Collbató. Segon Pis

Avui el Ramon tenia ganes de tibar-li i li he proposat d'anar a Montserrat, concretament al Segon Pis de Collbató, a la banda esquerra. Hi havia estat una vegada amb la Cristina i van quedar deures pendents.

Hem començat per les de més a l'esquerra. Primer pel díedre senzillet de Adicció Vertical (V). El pas més difícil és aixecar-se de terra i després cal anar fent. En Ramon també s'hi posa de primer i se'n surt la mar de bé!

A la primera del dia!

Després hem fet la placa fissurada de l'esquerra, Cor de Tro (V+). Entrada curiosa, i un passet curiós pel mig. La resta, anar fent, amb bona roca. Comparteix reunió amb l'anterior.

A Cor de Tro ja s'ha de tibar un xic més...

L'altra vegada em van quedar ganes de fer les vies de la primera placa que es troba arribant al sector. Per tant, ens hi hem acostat amb l'esperança que encara hi toqués l'ombra, perquè el sol apreta de valent! Per sort, a peu de via ens podrem anar amagant, que si no...

Comencem per la Paràsit Llastreru (V+). Passets d'anar controlant, típicament montserratins, i anar fent fins la R. Com que se m'ha fet curta, decideixo seguir amunt per la Cara de Morros (6b). Aquí la cosa canvia: hi ha un pas de bloc que costa força de llegir. Després de penjar-me per mirar-ho bé decideixo tirar-li amunt, fent una bona apretada. Resulta però que no m'ho he mirat prou bé i no faig servir el forat bo que queda a l'esquerra... total, que xapo força amunt, amb la tensió típica d'aquests casos, jeje. La resta, anar controlant amb una tibada més per entrar a la segona R. Veient el panorama, en Ramon decideix parar a la primera R.

A la Paràsit Llastreru.

Amb la part de dalt montada, posem cintes a la part inferior i em poso a fer íntegrament la Cara de Morros (6b). La part de baix és d'anar fent, amb moviments molt guapos. Potser un xic més durs que l'anterior, però més francs. La part de dalt surt sense problemes una vegada se sap on s'ha d'anar: bústia roma per la dreta, bústia per l'esquerra. Pujar peus i estirar mà esquerra a un pla. Creuar dreta fins el forat bo de sobre (que no he vist abans) i canviar les mans en aquest forat. Xapar amb comoditat i tirar amunt sense massa problemes! Aquesta vegada el Ramon es decideix i li surt prou bé. Queda clar que les sessions de Can Romu donen els seus fruits ;)

El projecte del dia, la Cara de Morros.

Finalment ens posem a la de l'esquerra, Un Badoc del d'un Bedoll (6a+). La part de baix és similar a l'anterior, molt guapa. El desplomet és un xic més senzill: des d'una bona mà dreta cal anar a buscar un bidit arrodonit que es deixa complementar prou bé amb un cigronet per al dit gros. D'aquí, tibada fins a un canto bo amb unes herbetes que l'indiquen. La sortida d'aquí és un xic per la dreta, cercant una bona bústia per la dreta que permet una certa comoditat. L'entrada a la reunió és pràcticament comuna amb l'anterior, tot i que tenen instal·lacions separades.

Per tancar la sessió, un Badoc dalt d'un Bedoll.

I el dia no ha donat més de sí. Caldrà tornar per aquí a intentar tatxar alguna de les que queden, a veure si hi ha èxit!

Pas de la Mala Dona

Avui hem anat al Pas de la Mala Dona. Només hi havia estat una vegada fa un munt d'anys i recordo l'esplanada amb vistes al mar. Hem aparcat al port de Garraf, en una esplanada voltada de zona blava. En arribar hem deixat el cotxe gairebé sol i, en tornar, estava farcit -fins i tot hem dubtat si s'havia deixat lliure l'accés... Per sort, no tot eren escaladors. De l'aparcament cal anar a buscar un túnel que ens porta a una pedrera-pàrking de maquinària. Aquí cal anar pujant lleugerament fins trobar un tram de pista molt pendent, formigonat, que ens menarà a la carena. Aquí s'hi troba el camí que ve del pàrking de la carretera i surt un corriol en direcció mar, que ens porta a peu de parets.

