De mica en mica...

Avui hem tornat a Montserrat Nord, al Prohibitivo. Per escalfar ens hem posat a Losi (6a+). Díedre durillo, on s'hi han de posar ganes. Però serveix per escalfar que és l'ús que li hem donat.

Escalfament a Losi.

A continuació, m'he posat a Desperta Ferro (6b+), que l'altre dia havia quedat pendent. Al primer pegue m'he quedat pillat després del desplomet... Després n'hi faig un altre, sense cap error, i me l'he endut amb bastanta solvència! Com canvia la cosa quan saps exactament on cal anar...

Avui m'he acabat emportant a Desperta Ferro.

Quan hem baixat de la Losi, hem deixat cintes a Chochín (6c+) i li hem fet alguns pegues. En Josep se l'ha emportat al segon. Jo, en top-rope, li he tret tots els moviments, però no he estat capaç d'encadenar-la. Una via de foradets, amb algun pas llarg, on cal estar tota l'estona donant la talla. Fins i tot, al final, quan sembla que les dificultats baixen, trobem placa fina amb mans i peus xics on no val a badar... No és gens senzilla, de fet originalment estava 6c+/7a...

A Chochín hi ha feina!

Entre pitos i flautes, hem fet una bona activitat, amb bastants pegues a vies difícils, així que ho hem deixat aquí. A poc a poc vaig tatxant cosetes i vaig fent metres exigents, que és del que es tracta.

Casualment, aquí hem coincidit amb en Teo, amb qui hem coincidit en altres mogudes. I avui també tanco el mes del retorn després de la Covid... No es pot pas dir que hagi anat gens malament, esportivament parlant!

Quan les cintes pengen...

...sense tocar la paret, vol dir que la via desploma!

Aquesta tarda hem tornat al Berguedà amb en Josep. Ell tenia intenció d'anar al Roc de l'Alou i ens hi hem acostat. Però just davant nostre hi portàvem un cotxe que també s'hi ha parat, i ja n'hi havia un altre. Hem tret el nas i ha semblat que hi hauria massa gent, així que ens n'hem tornat a anar a Can Guies.

Aquí hem escalfat amb vies diferents, en Josep amb la Petits Miracles (6a+), on s'han de fer alguns petits miracles per treure-la i jo amb la Te la Dedico (6a) a la dreta de tot. D'aquesta en tenia el record que era d'anar fent i realment s'ha de fer una mica més que això. Molt bona, i bona per escalfar.

En Josep, fent la tatxada actual a Petits Miracles. Jo no tenia pas
ganes de passar por i tensió i me n'he triat una de més suau...

Després d'aquí, cap al plat fort, la Rasca i Pica (6c). És el segon dia que fem aquests salts, escalfant poc, però encara ens n'hem sortit prou bé fins ara... En Josep ja l'havia fet alguna vegada, s'hi ha posat i l'ha fet posant cintes sense massa complicacions. El meu pegue ha costat bastant més! El començament és molt finet sobre roca peculiar, trencada però sanejada, amb alguna incertesa fins pillar un canto invertit a la fissura. Aleshores toca resseguir-la i sortir recte amunt. Aquí m'he embolicat, intentant fer-ho una mica per l'esquerra de la fissura i m'he inflat ràpidament. M'he penjat i he vist que toca anar recte amunt, a un bec d'esquerra i a un bloc enorme que sembla que hagi de caure però que no ha caigut fins ara i segurament no ho farà... D'aquí flanqueig a esquerra, d'anar fent amb bon canto i repòs de mans i peus per atacar el desplom que mena al díedre. Aquí també s'ha de mirar, amb una presa d'esquerra bona fins un canto sortit on s'han de creuar mans i passar la dreta a unes laterals/pinces. Em torno a penjar per estudiar-ho. Després ja s'entra al díedre ben curiós. Bastants passos amb poca mà i peus raonables, alguna presa invertida que convé aprofitar i algunes dificultats per arribar a una llastra invertida. De fet, aquí he estat una bona estona buscant la seqüència, perquè no em sortia. Quan pilles l'invertida amb les dues mans, ja està: estirada amb l'esquerra a una fissura bona i pujar peus, xapar la darrera i tràmit fins la reunió. He quedat ben inflat!

A continuació en Josep se n'ha anat al seu projecte, la Pancho Colate (7a) i s'hi ha barallat una mica més. L'ha anat fent, però penjant-se. Ja al primer moviment ha vist que avui no era el dia de l'encadene, així que s'ha anat enfilant, matisant els passos i intentant recordar-la per una altre dia.

