Colors de Tardor

Avui hem anat a Can Placa amb l'Ernest i el Pana més la companyia de la Cristina i l'Albert! Poc a poc ha anat arribant una gentada impressionant... per sort se n'han anat cap a l'esquerra i els cinc hem estat sols fent feina.

Hem començat escalfant a El Tallaboixos (V+). A continuació, en Pana s'ha posat a No em Facis Pessigolles als Ous (6c). Com que no ha escalfat, s'ha cremat i ha hagut de penjar-se, tot i muntar-la amb dignitat. L'Ernest i jo li fem un pegue en top-rope, per escalfar bé. A mi em surt ben bé!

Encara que aquí vagi en top-rope, després l'he encadenat! Feia dies!

Així que, el meu següent pegue és per encadenar aquest 6c que havia tastat el darrer dia: No em Facis Pessigolles als Ous (6c) i me'n surto! Ja estic satisfet per avui!

Mentrestant l'Ernest se n'ha anat al sectoret de l'esquerra mentre els del Maresme n'han tornat i es barallaven amb la Paletilla Asesina. Al final ha estat la Cristina la que ha tallat el bacallà! 

Després em Pana s'ha posat a Petoak Bai (6c) penjant-se en alguns passos. L'Albert li fa un tast en top-rope i s'arrossega en alguns llocs. Després m'hi poso jo i tampoc no me'n surto d'encadenar-la. Provant-los acaben sortint tots els passos, però. El més dur és als volts de la tercera xapa. Aquí ho he provat flanquejant cap a la dreta per unes gotes d'aigua molt dolentes... L'Ernest, en canvi, ho ha fet una mica més per l'esquerra, a buscar un dauet bo per l'esquerra i la Cristina també hi ha passat. Tot indica que és per aquí! Més amunt també hi ha variants: l'Albert i jo per la dreta, l'Ernest i la Cristina per l'esquerra. Sembla que tot és possible, però dur! La veig factible estudiant-la un altre dia.

Membres de la tribu a Petoak Bai.

Aprofitant les cordes passades en top-rope, alguns han fet intents a Els Plans de Santa Maria (6c+). Jo no, que ja no hi havia temps per més... Ha estat xulo tornar a coincidir amb la Cristina i l'Albert!

L'Ernest, refent-se de la lesió, ha tibat ben fort!

Veient les fotos, estava clar que el tema per avui eren els colors de la la tardor. Quin espectacle per la vista!

Roc de la Lluna

Avui ens n'hem anat al Roc de la Lluna, sector Joc de Pilota, amb l'Ernest i el Pana. Jo hi havia estat fa moltíssim temps, d'excursió amb la família i amics, i vam aprofitar perquè la canalla escalés una mica a les vies més senzilles de l'esquerra de tot.

L'escalada aquí és una meravella!

Arribar-hi té el seu què, amb un tram de pista que es fa molt llarg a partir de l'hostal de Falgars. Majoritàriament està en bon estat, però té algun punt on s'ha d'anar amb compte.

Hem començar per la banda esquerra de tot, que l'Ernest no té ganes de repetir cap via. Ens pensàvem que ens posàvem a la via de l'esquerra de tot, però no: la de més a l'esquerra comença per l'altra banda del roc -això ho hem vist després. Total, que hem fet la Xavi Puig (V). Via d'anar fent, però que ja et situa en com és l'escalada aquí: tot sembla farcit de bon canto, però de tots els forats que hi ha només uns pocs escollits són els bons... i toca buscar-los!

Contrast de sol i ombra a Xavi Puig. Sí, som matiners!

 

D'aquí hem anat al sector on hi ha la majoria de vies i jo he començat amb la Dulcinea del Tobillo (6a). La veritat és que la paret impressiona: és vertical o una mica més però sembla, aparentment, que està farcit de forats. La veritat és que s'ha de treballar de valent, en plan continuïtat. No hi ha passos més difícils que els altres, però no hi ha gaire opcions per relaxar-se. Tot i això, de tant en tant es pot trobar alguna posturilla que permet treure pes, espolsar braços i continuar. La via ha sortit a vista i he baixat ben satisfet i infladet!

Dulcinea del Tobillo un nom suggerent per una via suggerent.