Hem començat pel primer sector que es troba i per la primera via, la més senzilla: Vumker (V). Serveix per entrar en contacte amb la roca. També serveix de via d'iniciació... de fet ha vingut una cordada precisament per això.

Després ens hem posat a la del costat, Tócame (V+). Una placa ben guapa, amb moviments estètics, per disfrutar-la amb tranquilitat!

A la segona del dia.

D'aquí hem anat a la de l'esquerra, La Clua (6a). Una placa mantinguda, estètica i guapísima. En tot aquest sector, la roca no està gens sobada, a diferència de les vies més clàssiques...  Molt recomanable!

En Pep a la magnífica La Clua...

... i jo pràcticament al mateix lloc!

Després ens hem mogut uns metres a l'esquerra, a buscar una columna desplomada en una zona que recorda Kalymnos. Aquí hem fet la Chapeau Melon et Botes de Cuir, graduada de 6a. No té res a veure amb la placa de La Clua. En Pep s'hi ha posat i ha anat fent fins que s'ha fos al xapatge de la penúltima i s'ha hagut de penjar. A sobre, no es veu la darrera xapa i fins la R hi ha un bon tros. Cal mirar-s'ho força per sortir-ne i finalment troba uns passos amb bon canto però ben desplomats! A la vista de l'èxit, opto per posar-m'hi amb la corda per dalt, perquè encara volem fer-ne altres! Sabent per on cal anar i sense encantar-se surt prou bé, però per fer-la a vista cal anar mooolt sobrat...

Kalymnos al Garraf!

Per acabar el dia, ens n'anem a la zona clàssica, on tot està sobat, sobat! Decidim posar-nos a Bulevard Rosa (6a). En Pep està fos i m'hi poso jo. Els primers passos estan poc protegits: s'ha d'aprofitar un químic de la de la dreta i jo afegeixo un friend -clàssic, ja que som a un lloc clàssic! La paret està com un marbre i s'ha de fer una força descomunal fins arribar a una zona arrampada. Després torna a venir un lleuger desplom i una arribada a la R de tibar-li. Si no fos per la sobamenta de baix, seria guapa!

Al Boulevard Rosa, amb el mar al fons. Idílic, si no fos per la sobamenta!

Un xic més amunt. Queda la segona part, més tranquila.

El dia ens ha acompanyat. Hem fet unes quantes vietes ben guapes i encara arribem a casa a dinar... Dia perfecte!

Grau dels Matxos

Avui ens n'hem anat al Grau dels Matxos. Jo hi havia estat un cop fa sis anys (com passa el temps!) i em va agrador molt. Suposo que hi va contribuir el fet que hi vaig anar amb uns guies deluxe, que van mostrar-me el bo i millor.

En Pep hi ha estat força vegades i avui té ganes d'investigar les darreres que s'han obert a l'esquerra de tot. Aquí les vies són més curtetes -per alguna cosa són les darreres que s'han obert.

Comencem per un díedre del que ara no recordo el nom i que probablement sigui 6a. L'inici té un tacte força sorrenc que millora ràpidament quan estem a mitja via. El tram central és de moviments de posar-s'hi bé, prou bons. Al final torna a haver-hi un xic de terra. La via està prou bé.

A la primera del dia: un diedret interessant

D'aquí ens n'anem un xic a la dreta, a una placa força neta situada a la torrentera. És impressionant el treball que han fet els equipadors arreglant els peus de via: fins i tot hi ha passamans fets amb troncs per fer evitar el perill d'anar avall. Felicitats! Ens posem a la via Muntanyes d'Emocions (6a). Té un inici fi en diagonal a la dreta amb algun pas curioset. Després la cosa es tranquilitza i torna a haver-hi un passet de decisió per sortir d'una espécie de llastra, amb poc o gens canto. Estressant! De fet, prefereixo tibar més i no patir tant!

