Avui hem tornat a Conangle amb el Pere, un company amb qui feia molt de temps que no havíem quedat. Ha estat un plaer retrobar-nos i ha estat un plaer tornar a escalar en aquest indret ombrívol.
Ens n'hem anat a l'esquerra i m'he posat a la Fissureta Reggaeton (6b), que és la única cosa assequible que queda per aquí. Ara bé, d'assequible, relativament poc, perquè s'ha de tibar fort des del primer metre fins a l'últim. Per sort, aguanto bé i encadeno!
Escalfant, de cop, a la Fissureta Reggaeton.
A continuació ens hem posat a Chillout (6b+). Aquí hi ha un plus i la veritat és que hi ha un plus de dificultat! Anant i vista i posant cintes he arribat bé fins la darrera xapa, però aquí m'ho he hagut de mirar perquè no és evident. Seguint la línia directa sembla que hi ha una apretada dura i roma. Per l'esquerra no és evident... Passa el temps i això passa factura i toca penjar-se. Al final, es resol per l'esquerra, seguint la fissureta que passa per allà i que té algun ressalt que dóna bon canto per la mà esquerra. El company resol amb solvència i jo li faig un segon pegue per acabar tatxant-la. Val a dir que la resta de via és més evident, però també s'hi ha de tibar amb unes certes ganes!
A Chillout s'ha de tibar una mica més. Posturilles a baix i saber llegir
l'entrada a la R són els elements clau.
D'aquí passem a Ambient (6c). Ara tindré la sort de trobar les cintes posades i algú que treu l'entrellat de la via, cosa que ajudarà! El company la fa a vista, lluitant, però amb solvència. Jo li faig un primer pegue en top-rope per matisar els moviments i després li faig un pegue des de sota i encadeno! La via comença amb un ressalt on es pot aprofitar un bec dins la fissura per pillar la repisa que talla la via. Toca pujar-hi a sobre sense massa dificultats i encarar el mur següent. Des d'una bona presa ara es xapa amb molta comoditat perquè l'equipador, l'Anton, ha baixat lleugerament una xapa. Ara ve el crux de la via, que es pot resoldre de diverses formes, pel que veuré després. Jo vaig a pillar un bec pse-pse amb esquerra, un dauet amb dreta i estirada d'esquerra fins una bona regleta. Des d'aquí, amb la cinta posada, jo puc xapar. Sense... no crec, i hi ha una bona apretada. Jo surto amb dreta fent bavares i vaig a pillar un canto d'esquerra des d'on puc passar còmodament cap a dreta, a pillar un bec grandot, que es fa bo tibant-lo per dalt cap a l'esquerra. Ara toca encarar els darrers moviments, durillos perquè vens embotifarradet. La clau és pillar una punxeta a la fissura-díedre amb dreta i fer el que calgui per agafar el bec de l'esperó que s'intueix bo.
Un bon ambient, exigent, a Ambient.
Mentrestant el company ha fet Rock Progressiu (6c+) sense despentinar-se. Jo li faré un top-rope, però agonitzo a tots els passos. Surten, però no em veig capaç d'encadenar-ho, com a mínim amb el meu estat actual! Al company, la via li ha semblat similar a Ambient, però no, no ho és! Aquí s'ha de tibar bastant de bastantes regletes, amb moviments potser no molt durs cadascun, però sí de molta continuïtat. Ell la té, perquè s'ho treballa, però jo vaig molt més just!
A Rock Progressiu.
Mentre hem estat escalant han arribat al sector l'Anton i l'Esther, ell el pare d'aquestes criatures, i hem estat fent-la petar força (per desesperació de l'Esther, que tenia ganes de canya!). Gràcies per obrir aquest sectoràs!
Poc a poc van caient vies, però en queden!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada