Retorn a Can Placa

Porto uns dies, massa, sense sortir i avui amb en Pana hem decidit tornar a Can Placa. De ganes no en falten pas, però tenim dubtes sobre com trobarem la roca i jo, a més, tinc dubtes sobre com em trobaré de forces!

Comencem escalfant per ordre, amb El Tallaboixos (V+). Es tracta d'anar fent, gaudint dels moviments (i posant alguna cinta llarga per evitar el ròssec).

A El Tallaboixos.

A continuació, El Picapedrer (V+). Aquesta tira molt més a 6a que cap altra cosa, a diferència de l'anterior, que segurament tira a V. Ara que ja l'he fet uns quants cops no em costa especialment, però s'ha de tibar. Serveix per escalfar!

A El Picapedrer.

A continuació, La Paletilla Asesina (6b+), el meu projecte del dia. En Pana s'hi posa i la treu posant cintes. Té els moviments super ben estudiats i no falla enlloc! Jo li faig un tast en top-rope per recordar els moviments d'una banda i per acabar d'escalfar de l'altra. Els passos surten, inclosa l'entrada a la reunió, que no tenia gens clara de l'altra vegada.

Després li he fet un pegue des de baix i l'he encadenat! Hi ha un bon tomàquet fins la quarta xapa. L'entrada és una bona remada des d'una pinça a un canto. Esquera a una fissura vertical i dreta a una bústia bastant a dreta. Pujar peus i estirar mà esquerra, com més a l'esquerra millor, a pillar una bona repiseta. Estirada i xapar i moure's cap a l'esquerra, que hi ha bon canto lateral. Estirada fins bústia d'esquerra, invertir-la i passar peus a la dreta. Unes bones gotes d'aigua per la dreta permeten xapar. Esquerra en nyapes verticals, pujar peus i dreta a fisurilla xunga. Pujar mà esquerra en lateral, pujar peus i mà dreta a un plà, deixant lliure una bústia vertical per l'esquerra. Remada fins un bec de dretes, esquerra a una fissura, xapar quarta, pujar peus i estirar-se a bústies salvadores. Buff!! Aquí es pot reposar. Ara toca negociar placa amb bona presa lateral i peus en adherència. Després uns metres fins de peus però amb bona presa (si la saps). Una zona on es pot descansar mena al mur final, fi de pebrots. Toca pujar peus a gotes d'aigua, esquerra a una regleta diagonal, dreta a una llastreta, pujar més peus i pillar lateral d'esquerra. Pujar peus i gotes d'aigua per entrar a la reunió des d'unes laterals d'esquerra, tirant-te a la cadena. Brutal! (I molt difícil pel grau).

Encadenant, finalment, La Paletilla Asesina.

Mentrestant en Pana li ha fet un tast a No em Facis Pessigolles als Ous (6c) i m'hi ha deixat la corda per fer-la en top-rope. Ell li ha tret els passos. Jo, en top-rope, m'hi he mogut força bé. Hi ha una zona central ben xunga, on cal passar els peus a una gota d'aigua, tibant d'una lateral roma i una gota d'aigua d'esquerra fins pillar la fissura vertical. Llavors, pujar peus, bidit a la fissura (mà dreta), pujar peus amb convenciment: primer dret i després esquerre a un cantillo al final de la fissura vertical (avui lleugerament moll). Amb esquerra s'arriba a un canto salvador! A partir d'aquí el company ha anat per l'esquerra i jo m'ho he mirat recte amunt i sembla que surt també: cal anar a buscar un forat fondo però monodit i pujar peus. Després uns passos rars però ja es pot reposar. I l'entrada a la reunió m'ha semblat molt, molt dura: Des d'un forat-bidit d'esquerra, pujar peus, molt, fins poder agafar un canto invertit de dreta i una mitja lluna d'esquerra. Pujar peus, molt, amb ganes, per tirar-se a la cadena (no sembla fàcil entrar-hi dignament). Podria sortir alguna altre dia.

En Pana, a les Pessigolles...

En Pana s'ha posat a Petoak Bai (6c) un xic a la dreta i li ha agradat. Ens queda apuntada per un altre dia!

Petoak Bai: tendència diagonal a la dreta sobre cosa tècnica.

Amb cinc pegues ja en tinc prou. A més, hauria de ser d'hora a casa, així que enfilem el camí de tornada. Bolets no n'hem trobat. Algun boletaire sí. I cagarades dels boletaires també. Algun dia els haurem d'ensenyar a enterrar una mica la merda, que suposo ho podran entendre! 