Estrès, una de les emocions de la Muntanyes d'Emocions.

D'aquí ens n'anem a la de la seva esquerra, Dana Up (V+). Aquesta és força més franca: canto on toca, amb algun moviment interessant, però canto en general!

Terreny agraït a la Dana Up.

Per acabar, ens hem posat a la Amb el Somriure, la Revolta (6b+), seguint la idea de que val més tibar... El començament té una seqüència de passos on, per anar bé, s'ha d'encertar la seqüència millor. Després ve un tram tranquil fins a sota el desplom i aquí comença el tomàquet. Primer, més o menys recte amunt, agafant algun canto bo i algun lateral. Després s'agafa una seqüència de bons cantos que permeten moure's horitzontalment a l'esquerra. Una tibada llarga i anar a caçar un forat bo per la dreta. D'aquí cal anar a un altre forat a l'esquerra i la cosa es comença a tranquilitzar. Però queden un parell de llocs amb passos sense canto, un d'ells en el darrer moviment abans d'arribar a la R. L'he fet en top rope i m'he penjat força... Caldrà menjar sopetes de les bones!

No l'hem feta amb un somriure, sinó apretant molt, però és ben guapa!

I el matí no ha donat més de sí!

Can Paulet. Nanai de la Xina

Avui, amb els Peps ens n'hem anat a fer esportiva a Can Paulet. Zona nova, amb ressenyes del llibre nou... Sorpresa, per tant! Després de passar-nos de llarg el caminet d'entrada i iterar unes quantes vegades, localitzem un espai a tocar d'un dipòsit municipal on cal deixar el cotxe. Un minut tornant enrera pel carrer i estem a sobre del barranc. Can Paulet té dos sectors. El Nanai de la Xina és el de la dreta, mirant la paret, i té vies assequibles.

Comencem per la dreta de tot, amb la més senzilla del sector,la crosta o la molla (V). Inici per díedre, repiseta i final en placa. No és especialment guapa, però fa el servei. Serveix, entre altres, per adonar-nos de que hi ha sobamenta...

A la primera del dia.

Després ens posem a la de la seva esquerra, la meva cuca (V+). Aquesta l'he trobada molt recomanable. Passos interessants al mig i per superar el desplomet final, sempre amb canto suficient. Bona!

A la meva cuca. Bona!

Després ens n'hem anat força més a l'esquerra, a fer la Cairo (V+/6a). Té una entrada tensa, on cal tibar-li, i algun pas ben llarg després. A continuació supera un ressaltillo per entrar en un terreny rampós. Finalment es torna a redreçar, amb aleje inclòs, per entrar a la reunió en uns darrers metres molt verticals i bon canto. Una via interessant, també.

Als primers passos de Cairo.

Anem una mica cap a la dreta, saltant-nos el 6a que volíem fer, i ens posem a la Strong (6b). La via és molt dura i no l'encadenem pas! Als voltants de la segona xapa s'han de fer filigranes. La tercera queda força amunt i per sortir-ne s'han de fer més filigranes encara. Reposant a la tercera xapa ha sortit, però resulta dura, dura!

En Pep, atacant Strong.

Recargolant-me per intentar no penjar-me a 

la tercera xapa... sense èxit!

Després ens posem al díedre de la Cimoc (6a). Aquí el terreny és força més agraït, tot i que les xapes queden normalment a l'esquerra de la via. No és especialment atractiva, però tampoc no és un trunyo.

Terreny alpí a la Cimoc.

A continuació ens posem a la via que dóna nom al sector, la Nanai de la Xina (6a). També té uns moviments curiosos per superar una panxeta d'entrada, però acaba tenint uns moviments interessants. També hi trobem restes d'equipaments antics.

A Nanai de la Xina.

En general, les vies m'han semblat apretades. El sector no és especialment atractiu, però mereix alguna visita. Trobarem ressenyes al blog d'en Fernando, d'on he extret aquest retall

Alba, oi?

