Prohibitivo

Avui amb en Ramon hem estat dubtant si anar cap al nord o cap al sud. La meteo semblava pintar una mica més risky cap al nord i hem decidit Montserrat-Prohibitivo.

Avui, a més, estrenava cintes. Per fer esportiva jo he estat fent servir cintes de via llarga. Però veient que els lolos porten el que porten, vaig decidir firar-me amb un joc de cintes loles Petzl spirit. S'ha de reconèixer que el tacte que tenen és un 10. I no només em refereixo al tacte quan s'ha de fer A0, que avui en faré una mica, sinó al tacte del xapatge i, especialment, la confiança que dóna sentir com es tanca el mosquetó. Dec ser un sentimental.

Estrenant cintes! Ningú no em mirarà raro a partir d'ara...

La primera via triada ha estat l'Esperó de la Martina (6a+). La coneixem bé, però és l'únic assequible aquí.

Escalfant...

Després he volgut posar-me a un projecte de fa molts anys, la Pirena (6b). Un 6b en aparença inofensiu... que no vaig aconseguir encadenar fa 14 anys i ara tampoc. L'arribada a la segona xapa té el seu què. Miraculosament la mà em va a parar a la única bústia bona de tota la via sense que l'hagi vist realment i xapo amb comoditat. Però a partir d'aquí, rien de rien! El terreny és lleugerament tombat i suposo que en els origens per aquí s'hi podia pujar aprofitant els peus. Però avui això és marbre i no hi ha manera d'aguantar-se enlloc. Fins i tot faig A0 en un punt. La resta, em penjo com un tocino...

El Ramon li fa dos top-ropes i jo encara n'hi faré un altre. Al final, hem trobat alguna solució, però tot agònic a més no poder...

A Pirena. Rien de rien!

Ara toca buscar un projecte i dubto entre Terra (7a) i La Filigrana (6c+). Em decanto per la darrera perquè penso que la podré muntar des de L'Esperó de la Martina. Mentre decidim, comença a caure alguna gota, cosa que referma la decisió. Total, que tornem a fer l'Esperó i posem cintes a La Filigrana, en Ramon desmuntant l'Esperó en top-rope.

Li faig un primer pegue per descobrir els moviments i després el Ramon fa el mateix. Al segon, crec haver matisat tot el que cal però no és evident que m'hi atreveixi des de sota per l'aleje que hi ha a la segona xapa. Arrencada amb regletes i esquerra a regleta alta (jo hi arribo des de sota) i dreta a bona bústia. Mans en bavaresa i pujar peus. Seqüència{Esquerra a una mini-pedra-regleta que permet pujar peu dret al forat bo. Mà dreta a un mugronet rom que permet fer dos peus: esquerra en un rom i dreta a regleta bona. Ara, dreta a una mini-pedra-regleta el lateral tibant cap esquerra, molt agònic, i moure peu esquerre per arribar amb mà esquerra a un forat rom però que ajuda un munt. Dreta a una altra bústia roma de dreta. Un moviment que no recordo i dreta a una bona bustieta horitzontal}. Aquí es xaparia la segona còmodament, però està a l'alçada del pit i a una distància bestial de la primera (caiguda a terra segura). Per tant, toca deixar un allargo important per poder xapar des de sota d'aquesta seqüència. A partir d'aquí hi ha moltes nyapes encara, però es deixa fer, apretant de valent. Curiosament, hi ha dues reunions: una a l'esquerra, amb anella i cadena però en terreny que ningú no ha tocat i l'altra, en tendència a la dreta, amb anella i una cadena merdosa amb mosquetonets de joguina. Nosaltres hem muntat el top-rope de la de l'esquerra, però és evident que allà no hi va ningú. Molaria canviar la cadena i posar-hi uns maillons...

A Filigrana.

Ens ha caigut alguna gota més, però sense arribar a molestar. Hem estat acompanyats de lolos diversos, però cap d'ells a prop nostre -serà que no hi ha coses prou dures aquí! Queda feina pendent... Al Prohibitivo hi tinc una relació amor-odi: vies molt bones, però molt dures (i amb aire entre xapes en alguns llocs). Hi tornarem, ni que sigui per la proximitat...