En Josep, a Pancho Colate. El dia que tingui la ràbia per fer els primers
metres, li sortirà!

Després d'això jo li he fet un segon pegue a la Rasca i Pica (6c) i ha sortit! Quina diferència entre saber on vas i on no! En aquest intent, la primer part ha sortit ràpid, el que ha permès arribar al repòs no tan petat. L'entrada al díedre l'he resolt bé, tibant de laterals, sense por de pujar peus. Al primer intent m'ha costat molt decidirme! I pel díedre he anat fent bé, fins i tot he vist una lateral que abans no havia tastat i he arribat a la invertida final molt bé. I d'aquí a la R, un passeig! Tot i això, en aquesta via hi ha moltes cintes que pengen, sense tocar la paret!

Jo mateix, a Rasca i Pica. Sabent on cal anar surt prou be. Sense... no!

Després d'això, en Josep ha tornat a fer-li un tast a Pancho, sense gaire convenciment. I jo m'he encordat i he fet el gest de tastar-la... No sóc capaç d'aixecar els peus de terra, aquí. S'ha de fer una tibada molt béstia d'una mini regleta lesiva, amb els peus en adherència... massa difícil per mi! La veig impossible, de fet!

Tot i això, els dos marxem del sector amb un molt bon gust de boca, perquè treballar, hem treballat!

Revetlla Prohibitiva

La pre-revetlla de Sant Joan l'hem fet amb en Josep al Prohibitivo, novament. Hem començat amb una via suaveta, l'Esperó de la Martina (6a+). Aquesta és fina, fina, però es deixa fer bastant millor que altres vies del seu grau que hi ha a la vora.

L'Esperó de la Martina.

Després, per "escalfar", ens n'hem anat a Per a Penélope (6c), que l'altre dia em va quedar pendent. En Josep em posa les cintes i l'encadena al mateix fer. Jo m'hi he posat des de sota, i també l'he encadenat! Tenia controlats els moviments claus i ha anat sortint tot rodat. La zona més dura és a la part central, fins pillar els cantos que et permeten agafar la vira diagonal. I també és molt dura l'entrada a la reunió: avui no he estat per filigranes i he anat directe a la baga que fa de cadena! Subidón!

Avui m'he endut Per a Penélope. Aquí el pegue d'en Josep.

Després tocava quelcom més dur i en Josep s'ha enamorat de Terra (7a) i s'hi ha posat. Al primer pegue s'ha anat penjant. Jo l'he provat en top-rope i també m'he hagut de penjar un munt de cops. Al segon pegue en top, el Josep ja li ha trobat el truc i jo també. No per encadenar-la, però gairebé. Té una entrada plaquera rabiosa, amb moviments amb mans prou bones, però peus justets i on no s'ha de badar gaire. Després, moviments de forat a forat, amb remades llargues fins a la darrera xapa de la placa vertical. Per xapar-la hi ha una bona bústia de dretes, on s'hi pot arribar de diverses maneres... Des d'aquí, un forat rom per l'esquerra i el crux: un altre forat rom de dreta, pujar peus i pillar uns plans i una regleta amagada a una llastra roma. Hi ha alguna regleta d'esquerra i dreta que, amb els peus correctes et treuen de les dificultats i deixen en terreny un xic ajagut, sense res bo, però on es pot anar fent fins pillar la darrera xapa. Des d'aquí, regleta de dretes, remada d'esquerra i reunió!

En total, li hem acabat fent tres pegues cadascun, el darrer però pitjor que el segon. Podria sortir algun dia!

Provant noves sensacions, a Terra.

I després d'aquesta hem plegat trastos i cap a la revetlla de veritat, amb una bona colla de metres difícils a l'esquena! Un bon entrenament, espero.

Bona collita a l'Arcada

Avui li he proposat al Josep d'anar a l'Arcada, a la Cinglera dels Esqueis. Jo hi havia estat un parell de cops i havien quedat coses pendents i em semblava que avui la cosa podia anar bé. Hem fet l'aproximació per baix, seguint la pista amunt fins trobar les marques del GR cap a la dreta. Ens hem enfilat i hem baixat a la dreta, entrant al sector per la part esquerra. Les altres vegades havia vingut per la zona del berenador. Segurament el millor encara és pujar per la pista fins l'Amfiteatre i seguir per peu de paret. A veure si la propera vegada encara me'n recordo...

