

La primera via (acabada) de l'esquerra. Una placa preciosa!

La següent per la dreta probablement sigui la més senzilla del sector. Això no vol pas dir que sigui menys guapa! N'hem gaudit plenament! La roca és bona però segurament anirà caient alguna cosa fins que s'estabilitzi plenament amb el pas de la gent.

Fent la segona del dia, seguint la fissura.

Després n'hem saltat una i hem fet la de més a la dreta del primer grup de 4. Aquesta és un xic més difícil i una mica més curta, però segueix la tònica de les altres.

En Mario gaudint del sector. A la dreta els companys bergadans.

A continuació hem anat a la següent placa a la dreta, on hi ha unes 5 vies més. Uns escaladors bergadans han arribat poc després de nosaltres i estan provant les de l'esquerra, així que ens posem a la dreta de tot, a la via que va al límit dret d'aquest pany de paret. Comencem amb un pas de tibar-li una mica per superar la panxeta inicial i entrem en una magnífica placa vertical. Aquí cal anar cercant el millor forat i el millor còdol, gaudint dels moviments. Parlant de còdols, n'he arrencat un amb la mà esquerra, sort que estava ben agafat! Al darrer tram, on el terreny es redreça fortament hi ha les principals dificultats. Arribar a la reunió em deixa ben satisfet!

Inici bombat però amb canto.

L'espectacular traca final.

Després d'aquesta ens posem a la que haurà de ser la darrera del dia: la de la seva esquerra. Comparteix començament amb l'anterior -tot i que sembla que la d'abans es pot començar un xic més avall- i se'n separa una mica a la placa. Aquí els moviments són similars, però un xic més difícils per l'absència de l'aresta que abans ajudava en algun moviment. El tram final, però és clarament més difícil. Jo ho encara per la dreta i aviat m'adono de l'error. Després de mirar-ho penjat a la xapa, veig clar que s'ha de fer per l'esquerra, amb una tibada d'un invertit a la dreta per anar a buscar un bon còdol per l'esquerra. Després aguantar i fer una darrera apretada a la última xapa, on cal tibar de canto petit per sortir de les dificultats. Bona i dura!

Tibant-li al crux de la via.

I per avui ho deixem aquí. Tot i que és un sector petit, m'ha encantat! Bona roca, sol, vies llarguetes, ben assegurades i amb feina pendent. Què més es pot demanar? A manca de ressenyes, diria que la darrera és la més difícil de les que hem fet (potser 6b) i la més senzilla la segona (potser V+). Caldrà demanar informació a l'Ernest que és co-autor de la zona!

ATENCIÓ: M'indiquen que es recomana no escalar a la zona durant l'època de nidificació de l'aufrany (del 15 de Febrer al 15 de Juliol). Val la pena limitar voluntàriament l'escalada abans no ens la prohibeixin del tot. (Actualització març de 2015)

Castelldefels. Penya Senyal

Avui feia un temps anticiclònic amb boira alta a bona part del país. Tocava sortir de les planes centrals i ens n'hem anat amb en Pep i en Mario cap a la costa. Primer, cap a Vallirana a un sector diferent del que coneixíem. Ens hi hem acostat però la manca de sol i el fet que les vies no ens han atret especialment ens n'han fet desdir... i hem enfilat cap a Castelldefels, a Penya Senyal. Matí de descobertes gràcies a la nova guia que ha comprat en Pep.

Arribem al sector amb el cel tapat encara, però aviat s'ha anat obrint i hem acabat sense samarreta. Però anem a pams! 

La proximitat amb la gran metròpoli segurament explica que el sector, força petit, estigués força ple de gent. Malgrat tot, hem pogut escalar allà on hi havia espai. Hem començat per la més senzilla del lloc, la The End is the Begin (#22) del blog d'en Fernando (V+/6a). Tranquila i d'anar fent, més difícil del que semblava d'entrada.

 A la primera via del dia

A continuació ens hem posat a la placa de la seva dreta, la #20 (6a+/6b), saltant una via difícil d'entremig. Aquesta via té una entrada força dura fins arribar a la segona xapa, amb caiguda incerta. Després afluixa una mica però torna a tenir els seus passets. Des de la xapa de sota de la llastra no es veu la següent assegurança fet que, sumat a un passet de decissió, fa que pugin les pulsacions. Després, anar fent en diagonal a l'esquerra fins la R comuna amb la via de l'esquerra. Poc aconsellable. Baixant m'he mirat un xic el 6c que puja recte i hi he vist possibilitats. Però no era moment de fondre les piles!

 Després de resoldre l'entrada de la #20.