Hem estat de conya! La paret seca, excepte algun punt molt concret. I solet la mar d'agradable: per sobre dels núvols. Un xic més avall el dia es veia ben gris... L'hem encertat de ple.

 

Boira a Santaïna

Avui hem cercat alguna banda que pogués estar escalable després de les pluges d'ahir... i hem anat a parar al Balcó de Santaïna. Aquí hi he estat alguna vegada i realment no m'agrada gaire, bàsicament perquè no hi tinc gran cosa a fer -o m'ho sembla. M'he barallat sense èxit amb diverses vies i això no deixa gaire bon gust de boca.

Avui hem començat amb Amanece Que No Es Poco (6a+). Una via amb una entrada molt exigent, que avui està lleugerament molla. Això fa que jo me la plantegi en top-rope -a banda de que ja la tinc encadenada.

Escalfant a l'únic lloc mitjanament sec.

A continuació fem El Boig de Casserres (6b). Aquí opto per la mateixa tàctica, tot i que no la tinc encadenada (sí que em va sortir en top-rope) però no ho he recordat fins que ho he mirat a la meva llista... Unes quantes tibades de berro al principi i unes altres per superar el sostret. Després, anar fent... Tocarà posar-s'hi de sota algun dia que convidi a escalar.

El Boig de Casserres.

En Pana, amb qui hem pujat, a banda de l'Ernest s'acomiada aquí i decideix anar a buscar bolets. No li podem retreure, perquè el dia no acaba d'aixecar-se. Altres companys que s'han anat afegint (Tati, Salva, Vadó i Quico) van escalant les seves coses. L'Ernest també es baralla amb vies dures i se'n surt.

Sí, hi ha un escalador a la foto... l'Ernest!

Aconsellat per l'Ernest, jo em poso a Camí Ral (6b+), força a l'esquerra d'on estem ara mateix. La via comença amb unes balmetes desplomades, que es deixen fer prou bé fins i tot a vista. Després de superar un ressaltillo toca encara un diedret cec amb menys canto del que voldria. Aquí hi estic una bona estona, tastant i dubtant fins que em penjo. La vista se n'anava a un bolo bo que hi ha a la dreta, però després jo no trobo forma de tornar a la línia. Al final, apretada i pillo l'altre cinta. D'aquí ja es pot anar fent, amb una altra zona delicada per superar un altre ressaltillo i uns passos fins per entrar a la repisa des d'on s'abasta la R.

No l'he encadenat al primer pegue però sí al següent. Almenys m'emporto alguna cosa tatxada avui! Ens retrobem amb el Pana, que no ha tingut èxit amb els bolets tampoc, em creuo amb un company de feina de Barcelona (ja és casualitat!) i enfilem el camí de tornada.

L'únic que he encadenat avui, Camí Ral (6b+).

Aquí hi tinc deures: la 3 Atxissos (6c) i Cim d'Estela i Poliki Poliki, dos 6b's que se m'havien resistit fa anys...

Més Can Placa

Tornem a Can Placa, aquest cop amb l'Ernest i el Pana. Ens tornem a posar a escalfar a El Picapedrer (V+). Serveix per escalfar!

 

A la primera del dia.

A continuació seguim amb The Eternal (6a). Aquí l'Ernest la treu a la primera, però apretant com una bèstia. Jo intento posar-m'hi des de sota, a veure si sona la flauta, però no sona. En Pana la fa en top rope, agonitzant com pot. Després jo li faré un altre pegue, en top-rope (crec) i no recordo si l'encadeno o no. Però estem d'acord que li toca, com a mínim, 6b+. Deu ser el rècord de desavinença entre guia i realitat.

Lluitant a mort amb un suposat 6a. Quatre intents i res...

L'Ernest es baralla amb Rid Of Me (6c) i la treu al segon pegue.

L'Ernest lluitant les seves lluites.

Mentrestant en Pana posa cintes a La Paletilla Asesina (6b+) i jo li faig un tast en top-rope que em costa un munt. Després un altre i tot surt bastant bé. Queden incògnites a l'entrada de la reunió.

 

A La Paletilla Asesina.

Acabem fent cinc pegues, que ja està més que bé, i decidim anar avall. Arribant hi havia moles furgonetes amb penya que estava passant la nit. De merda en deixen un bon munt.

Can Placa

Feia temps que no anava per Can Placa i avui li he proposat al Manel d'anar-hi.