Després d'aquesta he fet Alpinopausia (6b) aprofitant que en Josep m'hi ha deixat les cintes. El començament és un mur més que vertical amb alguns forats, aquí molts menys que abans! Després d'aquesta apretada inicial ve un tram amb forats més agraïts. En algun lloc cal trobar la forma de relaxar-se, tot i que no és senzill del tot. Després d'una zona una mica desplomada s'entra a una zona amb bons forats. La qüestió és trobar els que són "més" bons: la diferència entre uns i altres pot marcar la diferència entre encadenar o no. Per sort, aguanto i també acaba sortint a vista. Aquí ja he baixat ben inflat!

Alpinopausia, un 6b que no et deixa indiferent! Un 10!

Per sort anem tres i podem reposar entre pegue i pegue. L'Ernest s'ha encigalat en una via a l'esquerra de Uprising pensant que era un 6b+. Però després de dos pegues l'ha deixat estar... resulta que és una via nova que probablement sigui 7a... Gajes del oficio, que diuen!

L'Ernest lluitant a mort...

Baixant de Alpinopausia poso cintes a Baras Tonight (6c) i en Josep li fa un pegue en top-rope. Ell ja l'havia feta la darrera vegada i avui l'encadena en top-rope. Jo també li faig un tast en la mateixa modalitat. Hi ha alguns passos més durs que al 6b (ja és el que toca) però hi ha trams similars. M'ha costat una tibada a la part de baix, on he hagut de tibar d'un bidit de dretes i remada en diagonal a dreta fins pillar una cosa roma amb l'esquerra abans de trobar cosa millor. I més amunt no he controlat gaire els peus: no veia on posar-los tot i que hi havia forats. Aquesta és una característica de l'escalada aquí: cal controlar on posaràs els peus abans de pujar, si no, no ho veus. Total, que m'he penjat un parell o tres de vegades, però penso que hauria de sortir un altre dia.

Plaques d'escàndol a Baras Tonight.

Ara sí que estic inflat i rumio si val la pena fer un altre pegue. Però per sort, la inflor va baixant mentre els companys fan la seva i opto per tastar en top-rope Porro Ple (6b+), que l'Ernest acaba de fer-la. No sé si es tracta de Porro o de Porró perquè tots dos poden estar plens... Té un tram dur als primers metres, després venen uns moviments cap a l'esquerra i hi ha forats i opcions. Després ve un ressalt més exigent on van sortint coses fins un punt on no encerto on anar i em penjo. És qüestió de tenir prou pila per aguantar-se allà on toques perquè després es deixa anar fent. També la veig llesta per un altre dia!

A Porro Ple.

Hem anat a la idea així que, tot i anar tres, hem pogut fer una bona colla de pegues cadascú! I d'un munt de metres sobre roca excepcional i per unes línies de bandera. Una guapada!

L'Ernest a 26A.

Mercadal Superior

Avui amb en Pana ens n'hem tornat als Mercadals, avui al superior. El company ha començat per Terra Berguedana (6a) pensant que estava en una altra. La via té un passet ben curiós en un muret llis. El que toca és anar a buscar una regleta per la dreta, pujar peus i pillar la llastra lateral. Jo m'he embolicat una mica i he hagut de levitar però també ha sortit. Abans i després, molt xula i d'anar fent.

A Terra Berguedana.

A continuació m'he posat a La de Sempre (6a) aprofitant que el Pere de Rocafort i uns companys hi tenen les cintes. Un suposat 6a on s'ha d'apretar de valent i on la cosa està més sobada del que voldries. Molt contínua i guapa.

Després m'he posat a Generació 92 (6b). Un primer tram maco, on s'ha de saber llegir bé, un flanqueig més que curiós i un tram final vertical amb canto, però que s'ha de llegir. El flanqueig m'ha sortit molt bé! A la part final he hagut d'apretar una mica...

Una foto meva! Sí, també escalo! Aquí a Generació 92.

El company s'ha fet la Apòstols Mítics (6b+) per provar la Marylin. Jo li faig un top-rope al 6b+ i ha sortit, però apretant de valent! El pas més dur, per passar cap a l'esquerra, més o menys a l'indret on hi ha el company a la foto de sota. L'he vist factible, però dura de veritat!

A Apòstols Mítics.

Opto per no intentar la Marylin, que en Pana ha fet saltant, en part perquè l'altre Pere li vol fer un intent, i en part perquè veig que no m'hi aguantaré ni en broma. Així que li faig un tast en top-rope a Fruit de Passió (6b+). Aquí hi ha uns passets durillos a la primera part, una zona un xic més suau al mig i el crux per arribar sota el sostre: Esquerra a una regleta, peu dret a un foradet que costa de veure, dreta a una nyapeta rugosa lateral. Pujar sobre el peu dret i rebotar dreta a una rugositat més bona. A partir d'aquí toca tibar fort, però hi ha canto. Després de la xapa de sobre el sostre, cal flanquejar descaradament a dreta, primer per regletes pse i després un bon canto! També la veig factible per un altre dia.

