Tatxant a l'Esquellot

Avui la meteo estava dubtosa i hem decidit (l'Ernest, el Josep i jo mateix) anar cap a l'Esquellot, que jo hi tinc feina pendent.

Comencem escalfant a L'Esquellot (6a), una via llarga, on calen un munt de cintes! Tenim dubtes de si arribarem amb la meva corda, un 70, però hem confirmat que sí, justet però! Després vindrà una altra cordada amb un 80 i no els sobrava gaire més... això ens ha creat algun dubte! En tot cas, hi ha recursos fàcils per acabar d'arribar a terra, si cal.

Escalfant a L'Esquellot.

Després hem fet Educa'm Berguedà (6b). L'havia fet fa un parell d'anys i recordava que hi havia un pas dur. Avui m'ha sortit molt bé, però sí, amb una apretada forta a l'indret de la darrera foto:

Seguim escalfant a Educa'm Berguedà.

I després, cap al projecte del dia Buenos Aires (6c+). Baixant del 6b hem posat cintes i l'Ernest li fa un pegue i se la treu a la primera. Jo li faig un top-rope per recordar els moviments perquè hi ha diversos llocs on s'ha de ser eficient. En Pana fa el mateix.

Al tram dur del projecte del dia.

L'Ernest em cedeix el torn i li faig un pegue des de baix i encadeno! Hi ha dos murets a la part de baix que jo faig diferent que els companys. I a la part de dalt, la dura, ho resolem igual. Al principi del mur, uns passets per pillar una llastreta bona que permet tibar-li fort fins a bons cantos. Després, uns passets de finura cap a l'esquerra, agafant una "conxa" amb la dreta i pujant peus a una bona presa i col·locar-se molt bé. Hi ha una crosta per l'esquerra que permet xapar. Després, lateral-invertida de dreta i pujar molt peus fins una bona lateral d'esquerra, pujar peus i bona lateral de dretes. I la remada final fins la reunió, on vaig fallar la darrera vegada.

És molt més dura que Dan Petri, també 6c+, al seu costat.

I la matinal ha quedat tancada aquí... Avui he tatxat, cosa que no vaig fer dijous ;)

Tarda al totxo de l'Oscar

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a Collbató, CAM Nou Barris, Totxo de l'Oscar. Comencem amb L'Alguer (V+). En Ramon s'hi posa, pensant que fa el V del costat i hi té algunes dificultats. La veritat és que la mica més d'alçada meva facilita les coses...

 

Escalfant al V+

A continuació he fet Poema Menor (6a+), a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada i encertar el lloc. Jo no ho he encertat i m'he hagut de penjar. Surt bé: cal no guanyar alçada quan toca superar la panxeta i anar un xic a l'esquerra. Objectiu: la pedra característica a l'esquerra molt amunt!

Feina a Poema Menor

Tampoc no encadenaré la veïna de l'esquerra, Pásame el Cachirulo (6b). De la mateixa tònica que l'anterior, amb uns quants passos de bustietes xiques i encertar-les. Sabent-les, cap problema.

El Cachirulo també s'ha d'encertar, per anar bé...

Aprofito per posar cintes al projecte del dia, Crisi en el Circ Cric (6c+). Li havia fet un tast fa molts anys. Per ser exactes, 10 anys!!! La via s'hauria d'anomenar Crisi a seques perquè és el que es devia estar patint quan es va equipar. La primera, alta però acceptable. La segona, a uns 8 metres de terra, és a dir, espatxurrada segura. També tinc dubtes de què passaria caient mentre es xapa la quarta i darrera. És a dir, que és un suïcidi intentar-la per baix sense allargar molt la segona xapa. Però això serà quan estigui tota matisada, cosa que encara no tinc clar després de dos pegues en top-rope.