Hem començat per les vies senzilles que no havia fet. Primer, El Picapedrer (V+). M'hi poso i veig que s'ha de treballar una mica! El canto que sembla que hi ha d'haver, hi és però no allà on t'esperes... Quan saps on has d'anar les coses són molt més senzilles! Després d'unes primeres xapes on t'has d'esforçar, hi ha un passet fi en terreny arrampat i després toca anar cap a l'esquerra, anar fent. I encarar un pas estrany per acabar d'entrar a la reunió. Bona via!

A El Picapedrer.

La veïna de l'esquerra és El Tallaboixos (V+). Tot i ser el mateix grau a la guia, la diferència és enorme. Aquí tot és qüestió d'anar fent.

Després d'aquí volíem continuar la progressió, fent The Eternal (6a), més a la dreta. Quan veiem la via dubtem si això podria ser 6a, però m'hi poso decidit des de sota. Aviat m'adono de que hi ha tomàquet del bo. De fet, començo a penjar-me a la tercera xapa perquè no veig la forma de moure'm. No hi ha gran cosa i, per més que m'ho miro i remiro, no ho veig. Al final, aconsegueixo fer un moviment que em permet xapar la següent i penjar-m'hi. Sortir d'aquí torna a ser una incògnita i m'ho he de mirar moltíssim. Al final, crec que A0 fins pillar la següent. A partir d'aquí, ja es pot fer, amb un primer tram encara molt més dur que el que hauria de ser pel grau proposat.

Intentant fer un 6a...

Després li faig un altre pegue en top-rope. No aconsegueixo ni encadenar així, cosa que a mi només em passa a partir de 6c/7a. I els moviments, tope aleatoris, amb les mans a coses ínfimes i els peus ídem. És evident que, o bé s'ha trencat un canto boníssim o la cosa està desfasadíssima.

Per fer alguna cosa digne, ens n'anem cap a l'esquerra, on hi ha un 6b que em queda pendent, la Ramonatxo (6b). M'hi poso, i la trec a vista. El Manel també s'hi posa des de sota i també l'encadena. Al final, marxem amb bon gust de boca, perquè el 6a ens ha deixat descol·locats!

Acabem la sessió a Ramonatxo.

Feia temps que no tastava la finura d'aquí... Haurem de tornar-hi.

Montbrú Vell

Avui he tornat a sortir amb el Ramon després de molt de temps. Ens n'hem anat a Montbrú Vell perquè no teníem gaire temps disponible.

Hem començat per la part de la dreta, amb Ayden (V+). Una via estranya, exigent, amb roca dubtosa a una bona part del recorregut. No ens ha agrada gaire.

A la primera del dia.

A continuació, em poso a I l'Encant de la Morena (6a). Aquesta és més agradable que l'anterior i no és evident que sigui més difícil.

La Morena... més dura, però més agradable.

Tinc ganes d'una mica més de marxa i em poso a la #32 (6b). Li faig un pegue a vista i no veig gaire com resoldre la zona desplomada. Em penjo i ho vaig estudiant. Poc a poc vaig muntant-la fins dalt controlant els passos. Després li faig un pegue i surt. Té un tram ben exigent i s'han de tocar diverses zones on la roca no és especialment atractiva, tot i que ha aguantat tot. Després de la zona desplomada, la sortida és una mica per l'esquerra. Després s'ha de creuar cap a la dreta per sota el sostret i ja és força més senzill fins la reunió.

El projecte del dia!

Mentrestant el Ramon s'ha posat a la Valquiria (V), on s'han de fer alguns moviments alpins i les xapes queden bastant a desmà pel que he vist a fer-li. Jo no m'hi he posat pas.

Escalada atlètica!

Després el Ramon ha fet la Montescaya (V), amb alguns dubtes i una caiguda. Però l'ha lluitat fins al final.

El Ramon, a Montescaya.

Jo he fet la variant directa, Variant Montescaya (6a). Aquí hi ha uns primers metres exigents, amb presa xica, i cal apretar-li. Després, anar fent, comú amb la Montescaya.

Baixant monto un top-rope a Higolechorrea (6b+) i li faig un tiento. Els passos van sortint fins la darrera xapa, però hi ha tomàquet del bo! I a la darrera m'ho he hagut de mirar moltes vegades per trobar una sortida digna: estirada per pillar un forat invertit d'esquerra, pujar molt peu dret i aguantar mà dreta a una nyapa vertical. Bufffffff

Se'ns fa fosc i busquem el camí de baixada, sort que és curt.