Acabem amb Fruit de Passió.

El soci no té ganes de més i jo tampoc, així que ens n'anem avall. A la zona hi hem tingut overbooking! Serà que el primer dia de fresca tothom ha anat a buscar solei... Nois, noies, que només és el principi del fred!!!

Mercadal Inferior

Avui he anat al Mercadal Inferior amb en Tati, la Cristina i en Llembresku. Feia molt de temps que no sortia amb la Cristina i ella feia temps que no tocava roca ara.

Escric això força més tard, així que potser em falla la memòria... Diria que he començat tatxant les Bada Badoo (V) i Romo Romeo (V), que no havia fet mai, i que estan a la part esquerra de la paret.

Escalfant en plan suau a la banda esquerra.

Després hem anat a fer la Trompa (6c). El Tati la fa però li costa veure alguns moviments. Jo opto per fer-li un top-rope, i la decisió és ben assenyada. El primer tram té alguns moviments que demanen navegar una mica, en algun punt per l'esquerra de la via. Després ve un tros de flanqueig que es deixa fer bé. Aquí hi ha una xapa on s'ha de pujar una mica, xapar i segurament tornar a baixar per continuar el flanqueig: toca encarar el mur per l'esquerra, que hi ha més bon canto. Després ve un tram de continuïtat, amb presa, però on s'ha d'aguantar. M'he penjat en un parell de punts, però li veig possibilitats.

A Trompa.

Després fem el mateix procés amb la Mi Chica és un Bombón (7a). Jo li  havia fet un tast en top-rope fa temps que m'havia sortit a la primera gràcies a haver vist molt bé com tocava encarar-ho. Avui no ho tenia tan clar i m'he hagut de penjar en alguns punts per veure la millor opció. El flanqueig ha sortit bé, però agonitzant. Després toca pujar fins agafar alguna lateral/pinça bona per la dreta. I aquí avui ho he fet diferent, anant un xic a l'esquerra, a una regleta més alguna remada i rom per la dreta fins pillar canto acceptable. L'altra vegada ho vaig fer més recte, crec. Després d'aquí avui he anat fent prou bé.

Al flanqueig de Mi Chica...

Per acabar la meva feina, m'he posat i he tatxat la Futurs T.E.B (6b). Té uns passos de finura al principi, un tram d'anar fent, i una entrada a la reunió molt estranya, on no he estat per contemplacions i he anat directe a la cadena.

Els companys han anat fent la seva. La Cristina, està molt forta, tot i que no toca gaire la roca. Però el roco és un bon substitut per no perdre la forma... o guanyar-ne!

Montbrú Vell

Avui amb en Manel hem fet una matinal ràpida a Montbrú Vell. Hem començat pel díedre de la dreta de tot, la Valquiria (V).

A la primera del dia. El diedret no tan facilet.

A continuació hem aprofitat que la reunió és propera (la guia diu que és la mateixa, però no és així) a la de la Xirimiri (6b) i aprofitem per fer-li un top-rope.

Després li faig un pegue des de baix i surt. Al principi hi ha uns moviments xulos que es deixen fer prou bé. Hi ha una zona dura al voltant de la tercera xapa. Aquí es xapa bé des de la fissura. Després toca moure's un xic a l'esquerra, fer una remada fins a una regleta/pla dolent i pillar un lateral prou bo com per moure's amunt. Es surt un xic per l'esquerra també per xapar la darrera i terreny suau fins la reunió.

Lluitant el 6b a tope!

Ens n'hem anat cap a l'esquerra, a fer la Porca Misèria (6a). Sobre el paper semblava senzilla, però la realitat és que m'ha costat bastant, sobretot a l'indret on la via se'n va cap a la dreta. Jo he pujat recte i he flanquejat després, cosa que m'ha obligat a fer filigranes. Si es flanqueja abans, la cosa és molt més suau, de fet els peus t'hi porten. Per un moment m'he ofuscat, jeje. Abans d'això també hi ha feina fina a fer, especialment perquè la roca és dubtosa en algun punt. En Manel l'encadena la mar de bé. Tot i això ens ha semblat dura!

Un 6a que ens ha fet suar una mica més del compte...

Aprofitem la baixada per muntar el 6b de la dreta, la Vacagare (6b). Baixant m'he mirat una mica els passos i l'he encadenat a la primera. Toca apretar una mica en un parell de punts, però es deixa fer raonablement bé. El soci també l'encadena, en top-rope.

