Avui ja estem una mica més situats sobre el terreny i tenim ganes de fer una via llarga. Optem per entrar tan d'hora com podem, perquè haurem d'escalar al sol. L'objectiu d'avui, la via Le Révérend al sector del mateix nom.
L'aproximació es fa des de Le Rozier, agafant la carretera que puja a Le Capluc, una muntanya característica que domina el poble. Aparquem al darrer punt on es pot i continuem a peu, seguint marques de GR fins que passem per sota de l'imponent Révérend. El peu de via es localitza fàcilment gràcies a tenir el nom escrit a peu de via.
Comença en Pep amb el primer llarg. Qüestió d'anar fent, amb algun ressalt on s'ha de tibar una mica més. Una tirada ben guapa, que jo gaudeixo a l'ombra d'un arbret que hi ha a peu de via, on deixem les bambes perquè tenim pensat rapelar la paret.
Em poso al segon llarg, que és una mica més senzill. Comença vertical però aviat toca anar en diagonal a l'esquerra i després flanquejar a esquerra descaradament. En algun moment deixo de veure assegurances i dubto de si m'he embarcat. Munto un bec de roca per si les mosques però de seguida trobo un químic ben a la vora. Uns metres més i arribo a una vira horitzontal que toca flanquejar també a l'esquerra.
La tercera tirada és la més difícil de la via, 5c+ segons la guia. Comença en Pep, amb dificultats importants per fer el primer pas. Se'n surt amb un A0 i desviant-se per la dreta però de seguida es posa a la via com toca. Uns passos verticals, amb canto raonable i aviat una bona excursió sobre terreny molt finet. S'ho mira i remira unes quantes vegades i decideix que no se la juga. Baixa i tiro jo. La sortida de la reunió té un bloqueig i llançament a una regleta bona que Déu n'hi do. Després, terreny vertical amb canto, però tibant-li. Allà on el company ha baixat jo faig una bona apretadeta: realment cal bastanta decisió per fotre-li morro sense veure cap presa bona. Toca fer una bona colla de metres fins de debò fins poder xapar la següent assegurança. Després toca anar a l'esquerra per entrar al díedre que ens acompanyarà a partir d'ara. Uns metres suaus fins la reunió, en un forat, per sort a l'ombra!
En Pep fa la darrera tirada, en díedre-xemeneia, que també és suau sobre el paper, 5b+. Hi ha uns metres verticals, amb bon canto, al principi. Després terreny suau seguit per un altre tram ben exigent, amb moviments acrobàtics, amb bon canto però. En Pep posa alguna cosa per si les mosques i m'ha semblat una decisió ben encertada, anant de segon. Hi ha uns metres ben xulos, a la part final. Ens trobem a final de via, en un bon replà i la reunió és la primera instal·lació de ràpel.
Ajuntem les dues cordes i dubto si fer el doble escanyamosques que sempre faig o bé el nus europeu de la mort, que està de moda darrerament. M'inclino per la primera opció, sóc un clàssic, jeje. El primer ràpel fa una cinquantena de metres i toca trobar una reunió a mitja paret. Tot i els dubtes, apareix sense problemes gràcies a la bona representació que hi ha a la guia.
Quan recuperem les cordes m'adono que hagués estat bé el nus alternatiu! Hi ha una aresta que dificulta el pas del nus... Després d'uns instants de pànic, aconseguim que superi l'aresta i recuperar les cordes sense més entrebancs. Un segon ràpel de 50 metres ens deixa a terra.
El sol comença a apretar fort i agafem el camí de tornada. Hem pogut escalar al sol, però a les 12 ja toca anar fugint d'ell. La via és molt recomanable. Està tota equipada, tot i que algun alien o baga per merlets pot servir per la darrera tirada. Seguint la tònica de la zona, diríem que el grau està collat. Per exemple la tercera tirada seria un bon 6a a pràcticament arreu del món. També hi ha alejes en algun punt, no pas arreu. No s'entén gaire, de fet. La roca és boníssima, de les que creen addicció. I el roc del Révérend té una bona estètica! Una via clàssica ben recomanable!