La cosa va més o menys així: mur inicial d'anar fent fins regleta per les dues mans, esquerra a regleta de tres dits i anar a buscar bolo a la fissura horitzontal. A la dreta, un bolo millor que el primer que es troba. Mà dreta a bústia, xapar, esquerra a una pedra bona pinçada. Aquí, dues opcions: creuar dreta per sobre a unes pedretes que formen una bústia raonable, mà esquerra a bustia roma, pujar peus i remada per pillar bustia roma gran per l'esquerra i bustieta amb pedreta cantelluda per la dreta. A partir d'aquí fet. Segona opció: dreta a bolo xic, esquerra a les pedretes que fan la bústia raonable, pujar peus i dreta a la bustieta amb pedreta XD. No ho he encadenat en cap dels dos intents.

A la bústia bona del 6c+. Aixecar peus aquí té gràcia...

El Ramon ha anat fent vies de primer i acaba la sessió a Almogàver Tossut (V+), amb dificultats per arribar a la R. Jo també acabo la sessió aquí.

Acabem amb Almogàver Tossut (a baix), un altre V+ per tancar la tarda.

No he encadenat res per sobre del V+ però he fet exercici... Avui hem estat sols aquí.

Cova de l'Arcada

Feia dècades que no havia estat a la Cova de l'Arcada fent esportiva. Al blog hi tinc una entrada d'un dia que vaig fer Artifo en solitari. Però la darrera i única visita és de va una vintena d'anys, quan sortia amb en Toni S. i d'això fa tot aquest temps!

Fa uns dies havia parlat al Pana d'aquesta zona que ell no coneixia. Ahir va proposar d'anar-hi i avui ens hi hem acostat amb l'Ernest. Som conscients de que l'aproximació és més llarga, així que haurem d'estirar el dia pel davant i pel darrera...

Aparquem al Bruc i comencem la caminada. En 20 minuts arribem a l'antic aparcament i en 45 minuts som a peu de via. Hem optat per posar-nos a la Debutants (6a). Per sort aquí hi ha els noms a peu de via i veiem que el començament és comú amb Brut Natura (6b+) però després se'n va a la dreta. S'hi posa el nostre líder, l'Ernest i va fent, tot i que més lent del que és normal en ell... A continuació m'hi poso jo. Fa fred (!!) i tinc els dits sense tacte, me'ls he d'escalfar de tant en tant... La via m'ha agradat molt, s'ha de treballar bastant, però. També té algun alejillo. Jo ni m'hi he fixat mentre pujava però el Pana ens ho ha fet notar.

Escalfant a Debutants, que és el que som!

Després ens n'anem cap a l'esquerra a continuar la progressió. Però al peu de la Namasté i companyia acabem sent 10 escaladors (per 5 vies)!! Jo que pensava que aquesta zona havia quedat en l'oblit des que s'ha de caminar força... Doncs resulta que hi ha més fanàtics com nosaltres! Per sort, hem anat fent el que volíem. Però ha estat una sorpresa veure-hi tanta penya aquí.

Hem començat per Aresta Brucs (6b). No és una aresta fins a la part final, que segueix un esperonet. En canvi, és una placa compacta i bona de baix a dalt. Uns passos tensos a la part de baix i més possibilitats de moure's cap a dalt. Toca mirar-s'ho bé. Hi ha canto i forats i també peus suficients. Cal saber-los veure però, sobretot els forats de peu! Tant l'Ernest com jo l'hem gaudida, en Pana no s'acaba de trobar a gust per aquí diu.

A Aresta Brucs. Una molt bona via!

Seguim amb Pas a Pas (6b). Aquí els primers metres són durs. I després hi ha un parell de trams on s'ha de treballar la finura. A mi m'ha semblat bastant més difícil que l'anterior. En Pana encara recorda com ha hagut de levitar en una secció que ha fet diferent a com ho he fet jo. Com la via anterior, com més amunt, més es deixa fer. Però sense baixar la guàrdia!

Lluitant cada metre de Pas a Pas.

