Després de l'èxit de l'altre dia, avui no m'ha fet res tornar a Vallirana amb en Ramon. Avui hem anat cap a les Antípodes i d'allà a l'esquerra, a l'Espoir Fait Vivre (L'esperança fa viure). Les vies aquí són d'un estil similar: plaques més o menys senzilles fins als 2/3 o 3/4 de la via i un ressalt final amb més o menys desplom i més o menys canto. La roca és acceptable. Cal escalar amb molt cura, tastant bé tot el que toques (que sovint sona buit) i tot i així hem anat trencant coses de tant en tant. Si et poguessis refiar de tot les vies serien un xic més senzilles. Els noms de les vies estan indicats sobre còdols sikats a peu de via. També trobarem més o menys quantitats de sika per estabilitzar parts de la paret.
Hem començat per la més senzilla, Conseqüències d'Equilibri (V+). Entrada d'anar fent i un ressalt on has de mirar-t'ho per entrar a la reunió.
A la primera del dia.
Després m'he posat a Hermandad Dada (6a/+). Aquí hi ha un ressalt final més durillo, amb roca delicada (he arrencat una cosa que no semblava pas sospitosa). Es tracta d'anar a buscar una fissura primer i resseguir un canto després.
A Hermandad Dada, més senzilla del que semblava.
Després hem fet l'Espoir Fait Vivre (6a/+) que dóna nom al sector. Aquesta és molt guapa, amb unes bones tibades per superar la panxeta i algun moment tens un cop superada. A la xapa de sobre el desplom s'hi arriba prou bé i no és tan lluny com sembla des de sota.
Superant el pas clau.
Baixant de les vies hem anat deixant cintes a la veïna del costat esquerre, i aquí hem fet el mateix. La Casa Encendida (6a+) té més tram amb desplom. Si es saben llegir els passos surt sense massa complicacions, però no s'hi val a badar. Molt guapa també.
Lluitant al desplom de la Casa Encendida.
Posar cintes a Cero Negro (6b) no és senzill perquè fa una ziga-zaga impressionant. En Ramon les posa totes menys la darrera... veurem! M'hi poso i vaig fent fins a sota la panxeta. Aquí cal anar primer per la dreta i xapar el parabolt al costat dels forats visibles des de sota venint de la dreta. Esquerra als dos forats, dreta al costat i remada fins una franja horitzontal suficientment bona per anar-se movent uns metres a l'esquerra fins xapar la darrera. Fins aquí molt bé. Però intento sortir recte amunt i això és un error que pago havent-me de penjar. Convé seguir un pas més cap a l'esquerra fins pillar un lateral per l'esquerra i poder pujar peus. Ho aconsegueixo, amb un certa tensió, després de reposar. Queda pendent d'encadenar!
A Cero Negro. Ara toca flanquejar uns metres a l'esquerra...
I per acabar ens posem a Palabras para Julia (6a/+). Anar fent fins que la cosa es posa tiesa. Aleshores toca moure's una mica, buscant la millor forma d'anar pujant peus. Hi ha un forat que no aprofito perquè des de l'esquerra on he anat és dolent però he trobat una regleta que permet estirar-se fins una franja ben bona. D'aquí, una apretada per pujar peus i ja està.
Acabant la sessió a Palabras para Julia.
Les més guapes han estat la Palabras... i l'Espoir... La Cero Negro fa unes ziga-zagues estranyes tot i que justificades. En general són vies de bloc, amb la dificultat concentrada a les parts finals de les vies. Serveixen per passar un matí distret, que és el que tocava fer avui. Només hem fet sis vies perquè tots dos estàvem mandrosos... En un matí fanàtic n'haurien caigut un parell més, de fet les que mancaven per liquidar el sector. Un altre dia?
La roca deixa un xic que desitjar, però és el que hi ha. També cal esmentar que s'han fet alguns apanyos poc estètics a base de sika. L'equipament és més que correcte i es veu que aquí s'hi ha hagut d'invertir un munt de temps, cosa que toca agrair com cal! Ens ha quedat el dubte sobre el significat d'una cinta fixe entre Palabras i la seva veïna de l'esquerra...