Avui hem hagut d'apretar de valent per moure'ns per aquí. Serà la manca de costum.

Ripollès, Vilamanya

Avui he sortit amb en Tati i ens n'hem anat cap al Ripollès, a Vilamanya, a la Vall de Ribes. S'agafa una trencall a la carretera que indica Vilamanya i, poc després de creuar la via del tren hi ha un espai al costat de la carretera que permet aparcar-hi uns pocs cotxes. Un xic més avall hi ha un cartell informatiu de prohibicions i al costat un corriol que ens porta a peu de via en uns pocs minuts.

La roca està força molla perquè aquests dies ha estat plovent. Toca triar els trams secs!

Comencem pel sector Slap, amb la via Ànimes Piatoses (6a). Comença en Tati i va fent, esquivant alguna mullena al principi. Després la roca està seca i les dificultats van en augment fins la reunió. M'hi poso jo i vaig fent. Però a la part de dalt s'ha de tibar sense miraments, amb algun moviment poc evident movent-se cap a la dreta. Coincidim que la cosa està colladeta!

A Ànimes Piatoses.

A continuació fem la Como un Susurro (6a). És més amable excepte un pas on s'ha de fer una bona remada des d'un bec invertit fins un bon canto de dretes. Abans, uns moviments per l'esquerra, també poc evidents. La resta, anar fent. Déu n'hi do com escalfem!

A Como un Susurro. Un pas bloquero difícil de veure a vista.

Després el Tati es posa a La Via More (6b+), just a l'esquerra de l'anterior (no surt a la guia). Aquí ha d'esforçar-s'hi de valent, sobretot en un tram obligat amb un bon aleje! Quan ell baixa es mira alguna forma alternativa de fer el pas... i arrenca un bloc considerable. El bloc cau a la vertical que, per sort, està una mica a la meva dreta. Però el bloc rebota a terra i aterra a la meva esquerra! No m'ha tocat de miracle!

Filigranes a La Via More i el bloc volador i saltarí. Al
segon impacte ha aterrat sobre la catifa de la corda.

M'hi poso des de sota, però al pas difícil m'he de penjar. S'hi arriba raonablement bé, navegant una mica per la dreta. Però el tram dur demana una remada fins una regleta ínfima de dreta, pujar peus, pillar unes regletes un xic millors i després toca moure's una mica a l'esquerra, tibant en laterals. És molt complicat aguantar la porta, perquè els peus queden mal posats... Dur, dur. Després es deixa anar fent raonablement bé fins la reunió. Uns metres abans d'arribar-hi també hi ha senyals evidents de que fa molt poc ha caigut un bloc de la mida de dues torradores... Quina por! Les pluges són mala cosa en aquest tipus de roca!

El company s'entreté amb un 7a nou que hi ha a la zona. En canvi, jo em poso a la #5 (V+) i amb això ja tinc prou feina! Uns primers passos que no hi ha forma de veure d'entrada, uns metres d'anar fent i després una zona delicada, delicada, on potser si hagués pogut posar el peu en una xorrera molla a la dreta me n'hagués sortit millor. Ha sortit però ja m'he donat per satisfet!

En Tati, lluitant un 7a i cap foto del meu V+.

A continuació ens n'anem a la dreta de tot, on hi ha un nou sector. La ressenya està al final. Allà em poso a Manyac (6a). Toca mirar-s'ho però va sortint prou bé. Aprofitant que comparteix reunió amb la de la dreta, Les Plagues (6a+), en Tati em suggereix que m'hi posi. Ho faig en top-rope i és la millor decisió de la meva vida! Al principi hi ha canto i és vertical o lleugerament desplomat, però d'anar fent. Després toca flanquejar una mica a la dreta en zona desplomadeta i suposadament a partir d'aquí hi hauria d'haver canto! Però és canto de primera falange i desploma un ou! M'he d'anar penjant sovint i arribo a la reunió com puc, traient el fetge per la boca...

No hi ha foto de Manyac però sí de Les Plagues. Dura, dura!

En Tati, per acabar, es posa a un 6b que hi ha a la dreta de PSU. Diu que és molt xula, però jo ja estic més que baldat i pleguem trastos.

Acabant la feina a un 6b.