Tibades franques a la xxxxx.

En Manel es despenja per la veïna de la dreta Vafanculo (6b+) i hi posa les cintes. Jo faig un tast en top-rope perquè es veu impressionant i no tinc clar que pugui sortir-me'n fàcilment. La veritat és que la via és preciosa. El començament és plaquero, tècnic, però d'anar fent. Aviat es pilla el canto invertit del sostre i, sorprenentment, es va fent prou bé. Cal moure bé els peus, especialment al darrer tram, sense pujar massa, fins i tot amb tendència a baixar. Ara ve un tram on el canto invertit és rom, cal fer una remada fins al punt on és bo. I ara ve el crux. Em costa un munt veure-hi possibilitats, però al final ho veig: esquerra a la bavaresa invertida, mà dreta a un bec a la dreta del diedret vertical, pujar peus i creuar mà dreta a un punt on la fissura invertida del següent sostret és bona. Ara toca moure els peus cap a l'esquerra, pillar un lateral dolent i un de bo després de rebotar-hi. I la cosa està salvada. Sols queden alguns moviments que es deixen fer -tot i que s'han d'estudiar!

En Manel ho intenta en top-rope però ho veu llunyà. Jo li faig un segon pegue en top-rope i surt tot fluid. A la propera tocarà intentar encadenar-la.

La darrera del dia, un viot!

Amb aquests set pegues ja em dono per satisfet. Pleguem trastos i ens n'anem ben d'hora a casa, que ja era el tracte!

Retorn a Can Placa

Porto uns dies, massa, sense sortir i avui amb en Pana hem decidit tornar a Can Placa. De ganes no en falten pas, però tenim dubtes sobre com trobarem la roca i jo, a més, tinc dubtes sobre com em trobaré de forces!

Comencem escalfant per ordre, amb El Tallaboixos (V+). Es tracta d'anar fent, gaudint dels moviments (i posant alguna cinta llarga per evitar el ròssec).

A El Tallaboixos.

A continuació, El Picapedrer (V+). Aquesta tira molt més a 6a que cap altra cosa, a diferència de l'anterior, que segurament tira a V. Ara que ja l'he fet uns quants cops no em costa especialment, però s'ha de tibar. Serveix per escalfar!

A El Picapedrer.

A continuació, La Paletilla Asesina (6b+), el meu projecte del dia. En Pana s'hi posa i la treu posant cintes. Té els moviments super ben estudiats i no falla enlloc! Jo li faig un tast en top-rope per recordar els moviments d'una banda i per acabar d'escalfar de l'altra. Els passos surten, inclosa l'entrada a la reunió, que no tenia gens clara de l'altra vegada.

Després li he fet un pegue des de baix i l'he encadenat! Hi ha un bon tomàquet fins la quarta xapa. L'entrada és una bona remada des d'una pinça a un canto. Esquera a una fissura vertical i dreta a una bústia bastant a dreta. Pujar peus i estirar mà esquerra, com més a l'esquerra millor, a pillar una bona repiseta. Estirada i xapar i moure's cap a l'esquerra, que hi ha bon canto lateral. Estirada fins bústia d'esquerra, invertir-la i passar peus a la dreta. Unes bones gotes d'aigua per la dreta permeten xapar. Esquerra en nyapes verticals, pujar peus i dreta a fisurilla xunga. Pujar mà esquerra en lateral, pujar peus i mà dreta a un plà, deixant lliure una bústia vertical per l'esquerra. Remada fins un bec de dretes, esquerra a una fissura, xapar quarta, pujar peus i estirar-se a bústies salvadores. Buff!! Aquí es pot reposar. Ara toca negociar placa amb bona presa lateral i peus en adherència. Després uns metres fins de peus però amb bona presa (si la saps). Una zona on es pot descansar mena al mur final, fi de pebrots. Toca pujar peus a gotes d'aigua, esquerra a una regleta diagonal, dreta a una llastreta, pujar més peus i pillar lateral d'esquerra. Pujar peus i gotes d'aigua per entrar a la reunió des d'unes laterals d'esquerra, tirant-te a la cadena. Brutal! (I molt difícil pel grau).

Encadenant, finalment, La Paletilla Asesina.