Feia temps que tenia ganes de fer aquesta via del company Jordi Martínez i avui ens hi hem acostat amb en Gatsaule, abans no ens ho prohibeixin. 

La via comença uns metres més enllà del Torrent Fondo. Gràcies a les fotos que hi ha a la xarxa, no costa identificar la placa-esperó del primer llarg, que queda barrada per una línia de sostres. La via comença per una placa arrampada. Aprofitem la fissura de la dreta per posar-hi un cam del 3 uns metres abans d'un clau. Després les assegurances ens porten cap a l'esquerra i trobarem un passet delicat per entrar a la placa. Després es va alternant algun pas fi i altres no tant, tots ells ben assegurats per xapes o per pitons. A diferència de la resta del llarg, l'entrada a la reunió no és sobre roca excel·lent, però aceptable.

 

Al primer llarg

El primer llarg, vist des de la R1

El segon llarg comença per un terreny poc agraït, com aviat comprova el Joan. En un lloc convindria tibar d'un invertit, però quan ho faig sento un soroll sospitós que fa que em desdigui ràpidament... Si la roca fos bona, serien uns bons metres fins atansar el sostret. Aquí cal fer anar el fifí i un pedal i sortir-ne quan la roca ens regala bona presa. L'entrada a la reunió queda a la dreta, ara ja per bona roca.

A l'Ae, com uns pernils...

El tercer llarg no té massa misteri: sortim per l'esquerra i anem pujant per terreny fàcil. Quan ja es veu la reunió sols cal posar un alien (o tascó) per assegurar la jugada.

El tercer llarg comença un xic per l'esquerra de la R2

La quarta tirada té un primer tram curiós: una roca espectacular a l'esquerra i terra per la dreta. El Joan posa un alien i va tirant amunt. Després el terreny es torna prou bo i es pot gaudir plenament de la fissura, ben assegurada i amb bon canto. Llevat dels primers metres, és una bona tirada!

Inici delicat de la quarta tirada

El cinquè llarg és molt senzill. Crec que he posat una baga savinera i he tirat amunt, sempre en lleugera tendència a l'esquerra, buscant la roca. Un friend més amunt i he muntat reunió al millor dels boixos que he trobat.

Diagonal esquerra al cinquè llarg

Des d'aquí cal caminar un centenar de metres fins al peu de la següent tirada. Aquí la roca ja és bona d'escàndol! Sols cal anar pujant, per terreny agraït fins fer reunió en uns arbres. Probablement valgui la pena anar recte i entrar a la R cap a l'esquerra. Nosaltres hem flanquejat un xic abans... però sense massa diferència.

Reprenent l'escalada després de la feixa al sisè llarg

El setè llarg és, probablement, el més guapo de la via! La roca, boníssima, convida a anar escalant. He posat alguna cosa abans de la primera assegurança. Després es van trobant un pitó i una xapa abans de la que es veu des de la reunió que, a més, és la que protegeix la zona més dreta. Aquí hi ha un passet un xic més vertical, però van sortint les preses. Més amunt, calma i anar fent. Quan la roca a la nostra vertical sembla que s'hagi de tornar dolenta la via va lleugerament a l'esquerra. Des de la darrera xapa ja s'endevina un bon arbre força més amunt on fem la reunió.

La magnífica setena tirada. 55 metres de roca 10 

El vuitè i darrer llarg comença seguint un tros més pel díedre on hem fet reunió però aviat l'atravessa cap a l'esquerra a l'alçada d'una xapa. Després, anar fent i estar atent de seguir la roca bona fins arribar a fer reunió a l'esquerra del mega-forat característic.

Vista des de la darrera reunió

Des d'aquí hi ha l'opció de seguir amunt o la que hem triat nosaltres: baixar uns 75 metres per unes traces de camí fins un esperó des d'on es veuen les anelles de la Estereotip. Aquí cal fer un ràpel de 65 metres... o un de 60 i desgrimpar amb carinyo i sense perdre la corda, com hem fet nosaltres!