A la dreta del subsector Arcada quedaven un parell de vies per fer, així que m'he posat a la Prostitució Espanyola (V+). Una via ben divertida de fer, amb els primers metres molt característics de la zona. Xula, tot i ser senzilla.

A la Prostitució Espanyola.

En Josep no s'hi posa i ataca la Tanti Auguri (6b) que ja he fet un parell de cops. Pel mig troba un escurçó petitet i fa una variant per evitar ensurts... Quan és el meu torn jo no el trobo per enlloc, molt millor! La via és contínua, d'anar fent, molt maca i variada i amb el tram final un xic més exigent.

En Josep, a Tanti Auguri.

Aprofitem per posar cintes a un dels projectes del dia, l'Art de la Guerra (6c). Baixant m'he mirat una mica la zona complicada, on l'altre dia vaig fer un intent fallit... S'hi posa el Josep i la treu! Curiosament ell i jo fem la zona del crux ben diferent: jo he posat el peu a la vira venint de l'esquerra, tibant d'una lateral amb la dreta (la presa bona avui estava molla) i d'una gota d'aigua amb l'esquerra. Després toca aixecar-se per agafar unes invertides i un canto arrodonit amb la dreta per pillar una fissureta curta però bona des d'on es xapa. Després jo m'he embolicat bastant i m'he quedat bastant pillat amb una invertida bona i peus en adherència. Per sort, ho he resolt i he anat recuperant forces fins la darrera xapa, on torna a haver-hi una bona apretada fins la R. Al sac!

Avui hem triomfat amb l'Art de la Guerra.

Baixant poso cintes a Amazing (6c). En Josep s'hi posa i la fa amb solvència. Darrera seu vaig jo i també l'encadeno a la primera. El pas que m'ha costat més és superar el primer sostret on he fet unes bones apretades perquè no he encertat les regletes bones per sortir-ne amb més dignitat... Després un tros d'anar fent fins a sota el sostre gran, que es passa una mica per la dreta. Un bec rom d'esquerra i una estirada fins una lateral de dretes permet pujar peus i xapar des d'un bon pont de roca. Després, terreny suau fins la reunió. L'altre dia hi havia una colla que comentava que era un 6c més senzill que l'anterior i també ens ho ha semblat a nosaltres.

A Amazing també s'ha de tibar. A la foto de baix,
jo mateix encarant el primer crux. A dalt, en Josep a punt d'encarar el
desplom gran.

Després d'aquestes bones sensacions ens n'hem anat cap al Gendarme i ens hem posat a Tenemos que Hablar (6b+). En Josep jura i perjura que l'havia intentat fa temps, però a la guia diu que és del 2015... un misteri. Es veu una via exigent i ho és. En Josep va fent fins a sota un desplomet que hi ha a la paret dreta del díedre i des d'aquí toca passar mans a una vira que se'n va a l'esquerra i aquí s'ha de penjar. L'acaba i m'hi poso jo, també des de sota. Vaig fent bé fins on hi ha el crux i em decideixo a provar-lo. L'he trobat extra-mega-dur! Un bidit prop de la fissura estava moll i he creuat dreta fins un foradet no massa bo, amb el peu esquerra en una depressió en adherència. He fet força amb tot, creuant mans, movent una mica peus, rebuscant mans... Finalment, he pogut pujar una mica el peu dret i, amb esforços, acabar pillant alguna cosa acceptable a l'esperó. Després toca tornar cap al díedre però ja hi ha millor canto. He esbufegat com una bèstia, però ha sortit, també. 

A Tenemos que Hablar.

Després, en Josep li ha fet un segon pegue i també l'ha tret. Ens ha semblat igual de difícil que les d'abans, aquesta amb un aire més clàssic. Amb aquesta hem arrodonit un dia de collita excepcional :) A veure si dura una mica la bona ratxa post-confinament... Per cert, avui sí que tinc fotos on surto jo ;)

11 anys després...

Aquesta tarda hem tornat al Prohibitivo amb el Josep. Tenim esperit masoquista, jaja! Tot i que el company pensa que es pot escalar on sigui, ni que sigui reposant a cada xapa, jo prefereixo el procediment clàssic de començar per coses assequibles... Així que ens posem a Esquirol Lladre (6a+). Comença el Josep i se les veu ja per aixecar-se de terra... i és que aquí no regalen res, més aviat escatimen alguna cosa! Quan ha estat el meu torn és ben bé perquè m'he dit "Amunt, no fracassis aquí!" Hi ha alguns passets ben burros i, a sobre, amb els peus diminuts i patinosos... Encadenada i no caldrà tornar-hi!