S'acaben buidant les vies i ens podem posar a Namasté (6b+). La graduació sembla que balla, hi ha llocs que li posen 6c però no sembla que ho sigui. A mi m'ha semblat que li escau 6b+. El primer tram és més amable que les altres que hem fet. Després ve un ressalt amb una panxeta primer i un tram més vertical a continuació. Aquí s'ha de fer alguna tibada! Des d'una franja vermellosa, remada amb dreta fins a una regleta, pujar peus i decidir: jo he anat amb esquerra a un bon forat tot i que amb dreta hagués quedat més bé. Però no les tenia totes de si podria fer-ho! Aquí et pots col·locar bé i fer bé els següents metres. Per sortir de l'altre mini-panxeta o mini-franja he buscat un xic per la dreta, que hi ha magnesi ;) Els peus es van posant bé i només s'ha d'anar aguantant fins a la reunió. A l'Ernest li ha costat l'entrada a la R. Jo hi he entrat des de la dreta i no m'ha costat especialment. En Pana ha optat per no fer-la que s'està fent una mica tard.

A Namasté. L'Ernest, a dalt, als primers metres. Jo, a baix, al crux.

A mi m'ha encantat escalar aquí i m'han quedat moltes ganes de tornar-hi. Fins que ha entrat el sol, a la darrera via, hem estat justos de temperatura. De fet, quan he començat la segona jo estava tremolant, tot i el plumes. El ventet ha fet de les seves. D'aquí uns dies, quan la temperatura pugi uns graus, s'hi estarà de conya. I tocarà atacar projectes més ambiciosos també...

Enganxo aquí la ressenya del blog d'en Fernando, que està molt bé. Excepte la #21, que no hem sabut localitzar. Potser és una errada (?)

Sector Pell Roja, CAM Nou Barris

Avui hem fet una sortida de tarda amb en Ramon. Cap a Collbató i d'aquí al sector Pell Roja, que hi ha una mica de tot per tots dos.

Comencem a la placa de l'Indi, amb Qui no Plora no Mama (V+). El concepte sobat, aquí, pren una nova dimensió! Tot i això, la via és molt guapa. Això sí, cal clavar molt bé els peus perquè en alguns punts hi ha marbre viu!

Escalfant...

Després fem la Seminolas (6a), just a la seva esquerra. Del mateix tarannà. El Ramon opta per fer-la en top-rope després de posar-se de primer a Mohicans Rebels (IV+) que ara veig que jo no tinc tatxada!!!

Al IV+ que jo no he tatxat.

En top-rope a Seminolas.

Baixant de la Seminolas m'he mirat la via El Clan (6b+). Fa un temps li vaig fer un tast i no em va sortir pas perquè no li vaig veure color a la segona xapa. Avui li he vist i faig un primer pegue en top-rope per si les mosques i després m'hi he posat des de sota.

A El Clan (6b+) hi ha una primera xapa altíssima. És molt recomanable tenir-la xapada perquè una relliscada seria fatal. Al crux de la via hi ha una bústia baixa i bona de dretes. Per l'esquerra hi ha unes petites concavitats molt dolentes: obertes i romes. En una d'aquestes hi poso un dit de l'esquerra, pujo peu a una bústia i després m'estiro un munt amb dreta fins pillar una nyapa vertical, petita pero molt cantelluda que permet superar-se sobre el peu. D'aquí, anar fent fins al desplom. Toca superar-la amb unes laterals d'esquerra i dreta, una regleta-bustieta de dreta i estirada fins un bolo xic però bo que té un foradet un xic a sobre. Xapar, pujar esquerra a una concavitat granelluda i rebotar esquerra fins una pedra gran, roma però bona tibant cap a l'esquerra. Canto de dreta pujar peus i ja està. Ha sortit flotant, una vegada resolt el pas aleatori de la segona xapa.

Inesperadament ha sortit El Clan.