Després de deixar-nos aconsellar, ens posem a la placa de la dreta de les vies anteriors, on hi ha la #17, un bon 6a+ sobre roca peculiar: bastants cantos plans a resultes dels trencaments de la roca, una bona colla d'ells en baixada. Malgrat tot, la via és maca, contínua i ben assegurada.

A la millor via del dia, la #17.

La de la seva dreta De l'úter vingueren i de la via ens tregueren (6b) havia de ser de la mateixa tònica però no ha estat així. Té un parell de passos durissims, com a mínim enfilant-los recte. I fent alguna petita ziga-zaga és fàcil acabar amb una xapa d'una altra via als morros... En fi, que no ens ha agradat especialment. Jo l'he feta en top-rope atenent a l'horari que portàvem i en Mario hi ha renunciat.

Patint perquè no ens treguin de la via...

Un altre dia tocarà visitar altres parts del sectoret que sembla que han d'estar millor. Aquí ens ha cridat la graduació absolutament dispar de les vies, sobretot a la guia. Al blog d'en Fernando la cosa està més afinada. Però posar la mateixa dificultat a la #17 i la de l'Úter és per flipar! Probablement hi fem alguna altra visita però el sector tampoc no és per tirar coets.

Mediona

Avui hem sortit amb en Pep i en Mario. Ens n'hem anat a Mediona, una zona on no havia estat mai. Sort que els companys es fan un tip de descobrir llocs i m'hi porten! Es tracta d'una zona relativament petita, però que dóna per fer-hi algunes visites. Les vies són prou guapes, i només es troba a faltar un xic més de llargada, especialment a les de la part esquerra.

Comencem per la primera via que es troba en arribar al sector, la Días de Fiebre (6a). Té uns passos curiosos, d'anar cercant la millor manera de posar-s'hi. Llarga i bona!

 En Mario a Días de Fiebre.

Després ens hem posat a la del costat, la Hileras (6a+). Aquí hi ha un punt més de dificultat que a l'anterior. Però a totes dues s'ha de tibar un xic, el suficient per anar carregant, a poc a poc, els braços!

 Jo mateix a Hileras.

Després ens n'hem anat a la banda esquerra. Les de més a l'esquerra del tot no semblen tan interessants i per això ens posem a la Ovi (6a). Aquí, com a la majoria de vies, val la pena encertar els cantos a la primera. Si no, acabes tibant bastant més del compte i, com que el terreny és ben vertical, això passa factura.

Fent la Ovi.

D'aquí hem passat a la seva veïna de l'esquerra, sense nom conegut (6a). Comparteix reunió amb l'anterior i s'hi arriba venint en diagonal cap a la dreta. Aquí tampoc no he encertat els millors cantos, però ja es tracta d'això quan no has fet la via!

Al 6a de l'esquerra de la Ovi.

En Mario a la mateixa via.

Després ens hem posat a la via del forat característic, la Ova (6a). Anar fent fins al forat i un pas per sortir-ne, just per sobre i cap a la dreta. Després un moment d'equilibri. Més tècnica però menys física que les altres dues.

En Pep a Ova.

Després probablement ens hem posat a la Aitor (6b). Les ressenyes d'en Fernando semblen confirmar-ho. Un pas curiós als primers metres i anar aguantant després. L'arribada a la reunió també té una altra tibadeta. Maca!

Havent superat el pas d'entrada de la Aitor.

Baixant de la Aitor, hem fet un top-rope a la de la dreta, la Aina (6c+) o, més correctament, la seva variant Per el costat (6b+). L'inici va per una placa tècnica, amb un pas ben tècnic per abastar un forat invertit. Després la cosa es suavitza. La via directa supera el sostre amb cert canto, però sostre! La corda ens venia de la reunió de la Aitor, així que suposo que hem fet la variant... Déu n'hi do! Tenim deures per un altre dia!

En top-rope a  Aina/Per el Costat.

I després de fer set vietes entre els tres, hem plegat trastos. Queda material per fer-li una altra visita. Avui hi hem estat la mar de bé. Tot i el vent que bufava, hem estat força arrecerats, llàstima que el sol hagi quedat enteranyinat, però no es pot demanar tot!

Per Vallirana

Avui hem sortit amb en Pep i el Mario. Hem dubtat entre anar al Berguedà o acostar-nos novament a Vallirana... i hem acabat decidint-nos per la darrera opció. Darrerament hi he fet unes quantes visites, però la zona s'ho val: encara me'n queden una bona colla!

Comencem per la via Charmed (V+). Comença seguint un díedre d'anar fent i continua per una plaqueta que acaba amb una entrada a la reunió un xic tensa. Serveix per retrobar el gest i escalfar.

