Després de força temps he tornat a sortir amb en Jordi M. Aquesta vegada ens n'hem anat a Àger, el que suposo una bona tirada en cotxe, però l'escalada allà s'ho val. En Jordi tenia diverses propostes a l'agenda i finalment ens hem decidit per la Totoro, una via força recent.
La via es pot situar força bé gràcies a la foto panoràmica del final a càrrec de Lo Gall. A peu de via hi ha una T gravada a la roca i la llastra característica del primer llarg tampoc té pèrdua.
Comença en Jordi i ataca el primer llarg. Qüestió d'anar fent, amb un ressalt una mica més punyetero (V/V+) on s'ha de mirar bé com gestionar-ho per no tibar més del compte. La resta, suau i amb roca a controlar.
És el meu torn i ataco el segona llarg. Comença amb un Ae per superar un desplom on no se li veuen possibilitats en lliure. De fet, faig servir l'estrep amb ganes. La sortida no té massa dificultats fins a un ressalt on s'ha d'apretar una miqueta bastant (6a). La resta anar fent. A partir d'aquí el company em cedeix els llargs restants, cosa que no em desagrada pas.
El tercer llarg és més exigent. Comença amb una sortida de la reunió força complicada. Potser s'ha trencat alguna cosa, però m'he hagut d'esforçar bastant. Després ve un lleuger flanqueig cap a la dreta i un ressalt de Ae o bé Ao/6a que es veu factible de fer en lliure (6b/6b+). Un moviment delicat fins a pillar una franja boníssima (jo he trencat una llastreta de peu i m'he penjat), xapar i remada molt llarga fins a un bon canto. A la remada no he encertat el lloc bo i m'he hagut d'ajudar un moment de la xapa, però és un moviment llarg i burro i prou. Després el terreny s'ajeu i cal posar algun alien per protegir el que queda de llarg (V+).
La quarta tirada és molt bona, tot i que això ho opines una vegada l'has feta. El començament és d'anar fent, per un díedre, a buscar un arbre i plantar-te a sota d'un esperó. L'esperó és forçat i fins i tot venen tentacions d'anar per l'herba de l'esquerra, però cal posar-hi ganes i atacar-lo amb decisió. Més amunt es veu penjar una baga d'una xapa, cosa que no augura res de bo, però realment es va fent. El llarg sorprèn perquè vas esquivant les dificultats i van apareixent cantos i assegurances variades (claus, pont de roca) quan menys t'ho esperes, això sí, en terreny desplomat. En una xapa em sembla que hi haurà tomàquet i m'aturo a reposar. La ressenya Gall parla de Ae o 6b+ en una banda i la Vèrtex parla de Ae/V+. Són graduacions imprecises que no conviden a apurar: error! El llarg es pot fer prou bé en lliure (6b+), però s'ha de lluitar fort perquè és llarg i no dóna treba. Jo he fet servir el pedal en un pas perquè no he vist com fer-ho, però realment hi ha possibilitats. Després dels parabolts la via segueix en tendència a la dreta amb pitons i es fa bé en lliure (6a ben bo) fins al darrer pitó des d'on s'ha de flanquejar a la dreta. Aquí hi ha un pas força estrany, que jo he resolt anant baix i en Jordi més amunt. He posat un friend xic per protegir el pèndol del segon, perquè el pas no és senzill!
Si ara repetís la via, gaudiria d'aquest llarg, on només he posat un tascó al principi. Fent-lo, però, tenia massa interrogants al cap...
La sisena i darrera tirada és senzilla però molt guapa. Franges vilanovines on cal posar alguna cosa, amb moviments molt estètics, els més complicats al voltant del V.
Aquí les ressenyes, del Vèrtex i del Gall (fins a R5)
La via m'ha agradat, però la gaudiria més en una segona repetició (que no faré). Es pot anar amb la idea de reservar l'estrep per la segona tirada i anar a treure la resta en lliure. Cal posar alguns catxarros, nosaltres portàvem parxís d'aliens, tascons i un joc de friends fins no gaire grans. Crec recordar que hem posat tascons, aliens i un friend mida camalot #2 però només perquè el portava i volia encolomar-li al company. Reunions sense anelles, preveure material de retirada, si escau.