D'aquí hem anat al Totxo de la Nela, cap a la dreta. Em poso a Sun Gazing (6b). Al començament toca aprofitar la paret de la dreta. Després entrem a la placa que es va deixant fer però que té un tram finet finet que m'ha costat. Segurament m'he embolicat per alguna banda que no era... Anar fent fins al ressalt final i aquí toca tibar-li però amb bons cantos. Un plaer de via!

Una altra bona via, Sun Gazing.

Poso cintes a Jefe Ouray (6b+) i el Ramon s'hi posa en top-rope i triomfa com un lolo. La via té una entrada bastant tensa i dura. Després es suavitza força, potser més que la veïna del costat, i s'arriba al ressalt final. Aquest és més dur. Hi ha alguna remada fins acabar pillant una pedra característica. Per sortir-ne cal fer algun equilibri perquè no hi ha res especialment bo -o no he sabut trobar-ho. Surt i em deixa ben satisfet!

A Jefe Ouray. L'havia fet fa molts anys amb el Pep Pla. Quins records!

Per acabar, encara fem Bròquil Tòxic (V+). Comença el Ramon i després m'hi poso jo. Ell s'ha embolicat una mica al ressaltillo. És una bona via també!

Acabem la sessió.

Amb 7 pegues jo i 6 el company ens donem per satisfets i anem avall encara amb llum de dia, però molt justeta! Han caigut dos 6b+, un dels quals jo ja havia descartat fer mai: l'altra vegada em va semblar excessivament sobat. Avui feia un bon vent de ponent que, per una banda, ens feia caure pedretes de la part de dalt. Però per l'altra, era un vent sec que crec que ha ajudat aquí!

Tarda al Balcó

Avui hem anat amb el Víctor al Balcó de Santaïna. Jo hi tinc feina a fer... però no hi he fet res, avui! 

Hem començat a la zona del roure, amb la Amanece que no es Poco (6a+). Té una entrada bloquera cabrona que, sense escalfar, et demana un munt. Després, una colla de metres amb bastant bons cantos, normalment. Però s'ha de tibar bastant i posar-hi una mica de morro en algun punt. Jo no li he posat i m'he hagut de penjar perquè ja m'estava embotifarrant. I he acabat embotifarrat!

Embotifarrant-me per escalfar...

Després he posat cintes al projecte del dia, Cim d'Estela (6b+). Tinc el record d'haver-li fet molts intents històricament i que no m'havia sortit mai. Em vaig penjant a cada pas per no cansar-me. El Víctor em suggereix aprofitar la fissura des de molt d'hora molt d'hora. Al final del dia ell també l'ha fet i no l'ha aprofitat pas tant... Vaig mirant-me els passos i després li faig un pegue amb ganes.

El pegue amb ganes ha anat bastant bé. Fins i tot l'entrada ja es deixa! Però tot i tenir-ho matisat, a la zona més desplomada m'he penjat perquè anava molt tocat. És que hi ha un pas dur, dur: amb dreta a una pedra roma de la fissura, pujar peus i pillar un bolo negre per l'esquerra. D'aquí pillar un bolo blanc romo a la fissura i pujar peus amb decisió per anar a buscar bons bolos a la paret de la dreta. En fi, que no ha sortit.

El projecte que se'm resisteix.

Mentrestant el soci ha fet El Boig de Casserres (6b) i Pol Petit (7a+). A Pol Petit li ha fet un primer pegue per estudiar-la. Al segon gairebé treu l'entrada però falla. Sense reposar li fa el tercer i fa l'entrada ben bé i aconsegueix aguantar el mur final.

El soci que està fort com el vinagre.

Per acabar, es posa a Cim d'Estela aprofitant que està muntada. La fa, però se li veu que hi ha feina al crux!

Per acabar, li faig un altre pegue en top-rope... i ni així encadeno. Vaig fos.

En fi, quatre pegues i ni un encadene... Hi ha dies de tot!