Després ens n'hem anat a Riss (6b+), la meva bèstia negra particular. Fa onze anys li vaig fer un parell de pegues en les dues visites que vam fer a la zona. I tenia anotat que "El proper dia, dos pegues més i així successivament". Doncs avui li he fet un pegue després de que en Josep li posés cintes a vista i s'hagués de penjar. He anat fent sorprenentment bé, fins xapar la penúltima. D'aquí he anat a la fissura, on hi ha un canto boníssim però vas tan inflat que no ho sembla. I de sobte he recordat que era aquí on m'havia quedat les altres vegades! I, per no ser menys, també m'hi he quedat avui!

El Josep ha fet el segon intent i la treu. La pressió ara és insuportable :) Així que m'hi poso i vaig fent. Supero amb solvència els alejillos de baix, ataco el deplom, en surto, vaig a la fissura i em poso bé de peus, amunt i avall, buscant la posició, fins que en trobo una que em permet reposar una mica i estudiar el que queda: xapar des de la part de dalt de la fissura (encara no ho he fet!) moure peus amunt i buscar alguna cosa que permeti entrar en terreny més senzill. Per sort, surt! La Riss tatxada onze anys després, això sí, esbufegant de mala manera, que no sé si és la via, el confinament o la Covid ;)

Al desplomet de Riss.

Després d'aquesta, ens n'hem anat a Per a Penélope (6c) una mica a l'esquerra. No m'hi havia fixat mai i es veu una via ben guapa! A més, ho és, tot i que està sobadadeta, perquè deu ser on escalfen tots els que venen per aquí. El Josep va enxufat i s'hi posa. S'equivoca en algun lloc i s'ha de penjar però la va traient. Jo tinc els braços com botifarres encara i la faig en top-rope i em surten tots els moviments excepte l'entrada a la reunió!

En Josep li fa un segon intent i aquest l'encadena. Jo hi torno en top-rope i faig com abans, però la tinc controlada ja. A la propera visita hauria de caure (la via, no jo)! Val la pena que algú posi les cintes, però. La segona, sobretot, està alta i una caiguda podria tenir conseqüències...

Placa espectacular Per a Penélope.

El soci encara té ganes de gresca i es posa a la de la seva dreta, que no està a ClimbAround, El Pas de la Discòrdia (6c+/7a). Aquí hi ha més feina, sobretot concentrada a un passet, que deu ser el de la discòrdia. Jo no tinc necessitat de tibar més així que pleguem!

Lluitant sense èxit contra el Pas de la Discòrdia.

Ha estat una tarda ben intensa, amb 5 pegues intensos per la meva part. Anem bé!

Tatxant a Can Guies

Avui hem anat a Can Guies amb en Josep mentre l'altre membre del trio està refent-se... D'entrada jo no tenia massa clar què fer-hi, però en Josep sí, i al final tots dos hem gaudit de valent.

Avui em tocava a mi posar seny, així que hem escalfat com l'altre dia, a l'Agulla Maria de l'esquerra de Can Placa. Avui hem fet les dues que faltaven.

Comença en Josep amb el Senderista Naturista (V). Una via amb una arrencada un xic exigent, però que després es torna plaent, com diria un ex bloguer que recentment ha tancat la parada. Molt recomanable i amb assegurances a dojo.

Escalfant a Senderista Naturista.

Després ens hem posat a Ripoll-Comellas (V+), a la dreta del 6a de l'altre dia. Aquí hi ha alguna tibada més, però es deixa fer molt bé també.

Resseguint un diedret a Ripoll-Comellas.

Després hem anat a buscar coses més intenses. En Josep se n'ha anat a l'esquerra de tot, a Naboo (6b+), la que vaig fer l'altre dia. Ha de lluitar però la treu amb solvència!

A Naboo.