Després ja som a la feixa i cal anar a buscar el Torrent Fondo amb les seves cadenes i petit ràpel final.

La via m'ha agradat. El terreny és el que és i, per tant, hi ha trams amb bona roca i altres (sorprenentment pocs) amb roca mediocre, però la via no decepciona: està ben trobada i està suficientment ben assegurada amb xapes i pitons (en algun lloc un universal potser hagués quedat més a caldo que alguna de les U que hi ha) com per no haver-se de preocupar ni a la meitat inferior ni a la superior. Per completar caldrà un joc de friends i tascons o tricams i alguna baga savinera. Hi ha alguns llargs ben guapos, com el primer, bona part del quart i tot el setè. Només hi ha roca dubtosa als primers metres del segon llarg i algun lloc puntual on hi ha vegetació. Els altres llargs, més senzills, també són, majoritàriament, sobre roca bona, el que ja és molt si tenim en compte on som!

Cel tapat a Vallirana

Aquest matí feia un dia dubtós. Total que hem decidit tirar direcció mar i ens n'hem anat a Vallirana, on encara tenim o, com a mínim, tinc molta feina pendent!

A la zona de La Raja, en particular, jo hi havia deixat pendents algunes vies. Total, que fem La Raja (V+) per escalfar i baixant poso cintes a la del seu costat, Maria (6a+). Com que en Pep no la farà, m'hi poso sense descansar. La primera vegada vaig fracassar a la sortida del desplom, on em vaig liar de mans i em vaig fondre. Avui tot ha anat rodat i ha sortit, amb les tibades de rigor, això sí!

La via té una primera part de placa tècnica, una zona intermitja vertical amb bon canto i el crux al superar una zona un xic desplomadeta. És molt guapa!

 Fent Maria

Baixant aprofito per posar cintes a la de la seva dreta, A Piombo (6a+). La part de baix és més senzilla que la Maria, però el desplom és més contundent. El pas clau és superar el sostre anant un xic per l'esquerra, amb bon canto però molt desplom! També hi ha un alejillo, però qualsevol es para entremig! Ha sortit i ben satisfet!

Fent A Piombo... un bon desplomet!

Mentrestant, el Pep ha fet una via nova que no hi era la darrera vegada. Es tracta de Shrek, oberta per en Fernando. Té una entrada un xic explosiva seguida d'una zona més suau fins una primera placa vertical on s'endevina que hi ha un passet. Efectivament, hi és, però van sortint regletes prou bones. A la sortida es tiba de la mega-llastra que continua per l'esquerra d'aquest ressalt i fa un cert iuiu... Després ve una bona repisa i un darrer muret, aquest força més senzill. Probablement sigui 6a. Aquí s'ha fet una bona feina de neteja, però avui encara hi havia sorreta que anirà desapareixent amb les properes pluges...

En Pep a Shrek

Per acabar, ens posem a la de la seva esquerra, que el darrer dia vàrem continuar per la variant diagonal (6b). Avui hem fet la via directa i és ben interessant i dura! El començament, durillo, seguint una fissura cega primer i una placa tècnica després. Val la pena anar un xic per la dreta de les xapes! Superem una petita panxa i a sobre hi tenim un bon repòs. A partir d'aquí la cosa es torna més atlètica: primer uns passos sobre regletes fins agafar una llastra invertida. Aquí ja som en terreny desplomat i cal anar a una altra llastreta lateral, una regleta d'esquerra i anar a caçar bon canto. Xapar i pujar mans sense equivocar-se massa. Jo ho he fet i per poc que me'n vaig avall... He aguantat miracolosament! L'hem trobada més difícil que la diagonal, probablement sigui 6b.

 A la part tècnica de la via

A punt d'entrar al bon repòs

Hem estat pràcticament amb núvols tot el dia, però hem anat aguantant prou bé. Tapats, això sí! Després d'aquesta via hem donat per acabada la sortida. Quan ens n'anàvem hem anat a veure una altra via nova que hi ha més a l'esquerra. Pinta prou bé per un altre dia!