Més Grau de la Mola

Amb el Pana teníem plans d'anar per Montserrat, però just ara hi han tancat els accessos pel pla alfa... Així que canviem de plans i ens en tornem al Grau de la Mola, que hi tenim feina tots dos. Bé, ell n'ha fet molta més, però també hi té projectes.

Comencem escalfant a La Reina de les Flors (6a). Tots dos tenim formes diferents d'encarar el mur durillo: ell pel bell mig, jo una mica per l'esquerra. La resta, anar fent i gaudint dels gestos. Entremig hi ha un bloc que es mou i que fa una mica de por...

A La Reina de les Flors.

Després, el company proposa posar-se a P.Tillas (6b+). Diu que és més senzilla que el 6b que tenim a la dreta i que tal i que qual... Em deixo enredar i l'asseguro mentre va fent. De fet, ja veig que al principi s'ha de tibar de valent i a dalt veig que el company es penja... Jo m'hi poso des de sota, no sigui que soni la flauta. Però no, no sona. El primer tram és de tibar-li però hi ha bon canto. Després ve una zona més suau, fineta, però que es deixa fer. I al pas difícil m'acabo penjant per mirar-ho. Després de veure-ho es fa raonablement bé, però no és evident. Des dels cantos bons, una bona pujada de peus i pillar un dauet a la fissura. Moure peus i agafar un rom per la dreta que, si el treballes en lateral, tibant cap a l'esquerra es fa bo. Pujar peu dret i canto salvador. El xapatge és la part complicada aquí. Sembla que hi ha una altra forma de fer-ho per una nyapa a la dreta de la xapa, però no ho he provat pas.

Escalfant més a (?) P.Tillas. Pel meu gust, s'ha d'apretar massa!
Servirà de projecte per un altre dia.

Baixant, anem al que ha de ser el meu projecte del dia, la Bad-2 (6c). L'altre dia, en top-rope, va sortir a la primera. Avui li posa cintes el company i li faig un pegue, esperant que sigui el bo. Jo recordava la seqüència després de la tercera xapa del mur difícil, però no tenia clar com arribar-hi. Avui he vist el Pana que fa servir una bústia gris bona d'esquerres i m'he sentit atret cap allà. Però no he pogut moure els peus per equilibrar-me com toca i m'he agafat a la cinta per no caure.

En Pana resol amb solvència Bad-2.

Després li he fet un altre pegue i ha sortit. Al mur, a mi em va bé anar a buscar una lateral a la dreta. Per arribar-hi s'ha d'obrir el peu esquerre a la placa, però sense exagerar. Des de la lateral dreta, esquerra a una punxa, pujar peus i estirada amb esquerra també fins la regleta bona un xic més amunt i a l'esquerra de la xapa. Xapar amb comoditat i amunt, amb la segona part del crux: regleta d'esquerra, pinça roma de dreta, peu dret a bústia de baixada i canto d'esquerra que permet xapar i sortir de les dificultats. Queda un tram d'anar fent, sense badar.

 

Després, jo també resolc amb solvència!

Mentrestant, el company ha fet un top-rope a Mar Obert (6c). Jo també li faig. Aquí hi ha una tibada molt rabiosa per superar el sostre! A la part de baix, finura de la bona a diversos llocs i a la part de dalt, molta finura de la bona i posturilles variades! No deixa descansar ben bé fins la última xapa. El pas del sostre em sembla molt dur: Esquerra a una lateral, dreta a una altra. Pujar peus i rebotar mà dreta a una altra lateral. Peu a sobre el sostre en adherència i esquerra a una orella que seria molt més bona amb dreta però que a mi no em deixa. Una tibada més i bon canto. Aquest pas el veig bastant més dur que qualsevol de la d'abans...

En Pana, a dalt, i jo, a baix, a Mar Obert.

I el soci encara li ha fet un top-rope a la primera part de Mar Plana (6c) i opina que és molt delicada!

Final de feta per al company.