Mentrestant en Pana li ha fet un tast a No em Facis Pessigolles als Ous (6c) i m'hi ha deixat la corda per fer-la en top-rope. Ell li ha tret els passos. Jo, en top-rope, m'hi he mogut força bé. Hi ha una zona central ben xunga, on cal passar els peus a una gota d'aigua, tibant d'una lateral roma i una gota d'aigua d'esquerra fins pillar la fissura vertical. Llavors, pujar peus, bidit a la fissura (mà dreta), pujar peus amb convenciment: primer dret i després esquerre a un cantillo al final de la fissura vertical (avui lleugerament moll). Amb esquerra s'arriba a un canto salvador! A partir d'aquí el company ha anat per l'esquerra i jo m'ho he mirat recte amunt i sembla que surt també: cal anar a buscar un forat fondo però monodit i pujar peus. Després uns passos rars però ja es pot reposar. I l'entrada a la reunió m'ha semblat molt, molt dura: Des d'un forat-bidit d'esquerra, pujar peus, molt, fins poder agafar un canto invertit de dreta i una mitja lluna d'esquerra. Pujar peus, molt, amb ganes, per tirar-se a la cadena (no sembla fàcil entrar-hi dignament). Podria sortir alguna altre dia.

En Pana, a les Pessigolles...

En Pana s'ha posat a Petoak Bai (6c) un xic a la dreta i li ha agradat. Ens queda apuntada per un altre dia!

Petoak Bai: tendència diagonal a la dreta sobre cosa tècnica.

Amb cinc pegues ja en tinc prou. A més, hauria de ser d'hora a casa, així que enfilem el camí de tornada. Bolets no n'hem trobat. Algun boletaire sí. I cagarades dels boletaires també. Algun dia els haurem d'ensenyar a enterrar una mica la merda, que suposo ho podran entendre! 

Hem estat de conya! La paret seca, excepte algun punt molt concret. I solet la mar d'agradable: per sobre dels núvols. Un xic més avall el dia es veia ben gris... L'hem encertat de ple.

 

Boira a Santaïna

Avui hem cercat alguna banda que pogués estar escalable després de les pluges d'ahir... i hem anat a parar al Balcó de Santaïna. Aquí hi he estat alguna vegada i realment no m'agrada gaire, bàsicament perquè no hi tinc gran cosa a fer -o m'ho sembla. M'he barallat sense èxit amb diverses vies i això no deixa gaire bon gust de boca.

Avui hem començat amb Amanece Que No Es Poco (6a+). Una via amb una entrada molt exigent, que avui està lleugerament molla. Això fa que jo me la plantegi en top-rope -a banda de que ja la tinc encadenada.

Escalfant a l'únic lloc mitjanament sec.

A continuació fem El Boig de Casserres (6b). Aquí opto per la mateixa tàctica, tot i que no la tinc encadenada (sí que em va sortir en top-rope) però no ho he recordat fins que ho he mirat a la meva llista... Unes quantes tibades de berro al principi i unes altres per superar el sostret. Després, anar fent... Tocarà posar-s'hi de sota algun dia que convidi a escalar.

El Boig de Casserres.

En Pana, amb qui hem pujat, a banda de l'Ernest s'acomiada aquí i decideix anar a buscar bolets. No li podem retreure, perquè el dia no acaba d'aixecar-se. Altres companys que s'han anat afegint (Tati, Salva, Vadó i Quico) van escalant les seves coses. L'Ernest també es baralla amb vies dures i se'n surt.

Sí, hi ha un escalador a la foto... l'Ernest!

Aconsellat per l'Ernest, jo em poso a Camí Ral (6b+), força a l'esquerra d'on estem ara mateix. La via comença amb unes balmetes desplomades, que es deixen fer prou bé fins i tot a vista. Després de superar un ressaltillo toca encara un diedret cec amb menys canto del que voldria. Aquí hi estic una bona estona, tastant i dubtant fins que em penjo. La vista se n'anava a un bolo bo que hi ha a la dreta, però després jo no trobo forma de tornar a la línia. Al final, apretada i pillo l'altre cinta. D'aquí ja es pot anar fent, amb una altra zona delicada per superar un altre ressaltillo i uns passos fins per entrar a la repisa des d'on s'abasta la R.

No l'he encadenat al primer pegue però sí al següent. Almenys m'emporto alguna cosa tatxada avui! Ens retrobem amb el Pana, que no ha tingut èxit amb els bolets tampoc, em creuo amb un company de feina de Barcelona (ja és casualitat!) i enfilem el camí de tornada.

L'únic que he encadenat avui, Camí Ral (6b+).

Aquí hi tinc deures: la 3 Atxissos (6c) i Cim d'Estela i Poliki Poliki, dos 6b's que se m'havien resistit fa anys...