Baixant encara trobem algun rovelló... El sector queda força a l'ombra. Sols hi toca el sol les primeres hores. Avui sort n'hem tingut perquè fotia una rasca de pebrots. Després ja s'ha estat bé a l'ombra. La roca és particular, amb molts moviments de laterals, estranys. Pot ser interessant per noves visites!! Els graus de les vies fàcils estan molt collats i sembla que els de les difícils no. Sempre em toquen els collats, no sé què ho fot.

Ressenya del sector nou, a la dreta.

Casanova

Avui hem anat a Casanova amb l'Ernest i en Pana més la companyia d'en Sergi, un bou que havia contactat amb l'Ernest. Jo aquí hi tenia projectes pendents des de feia temps i avui tocava tatxar-ne alguns.

Hem començat escalfant a Poca Conya (6a), que ja havia fet fa algun temps. Té una entrada estranya, just quan toca passar de sobre la roca desenganxada cap a la paret. I després, més amunt, també hi ha algun moviment que jo he salvat gràcies a la meva envergadura (i en Pana, després, també).

A la primera de la tarda.

Baixant he posat alguna cinta, les que he pogut, a Aitortillafria (6a+) a la que, gràcies al blog, recordo ara quan ho escric, que havia fet un tast en top-rope feia temps (i havíem assolit un consens de que segurament seria un 6b). L'Ernest li ha fet un pegue perquè vol muntar la de l'Abuelo, que és on es barallarà després, i no ha pujat saltant ni res. Jo m'hi he posat i l'he encadenat, el que m'ha deixat ben satisfet. Arribar a la primera xapa és fàcil, no així arribar a la segona. Cal fer alguna filigrana fins pillar un bon canto i d'allà es xapa bé. Després toca anar cap a la dreta, a tibar d'unes laterals i retornar a la vertical per xapar de bons cantos, però lluny. Aquí pensava que s'acabaven les dificultats, però la realitat és que continuen fins a la reunió i he hagut de treballar de valent! El Pana, que serà el meu company de cordada, opta per fer-la en top-rope perquè no té ganes de patir.

A Aitortillafria. Avui l'he tatxat!

A continuació ens n'anem cap a la dreta, a la Tanguitis (6c+). Aquesta sí que recordava haver-la fet en top-rope i avui me l'he posat de projecte. Pujo amb la idea de muntar-la però vaig fent, a poc a poc, i l'encadeno! Té l'entrada bloquera però factible un cop veus la forma de fer-la. Després un terreny d'anar fent, amb algun ressalt més delicat, i se'n va cap a la dreta al díedre. Aquí hi ha diverses zones amb moviments molt fines de peus, gotes d'aigua salvadores, etc. que permeten anar pujant a poc a poc fins que et plantes a la xapa de sota la xorrera. Intento visualitzar una forma de fer-ho (no m'havia mirat el blog, uff) i encerto una bona forma: una petita levitació fins pillar bústia d'esquerres i agafar xorrera amb dreta a baix. Pujar peus i agafar la part alta de la xorrera i xapar, ben lluny de l'altra. Sortida per la dreta i flanqueig per sota el ressalt cap a l'esquerra, xapant també lluny. Pujada per l'esquerra, seguint el terreny senzill fins a l'alçada de la reunió on toca moure's cap a la dreta de forma mooolt delicada. Al sac! M'ha semblat suau pel grau. De fet, he lluitat més a la Aitortillafria... serà que allà estava escalfant.

El projecte del dia, Tanguitis, també tatxat.
(No hi ha foto meva, però us ho podeu creure, jejeje).

El Josep s'hi posa en top-rope i també la fa sense patir-hi massa. Baixant deixem la corda i l'aprofitarem per fer un top-rope a Txuet i Furisu (6c). Aquí li faig un top-rope i al·lucino. Com ja m'havien dit, és extremadament difícil. En tot cas, molt, molt més que la Tanguitis. L'arrencada és dura i cal saber la seqüència sense dubtes. Jo m'he hagut d'anar penjant per anar trobant els passos (cosa que, amb el xiclet de la corda que ve dels núvols, no és senzilla). I després hi ha una bona colla de moviments, de fet, tots, que no són gens senzills de llegir. Val a dir que avui hi havia una humitat elevadíssima que ens feia estar sucant constantment, però no tot és això! El company també li fa un top-rope amb diverses reposades. Un altre dia pot servir de projecte -dur.

Un intent en top-rope al 6c... fracassat i de molt!

L'Ernest no ha aconseguit l'Abuelo i el Sergi s'ha barallat amb El Trallon (7c). Jo he tatxat el que tenia pendent, ja tocava!