Al díedre Charmed

A continuació ens posem a la veïna de la dreta, la Vitrubio (6a/6a+). Una placa bonica a l'entrada, una zona curta amb roca dubtosa i un bombet que té el seu punt. Encertant amb les preses adequades no passa de ser una tibada concentrada, però no s'hi val a badar!

 Al primer tram de Vitrubio

Després anem a la Pijus Magnificus (6a+). Aquesta té una entrada bloquera i tensa. Després és qüestió d'anar aguantant...

En Mario a Pijus Magnificus

I, per acabar, en Pep es posa a la Hormiga Atómica (6a/6a+). Com que anem justos de temps, jo la faig en top-rope i amb el cronòmetre a la mà. Quedarà pendent per una altra visita. Un tram d'entrada d'anar fent, un passet per superar el ressalt a l'alçada de la fissura (cal anar per l'esquerra) i anar fent amb bon canto a la part final.

 En Pep, fent la Hormiga Atómica

La matinal no ha donat més de sí, però hem fet unes bones vies. I totes noves per mi, el que és un punt addicional!

9N

Avui és un dia especial... en molts sentits. D'una banda, hem estat cridats a participar en un acte de la màxima trascendència històrica -per molt que alguns s'entestin a negar-ho. D'altra banda, avui he tornat a sortir després de tres mesos d'inactivitat. I sort que amb la Cristina havíem reservat aquesta data des de fa temps, que si no...

Després d'estar on calia a les 9:00, hem enfilat cap al Vermell del Xincarró clàssic (ara, sector dret), on feia dècades (crec que no exagero) que no havia estat! Terreny sobat i graus apretats serien els trets característics, a banda d'un bon solet al matí -els dies que en fa, avui no pas!

Hem començat fent el primer llarg de Maraña (IV) i la Directa Maracas (IV). Les dues comparteixen entrada, molt més difícil que el grau marcat, i han servit per entrar en contacte de nou amb la roca.

Després, hem fet la M'abstinc (V+). Aquesta té una zona molt fineta a uns metres de terra. Després es torna disfrutona, especialment el mur de la part final. M'hi he posat en top-rope perquè no tenia ganes de tanta tensió en el meu retorn, jeje.

La Cristina, a M'abstinc -avui no, però ;)

Després ens hem posat a la seva veïna Hi ha marro (6a). Ja es veia que seria més guapa que l'anterior i així ha estat! Aquí m'hi he tornat a atrevir des de sota: amb èxit, però esbufegant!

Aquí hi ha marro... o un bolo marró, que és el mateix... o no?

Després ens n'hem anat cap a la dreta a buscar altres vies, però tot estava molt sol·licitat... De forma que ens hem conformat amb fer la via #26 de la guia nova (V+) i, a continuació, la Nando (6a). De la primera només cal dir que segueix un esperonet i que cal donar la talla. La Nando és de tibar-li, amb el pas clau per arribar a un megaforat bo que no he sapigut llegir bé a la primera. Sí que ha sortit a la segona i, malgrat anar canviat a uns cantos bons que venen després, he aconseguit triomfar-hi.

La mica de pluja i l'hora ens han portat a deixar-ho aquí -per avui, només. Les sensacions al final han estat bones. A veure si aconsegueixo anar sortint amb més regularitat a partir d'ara. Les lumbars -una de les causes del parèntesi en l'activitat- sembla que han resistit, però no puc baixar la guàrdia. Coses de la vida...

Placa Cangur

Avui hem fet una matinal a la placa Cangur. Amb en Pep ens trobem a l'hotel del Bruc perquè venim de diferents llocs i enfilem cap a la Vinya Nova. Una curta aproximació ens deixa a la placa Cangur. Quan arribem estem sols!

Comencem per la dreta, amb la Caacahuet (V)

La primera del dia, a la dreta de tot.

Continuem per la de la seva esquerra, Talo (6a+), aquesta ja força més picant, amb algun pas durillo! (Vaja, que és durilla, tot i que es deixa...)

Tibant fort a Talo. 

El díedre de la seva esquerra, Atraco en St. Moritz, està graduat igual (6a+) però és força més senzill que l'anterior.

El díedre de St. Moritz.

Per acabar, ens posem en top-rope a la de la seva esquerra, que resulta ser la més dura del sector, Andanadas de Hostias (6c+). Curiosament, em va sortint tota i només he de reposar al final de tot, en un pas on no veig que he d'anar a buscar un bec a la llastra. Entremig però faig filigranes que només s'expliquen perquè vaig amb la corda per dalt :) Ara, coneixent els passos, la veig factible, però!

Final de festa a Andanadas de Hostias... 

Arribats aquí toquem el dos per culpa del telèfon... Finalment res greu, però!