I hem constatat (novament) que la gent es queda a la zona de La Raja... i mira que hi ha altres zones ben guapes! Però a la gent li agrada la gent, sembla :)

El Ultimo Sueño al Serrat dels Monjos

Avui hem tornat a sortir amb en Gatsaule després de molt de temps. La intenció era anar a Alòs de Balaguer, però la boira persistent a Torà ens ha fet canviar d'opinió i ens n'hem anat al Serrat dels Monjos, que queda assoleiat i a recer del vent.

D'entre les opcions que en Joan no havia fet hi havia El Ultimo Sueño, que semblava prou interessant. La via és més o menys típica de la zona: ressalts i rostolls alternats, com també s'alternen la roca bona i la menys bona.

Començo fent el primer llarg. Un primer spit un xic amunt, però que s'abasta prou bé, una altra xapa, un friend i més xapes i algun friend més (V, IV i IV+). A tota la via hi trobarem xapes als llocs que toca i es poden posar coses.

 Als primers metres del primer llarg

El segon llarg probablement surt un xic a l'esquerra (IV), per un díedre, més que per la fissura i rostoll per on hem anat nosaltres. Després, amb tendència a l'esquerra a cercar xapes que ens acompanyen a la reunió. Els darrers metres la placa és prou fina per la dreta, però hi ha opció de seguir per la fissura i flanquejar per entrar a la R (V-).

 Als darrers metres del segon llarg

El tercer llarg pinta espantós: una placa grisosa primer i una mena de díedre descompost després, seguit del Mato-Grosso... Sortosament la placa es va fent, i el díedre no cau. Cal savina-tracció per posar-nos sobre un mini-bosc penjat i flanquejar a la dreta. Ara la cosa es posa seriosa i cal atacar una placa fissurada amb un parell de xapes i hi ha uns passets curiosos (V/V+). Hi ha un parell de xapes i després una savineta, però les ziga-zagues que fa la via fins aquí fan pensar que caure aquí no ha de ser agradable. L'entrada a la R3 queda un xic forçada, el que li acaba de donar un puntillo...  

En Joan al tram exigent per entrar a la R3

El quart surt en vertical pel díedre durant uns metres per abandonar-lo cap a l'esquerra als volts d'una xapa (IV+). Un flanqueig curiós al principi i fàcil després ens mena a la R4.

Al flanqueig. Fàcil però difícil posar-hi alguna cosa...

De la R4 se'n surt per una bona placa amb fissura perfecte per tibar-li en bavaresa. Un alien groc al principi i algun friend més al final deixen aquests metres, probablement els més guapos de la via, ben assegurats (V-). Superat aquest tram entrem en terreny herbós i la reunió queda resseguint la fissura (III), ara ja novament sobre bona roca, en lleugera diagonal a la dreta.

Una placa-bavaresa de primera, que es fa massa curta.

El darrer llarg comença amb un pas curiós al voltant d'un pitó del que pengen un parell de bagues que ajuden a veure'l. Hi ha algun forat bo per la mà i cal obrir bé els peus en díedre. Superat aquest punt (V+) es pot posar, primer un bon friend del 4 i després probablement el del 3. A partir d'aquí estem en terreny ronyós (IV) i només cal saber trobar un lloc per sortir-ne, lleugerament a l'esquerra.

Al pas de sortida de la R5

Per baixar de la via ens cal anar cercant unes vires poc marcades més o menys en horitzontal fins trobar l'entrada de l'embut que ens portarà al torrent fondo. Aquí cal anar baixant, ajudant-nos de les cadenes que trobarem. Al final, un ràpel de 10 m ens deixa al camí.

Ha estat una via que, sense ser espectacular, és prou interessant. Hem posat algun alien, algun tascó, algun friend mitjà i el del 4, més que el del 3 que es suggereix per alguna banda. Trobem xapes als llocs on cal. A més, és una via ben ràpida de fer!