Jo, en canvi, em poso a la #13 (6b+) on no fa gaire li havia fet un tast en top-rope i ni així m'havia sortit. Avui l'he encadenat, gràcies al Josep que ha cantat les preses bones a la zona del desplom. El començament és agònic, amb peus en adherència i algunes gotes d'aigua i dits a gotes d'aigua. L'agonia dura fins la tercera xapa on es pot agafar una mica d'aire. Després toca anar una mica a l'esquerra, superar un ressaltillo aguantant un aleje interessant. Pillar la franja horitzontal bona i posar-hi els peus per encarar el mur i desplomet final. L'aixecada aquí s'ha de fer amb peus en adherència i molt poca cosa de mans fins agafar una pedra a la fissura al fil del desplom. Una remada per empotrar mà dreta pujar peus i pillar un bec dins la fissura. Després ja només s'ha d'aguantar! M'ha fet molta il·lusió encadenar-la posant cintes!

Després en Josep s'ha posat a Pancho Colate (7a) on fa dies que hi ha posat la banya. Sembla que avui es sent prou fort com per encadenar-la posant cintes, però finalment ha hagut de fer alguns reposos. Jo li faig un tast en top-rope, però les tres xapes inicials són inhumanes, amb nyapes molt merdoses i uns peus de pena... Total que decideixo no seguir perquè em queden els dits petats.

En Josep li fa un altre pegue, aquest en top-rope, i la treu... La té madura!

Lluitant el que no està escrit a Pancho Colate.

Per acabar el dia, en Josep em munta la Snob (6b+), sense pretendre encadenar-la (ho ha donat bastant tot a Pancho) una via amb sabor dels '80: dura i amb aire entre químics, tot i que s'ha de reconèixer que estan ben posats. Amb les cintes posades vaig fent les primeres assegurances apretant de valent. M'he fixat bé en com fer-la i vaig encadenant, fins on em diu que s'acaben les dificultats, però encara queda una bona apretada: des d'un forat no massa bo de dretes, una presa pse d'esquerra, pujar peus i una allargada béstia. Pillar franja amb alejillos i una bona opció per reposar. Suposadament ara hi ha bon canto... i n'hi ha, però no pas tan bo com voldria. Malgrat tot, aguanto fins al final i encadeno també!

Arribats aquí donem el matí per tancat. He tatxat 4 vies, dues de les quals ben dures... Mica en mica es van acabant les coses que ara semblen factibles per aquí, aviat tocarà picar més alt!

Prohibitivo i pla B: Mal Balç

Aquesta tarda ens hem tornat a acostar al Prohibitivo, que encara hi ha feina. Hem començat per L'Esperonet del Cigronet (6a) i hem deixat que l'Ernest hi fes el primer tast. De tant en tant se sent algun tro...

El Josep no la troba atractiva. De fet, veient les contorsions de l'Ernest, no és que vinguin ganes de fer-la però potser serà la única cosa que es pugui encadenar el dia d'avui, així que em preparo per fer-la mentre comença a caure alguna gota. Quan estic a punt, ja plou i la roca, ja de per sí sobadeta, està que rellisca de valent. Llàstima d'haver tibat la corda perquè ara tocarà pujar sí o sí com sigui. Vaig pujant en off-width, amb les xapes a l'esquena, fins que toca fer servir la paret de la dreta obligatòriament, però està feta un marbre... xop! Els companys em pugen la canya i xapo la següent i d'aquí a la R i d'aquí a baix, ben xop ja.

Recollim trastos i ens refugiem en una zona balmada fins que para de ploure. Ha plogut a bots i barrals, amb pedra, i ha quedat tot xop... Ens n'anem cap al cotxe amb la cua entre cames...

Ruixat curt però intens que ha deixat Montserrat xop.

Tornat a casa veiem que aquí no ha plogut i amb l'Ernest (en Josep ha abandonat) ens hem acostat al Mal Balç, on hem estat alguna vegada i d'on no existeix gaire informació...  Abans, però, toca passar per casa a agafar roba eixuta...

La zona central, apurant fins dalt.

Aquí he acabat de fer alguna via que quedava pendent al mur central i després hem anat a la dreta, a fer una de les dues vies que hi ha. La de l'esquerra és bloquera, amb passets concentrats per superar els trams llisos.

De franja a franja...

Després l'Ernest s'ha tornat a barallar amb la via dura del sector, lleugerament desplomada. A la primera no aconsegueix xapar la segona xapa. M'hi poso jo i arribo més o menys on ell i no m'atreveixo a intentar el xapatge. Al final l'Ernest deixa la via muntada en top-rope i hi fem alguns pegues. Ell acaba treient els passos però jo he perdut les piles en alguna banda i no me'n surto d'una de les tibades.

Dues xapes, que fan un 7a, diuen.

Avui l'aire portava un tuf desagradable, però hem pogut treure'ns una mica el cuquet...