La primera via triada ha estat l'Esperó de la Martina (6a+). La coneixem bé, però és l'únic assequible aquí.
Després he volgut posar-me a un projecte de fa molts anys, la Pirena (6b). Un 6b en aparença inofensiu... que no vaig aconseguir encadenar fa 14 anys i ara tampoc. L'arribada a la segona xapa té el seu què. Miraculosament la mà em va a parar a la única bústia bona de tota la via sense que l'hagi vist realment i xapo amb comoditat. Però a partir d'aquí, rien de rien! El terreny és lleugerament tombat i suposo que en els origens per aquí s'hi podia pujar aprofitant els peus. Però avui això és marbre i no hi ha manera d'aguantar-se enlloc. Fins i tot faig A0 en un punt. La resta, em penjo com un tocino...
El Ramon li fa dos top-ropes i jo encara n'hi faré un altre. Al final, hem trobat alguna solució, però tot agònic a més no poder...
Ara toca buscar un projecte i dubto entre Terra (7a) i La Filigrana (6c+). Em decanto per la darrera perquè penso que la podré muntar des de L'Esperó de la Martina. Mentre decidim, comença a caure alguna gota, cosa que referma la decisió. Total, que tornem a fer l'Esperó i posem cintes a La Filigrana, en Ramon desmuntant l'Esperó en top-rope.
Li faig un primer pegue per descobrir els moviments i després el Ramon fa el mateix. Al segon, crec haver matisat tot el que cal però no és evident que m'hi atreveixi des de sota per l'aleje que hi ha a la segona xapa. Arrencada amb regletes i esquerra a regleta alta (jo hi arribo des de sota) i dreta a bona bústia. Mans en bavaresa i pujar peus. Seqüència{Esquerra a una mini-pedra-regleta que permet pujar peu dret al forat bo. Mà dreta a un mugronet rom que permet fer dos peus: esquerra en un rom i dreta a regleta bona. Ara, dreta a una mini-pedra-regleta el lateral tibant cap esquerra, molt agònic, i moure peu esquerre per arribar amb mà esquerra a un forat rom però que ajuda un munt. Dreta a una altra bústia roma de dreta. Un moviment que no recordo i dreta a una bona bustieta horitzontal}. Aquí es xaparia la segona còmodament, però està a l'alçada del pit i a una distància bestial de la primera (caiguda a terra segura). Per tant, toca deixar un allargo important per poder xapar des de sota d'aquesta seqüència. A partir d'aquí hi ha moltes nyapes encara, però es deixa fer, apretant de valent. Curiosament, hi ha dues reunions: una a l'esquerra, amb anella i cadena però en terreny que ningú no ha tocat i l'altra, en tendència a la dreta, amb anella i una cadena merdosa amb mosquetonets de joguina. Nosaltres hem muntat el top-rope de la de l'esquerra, però és evident que allà no hi va ningú. Molaria canviar la cadena i posar-hi uns maillons...
Ens ha caigut alguna gota més, però sense arribar a molestar. Hem estat acompanyats de lolos diversos, però cap d'ells a prop nostre -serà que no hi ha coses prou dures aquí! Queda feina pendent... Al Prohibitivo hi tinc una relació amor-odi: vies molt bones, però molt dures (i amb aire entre xapes en alguns llocs). Hi tornarem, ni que sigui per la proximitat...