En total hem fet cinc pegues i estem ben contents. Al sector només hi hem trobat un escalador en solitari que ha marxat ben d'hora i una altra parella. Solet agradable avui, tot i que pujant el termòmetre marcava 3º. Aviat això serà un forn!

Les Hectàrees

Les hectàrees és una zona de Calders que no coneixia. Avui el Ramon tenia ganes d'encetar l'horari de tarda i ens hi hem acostat, seguint les indicacions de la guia. Val a dir que, a aquestes alçades estaria bé que les guies tinguessin les coordenades dels aparcaments o, si més no, indicacions acurades. Des del mirador s'ha seguir per la pista asfaltada fins una bifuració triple a 180 metres. Aquí, prendre la pista de terra del mig. Nosaltres hem continuat per la pista asfaltada fins trobar una bifurcació a la dreta com deia la guia i ens hem posat en una pista molt dolenta. Això sí, hem pogut aparcar bé i arribar al sector per sota, caminant 5 minuts.

El sector és molt petit i de poca alçada, com és habitual aquí. La primera meitat de la roca és força dolenta i desplomada i la resta, vertical i amb bon calcari gris. El peu de via és un camí construït al pendent i les vies són molt noves (2020).

Comencem amb Destete (V+). Un ressalt desplomat només començar, replà bo i un tram de placa gris bona.

En Ramon, després de temps, a Destete.

A continuació, fem Quarentena (6a+). Un ressaltillo desplomat, també, una repòs bo i atacar una zona desplomada on cal encertar els cantos fins que la cosa es posa vertical i es deixa fer.

A Quarentena.

Aprofitem per anar posant cintes, cap a la dreta. Ens posem a Ni Blau ni Rosa (6b+). Aquí el ressalt d'entrada és vertical però el desplom desploma de valent. Si s'encerten els cantos, surt, esbufegant, però surt!

En Ramon, al 6b...

Més a la dreta encara, Negre i Vermell (6b+). Similar a l'anterior. Poc a poc els braços es van inflant: tant els del Ramon com els meus!

En Ramon, a l'altre 6b+... No sé si voldrà tornar amb mi...

Anem cap a la dreta per posar cintes al 6c des d'un 6a+, però quan sóc a sota no ho veig gens clar: el pas dur no sembla evident i la xapa està a can pixa, amb caiguda directe a la repisa en cas de fallar. No me la jugo i pujo per Xumet (V) i des d'aquí munto el 6c.

A Xumet, senzilleta.

Després ataco Amb Bolquers (6c). Aquí hi tinc més feina i li he de fer tres pegues perquè no encerto les preses que toquen. Es fa molt bé fins xapar a sota la visera del desplom i aquí ve el crux. Des d'una safata bona, una presa regular de dreta i remada llarga fins un bon canto que permet sortir del desplom. Després queden uns quantes metres encara, en plan plaquero, on s'ha de vigilar, però es deixen fer bé. 

El projecte del dia, Amb Bolquers (6c). Ha costat, però ha sortit!

El Ramon s'ha entretingut fent pegues a No Caiguis (6a+), el 6a+ que fa pànic. Baixant hi poso un allargo quilomètric que permet escalar sense por. L'encadeno sense problemes. És una via guapa, llàstima d'aquest aleje -que no sembla fàcil de reduir perquè la roca no sembla una meravella.

Per acabar, No Caiguis, el nom ja ho diu tot!

Parlant de roca, algun parabolt està sobre roca que sona malament, és el cas de la segona xapa del desplom del 6c (la tercera del total). Per sort, aquí s'arriba a la tercera amb relativa comoditat. Algun bolt té sika a la vora, suposo que per aquest mateix motiu. En resum, el sector està bé per fer-hi un parell de visites, però no és una meravella per la roca i per la relativament poca alçada típica de Calders. Les vies estan molt ben trobades però i l'equipament és bo, amb una sola excepció. S'agraeix que es vagin obrint sectors, però! Han estat 7 vies encadenades i ens ha sobrat llum, que no és pas poc per una tarda ràpida.